Dwight David Eisenhower
De Viquip??dia
| Dwight David Eisenhower | |
 |
|
|
|
|
| Mandat 20 de gener de 1953 ??? 20 de gener de 1961 |
|
| Vice President(s) | Richard Nixon |
|---|---|
| Precedit per | Harry S. Truman |
| Succe??t per | John Fitzgerald Kennedy |
|
|
|
| Naixement | 14 d'octubre de 1890 Denison (Texas, Estats Units) |
| Mort | 28 de mar?? de 1969 Washington D.C. (Estats Units) |
| Partit pol??tic | Republic?? |
| Parella | Mamie Eisenhower |
| Professi?? | Militar |
| Signatura |  |
Dwight David Eisenhower o Dwight D. Eisenhower, tamb?? conegut com Ike Eisenhower (14 d'octubre de 1890 - 28 de mar?? de 1969) va ser un militar i pol??tic estadounidenc, sent el 34?? President dels Estats Units entre el 1953 i 1961. Durant la Segona Guerra Mundial Fou general en cap de les forces aliades al Front Occidental, lluint el rang de General d'Ex??rcit (o general de 5 estrelles) i cap de l'Estat Major dels Estats Units despr??s de la guerra. Gran amic des de la seva ??poca de capit?? en els anys 20 d'un tinent provinent de la Primera Guerra Mundial anomenat George Patton, que arribaria a ser general de 3 estrelles.
Afiliat al Partit Republic??. Fundador de la OTAN i un dels seus m??xims impulsors. Com a President, en l'??mbit exterior, superviss?? l'alto el foc de la Guerra de Corea i, basant-se en la Doctrina de Repres??lies Masives (tamb?? coneguda com a Doctrina Eisenhower va mantenir la pressi?? sobre la Uni?? Sovi??tica, va fer de l'armament nuclear una prioritat superior de defensa pel seu us de dissuassi?? i posava ??mfasi en la intervenci?? en qualsevol conflicte on s'observ??s la influ??ncia sovi??tica (tot aix?? dins del context de la Guerra Freda); i destacant-se al 1955 l'inici dels enviaments de consellers per entrenar a l'Ex??rcit Sud-vietnamita. Tamb?? va ser el primer president americ?? en realitzar una visita a Espanya al 1959, donant aix?? el seu recolzament a la dictadura del general Franco pel seu anti-comunisme. En l'??mbit interior, durant el seu mandat destaca la creaci?? de xarxes vi??ries i autopistes en els estats centrals del pa??s, prenent com a refer??ncia el sistema alemany dels anys 30. Dins de l'??mbit social no va promoure lleis que ajudessin a disminuir la segregaci?? racial i, finalment, llan???? la Cursa Espacial. Com a curiositat, va ser el primer President dels Estats Units nascut a Texas.
Taula de continguts |
[edita] Biografia ??? Or??gens familiars i formaci??
Eisenhower (tot i que, hist??ricament, el seu cognom era Eisenhauer) va n??ixer amb el nom de David Dwight a la ciutat de Denison, Texas, el 14 d'octubre de 1890. Eisenhower va ser el tercer dels 7 fills del matrimoni format per Jacob David Eisenhower i Ida Elizabeth Stover. Els seus or??gens es trobaven a Alemanya, concretament al Odenwald, al Sarre, d'on els seus avantpassats emigraren al 1741 cap a Pensilv??nia. La seva mare era Testimoni de Jehov??, oferint la seva llar com a lloc de reuni?? dels membres del grup entre 1896 i 1915.
Tot i que el seu nom era David Dwight, la fam??lia i els seus amics li deien nom??s Dwight. M??s endavant canviaria l'ordre del seu nom (sembla ser que quan es va matricular a West Point). Eisenhower es gradu?? a l'Institut d'Abilene al 1909.
[edita] Matrimoni
Eisenhower es cas?? amb Mamie Geneva Doud (1896-1979), origin??ria de Denver, Colorado, l'1 de juliol de 1916. La parella va tenir 2 fills, Doud Dwight Eisenhower (nascut el 24 de setembre de 1917 i mort d'escarlatina el 2 de gener de 1921, amb nom??s 3 anys), i John Sheldon David Doud Eisenhower, que tamb?? serv?? a l'Ex??rcit i que, curiosament, es gradu?? de West Point el Dia-D.
[edita] Religi??
La fam??lia del seu pare, d'or??gens alemanys, probablement eren luterans, mentre que la seva mare era Testimoni de Jehov??. Aquests estan oposats al fet de matar i a doctrines com el militarisme, per?? els lla??os d'Eisenhower amb el grup ja eren molt febles quan ingress?? a l'Acad??mia Militar de West Point al 1911. Al 1915, la llar dels seus pares ja no acoll?? m??s trobades dels Testimonis, i de fet, tots els homes de la fam??lia ho van deixar d'adults, quedant nom??s la mare com a membre actiu fins a la seva mort (i malgrat les seves difer??ncies per motius religiosos, Ike conserv?? tota la seva vida una estreta relaci?? amb la seva mare).
L'1 de febrer de 1953 va ser batejat, confirmat i va rebre l'comuni?? a l'Esgl??sia Presbiteriana, nom??s 12 dies abans del seu primer nomenament. Al 1954 va introduir les paraules under God (amb D??u) al Jurament de Lleialtat, i al 1956 adopt?? la frase In God We Trust (Confiem en D??u) com a lema dels Estats Units, sent introdu??da a la moneda al 1957.
[edita] Carrera Militar
Eisenhower ingress?? a l'Acad??mia Militar dels Estats Units al 1911, graduant-se amb el rang de cadet d'Infanteria al 1915 (ocupant un lloc la meitat superior de la promoci??), passant a ocupar els seus primers destins com a militar professional. Durant la seva estada a l'Acad??mia gaud?? de diversos ??xits en competicions esportives, mostrant-se com un fort atleta, arribant a apar??ixer a la premsa al 191 per un espectacular touchdown. No obstant, la seva prometedora carrera esportiva s'estronca ben aviat per una seriosa lesi?? al genoll.
[edita] Primera Guerra Mundial i Per??ode d'Entreguerres
Graduat al 1915, serv?? amb la infanteria fins al 1918 en diversos camps a Texas i Ge??rgia. Durant la Primera Guerra Mundial, a la que els Estats Units es van incorporat als Aliats al 1917, ja en les darreres etapes de la guerra, Eisenhower va esdevenir el tercer cap del nou cos de blindats, arribant temporalment al rang de Tinent Coronel. Durant tot el per??ode b??l??lic, s'encarreg?? de l'entrenament de les tripulacions de blindats a Pensilv??nia, i mai no arrib?? a entrar en combat. Despr??s de la guerra, Eisenhower tornaria al seu rang de capit??, sent promogut poc despr??s a Major abans de ser destinat a Camp Meade (Maryland), a on romangu?? fins al 1922. El seu inter??s cap a la guerra de tancs s'increment?? despr??s de moltes converses amb George Patton i d'altres comandants de tancs; no obstant, les seves idees sobre la guerra m??bil van ser poc apreciades pels seus superiors.
Eisenhower edevingu?? oficial executiu del General Fox Conner a la Zona del Canal de Panam??, a on serv?? fins al 1924. Seguint les recomanacions de Conner, estudi?? hist??ria i teoria militar (incloent a Karl von Clausewitz), i posteriorment afirm?? la enorme influ??ncia que havia estat en Conner en el seu punt de vista militar. Entre 1925-26 assist?? a l'Acad??mia d'Estat Major, i serv?? com a comandant de batall?? a Fort Benning fins al [[1927.
Durant la segona meitat de la d??cada dels 20 i inicis de la dels 30, la carrera d'Eisenhower a l'Ex??rcit s'estanc?? (molts dels seus amics dimitien per treballar al sector privat amb emoluments molt m??s alts). Va ser destinat a la Comissi?? de Monuments de Batalla Americans, dirigida pel General John J. Pershing; a l'Acad??mia de l'Ex??rcit; i com a oficial executiu del General George V. Mosely, assistent del Secretari de Guerra entre 1929 a 1933. llavors pass?? a ser el cap d'estat major del General Douglas MacArthur, cap d'Estat Major de l'Ex??rcit fins a 1925, quan acompany?? a MacArthur fins a les Filipines, a on serv?? com a assistent del conseller militar del Govern Filip?? (sovint s'afirma que tot aquest temps destinat amb MacArthur li serviria com una valuosa preparaci?? per suportar les guerres d'egos de Churchill, Patton i Montgomery durant la Segona Guerra Mundial). Tota aquesta llarga estada a les oficines de preparaci?? marcaria la seva carrera posterior, encarada sobretot a la planificaci?? d'operacions militars. Al 1936, i despr??s de 16 anys com a major, va ser promogut a tinent coronel. Tamb?? aprengu?? a volar, si b?? mai no va ser qualificat com a pilot militar. Nom??s va fer un vol, al 1937 i sobre les Filipines.
Al 1939 retorn?? als Estats Units, servint en diverses posicions d'estat major a Washington, Calif??rnia i Texas. Al juny de 1941 va ser nomenat Cap de l'Estat Major del General Walter Krueger, comandant del 3r Ex??rcit, a San Antonio, Texas, sent promogut a General de Brigada al setembre. Si b?? les seves habilitats administratives eren reconegudes, i davant l'amena??a de la guerra, Eisenhower mai no havia realitzat un comandament actiu no se'l tenia en consideraci?? com a un potencial comandant de grans operacions.
[edita] Segona Guerra Mundial
Quan el 7 de desembre de 1941, els japonesos van llan??ar el seu atac de Pearl Harbor, els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial, formant part dels Aliats. Dwight Eisenhower ja havia ascendit a general, sent destinat a l'Estat Major General a Washington, a on serv?? fins al juny de 1942, sent responsable de la creaci?? dels principals plans de guerra per derrotar al Jap?? i a Alemanya. Va ser nomenat Cap Adjunt a c??rrec de les Defenses del Pac??fic, per sota del Cap de la Divisi?? de Plans de Guerra, General Leonard T. Gerow, a qui substituiria algun temps despr??s. Llavors va ser nomenat Assistent al Cap d'Estat Major a c??rrec de la Divisi?? d'Operacions, sota el Cap de l'Estat Major General, General George Marshall. Va ser aquesta relaci?? propera amb Marshall la que finalment condu?? a Eisenhower a posicions superiors de comandament, doncs Marshall reconegu?? les seves grans habilitats administratives i d'organitzaci??.
[edita] Comandant del SHAEF
Al 1942, Eisenhower va ser nomenat Comandant General del Teatre d'Operacions Europeu (ETOUSA), amb seu a Londres. Al novembre tamb?? va ser nomenat Comandant Suprem de la For??a Aliada Expedicion??ria de Teatre d'Operacions Nordafric?? (NATOUSA).
Un cop les bases per efectuar un desembarcament conjunt de forces brit??niques i americanes al nord d'??frica, i davant de la planificaci?? definitiva d'aquella complexa operaci??, Eisenhower instal??l?? el seu quarter general al punt m??s proper possible, a la base naval brit??nica de Gibraltar, des d'on (amb l'ajut del Tinent General Clark) inici?? discrets contactes amb les autoritats de la Fran??a de Vichy al Marroc, Alger i Tun??sia, per poder assolir l'??xit en el desembarcament, contactes que s'arribaren a fer amb l'almirall Darlan (un dels l??ders del Govern de Vichy, i que es trobava a Alger el dia del desembarcament), i amb Henri Giraud, en qui els americans i els brit??nics veien una possible alternativa a la Fran??a Lliure del General de Gaulle, aix?? com amb el General Juin, cap de les tropes de Vichy a la zona. Tots aquests contactes van ser realitzats per Robert Murphy, representant personal del president Roosevelt. La tensi?? que li provoc?? el desembarcament arrib?? a l'extrem que fum??s fins a quatre paquets de cigarretes diaris.
Despr??s de l'??xit del desembarcament, la seva autoritat s'estengu?? per tota la Mediterr??nia durant la resta de la Campanya del nord d'??frica, incloent al 8?? Ex??rcit brit??nic, comandat pel General Montgomery, amb qui tingu?? diverses topades. El 8?? Ex??rcit havia avan??at a trav??s del Desert Occidental des de l'est i estava preparat per iniciar la Campanya de Tun??sia. Donada la seva posici??, comen???? a ocupar-se tamb?? dels diversos aspectes pol??tics, intentant en un primer moment allunyar del nord d'??frica als gaullistes, amb qui els anglosaxons ja havien topat pr??viament. Per?? amb l'assassinat a Alger de l'Almirall Darlan el 24 de desembre de 1942, com??s pel jove gaullista Fernand Bonnier de La Chapelle, tots aquests problemes pol??tics van desapar??ixer, amb el reconeixent de Charles de Gaulle com a cap dels francesos de l'??frica, amb la qual cosa Eisenhower pogu?? ocupar-se del seg??ent problema militar, la Campanya de Tun??sia, a on l'Afrika Korps del Mariscal Rommel s'havia retirat i a on havia rebut importants refor??os.
Tot i al mal inici de la campanya, amb la derrota patida pel II Cos Americ?? a la batalla del Pas de Kasserine el 16 de febrer de 1943, i despr??s de l'arribada a Tun??sia del General Patton per assumir el comandament del II Cos, els Aliats finalment aconseguiren la capitulaci?? de les tropes de l'Eix a l'??frica el 13 de maig de 1943. Durant la campanya, Eisenhower guany?? la seva quarta estrella l'11 de febrer de 1943.
Despr??s de la capitulaci??, Eisenhower segu?? al comandament del Teatre d'Operacions de la Mediterr??nia (MTO). Des d'aquesta posici?? supervis?? la invasi?? de Sic??lia i la invasi?? de l'It??lia continental.
[edita] Campanya d'It??lia
[edita] Sic??lia
Per a la tornada a Europa de les tropes aliades, s'eleg?? la zona de Sic??lia, doncs oferia uns avantatges clars: s'atacava a It??lia al seu propi territori, prop de les bases establertes pels Aliats al nord d'??frica i, finalment, es donava un pas definitiu pel control de la Mediterr??nia, expulsant d'all?? definitivament als alemanys. Am??s, era una bona oportunitat per testejar les capacitats dels Aliats per portar a terme una operaci?? militar de gran volada, amb la vista posada en el futur.
Eisenhower decid?? que l'Operaci?? Husky, nom clau de la invasi??, fos realitzada de manera conjunta per tropes brit??niques i americanes, per la qual cosa es cre?? un Grup d'Ex??rcits, el 15??, davant del qual es pos?? al Mariscal Harold Alexander, i estaria format pel 7?? Ex??rcit americ?? de Patton i pel 8?? Ex??rcit brit??nic de Montgomery. L'Eix comptava amb el 6?? Ex??rcit itali?? de Guzzoni i el 14?? Ex??rcit alemany de Kesselring; estant Guzzoni al front de totes les tropes (si b?? de manera nominal).
A m??s, i amb la finalitat d'estalviar vides, s'iniciaren contactes discrets amb la Mafia, a trav??s de Lucky Luciano, qui es trobava pres a Nova York. Els contactes van fructificar donada la intenci?? dels feixistes d'acabar amb la Mafia.
Finalment, el 10 de juliol de 1943, amb un important desplegament naval i aeri, es van realitzar els desembarcaments previstos, iniciant-se una cursa entre Patton i Montgomery per veure quin dels dos entraria abans a Messina i acabant aix?? la campanya. Va guanyar Patton.
Amb la conquesta de Sic??lia quedava oberta la porta per continuar l'avan??, ara mitjan??ant un desembarcament a l'It??lia continental.
[edita] It??lia
"Estem lluitant a un pa??s que ha contribu??t enormement a la nostra her??ncia cultural, un pa??s ric en monuments que amb la seva creaci?? van ajudar i ara il??lustren el creixement de la nostra civilitzaci??. Estem obligats a respectar aquests monuments fins al punt en que la guerra ens ho permeti [...] Si hem d'escollir entre destruir un edifici fam??s o sacrificar els nostres homes, llavors la vida dels nostres soldats val infinitament m??s i els edificis han de desapar??ixer... Res no pot avantposar-se a l'argument de la necessitat militar." Dwight David Eisenhower
Sempre des del seu quarter general, llavors instal??lat a Alger, Eisenhower inici?? la planificaci?? del seg??ent pas: la invasi?? de l'It??lia continental, amb l'objectiu de treure a It??lia de la guerra, provocant la caiguda del r??gim de Mussolini. No obstant, les circumst??ncies es van precipitar quan Mussolini va ser defenestrat per una majoria dels membres del Gran Consell Feixista (el m??xim ??rgan del Partit Nacional Feixista itali??), en una operaci?? preparada pel rei V??ctor Manuel III, iniciant-se tot seguit conversacions secretes a Lisboa amb vistes a signar un armistici a sol??licitud dels italians.
Les converses van desembocar en la signatura de l'armistici de Cassabile, pel qual It??lia abandonava l'alian??a amb el III Reich, tot i que els italians van demanar que segu??s el secret fins que els Aliats desembarquessin a It??lia. D'acord amb els pactes, el 3 de setembre de 1943, els Aliats van travessar l'estret de Messina, ocupant sense gran oposici?? el port. Es tractava d'una estrat??gia molt conservadora, doncs les circumst??ncies haguessin perm??s el desembarcament m??s al nord, amb la qual cosa la Campanya d'It??lia hagu??s estat molt menys lenta.
En qualsevol cas, els successos a It??lia es van precipitar: Mussolini va ser alliberat de la seva reclusi?? pels alemanys, formant la Rep??blica Social Italiana, que seguia aliada amb l'Alemanya Nazi; i pel seu costat, el Mariscal Badoglio, tot i que estava sent mantingut apart pels Aliats, va intentar organitzar un Ex??rcit Itali?? que combat??s amb les tropes aliades. Finalment, s'avan???? tan a poc a poc que al desembre els Aliats es van veure aturats a uns 100km al sud de Roma per les defenses preparades a corre cuita pels alemanys a la L??nia Gustav.
[edita] Comandant Suprem Aliat a Europa
[edita] El Desembarcament de Normandia
El 28 de novembre de 1943 se celebr?? la Confer??ncia de Teheran (P??rsia), amb l'assist??ncia dels 3 principals l??ders pol??tics dels Aliats: Churchill pels brit??nics, Roosevelt pels americans i Stalin pels sovi??tics. Entre els diversos acords que s'arribaren, destacava el comprom??s anglo-americ?? d'obrir un segon front a Europa, apart del ja existent a It??lia i al Front Oriental, davant la petici?? de Stalin, doncs l'Ex??rcit Roig estava suportant el pes principal de la lluita a Europa contra la Wehrmacht.
Com que els Estats Units serien els majors prove??dors dels homes que prendrien part en el desembarcament previst, i com que la major part del seu equipament tamb?? seria nord-americ??, es decid?? que fos un americ?? qui estigu??s al capdavant de l'operaci?? i dels seus preparatius. Roosevelt no va voler desprendres del seu conseller militar, el general [[George Marshall|Marshall], amb la qual cosa es decid?? atorgar el c??rrec a un home que ja havia demostrat la seva v??lua a l'??frica i a It??lia. L'alternativa era Patton, per?? la seva mala imatge deguda a uns incidents ocorreguts a Sic??lia i els enfrontaments que mantenia amb el brit??nic Montgomery van fer que se'l deix??s de costat, tot i que se li encarreg?? posar a punt un ex??rcit fantasma simulat amb el que s'amena??aria l'operaci?? real, amena??ant als alemanys amb una invasi?? sobre Calais, l'Operaci?? Fortutide, tasca en la que Patton tindria un ??xit total.
Al desembre de 1943 s'anunci?? que Eisenhower seria el Comandant Suprem Aliat a Europa. Al gener, va reassumir el comandament ETOUSA i al febrer va ser nomenat oficialment com a Comandant Suprem Aliat de la For??a Expedicion??ria a Europa (SHAEF), servint en un doble paper fins al final de les hostilitats a Europa al maig de 1945. En aquestes posicions va estar encarregat de planificar i portar a terme l'assalt sobre la costa de Normandia al juny de 1944, sota el nom clau d'Operaci?? Overlord, l'alliberament de l'Europa occidental i la invasi?? d'Alemanya. Un m??s despr??s del l'atac a Normandia tindria lloc la invasi?? del sud de Fran??a, i el control de les forces que hi participarien passarien del AFHQ al SHAEF. Per tant, des de llavors i fins al final de la guerra a Europa el 8 de maig de 1945, Eisenhower, mitjan??ant el SHAEF, tenia el comandament absolut de totes les forces operatives aliades (formada per tropes origin??ries dels Estats Units, el Regne Unit, la Fran??a Lliure, B??lgica, Luxemburg, Holanda, Txecoslov??quia, Pol??nia o Gr??cia, aix?? com els dominis brit??nics del Canad??, Nova Zelanda, Austr??lia, Sud-??frica, am??s de la ??ndia brit??nica) i mitjan??ant ETOUSA, el comandament administratiu de totes les forces americanes al Front Occidental al nord dels Alps.
El General Eisenhower i els seus ajudants van triar la costa de Normandia pel desembarcament, preferint-la a d'altres possibles alternatives. ??s especialment interessant el fet que les platges triades quedaven dins del radi d'acci?? dels avions amb base al Regne Unit, sense obviar el fet de que al canal de la M??nega era molt f??cil d'aconseguir una supremacia total a??ria i naval pels aliats.
La planificaci?? de l'operaci??, la major operaci?? de desembarcament de tropes feta fins avui, va suposar un esfor?? considerable, pel qual van tenir-se en compte factors innumerables: des dels climatol??gics, amb un an??lisi de les condicions climatol??giques previstes per a les zones de desembarcament el dia mateix del desembarcament i posteriors, fins a com abastir a les tropes un cop a terra (motiu pel qual s'arribaren a dissenyar uns ports artificials) o fins i tot un oleoducte que portaria el carburant necessari a trav??s del canal, (Operaci?? PLUTO), passant pel disseny i la construcci?? de tancs especialitzats pels desembarcaments (els anomenats "Estravag??ncies de Hobart", en honor al seu creador, el Major General Percy Hobart.
No obstant, tot i a les dots diplom??tiques d'Eisenhower, es van plantejar greus problemes respecte a la Fran??a Lliure del General Charles de Gaulle, doncs els francesos entenien que se'ls deixava al marge de la presa de decisions. Pressionat per Churchill, Eisenhower es neg?? a atorgar poders majors als francesos lliures mentre que no se celebressin eleccions a Fran??a. Aquesta decisi?? comport?? conseq????ncies posteriors a la Campanya de Fran??a, especialment a l'agost de 1944, davant de l'Alliberament de Par??s.
L'operaci?? planificada comportava un desembarcament en 5 platges diferents: Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword. El primer objectiu era assegurar les pr??pies platges, tasca que s'encarreg?? a diverses divisions paracaigudistes: la 82 i la 101 americanes i la 6a brit??nica. La missi?? dels paracaigudistes era retardar o evitar l'arribada a les platges de refor??os alemanys, especialment les divisions blindades desplegades a la zona de Calais, i que l'Operaci?? Fortitude de Patton mantenia all?? a l'espera d'una hipot??tica invasi??.
Un cop aconseguit el control de les platges, l'objectiu per a la setmana seg??ent a la invasi?? era el d'assegurar l'interior de Normandia, amb la finalitat de garantir la superviv??ncia de les tropes desembarcades, per llan??ar a continuaci?? un assalt cap als principals ports de la regi?? (especialment el de Cherbourg), per poder desembarcar all?? subministraments i noves tropes amb les que poder desplegar tota la capacitat de combat dels Aliats.
"La vostra tasca no ser?? senzilla. El vostre enemic est?? ben entrenat, ben equipat i ??s veter?? al combat. Lluitar?? salvatgement."Eisenhower, 6 de juny de 1944
El 5 de juny de 1944, data prevista pel desembarcament, arrib?? enmig del pitjor pron??stic metereol??gic per aquella ??poca de l'any en 4 ?? 5 d??cades, i el desembarcament es pospos?? 24 hores. El 4 de juny, a les 9:45, se celebr?? una reuni?? amb els principals caps militars, en la que s'anunci?? una lleu bonan??a en el clima. Eisenhower va ordenar que es pos??s en marxa l'Operaci?? Overlord el 6 de juny amb un lac??nic "Som-hi" (Let's go)[1].
Tot i a alguns contratemps, que van afectar en major mesura a algunes de les platges del desembarcament, i tot i els temors del propi Eisenhower, finalment la Batalla de Normandia obr?? les portes a l'alliberament de la Fran??a ocupada pels alemanys.
Mai ning?? no va tenir clar que l'Operaci?? Overlord tingu??s un ??xit rotund. La seriosa possibilitat d'un frac??s va fer que Eisenhower prepar??s una curta declaraci?? en que assumia la plena responsabilitat en cas de que es produ??s un frac??s catastr??fic. El text va ser trobat temps despr??s per un ajudant a la butxaca d'una jaqueta. Es llegeix:
Els desembarcaments a la zona de Cherbourg-Havre han fracassat en la missi?? de guanyar un cap de platja satisfactori i he fet que les tropes es retiressin. La meva decisi?? d'atacar en aquest moment i aquest lloc ha estat basada en la millor informaci?? de que dispos??vem. Les tropes, l'aviaci?? i la Marina han complert amb el seu deure amb total valentia i devoci??. Si hi ha alguna culpa o falta per l'intent, nom??s ??s meva
[edita] La Campanya de Fran??a
Amb la consolidaci?? de la pres??ncia militar dels Aliats a Europa, despr??s de l'??xit a la Batalla de Normandia, Eisenhower qued?? acreditat com el conductor dels Aliats a la Vict??ria. L??gicament, va ser l'encarregat de la planificaci?? de la seg??ent fase de la guerra al Front Occidental. Es posava l'accent en un avan?? velo?? cap a l'est, empaitant als alemanys en retirada, assegurant el control de la costa del Canal de la M??nega, i deixant de costat l'interior de Fran??a. Per a completar la pressi?? exercida, a l'hora que per superar l'oposici?? alemanya a It??lia, l'equip d'Eisenhower planej?? un desembarcament al sud de Fran??a, que tingu?? lloc el 15 d'agost de 1944.
Respecte a la situaci?? de Par??s, Eisenhower pretenia passar de llarg la ciutat pel nord per a poder aprofitar la situaci?? de desorganitzaci?? de la Wehrmacht i arribar al Rin abans de que poguessin preparar una defensa ben organitzada (i de pas, per estalviar-se el problema log??stic que representaria portar subministraments als parisins). No obstant, el general de Gaulle orden?? al cap de la 2a Divisi?? Blindada de la Fran??a Lliure, General Leclerc, que es dirig??s cap a Par??s (contravenint les ordres del superior de Leclerc, el general americ?? Leonard T. Gerow, aix?? com del propi Eisenhower. De Gaulle pretenia recolzar la sublevaci?? de la poblaci?? de Par??s, evitant que fos emprada com a mitj?? propagand??stic pel Partit Comunista Franc??s. Igualment, de Gaulle volia evitar que Fran??a qued??s sotmesa despr??s de l'alliberament a un Govern Militar Aliat dels Territoris Ocupats (AMGOT), ??s a dir, a un control militar anglosax?? sobre el pa??s. Finalment, de Gaulle comprenia que l'alliberament de Par??s li serviria no nom??s per aconseguir la consolidaci?? definitiva de la seva persona com a l??der de la Fran??a Lliure, sin?? que tamb?? per a situar a la Fran??a Lliure com a nexe d'uni?? entre Fran??a i els Aliats.
No obstant, davant la situaci?? del fet creat per l'avan?? cap a Par??s de la 2a Divisi?? Blindada de la Fran??a Lliure, totalment en solitari i sense autoritzaci??, Eisenhower, tot i que molest davant el fet d'haver d'assumir el cost d'alimentar la poblaci?? de Par??s (la qual cosa encara sobrecarregaria m??s les l??nies de subministraments dels seus ex??rcits, ja molt explotades), es rend?? a l'evid??ncia, accept?? els fets consumats i envi?? a la 4a Divisi?? d'Infanteria estadounidenca cap a Par??s per recolzar l'operaci??, am??s de per obtenir un r??dit pol??tic i propagand??stic.
En qualsevol cas, Eisenhower i el seu equip van iniciar la planificaci?? per la seg??ent fase de l'ofensiva: la campanya a B??lgica i Holanda per controlar la desembocadura del Rin.
[edita] La Campanya del Benelux
[edita] Condecoracions
- Medalla del Servei Distingit a l'Ex??rcit amb 4 fulles de roure
- Medalla del Servei Distingit a la Marina
- Legi?? del M??rit
- Medalla de la Vict??ria a la I Guerra Mundial
- Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj?? amb una estrella de plata i 4 estrelles de bronze
- Medalla de la Campanya Americana
- Medalla de Servei de Defensa Americana amb la barra ???Servei a l'Estranger???
- Medalla de la Vict??ria a la II Guerra Mundial
- Medalla del Servei a la Frontera de M??xic
- Medalla de l'Ex??rcit del Servei d'Ocupaci?? (amb la barra Alemanya)
- Medalla del Servei a la Defensa Nacional
- Orde del Bany (Regne Unit)
- Orde del M??rit (Regne Unit)
- Estrella d'??frica amb les ins??gnies 8 i 1 (Regne Unit)
- Orde de Leopold (B??lgica)
- Creu de Guerra (B??lgica)
- Legi?? d'Honor (Fran??a)
- Medalla Militar (Fran??a)
- Creu de Guerra 1939-1945 (Fran??a)
- Orde de l'Alliberament (Fran??a)
- Creu de Guerra (Luxemburg)
- Medalla del M??rit (Luxemburg)
- Orde del Lle?? Blanc (Txecoslovaquia)
- Estrella d'Or de la Vict??ria (Txecoslovaquia)
- Orde de l'Elefant (Dinamarca)
- Orde de Ouissan Alaouita (Marroc)
- Gran Creu de l'Orde del Lle?? Neerland??s (Holanda)
- Orde de la Vict??ria (URSS)
- Orde de Suvorov (URSS)
- Orde Virtuti Militari (Pol??nia)
- Creu de Grunwald (Pol??nia)
- Orde Pol??nia Restituta (Pol??nia)
- Gran Creu de l'Orde del Libertador (Argentina)
- Gran Creu de l'Orde del M??rito Militar (Brasil)
- Gran Creu de l'Orde del M??rit Aeron??utic (Brasil)
- Orde Nacional de la Creu del Sud (Brasil)
- Medalla de Guerra (Brasil)
- Medalla de Campanya (Brasil)
- Cap Comandant de l'Orde del M??rit (Chile)
- Gran Cord?? de l'Orde de Yun Hui (Xina)
- Gran Cord?? de l'Orden de Yun Fei (Xina)
- Estrella de Abd??n Calder??n (Ecuador)
- Gran Cord?? de l'Orden de Ismal (Egipte)
- Orden de Salom?? (Etiopia)
- Orde de Jordi I amb Espases (Gr??cia)
- Creu del M??rit Militar (Guatemala)
- Gran Creu de l'Orde d'Honor i M??rit (Hait??)
- Gran Creu de l'Orde Militar (It??lia)
- Orde del M??rit Militar (M??xic)
- ??liga asteca (M??xic)
- Medalla del M??rito C??vic (M??xic)
- Orde de Sant Olav (Noruega)
- Orde de Vasco N????ez de Balboa (Panam??)
- Gran Cord?? de Nishan Iftikar (Tun??sia)
Tot i aix?? sense comptar la inmensa quantitat de carrers, places, avingudes, etc. en ciutats de tot el nom que porten el nom d'Eisenhower.
| Presidents dels Estats Units |  |
|
|---|---|---|
| Washington | J. Adams | Jefferson | Madison | Monroe | J.Q. Adams | Jackson | Van Buren | W. Harrison | Tyler | Polk | Taylor | Fillmore | Pierce | Buchanan | Lincoln | A. Johnson | Grant | Hayes | Garfield | Arthur | Cleveland | B. Harrison | Cleveland | McKinley | T. Roosevelt | Taft | Wilson | Harding | Coolidge | Hoover | F. Roosevelt | Truman | Eisenhower | Kennedy | L. Johnson | Nixon | Ford | Carter | Reagan | G.H.W. Bush | Clinton | G.W. Bush | ||
| Precedit per: Harry S. Truman (D) |
President dels Estats Units 20 de gener de 1953 - 20 de gener de 1961 |
Succe??t per: John Fitzgerald Kennedy (D) |
