Economia del Pa??s Valenci??

De Viquip??dia

El Pa??s Valenci?? conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat hist??ricament les comunicacions i l'aprofitament del s??l, i nom??s l'eix litoral ha facilitat la connexi?? amb el nord, amb Catalunya i Europa. Aix?? s'explica, entre d'altres raons, que tot i els plans d'infraestructures estatals centralitzades cap a Madrid el volum de comer?? entre Catalunya i el Pa??s Valenci?? ??s el qu??druple del volum que es t?? amb la capital estatal.

Amb un clima mediterrani i un r??gim de pluges escasses, els recursos naturals del Pa??s Valenci?? s??n minsos pel que fa als minerals; destaquen algunes explotacions salines i les pedreres de minerals no met??l??lics, d'??s i tradici?? hist??rica en la ind??stria i la construcci??. En recursos h??drics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i aquest desequilibri ??s especialment greu a les comarques del sud del pa??s, que es resol de moment amb restriccions i amb l'explotaci?? d'aq????fers subterranis. Els plans d'estalvi i racionalitzaci?? de l'??s, especialment en l'agricultura, i la generalitzaci?? de plantes dessalinitzadores i de captaci?? d'aigua es presenten com les solucions del futur.

[edita] Indicadors econ??mics

En l'any 2002 el Pa??s Valenci?? va generar el 10'5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i el 9'78% del valor afegit brut industrial estatal, i el seu estoc de capital representava l'any 2000 el 10'4% del total estatal. A l'any 2003 el deute p??blic de la Generalitat Valenciana va superar el 10'5% del PIB valenci?? i la taxa d'atur es va situar en el 10'5%.

En recursos humans la taxa d'activitat del Pa??s Valenci?? va assolir l'any 2002 el 56'8%, superior a la mitjana estatal (50'9%) i quasi igual a la mitjana de la UE-15 (57%), per b?? que les difer??ncies per g??nere son for??a acusades: la taxa masculina va assolir el 69'8% l'any 2002, tres punts per sobre de la mitjana europea, per?? la femenina era del 44'8%, quatre punts per sota d'aquesta mitjana.

Respecte al capital hum??, el nivell educatiu del Pa??s Valenci?? presentava l'any 2001 un ??xit educatiu de l'ensenyament primari del 63%, del secundari del 16%, i de l'universitari del 21%. Aquests indicadors s??n, per tant, m??s baixos que la mitjana estatal, que al seu torn tamb?? s??n m??s baixos de de la mitjana de l'UE (30%, 49%, i 21%, respectivament per a cada nivell).

El seu sector industrial ??s considerable pels seus nivells de productivitat elevats, i perqu?? es tracta d'uns sectors m??s intensius en la creaci?? de valor afegit i de riquesa que l'agricultura, el turisme o la construcci??. Aix??, en l'any 2003 el 21% del PIB valenci?? va ser generat per una ind??stria que produ??a per valor de 36.730 milions d'euros, i donava feina a 347.861 persones.

[edita] Model empresarial

El model empresarial valenci?? el componen uns quants centenars d'empreses multinacionals i desenes de milers de PIME locals, la combinaci?? de les quals ha perm??s a moltes empreses valencianes cr??ixer a recer de les multinacionals. Si b??, la majoria de les pimes s??n de caire familiar la qual cosa, malgrat les virtuts d'aquest model, podria perjudicar en la capacitat de cooperaci?? econ??mica m??s enll?? de la fam??lia en un context de globalitzaci?? econ??mica.

Malgrat la greu crisi econ??mica entre 1973 i 1985 que afect?? el sector industrial, i despr??s d'haver entrat l'any 1986 a la UE sense tradici?? exportadora recent, actualment ??s la segona autonomia exportadora de l'Estat, amb un 12%, i el seu volum respectiu al 2003 superava a Gr??cia i s'acostava al de Portugal.

Les empreses m??s importants amb seu social al Pa??s Valenci?? s??n Ford, Mercadona, Consum, ANECOP, Colebega, BP Oil, Porcelanosa, Pamesa Cer??mica, Taulell, Air Nostrum, o Ros Casares, entre d'altres.

[edita] Sectors

[edita] Agricultura

Esdev?? marcada per la disposici?? d'aigua; per tant cal distingir-hi els conreus de sec?? i els de regadiu:

• Al sec?? l'ametler sobretot i tamb?? el garrofer i l'olivera s??n els conreus tradicionals, per?? s'han anat introduint altres arbres de sec?? que s'han implantat en determinades comarques i entre els quals hi ha les pomeres, els pr??ssecs, etc. La vinya ??s el paisatge natural de moltes comarques i, d'un temps en????, s'hi elaboraren vins de gran qualitat arreu del pa??s, especialment a la Plana d'Utiel, el Villar de l'Arquebisbe i les zona del Vinalop?? (Alt Vinalop??, Vinalop?? Mitj?? i Baix Vinalop??). En les zones de l'interior de la Marina Alta i la Marina Baixa, degut al cultiu de la pansa, es fan bons moscatells i vins dol??os.

• El regadiu est?? dominat pels c??trics, especialment la taronja, que suposen la major part de la citricultura de l'Estat i l'arr??s que, encara que sofreix un clar retroc??s, tamb?? suposa gran part de la producci?? estatal i els conreus hort??coles i florals.

[edita] Ramaderia

??s poc important al Pa??s Valenci?? llevat de l'apicultura que, gr??cies a la gran varietat de plantes del s??l, ??s la m??s important de l'Estat. Igualment la pesca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.

[edita] Ind??stria

Es distingeixen cinc grans nuclis amb les seues especialitzacions. S??n, de nord a sud:

• Castell??-Onda: Cer??mica.
• Val??ncia i la seua ??rea metropolitana: moble, i maquin??ria el??ctrica. Abunda la petita i mitjana empresa, per?? tamb?? hi ha grans ind??stries com l'automobil??stica Ford.
• L'eix X??tiva-Alcoi: t??xtil i paper.
• La Foia de Castalla: Joguets mec??nics i nines (el 55% de la producci?? estatal espanyola).
• La Vall del Vinalop??: Cal??at i cautx??.

Tamb?? s'hi conserven activitats tradicionals com ara la cer??mica de Manises, Ribesalbes o L'Alcora; el torr?? i el gelat a Xixona i Alacant; la manufactura, de mobles i atifells, amb v??met a Gata, Moixent, Vallada, etc.

[edita] Turisme

Aquest sector s'ha convertit, des de la d??cada dels seixanta del passat segle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del PIB; per?? aquest fet ha dut a una fero?? especulaci??, sobre tot a la costa, amb destrossa del sistema ecol??gic i degradaci?? sistem??tica del medi ambient.