Efecte hivernacle
De Viquipèdia
L' efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta. El nom d' efecte hivernacle s'utilitza perquè, d'acord amb una descripció simplista, els hivernacles s'escalfen d'una manera aproximadament similar (tot i que de fet no és així). Aquest article parla només de l'efecte hivernacle a la Terra, tot i que es produeix de forma similar a Venus, Mart i potser d'altres planetes.
Part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera terrestre és reflectida, una altra part és absorbida, i la major part arriba a la superfície terrestre. Això fa que s'escalfi la superfície, i que es reemeti part d'aquesta calor en forma de radiació, però a longituds d'ona més grans que la de la radiació solar original. Part d'aquesta radiació infraroja torna a l'espai, però una altra part escalfa l'atmosfera, i de retruc, reescalfa la superfície terrestre.
Taula de continguts |
[edita] Fonaments
Tots els cossos, pel mer fet d'estar a una certa temperatura superior al zero absolut, emeten una determinada quantitat de radiació electromagnètica (veja cos negre).
Quan l'energia del Sol arriba a la superfície de la Terra, aquesta s'escalfa. L'energia absorbida és remessa com radiació infraroja. No obstant, no tota esta radiació pot escapar de tornada a l'espai, ja que una part és absorbida novament per l'atmosfera (al voltant d'un 90%), sent un fenomen semblant a què manté la temperatura càlida en l'interior d'un hivernacle, fenomen del qual rep el seu nom.
El balanç entre radiació absorbida i transmesa per l'atmosfera a diferents longituds d'ona és el que produeix l'efecte hivernacle. L'atmosfera absorbeix més fàcilment la radiació infraroja de sortida que no pas la radiació visible rebuda del Sol, i això és el que fa que la Terra sigui més calenta del que ho seria sense atmosfera.
D'esta manera, l'equilibri tèrmic s’estableix a una temperatura superior a què s'obtindria sense aquest efecte. La importància dels efectes d'absorció i remissió de radiació en l'atmosfera són fonamentals per al desenvolupament de la vida tal com la coneixem. De fet, si no existira aquest efecte, la temperatura mitjana de la Terra seria entre 30ºC i 40ºC menor, situant-se a quasi 20ºC sota zero.
[edita] Efecte hivernacle en l'atmosfera de Venus
De tots els planetes del sistema solar, Venus és el que té un efecte hivernacle més intens a causa de la densitat i composició de la seva atmosfera, ja que conté un 96% de CO2 i té una pressió superficial de 90 bar. En estes condicions la superfície arriba temperatures de fins a 460ºC. Quan va començar l'estudi de l'atmosfera de Venus en les dècades de 1960-70, van sorgir els primers senyals d'alarma sobre un possible efecte hivernacle en la Terra provocat per l'augment de la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera. Sent ambdós planetes geològicament molt semblants la seva principal diferència es troba en la intensitat de l'efecte hivernacle en Venus.
[edita] Gasos d'efecte hivernacle
Els responsables de aquest efecte en l'atmosfera són els gasos hivernacle;
- El vapor d'aigua (H2O) n'és el principal.
- El diòxid de carboni (CO2), és el segon
- L'ozó (O3) n'és el tercer
I altres gasos en menor proporció.
- Metà (CH4)
- Òxid nitrós (N2O)
- Hexafluorur de sofre (SF6)
- CFCs
Aquests gasos absorbeixen fortament en la regió infraroja de l'espectre.
L'efecte hivernacle és perfectament natural, i de fet sense ell no hi hauria vida en el planeta tal com la coneixem. Ara bé, des de fa un temps s'ha demostrat que l'activitat humana està augmentant l'efecte hivernacle, cosa que podria dur a un escalfament global, i al canvi climàtic del planeta. Això es deu a que en cremar combustibles fòssils (carbó, benzina (del petroli), gas natural, ... ) o en incendiar-se un bosc, es produeix diòxid de carboni. Si la concentració de CO2 en l'atmosfera augmentés significativament, podria augmentar la força de l'efecte hivernacle. Tot i que no es coneixen amb precisió tots els factors que intervenen en l'efecte hivernacle, això ha començat a preocupar l'opinió popular a finals del segle XX.
Estos canvis causen un gradual increment de la temperatura terrestre, el anomenat canvi climàtic o escalfament global, que al seu torn poden originar altres problemes mediambientals, tot i que no hi ha consens dins la comunitat científica sobre les conseqüències exactes. Les tesis més catastrofistes sostenen que aquests problemes serien els següents:
- Desertització i sequeres, que causen les pandèmies de fam.
- Desforestació, que augmenta encara més el canvi.
- Inundacions.
- Fusió del gel antàrtic, que causa un ascens del nivell del mar, submergint ciutats costaneres.
- Destrucció d'ecosistemes.
[edita] Protocol de Kioto
El protocol de Kioto és un conveni internacional que intenta limitar globalment les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El protocol sorgeix de la preocupació internacional pel escalfament global que podrien incrementar les emissions descontrolades d'estos gasos.
