Economia de Catalunya

De Viquip??dia

Economia de Catalunya

Pol??gon Nord de Tarragona
Producte interior brut	??? 170.450 milions
PIB per capita	??? 24.858 (2005)
Creixement real PIB	3,3% (2005)
Inflaci??	4,1% (2005)
Taxa d'atur	6,6% (2006)
Importacions	??? 67.748 milions
Exportacions	??? 42.087 milions

Malgrat l'escassesa dels recursos naturals, l'economia de la comunitat aut??noma de Catalunya en l'actualitat ??s pr??spera, consolidant-se com una de les m??s riques de l'Estat espanyol i d'Europa.

Taula de continguts

1 Macromagnituds i els indicadors socials
2 Economia per sector
3 Comer?? exterior i inversi?? estrangera
4 Refer??ncies
5 Enlla??os externs

[edita] Macromagnituds i els indicadors socials

Amb un Producte interior brut de 170.450 milions d'euros^[1] (2005), l'economia catalana ??s la m??s gran de totes les comunitats aut??nomes de l'Estat espanyol.^[2] Pel que fa al PIB per capita, Catalunya se situa en la quarta posici?? despr??s de la Comunitat de Madrid, Navarra i Euskadi, amb 26.124 ??? (2006), superior a la mitjana espanyola de 22.152 ???, i a la mitjana de la Uni?? Europea de 24.500 ???.^[3] De fet, el PIB per capita de Catalunya supera els de Finl??ndia i Su??cia, Fran??a i Alemanya.^[4] La taxa de creixement anual del PIB del 2005-2006, de 3,8% va ser lleugerament inferior a la mitjana de l'Estat (3,9%), ambdues tanmateix, superiors a la mitjana de la Uni?? Europea (2,9%). Sobre el per??ode 2000-2006, la taxa de creixement mitjana anual ha estat de 3,21%, tamb?? inferior a la mitjana de l'Estat de 3,34%.^[3] En paritat de poder adquisitiu, el PIB per capita de Catalunya (2004) ??s 17,8% superior a la mitjana de la Uni?? Europa.^[3] La taxa d'atur de la comunitat (2005) va ser de 7,5%, i la taxa d'inflaci?? de 4,1%.^[1]

Pel que fa al PIB per sector econ??mic, les xifres mostren que el creixement de l'activitat econ??mica (2003-2005) se suporta gaireb?? exclusivament en els sectors de la construcci?? i dels serveis amb increments del 5,4 i 4,3% respectivament.^[5] Per contra, els sector primari, la ind??stria i el turisme han tingut un creixement m??s petit (i fins i tot negatiu en el cas del sector primari el 2003 i el 2005) tots tres afectats pel proc??s de globalitzaci?? dels mercats.^[5]

Catalunya ha experimentat un creixement demogr??fic notable amb una variaci?? de l'1,7% el 2005, amb una mitjana d'1,5 d'anys anteriors, la qual cosa s'ha tradu??t en un increment del 2,2% en el col??lectiu en edat de treballar.^[5] Amb un increment de la taxa d'activitat de la poblaci?? en edat de treballar, s'ha redu??t la taxa d'atur, al voltant dels nivells de plena ocupaci??.^[5] Tanmateix, no s'ha produ??t una reducci?? del temps de treball, com ha ocorregut en altres economies europees, tot i que la productivitat s'ha estancat, amb un magre creixement del 0,1% (2005), el m??nim del lustre.^[5]

[edita] Economia per sector

[edita] Sector primari: agricultura

Sitja d'Arr??s, Deltebre

El sector primari, com a la resta dels pa??sos desenvolupats, ocupa nom??s el 3% de la for??a laboral, per?? est?? integrat per subsectors potents que competeixen a nivell mundial (com ara el cava, el vi, el bestiar porc??, la fruita dol??a i els derivats carnis).^[6] El 2004, la producci?? agr??cola va ser de 1.134 milions d'euros i la ramadera va ser de 2.306 milions d'euros. La producci?? forestal, per contra, nom??s va ser de 41 milions d'euros el mateix any.^[7] El sector s'ha estabilitzat durant les ??ltimes d??cades, encara que amb un decrement important en el nombre de productors, ja sigui per jubilaci?? o perqu?? d'altres han abandonat la seva producci??, la qual cosa ha propiciat un augment en la superf??cie de les unitats de producci?? m??s proper a l'??ptim.^[8] El cens agrari de l'Institut Nacional d'Estad??stica de 1999 va mostrar un decrement del 41,4% en el nombre d'unitats o explotacions agr??ries entre 1989 i 1999, una xifra molt superior a la resta del territori espanyol, que va ser de 21,7%, un decrement que alhora implica un augment en la superf??cie per explotaci??; de fet, l'extensi?? de les finques catalanes ha augmentat 54% a Catalunya, mentre que a la resta d'Espanya, nom??s un 20%.^[8]

La principal comarca en el sector de l'horta ??s el Maresme, la qual, tanmateix, s'enfronta a problemes seriosos per a mantenir la seva superf??cie at??s el creixement constant de l'??rea metropolitana de Barcelona, una situaci?? que alhora li ofereix una avantatjosa proximitat amb els grans consumidors.^[8] La fruita dol??a ??s un sector de creixement i de qualitat, basada principalment a Lleida. El municipi d'Alcanar, de la comarca del Montsi?? ??s l??der en la producci?? de c??trics, amb m??s del 50% La poblaci?? d???Alcanar aporta m??s del 50 per cent de la producci?? catalana de c??trics i tamb?? m??s del 75 per cent de la producci?? de l'Estat espanyol de plantons de c??trics.^[9]

[edita] Sector secundari: la ind??stria

Antiga f??brica de l'Arany??

La industria catalana va protagonitzar el desenvolupament econ??mic de Catalunya, i fins a mitjan anys setanta, va ser el sector capdavanter de l'economia, amb un 45% del total del Producte interior brut (PIB) catal??, i ocupant a m??s del 40% de la poblaci?? activa el 1979.^[10] A nivell de l'Estat, Catalunya ??s la comunitat amb major participaci?? del PIB industrial espanyol, amb el 25%.^[2]

El 2001, el valor afegit brut del sector industrial havia decrescut al 27,2% del total.^[11] El sector industrial es fonamenta en la industria de la transformaci?? -hist??ricament la t??xtil- que en l'actualitat tamb?? inclou la ind??stria del autom??bil, la ind??stria qu??mica, la ind??stria farmac??utica, l'alimentaci??, les construccions navals, i les noves ind??stries relacionades amb el material inform??tic i telem??tic.^[6] La ind??stria est?? molt concentrada -com ho est?? la poblaci??- a les comarques del Barcelon??s, les comarques del Baix Llobregat, el Vall??s Occidental, el Vall??s Oriental i el Maresme, que el 1997 agrupaven al 67% del total dels establiments industrials de Catalunya.^[10] Les comarques del Tarragon??s i el Baix Camp destaquen, no pel nombre d'ind??stries, ans per la dimensi?? i pes d'aquestes com ara el sector petroleoqu??mic a Tarragona, el m??s gran del sud d'Europa i el metall.^[10]

[edita] El sector terciari: els serveis

La Caixa, a Barcelona

El sector terciari ha crescut notablement durant les ??ltimes tres d??cades i en l'actualitat ??s un sector ampli i diversificat, i el principal pel que fa al percentatge del PIB i a l'ocupaci??.^[6] En aquest sector, tamb?? conegut com el sector dels serveis, s'inclouen el comer??, el turisme, l'hoteleria, les finances, l'administraci?? p??blica, i l'administraci?? d'altres serveis relacionats amb la cultura i el lleure. El sector dels serveis va produir el 63,1% del valor afegit brut catal?? el 2001.^[11] Hi destaquen el turisme i tots els serveis que s'hi relacionen, el valor afegit brut dels quals, en conjunci?? amb el comer??, supera el 35% del valor total del sector dels serveis.^[12] M??s recentment, han destacat les empreses associades a la publicitat incloent-hi les de creaci?? de contingut per a Internet.^[6] Barcelona s'ha convertit en el centre dels serveis de Catalunya, encara que les capitals comarcals constitueixen centres de serveis locals i en la seva ??rea de influ??ncia.^[12] Pel que fa al sistema financer, s'hi observa el poder de les grans caixes d'estalvis (com ara Caixa Catalunya, entre altres), i que s??n el nucli del sistema financer catal??, la posici?? de les quals ??s decisiva en la inversi?? de la comunitat, i que apleguen gaireb?? el 70% dels dip??sits privats catalans.^[6] L'??nica banca catalana amb pres??ncia internacional i amb una dimensi?? competitiva, ??s el Banc Sabadell.^[12] Finalment, la Borsa de Barcelona est?? plenament integrada en el sistema borsari mundial, mentre que el mercat de valors tradicionals, com ara el mercat de futurs i les transaccions d'accions de companyies petites i mitjanes, es troba en una posici?? similar a la de l'United Securities Market brit??nic, o el Second March?? franc??s.^[6]

[edita] Comer?? exterior i inversi?? estrangera

Port de Barcelona

En comparaci?? amb la mitjana de l'Estat espanyol (19,1%) , l'economia catalana ??s molt m??s oberta, amb un grau d'obertura del 32,8% (2003).^[13] El 2005 les exportacions catalanes sumaren 42.087 milions d'euros, mentre que les importacions sumaren 67.748 milions d'euros.^[14] S'estima que el 20% de les companyies catalanes exporten i el 36% de totes les companyies exportadores d'Espanya s??n situades a Catalunya que conjuntament acumulen el 27% de totes les exportacions de l'Estat.^[1] El 81,4% de les exportacions catalanes es dirigeixen a Europa (el 73,8% als vint-i-cinc de la Uni?? Europea), el 8% a Am??rica, el 5,7% a ??sia, el 3,6% a ??frica i l'1,2% amb Austr??lia i Oceania.^[14] Per contra, el 70% de les importacions procedeixen d'Europa (el 63,8% dels vint-i-cinc), el 18,5% d'??sia, el 6,2% d'Am??rica, el 4,9% d'??frica, i el 0,2% d'Austr??lia i Oceania.^[14]

Pel que fa a la inversi?? estrangera, els principals inversos estrangers a Catalunya s??n pa??sos de la Uni?? Europa; el 71,7% de la inversi?? estrangera prov?? del continent (2005).^[14] El 2005 els principals inversors van ser els Pa??sos Baixos (43,3% del total d'inversions), els Estats Units (18,0%), Luxemburg (7,9%) i Alemanya.^[14] Aix?? mateix, els pa??sos de la Uni?? Europa van ser els principals receptors d'inversi?? catalana, representant el 72,8% del total.^[14] Els principals pa??sos receptors d'inversi?? catalana el 2005 van ser Fran??a (22,2 del total d'inversions), el Regne Unit (9,0%), Argentina (8,3%) i els Estats Units (5,6%).^[14]

El 2001 hi havia 164 empreses catalanes multinacionals, amb establiments productius a l'estranger (s'estima que aquest nombre actualment ??s m??s proper a les 200).^[13] El 10,3% d'aquestes empreses s??n situades a M??xic, el 9,0% a Fran??a, el 7,9% a Argentina, el 7,3% a la Xina i el 7,1% a Brasil.^[13]