Edat moderna
De Viquip??dia
Hist??ria universal | |
---|---|
Prehist??ria | |
Edat antiga |
|
Edat mitjana |
|
Edat moderna |
|
Edat contempor??nia |
L'edat moderna va inaugurar un per??ode de tres segles que, progressivament, va anar trencant amb el m??n medieval.
Tradicionalment es considera que va des de la caiguda de Constantinoble (1453) o el Descobriment d'Am??rica (1492) fins a la Revoluci?? Francesa (1789) que inaugura l'edat contempor??nia. Entre les dates del 1453 i el 1789 (preses no pas mec??nicament, sin?? indicativament) es produeix a Europa la crisi del feudalime, ent??s com a sistema econ??mic fonamentat en la producci?? feudal al camp i l'artesania i el comer?? a petita escala a les ciutats, i l'aparici?? d'un nou sistema econ??mic, el capitalisme i d'una nova classe social, la burgesia, que es consolidar?? amb la Revoluci?? Industrial. El caracter??stic fraccionament pol??tic del m??n medieval va anar cedint lloc a l'aparici?? de poderosos Estats regits per monarquies absolutes i autorit??ries. Finalment, la ci??ncia i la t??cnica va comen??ar a deslliurar-se dels antics prejudicis i, en conseq????ncia, es va donar un r??pid progr??s tecnol??gic.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
Des de finals de l'Edat Mitjana al segle XVIII, Europa coneix diverses fases de creixement demogr??fic i de prosperitat econ??mica. Tanmateix aquesta expansi?? sempre ??s seguida per crisis profundes marcades per les epid??mies, les guerres i les caresties. La mortalitat infantil ??s molt elevada, la higiene continua sent generalment desastrosa, fet que generava innombrables malalties, i l'alimentaci?? continua centrada, essencialment, en els cereals[1]. Segons els c??lculs de Angus Maddison, l???Europa occidental coneix de l???any 1500 a 1800 un creixement demogr??fic d'un 0,14%, una taxa feble per?? ja superior a altres regions del m??n (0,02%). Europa, doncs, comen??a a diferenciar-se econ??micament amb la resta del m??n, per?? encara de forma limitada[2]
[edita] Els descobriments i l'expansici?? comercial (segle XVI)
El proc??s de transformaci?? econ??mica va comen??ar amb el pas d'un economia agr??ria i rural a una altra de comercial, mercantil i urbana. Al final del segle XV es produeix a Europa la crisi del sistema econ??mic vigent des del segle XIII, basat en la producci?? feudal al camp, l'artesania i el comer??. Els esdeveniments que porten aquest canvi s??n, fonamentalment, els descobriments de noves terres.
[edita] El gran comer?? ultramar??
Durant els segles XIII i XV el comer?? es fa encara a petita escala, en un ??mbit mediterrani. Les ciutats comercials enviaven productes a S??ria i Egipte, i des d'aquests punts connectaven amb la ruta de les caravanes que importava la seda de la Xina i amb la ruta que importava les esp??cies de l'??ndia a trav??s del mar Roig i l'oce?? ??ndic. En tots els casos, els ??rabs actuaven d'intermediaris.
Des de comen??aments del segle XV els portuguesos, dirigits des de l'escola de navegaci?? de Sagres, al sud de Portugal, pel pr??ncep Enric el Navegant, intentaren arrabassar als ??rabs aquest monopoli comercial. El seu projecte era fer la volta a l'??frica i portar directament els g??neres des dels llocs d'origen, sense intermediaris. Despr??s ho distribuirien ells mateixos i es beneficiarien del cobraven del corretatge. De Sagres sortien cada any els combois de vaixells que anaven costejant ??frica i hi deixaven factories que servirien per a anar m??s lluny l'any seg??ent. Finalment, Vasco de Gama va arribar a l'??ndia l'any 1497.
Un membre de l'equip de navegants reunit a Portugal, Crist??fol Colom, tingu?? la idea de seguir el cam?? de l'oest a trav??s de l'oce?? Atl??ntic. Despr??s d'haver llegit les obres del ge??graf grec Claudi Ptolemeu, creia que arribaria a l'??ndia. Aquesta suposici??, que no comptava amb el continent d'Am??rica, es fonamentava en qu?? Ptolemeu suposava que la Terra era un ter?? m??s petita que no ??s pas en realitat. Com el projecte de Colom fou rebutjat a Portugal, aquest va rec??rrer als reis Cat??lics.
Mentre des del comen??ament del segle XV, els portuguesos circumnavegaven ??frica buscant el cam?? de l'??ndia, Indon??sia, la Xina i el Jap??, Crist??fol Colom va arribar al continent americ?? travessant per primer cop l'oce?? Atl??ntic. El 12 d'octubre del 1492 l'expedici?? de Colom albirava terra i prenia possessi?? de l'illa de Sant Salvador; en el mateix viatge va descobrir Cuba i Hait??. Fins a la seva mort, Colom va realitzar tres viatges m??s, explorant i descobrint noves terres. En qualsevol cas, es va pensar fins a la seva mort que havia arribat a unes illes properes a les ??ndies orientals.
El 1513, Vasco N????ez de Balboa va travessar l'istme de Panam?? i va descobrir l'oce?? Pac??fic. El 1520, Fern??o Magalh??es, al capdavant d'una expedici?? finan??ada per Castella, va vorejar el continent americ?? per l'extrem sud i, travessant el Pac??fic, va arribar a les Filipines i a les illes Mariannes Septentrionals. En aquestes illes va morir Fern??o Magalh??es, per?? l'empresa va continuar fins arribar a trobar-se amb els portuguesos a les Moluques. De les cinc naus inicial nom??s la comandada per Juan Sebasti??n Elcano va retornar el 1522 a la pen??nsula ib??rica. S'havia donat la primera volta al m??n, s'havia provat l'exist??ncia d'un nou continent i, a la vegada, s'havia demostrat l'esfericitat de la terra.
Per donar legalitat a l'ocupaci?? de les descobertes, el regne de Portugal i la corona de Castella van rec??rrer a l'arbitratge papal per tal d'assegurar-se la sobirania dels territoris que es descobrissin al sud de les illes Can??ries. El desconeixement del lloc on havia arribat Colom i la incertesa que encara fornia la ruta africana van facilitar l'entesa de les dues monarquies hisp??niques, i el 1494 es va signar el Tractat de Tordesillas, posteriorment avalat per la Santa Seu. El Tractat reservava a Castella la sobirania sobre els territoris descobrets a l'oest del meridi?? 46 i Portugal la dels situats a l'est. Aix??, les terres de Brasil, descobertes per Pedro ??lvares Cabral (1500) i ubicades fora del domini castell??, asseguraven la pres??ncia portuguesa a Am??rica. Pel que fa les ??ndies orientals, Carles V va renunciar als drets sobre les Moluques (Tractat de Sarragossa, 1529) a canvi d'una suma de diners. Per error les Filipines, dins de la l??nia de demarcaci?? portuguesa van quedar sota sobirania castellana. En resum, Portugal i Castella es van repartir pr??cticament el m??n. Tanmateix, Fran??a, Anglaterra i Holanda van reivindicar el dret de participar en el proc??s colonial.
Al segle XVI quan l'exploraci?? i la conquesta van arribar a l'interior del continent americ??, van comprovar l'exist??ncia de civilitzacions amb un gran nivell de desenvolupament. Maies, asteques, inques i altres civilitzacions precolombines hav??en assolit una esplendor semblat a la de les grans civilitacions d'Egipte o Mesopot??mia. La colonitzaci?? de la corona de Castella va representar un enfrontament amb els grans imperis asteca (Hern??n Cort??s, 1521) i inca (Francisco Pizarro, 1531-1533). Esgotat el per??ode de depredaci?? i pillatge, va caldre organitzar la producci?? per treure rendiment de les noves terres conquerides. Els indis no van ser mai sotmesos a l'esclavitud, per?? la nova classe dominant va emprar-los en el treball de les plantacions i, sobretot, en l'explotaci?? de les mines d'or i plata. L'aprofitament del treball ind??gena fou a trav??s de l'encomienda i la mita.
Durant el segle XVI el tr??fic comercial i el cr??dit mercantil van experimentar una acceleraci?? importants en dues direccions. Per un costat els nous mercats colonials, l'abund??ncia de metalls monedables (or i plata) i el progr??s econ??mic general d'Europa, van incrementar el volum dels negocis mercantils. De l'altre, s'obriren noves rutes basades en el comer?? de metalls i d'esp??cies. La ruta dels metalls, que des de les Antilles travessava l'Atl??ntic en direcci?? a Sevilla, circulaven els galeons castellans replets d'or i plata americana que quadriplicaven el volum de metalls preciosos europeus. La ruta de les esp??cies sortia de les ??ndies orientals i a trav??s de l'??ndic, vorejant les costes atl??ntiques d'??frica, arribava a Lisboa. Paral??lelament a aquesta expansici?? comercial es va produir un increment del m??n financer. L'extensi?? dels mecanismes de cr??dit i de les companyies financeres va ser propiciada per la creixent necessitat de capitals per finan??ar el comer?? colonial i les despeses dels Estats moderns. La gran rendibilitat del comer?? colonial va afavorir la proliferaci?? de prestadors i banquers, i tamb?? un m??s gran desenvolupament de les companyies comercials i dels bancs. Moltes d'aquestes institucions estaven en mans de grans fam??lies europees (com els Fugger, els Medici, els Welser, els Ruiz). Signe de la import??ncia financera ??s la creaci?? de borses, primer a Anvers (1531) i m??s tard a Londres i a Amsterdam. Les necessitats de numerari de les monarquies absolutes per afrontar les seves creixents despeses per als ex??rcits, la burocr??cia i la diplom??cia, i la perviv??ncia d'una fiscalitat tradicional, deixava els Estats mancats de recursos. Aix?? va obligar a moltes monarquies a rec??rrer als empr??stits dels banquers.
Els metalls preciosos eren aleshores l'??nic signe monetari, i la seva sobtada incid??ncia en el mercat va provocar, primer, un gran desenvolupament econ??mic. Per??, despr??s, va provocar una crisi inflaccion??ria, amb una espectacular puja de preus (fins al 400% en alguns casos), degut a l'augment de la demanda americana i l'arribada d'or i plata en quantitats enormes. L'historiador Earl Hamilton ho va anomenar la revoluci?? dels preus[3]. Aquesta puja de preus va ser el signe m??s evident de la incapacitat de l'estructura agr??ria i industrial europea per afrontar el creixement de la demanda, i va obrir, a la segona meitat del segle XVI, un per??ode de recessi?? econ??mica que es va agreujar m??s durant el segle XVII.
[edita] Les primeres societats capitalistes
A l'inici de l'Edat Moderna, la societat viu, gaireb??, exclusivament de l???agricultura. Tanmateix, les primeres activitats del capitalistme comercial i financer apareixen des del Renaixement a Holanda i al nord d???It??lia (Ven??cia). Per exemple, les grans companyies comercials mar??times, com la Companyia Holandesa de les ??ndies Orientals o b?? la Companyia neerlandesa de les Indies orientals (1602), prefiguren, des del segle XVII les firmes capitalistes modernes. Constitueixen, en efecte, les primeres entitats que reuneixen capitals, mitjans materials (vaixells), progressos tecnol??gics (br??ixola, sextant, etc??tera) i recursos humans. Els seus objectius anuncien els de les empreses modernes: la recerca de benefici privat. Per?? l???economia de mercat, en sentit estricte, ??s encara marginal i el sistema fabril, en el sentit modern, ??s gaireb?? inexistent. Les manufactures establertes per l'Estat continuen sent una activitat marginal. Tanmateix, algunes activitats de producci?? dom??stica anuncien la revoluci?? industrial. Per exemple, els venedors subministren als pagesos les primeres mat??ries, de vegades fins i tot eines, per tal de crear un producte transformat que revendran a la ciutat. Aix??, els pagesos treuen un complement als ingressos de la seva activitat agr??cola. Aquest estil de vida no ??s encara el dels treballadors assalariats; m??s aviat ??s una barreja in??dita d'agricultura i d'artesanat. L'economia moderna es troba a les beceroles i nom??s certes regions, com Flandes, progressen cap a una agricultura productiva. ??s l'excepci?? a una pr??ctica agr??cola tradicional fonamentada en la rotaci?? de conreus triennal, els camps d'explotaci?? co??lectiva i camps oberts que permetent el moviment del bestiar d'un terreny a l'altre. D???altra banda, a Flandes, al segle XVII, apareixen formes embrion??ries d'empreses per esquivar les regles corporatives. ??s, doncs, en aquesta ??poca quan apareixen les primeres formes jur??diques d'empreses; ??s el cas de la societat en comandita.
[edita] Renovaci?? ideol??gica i conflictes religiosos a l'Europa del segle XVI
Durant l'Edat moderna apareix la reforma religiosa del segle XVI. Pensadors religiosos de caire human??stic van trencar amb l'Esgl??sia i van deixar dividia l'Europa moderna en dos mons antag??nics.
El pensament humanista era un moviment inte??lectual destinat a transformar les estructures mentals medievals, per adaptar-les a un tipus de societat m??s oberta i din??mica. Al marge de les veritats absolutes de la cultura medieval, els ??ssers humans podien reivindicar la possibilitat de realitzar-se ells mateixos com a individus ja que hav??en demostrat la seva capacitat per triomfar en les activitats comercials i artesanals. Els humanistes cercaven en l'antiguitat cl??ssica, en textos i en restes arqueol??giques que van descobrir, el sentit profund del fet hum?? i el gust per la contemplaci?? de la natura. Pel pensament humanista, l'home ??s el centre de l'univers i la m??xima realitzaci?? de la natura (antropocentrisme), i pot observar la realitat que l'envolta amb sentit cr??tic, sense la rigidesa de la mentalitat escol??stica. En qualsevol cas, l'humanisme era laic per?? no anticristi?? perqu?? defensava una religi?? m??s personal i directa, en qu?? l'home adquir??s una autonomia espiritual i fos m??s lliure de les institucions religioses. L'??s de les lleng??es vernacles en els textos i la invenci?? de l'impremta (Gutenberg, 1448) van multiplicar la difusi?? dels escrits humanistes. Alguns dels grans humanistes italians van ser Marsilo Ficino (1433-1499), Pico della Mirandola (1463-1494). Fora d'It??lia, el valenci?? Joan Llu??s Vives (1492-1549) va ser pioner en l'estudi de la psicologia i la teoria de l'educaci??; el mallorqui Dami?? Carb?? fou un dels primers metges que van tractar d'obstetr??cia; el metge Bernad?? Muntanya de Montserrat, fou l'autor d'Anatomia (1551), estudi que va servir molts anys de text als metges espanyols; Pere Gal??s (1537-1559), nat a Ulldecona, fil??sif, fil??leg i jurisconsult, professor a la Universitat de Ginebra i Cosme Dami?? Hortal??, te??leg i humanista, rector de la Universitat de Barcelona [4]. A Anglaterra, Thomas More va escriure Utopia (1416), on descriu un Estat ideal basat en una organitzaci?? comunit??ria, sense propietat privada. Erasme de Rotterdam (1476-1536) va ser el m??s representatiu dels humanistes europeus, i en el seu Elogi de la follia (1508) va atacar durament les institucions eclesi??stiques.
[edita] La reforma protestant
La reforma va ser un moviment religi??s que durant el segle XVI va dividir l'Europa cristiana medieval en dues meitats irreconciliables, la rotestant i la cat??lica. Va ser a Alemanya, on el poder de l'emperador no era massa fort, que els defectes de l'Esgl??sia van assolir caracter??stiques alarmants: compra de b??ns i dignitats eclesi??stiques, disciplina molt deteriorada, rendes gravoses sobres els pagesos pobres, intransig??ncia... Les critiques es van generalitat entre els humanistes m??s conscients, com ara Erasme de Rotterdam, per?? l'enfrontament definitu es va produir arran de le spredicacions del frare agust?? Mart?? Luter (1483-1546). Aquest monjo alemany inici??, el 1517, un proc??s de revolta contra el papat i l'autoritat dels clergues dins l'Esgl??sia. Luter volia seguir nom??s l'Evangeli; per aquest motiu els seus seguidors foren anomenats evang??lics o luterans. Excomunicat pel Lle?? X el 1520, Luter a ser protegit per alguns pr??nceps alemanys, especialment per Frederic de Sax??nia, que el va acollir al seu castell de Wartburg, on va poder continuar elaborant la nova doctrina fins a la seva mort.
La nova doctrina tenia tres principis fonamentals: la justificaci?? per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la B??blia, dels quals el primer era de fet l'eix de tot el conjunt doctrinal. La justificaci?? per la fe defensava, seguint la concepci?? individualista renaixentista, que la religi?? havia de basar-se en la relaci?? directa amb D??u, a trav??s d'una fe intensa que no necessitava ni la intervenci?? de l'Esgl??sia ni l'acumulaci?? de "bones obres". Ara, per Luter, en l??nia amb una Europa en desenvolupament, les bones obres s??n les que es fan en benefici dels altres, a partir de l'ofici que cada un t?? determinat dins de la comunitat. ??s a dir, es serveix a D??u mitjan??ant el treball, concepci?? que va tenir una gran acceptaci?? entre els artesans i la burgesia culta de les ciutats, ja que posaven en evid??ncia l'ociositat dels eclesi??stics i de la noblesa feudal. Per altra banda, per al luteranisme, el creient pot salvar-se per la seva pr??pia fe i esdevenir sacerdot d'ell mateix (teoria del sacerdoci universal); fet que rebutjava la intercessi?? dels sants i que les obres nom??s tenien valor a trav??s dels sagraments que imparteixen els sacerdorts. ??ntimament relacionat amb els dos principis anteriors es troba el de l'autoritat de la B??blia: es va rebutjar la tradici?? de l'Esgl??sia i va quedar la lectura del llibre sagrat com a ??nica font d'inspiraci?? cristiana. La interpretaci?? quedava, ara, a c??rrec de la consci??ncia individual de cada creient.
Per damunt de la confrontaci?? ideol??gica, en la pr??ctica, aquests principis luterans van modificar profundament l'estructrura de l'Esgl??sia reformada. Es va negar la sobirania del papa i de la jerarquia episcopal i van ser eliminats els ordes religiosos i el culte a les imatges, alhora que alguns sagraments van ser modificats i altres suprimits.
Posteriorment, el franc??s Joan Calv?? desenvolup?? la seva doctrina, complement??ria de la de Luter, que reb?? el nom de calvinisme. Enric VIII Tudor, rei d'Anglaterra, es va separar tamb?? de Roma i don?? lloc a l'Esgl??sia d'Anglaterra o anglicanisme.
Finalment, cal esmentar un aspecte sociol??gic de la reforma protestant. Segons Max Weber, de retruc i sense pretendre-ho, el protestantisme va generar un canvi en la percepci?? del treball. Weber va demostrar que la reforma protestant, especialment el calvinisme, va canviar la concepci?? del treball: aquest ja no ??s considerat com un c??stig expiatori del pecat original com proclama l'??tica cat??lica; ??s un valor fonamental que serveix a cadasc?? per esfor??ar-se i acostar-se a D??u[5]. Per tant, des del segle XVI, la reforma protestant de Martin Luther i el calvinisme porta els g??rmens de nous valors que revolucionen la concepci?? del treball i de la vida.
[edita] La contrareforma
El protestantisme havia causat molts perjudicis espirituals i materials a l'Esgl??sia cat??lica. Per atallar aquest perill va sorgir, de l'interior mateix de l'Esgl??sia, un corrent renovador, que proposava de corregir els propis errors i defensar el dogma de la fe cat??lica. Aquesta reacci?? va rebre el nom de Contrareforma i el pes major de la reforma va correspondre a un nou ordre, la Companyia de Jes??s, fundada pel basc Ignasi de Loiola el 1535.
La fixaci?? dels dogmes cat??lics va ??sser realitzada al Concili de Trento. Les sessions, que s'iniciaren el 1545, van durar 18 anys. El concili va establir que l'??nic text de la B??blia era la Vulgata, versi?? en llat?? de sant Jeroni (segle IV) i que la interpretaci?? corresponia exclusivament a l'autoritat de l'Esgl??sia. Es va afirmar igualment el valor de la tradici?? en l'establiment de la doctrina. Els set sagraments van ser definits i es van condemnar les tesis de la justificaci?? per la fe i de la predestinaci??. Alhora es va establir una nova organitzaci?? episcopal, i es va fomentar la formaci?? del clergat als seminaris.
[edita] La ci??ncia del segle XVI
L'observaci??, l'experi??ncia i el sentit cr??tic dels humanistes van preparar el cam?? de la ci??ncia moderna, els aven??os m??s importats de la qual es van realitzar en el camp de la geografia, la navegaci??, la impremta, la rellotgeria i els m??todes financers. En general, els humanistes van conrear tot tipus d'obres descriptives que abra??aven els diversos camps de l'experi??ncia humana. Per?? la ci??ncia dels segles XV i XVI no va crear cap gran innovaci??, excepte en el sistema copernic??. Tanmateix, la descripci?? de la realitat immediata va obrir les portes a la revoluci?? cient??fica del segle XVII.
[edita] L'Europa del segle XVII
[edita] La crisi econ??mica i l'alternativa mercantilista
Despr??s de la prosperitat econ??mica dels inicis de l'Edat Moderna, el segle XVII es va caracteritzar per una greu situaci?? de recessi??, de crisi econ??mica i d'adequaci?? davant els canvis que havia generat l'expansi?? del segle anterior. La crisi es va donar d'una manera intensa a estats com Castella, Portugal o Fran??a que mantenien una estructura senyorial m??s arcaica. En canvi Anglaterra i Holanda no en van sentir els primers simptomes fins ben entrat el segle XVII.
Els s??mptomes de la crisi va ser l'atur del creixement demogr??fic europeu causat per les cont??nues epid??mies i les guerres que van assolar Europa, i les crisis agr??coles provocades per les adversitats climatol??giques i unes t??cniques de conreu que no havien experimentat pr??cticament cap renovaci?? des de l'Edat Mitjana van produir una cont??nua successi?? de per??odes de gran manca aliment??ria. La crisi tamb?? va afectar el comer??i la producci?? industrial. Aquesta conjuntura econ??mica de crisis cal cercar-la en les contradiccions internes en qu?? el creixement del sector manufacturer i dels intercanvis comecials havien tingut lloc sense que, de forma para??lela, es donessin ni una elevaci?? de la productivitat agr??cola, ni transformacions en l'estructrua productiva agr??cola i manufacturera.
A partir de la segona meitat del segle XVII es va desenvolupar la pr??ctica econ??mica mercantilista basada en dos principis. El primer era que la riquesa d'un Estat depenia de la quantitat de metalls preciosos de qu?? dispos??s. El segon que per aconseguir-los calia promoure el comer?? exterior i mantenir una balan??a de pagaments positiva.
[edita] Les monarquies absolutes
Des de la Baixa Edat Mitjana s'havia iniciat un proc??s d'enfortiment del poder dels reis que va culminar al segle XVII amb les monarquies absolutes. Va ser un pas m??s en la centralitzaci?? de tots els poders de l'Estat en mans del monarca, qui ja no reconeixia ni les institucions tradicionals (Parlaments, Consells...) ni les particularitats de les diverses regions del regne. Fran??a, sota el regnat de Llu??s XIV (1665-1715), encarna el nou model de monarquia absoluta, que excepte a Anglaterra i a Holanda, que s???han dotat d'un r??gim parlamentari, i Ven??cia, dominada pels comerciants, va ser imitat a tot Europa fins l'arribada de les revolucions burgeses. Aquests canvis pol??tics van vinculats a l'expansi?? territorial dels descobriments d'Am??rica i les noves rutes comercials.
La unificaci?? de la corona de Castella i de la corona d'Arag??, a finals del segle XV va significar, inicialment, que el rei era la clau de volta de la unitat, per?? els diferents regnes particulars gaudien d'una ampla autonomia. Ben aviat, Castella canviar?? aquesta concepci?? per una de monarquia centralitzada, on els estats no castellans tamb?? contribu??ssin fiscalment a les grans despeses que tenia la monarquia a causa de les guerres de religi??. En aquest sentit, es prou conegut el memorial que el comte-duc d'Olivares, el 1625, dirig?? al rei.
La guerra dels Trenta Anys (1618-1648) va significar una recomposici?? del mapa pol??tic amb l'ascens d'una nova pot??ncia, Fran??a, i l'esfondrament del vell Imperi dels ??ustries. En aquest context b??lic entre el regne de Castella i el regne de Fran??a, a Catalunya, es produ?? el Corpus de Sang de 1640 i va desenvolupar-se la Guerra dels Segadors. Per la Pau dels Pirineus (1659), Catalunya perdia part de la Cerdanya i el Rossell??, mentre que Fran??a aconseguia tots els objectius de la pol??tica expansionista de Llu??s XIV.
A la mort de Carles II de Castella es va generar un conflicte internacional en qu?? es van posar en joc els interessos de les grans pot??ncies europees. Les maniobres franceses van possibilitar que fos succe??t per Felip de Borb?? qui, al principi, va jurar les Constitucions catalanes, per?? ben aviat l'actitud autorit??ria i repressiva dels borb??nics francesos i castellans van llen??ar els catalans a favor de l'altre pretendent al tron, l'arxiduc Carles d'??ustria, Carles III d'Arag??. La guerra de successi?? va esclatar i, malgrat, l'alian??a internacional de la corona catalanoaragonesa amb Anglaterra, Portugal, Holanda i ??ustria, al final van deixar sols els catalans, que van resistir fins el 1714. Malgrat la resist??ncia, la reordenaci?? europea va culminar un any abans, el 1713, amb el Tractat d'Utrecht que posava fi a la guerra de successi??. Per Castella va significar la reducci?? de l'Imperi a les col??nies americanes. Per Fran??a va significar un enfortiment del seu predomini, car aconseguia que un Borb??, Felip V, tingu??s el tron espanyol. Per Anglaterra va significar impedir que novament l'expansi?? d'una dinastia trenqu??s l'equilibri continental. Pels catalans i pels valencians va portar a l'anu??laci?? de les llibertats i les institucions pr??pies, la repressi?? f??sica, la prohibici?? de la llengua i la imposici?? del castell?? en tots els ??mbits.
[edita] Racionalisme i empirisme
Els canvis que es produ??en des del Renaixement van impulsar el rebuig a la conecpci?? escol??stica i l'intent de crear un nou m??tode de coneixement, no sotm??s a l'autoritat o a la tradici??, m??s ??til i adre??at a la consecuci?? d'objectius pr??ctics. El coneixement partir?? del plantejavement de qu?? ??s el propi coneixement i quina ??s la seva causa. Les respostes donades a aquestes q??estions es troba la difer??ncia entre el racionalisme i l'empirisme. Els racionalistes van plantejar un m??tode deductiu com el cogito, ergo sum de Ren?? Descartes. Baruch Spinoza i Gottfried Wilhelm Leibniz, en una l??nia argumental semblant, desconfiaven del coneixement sensible i nom??s atorgaven validesa al que la ra?? considerava indubtable. Els empiristes, com Francis Bacon, John Locke, George Berkeley i David Hume, partien de la tesi que tot el coneixement pot ser percebut pels sentits, i negaven l'exist??ncia d'idees preconcebudes. Propugnaven un m??tode inductiu i basat en l'experi??ncia, seguint el model de les investigacions en ci??ncies naturals. Per?? el m??tode cient??fic modern ??s el metode que va plantejar Galileu Galilei, l'anomenat m??tode hipot??tico-deductiu que uneix l'observaci?? emp??rica i la demostraci?? racional.
[edita] L'Europa i??lustrada
El segle XVIII, tot i mantenir-se les caracter??stiques fonamentals de l'Antic R??gim, l'intens impuls demogr??fic i econ??mic i el pensament i??lustrat acabarant obrint les portes a una ??poca revolucion??ria, marcades per les profundes mutacions de la Revoluci?? Francesa i de la Revoluci?? Industrial.
Durant el segle XVIII la poblaci?? europea va cr??ixer i va augmentar la producci?? agr??cola i manufacturera. Els mercats colonials es van eixamplar molt m??s cap a ??sia, ??frica i Am??rica. Es van obrir noves rutes i nous ports. Els productes colonials (sucre, caf??, cot??, cacau, tabac...) es van fer d'??s habitual a Europa.
La societat estamental va entrar en crisi i una nova societat fonamentada en la import??ncia de la propietat, els diners i el capital van socavar al llarg de tot el segle els fonaments del sistema de l'Antic R??gim. Les burgesies europees, d'acord amb la seva for??a, lluitaven contra un sistema pol??tic, la monarquia absoluta de dret divi, que els negava la llibertat d'intervenir en el govern i contra el poder de l'Esgl??sia.
Un element central de la voluntat de canvi de la realitat va ser l'elaboraci?? d'un cos doctrinal (anomenat la I??lustraci?? pels alemanys del segle XIX) que pretenia arrancar els homes de la tradici?? i de la superstici??.
Mentre Gran Bretanya era la mare de les llibertats i del parlamentarisme, al vell continent les monarquies absolutes iniciaren un proc??s reformador que pretenia agermanar l'autoritat i la idea de progr??s de la I??lustraci??. El lema "tot per al poble, per?? sense el poble" defineix el car??cter del Despotisme i??lustrat.
[edita] Art
A l'Edat moderna es donaren tres estils b??sics: el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme.
El Renaixement va apar??ixer preco??ment a It??lia i buscava les arrels de l'antiguitat cl??ssica. ??s para??lel al desenvolupament de l'humanisme. L'art del Renaixement va exercir una funci?? d'exaltaci?? del m??n i de l'home com a eixos centrals.
L'art barroc va ser un llenguatge art??stic que parlava m??s als sentiments que a la ra?? i que intentava superar les possibilitats expressives del classsicisme dominant durant el Renaixement. No va aportar innovacions t??cniques, per?? va trencar amb els c??nons d'equilibri, simetria i estabilitat, alhora que va manifestar una prefer??ncia pels contrastos de llum i ombra, per la barreja de les arts i per la teatralitat de les seves composicions.
En canvi amb el neoclassicisme es cerca un retorn a la norma i a la propoci??. Busca un sentiment de bellesa per la puresa de les l??nies, i no per l'abund??ncia d'ornamentaci??.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Articles d'esdeveniments de l'edat moderna
[edita] Edat moderna als Pa??sos Catalans
- Edat moderna de Catalunya
- Edat moderna al Pa??s Valenci??
[edita] Refer??ncies
- ??? Fernand Braudel (1985): La Dynamique du capitalisme.
- ??? Angus Maddison, ??When and Why did the West get Richer than the Rest?? [1]
- ??? Earl J. Hamilton, El tresor americ?? i la revoluci?? dels preus a Espanya, 1501-1650, taula I, p??gina 47
- ??? Ferran Soldevila (1979): Resum d'hist??ria dels Pa??sos Catalans', ed. Barcino, Barcelona, p??gines 140 i 141'
- ??? Max Weber (1984): L'??tica protestant i l???esperit del capitalisme, original de 1905. Traducci?? catalana a cura de Joan Estruch. Barcelona, Edicions 62 i la Diputaci?? de Barcelona.