Duc
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre Duc (títol nobiliari). Per a altres significats, vegeu «Bubo bubo». |
|
Per a altres significats, vegeu «Ducat (moneda)». |
Duc és un títol nobiliari que té el seu origen a Roma, on funcionaris militars portaren el nom de dux (en plural Duces), subordinat als comites (comtes).
Més tard fou també un funcionari polític i amb el temps els governadors provincials o territorials. Amb Dioclecià, el dux fou el governador militar de les províncies al costat del governador civil. A l'Imperi bizantí els governadors dels themos (districtes) portaren el títol de dux. El títol va passar als bàrbars, on el dux era el cap militar d’un ducat però tenia també altres atribucions (judicials, financers, polítiques...)
A Catalunya el títol apareix a l’alta edat mitjana com a títol personal del comte principal, junt amb el de marquès quan els seus comtats eren fronterers. El darrer que va usar el títol fou Ramon Berenguer III el 1114.
A l’edat mitjana les funcions militars i civils tornaren a unir-se i els ducs van tenir ambdós poders. Així a França eren els feudataris més importants després del rei. A Alemanya els ducs van arribar a tenir molt de poder que va anar minvant després amb l’enfortiment dels feus menors. Tot i així a Franca i Alemanya van subsistir ducs, amb poder limitat a França però sobirans a Alemanya (Baviera, Saxònia, Suàbia, Francònia...)
Escala d’honor:
- senyor
- baró
- vescomte
- comte
- marquès
- duc
- gran duc
- príncep
- gran princep
- rei
- emperador
- Nota: (A Alemanya i Itàlia el duc i gran duc estan per davant del príncep)
El títol es va abandonar en alguns llocs però va continuar derivat del sistema administratiu romà a França, Alemanya i Itàlia i es va estendre a Anglaterra (vers el 1133 es va crear el títol de duc de Cornualla) Portugal (duc de Coïmbra el 1415), Escòcia (duc de Rothesay el 1398), Castella (duc de Molina el 1371) i Aragó (duc d'Hixar el 1483).
A Catalunya el títol es va concedir a alguns nobles a partir del segle XIV: duc de Girona el 1351, duc de Montblanc el 1387, duc de Gandia el 1399, duc de Vilafermosa el 1464, duc de Sogorb el 1476, duc de Villena (a Castella) el 1420, duc de Cardona el 1491. També es crearen ducs als regnes de Sicília i Nàpols (Sermoneta el 1501, Somma el 1502, Montalto el 1507).
A Catalunya no se'n va concedir cap més després del segle XVI fins al segle XX, ja amb caràcter merament honorífic.
