Dret
De Viquip??dia
El Dret ??s un ordre jur??dic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirat en els postulats de la just??cia.
Taula de continguts |
[edita] Concepte
Una de les q??estions en les quals els estudiosos del Dret mai s'han posat d'acord ??s en la definici??. Des de temps immemorials s'han proposat diverses definicions, sense que existeixi cap consens fins la data. L'estudi del concepte del Dret el fa una branca anomenada Filosofia del Dret.
[edita] Origen
El naixement del Dret tamb?? ??s de naturalesa controvertida, ja que escindeix els autors en dues postures:
- La primera, sost?? que el Dret neix per arbitrar la reparaci?? d'una ofensa f??sica o moral que una persona hagi infringit a una altra.
- La segona, sost?? que el Dret neix per regular la indemnitzaci?? deguda per l'incompliment d'una paraula donada.
Hist??ricament, la norma jur??dica neix com una imposici?? de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en per??odes hist??rics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les |lleis sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.
[edita] Contingut
Tradicionalment, el Dret s'ha dividit en les categories de Dret P??blic i de Dret Privat. Tanmateix aquesta divisi?? ha estat ??mpliament criticada i en l'actualitat no t?? tanta for??a, davant l'aparici?? de parcel??les de l'Ordenament Jur??dic en les quals les difer??ncies entre el p??blic i el privat no s??n tan evidents. Un dels exponents d'aquesta confusi?? ??s el Dret Laboral, en el qual la relaci?? privada entre treballador i empresari es troba fortament intervinguda per una normativa p??blica.
75. Branques del Dret i disciplines jur??diques
Dins del Dret hi distingim grups de normes que, al referir-se a sectors individualitzats de la vida social i per sostenir-se en uns principis comuns i tenir una coher??ncia interna es diferencien dels altres grups i formen les branques aut??nomes del Dret. Cada part de la ci??ncia jur??dica dedicada a l???estudi d???aquestes branques forma les corresponents disciplines jur??diques com la ci??ncia del Dret internacional o el Dret penal.
Els fen??mens jur??dics es poden tamb?? visualitzar des de perspectives diferents a les del Dret positiu. Uns exemples en s??n la filosofia i la Hist??ria jur??dica es miren el Dret des d???un angle del qual s???ofereix una visi?? diferent a les altres disciplines jur??diques.
L???autonomia d???una branca del Dret aix?? com tamb?? de la corresponent ci??ncia jur??dica ??s relativa. L???objecte i el m??tode cient??fic s??n uniformes i tant en doctrina com en pr??ctica hi ha influ??ncia m??tua entre parts. Un proc??s d???especialitzaci?? ??s necessari. No ho ??s tant per?? la parcel??laci?? en el camp del Dret, ja que escur??a la perspectiva del jurista i fomenta les difer??ncies aix?? com tamb?? l???exageraci?? de defensa aferrissada de l???autonomia.
Difer??ncies pr??ctiques:
* Contracte entre particulars???tribunals civils/legislaci?? civil * Contracte amb una de les parts ens p??blic???procediment especial i legislaci?? administrativa
76. Dret p??blic i Dret privat
* Dret p??blic???existeix de l???exercici de poder de l???estat. Les regles van dirigides a regular l???organitzaci?? i l???activitat de l???estat aix?? com tamb?? les relacions entre aquest i els particulars. * Dret privat?????s aquell que regula les relacions entre particulars. L???estat per?? no hi actua com a forma amb poder. Pot establir aix?? si relacions entre el particular i l???estat.
El Dret p??blic es caracteritza pel fet que existeix desigualat entre parts: l?????rgan p??blic t?? imperium mentre que els particulars ocupen una posici?? d???inferioritat i subordinaci??. Al Dret privat jur??dicament tots intervenen com iguals i per tant hi ha coordinaci??.
Ulipano creia que el Dret p??blic era el dirigit a servir els interessos col??lectius mentre que el privat era l???encarregat d???atendre els particulars.
Amb l???aparici?? del liberalisme el Dret p??blic delimita la seva acci?? a l???estat. La crisi del liberalisme fa que la barrera cada cop sigui m??s difosa i perdi tota ess??ncia ideol??gica.
La divisi?? es mant?? avui. Cada cop hi ha tend??ncia a la invasi?? del Dret p??blic a la vida social. En l?????mbit econ??mic clarament ho podem veure (empreses privades amb participaci?? p??blica).
77. Branques del Dret p??blic: el Dret internacional
El centre d???atenci?? del Dret p??blic internacional ??s l???organitzaci?? i l???acci?? de l???estat en les diverses manifestacions. El Dret extern ??s aquell que es refereix a l???estat com a membre d???una comunitat internacional, les relacions entre estats.
Trobem un problema que ??s la relaci?? entre el Dret internacional i les lleis estatals. Segons alguns juristes el Dret estatal ??s un Dret delegat de poders de Dret intencionals. En aquesta concepci?? de delegaci?? de compet??ncies si un estat trob??s una norma internacional l???hauria d???aplicar independentment que es contrari??s amb la legislaci?? nacional. Aix?? per?? ??s l???opini?? d???alguns juristes, el fet ??s que els tribunals dels estats avui apliquen la legislaci?? internacional quan la llei ho requereix. El Dret internacional tampoc est?? en tot cas subordinat a l???intern. De fet l???aplicaci?? del Dret nacional com a justificaci?? d???una conducta il??l??cita en un tribunal internacional tampoc serviria.
Cal dir que avui trobem dualitat de sistemes. Alguns pa??sos com el Regne Unit per?? incorporen el Dret internacional com a propi sense perdre la sobirania amb la primacia del Dret propi i amb una Constituci?? paradoxalment no escrita.
78. El Dret internacional privat
Les relacions entre particulars de diferents pa??sos comporta el Dret internacional privat. La pol??tica legislativa de cada estat determina els casos en els que s??n els seus tribunals el que regulen i quan i en quina mesura s???aplica el Dret internacional.
Aquest tipus de Dret ??s intern puix cada estat l???aplica seguin llurs criteris.
Les normes de cada estat destinades a regular els tribunals s??n normes de Dret p??blic, les relacions sobre en l?????ltim terme recauran els efectes de l???aplicaci?? d???aquestes s??n de Dret privat-.
79. El Dret pol??tic
El Dret intern, el sistema jur??dic de cada estat, compren tant el Dret p??blic com el Dret privat. Dins del primer ??mbit cal destacar el conjunt de normes que regulen l???organitzaci?? i el funcionament de poder: els elements b??sics de la vida pol??tica. Aquestes normes i la branca del Dret dedicada al seu estudi formen el Dret pol??tic.
El Dret pol??tic inclou l???estudi del conjunt de temes que tenen relaci?? amb el concepte, l???organitzaci?? i el funcionament de l???estat. Cal di perqu?? sovint la sociologia pol??tica, la hist??ria constitucional i incl??s la filosofia pol??tica s??n estudiades sota la denominaci?? de Dret pol??tic. Cal distingir doncs el conglomerat paraigua que t??, amb el que ??s estrictament de l?????mbit jur??dic. En l???antic r??gim sovint es substitueix per l??????estat constitucional???. La Constituci?? la llei suprema ??s essencial en el Dret constitucional. Tamb?? ho s??n d???altres com ara els estatuts d???autonomia. Mat??ries regulades en la Constituci??:
* Drets i deures b??sics dels ciutadans * Funcionament dels poders de l???estat ???
En els estats de democr??cia liberal s???inclou la separaci?? de poder. I en els estats federals o amb autonomia pol??tica s???hi inclou tamb?? les normes b??siques relatives a la distribuci?? de compet??ncies entre poder central i sub-unitats.
El Dret constitucional ??s la porta a totes les disciplines jur??diques, perqu?? les regula a totes.
La Constituci?? a m??s descriu el funcionament d???un r??gim pol??tic, al que se l???anomena estat constitucional. No s???ha de confondre l???exist??ncia de la llei fonamental de l???estat amb l???exist??ncia d???un r??gim constitucional (dictadures???Constituci????????r??gim constitucional) (Gran Bretanya ??????Constituci?? escrita???r??gim constitucional).
??s l??gic que el Dret constitucional s???inclogui dins del Dret pol??tic. I de fet aquest ??s el punt de converg??ncia entre la ci??ncia pol??tica i el Dret. Sovint en els estudis de la Constituci?? cal tenir present la realitat pol??tica, realitat per?? que no s???ha de confondre amb el m??tode jur??dic.
80. El Dret administratiu
L???activitat desplegada per un estat per tal d???aconseguir els seus fins ??s l???administraci?? i tamb?? ho s??n els seus ??rgans cerats per a l???execuci??.
La necessitat de disposar per part de l???administraci?? d???un marge de llibertat d???acci?? aix?? com tamb?? garantir la seguretat ciutadana respecte l???acci?? de l???administraci?? impulsa el sorgiment del conjunt de normes del Dret administratiu.
El risc que corre aquesta tipologia de Dret ??s l???arbitrarietat:
* Submissi?? de l???administraci?? a la llei (primacia legislativa ??? poder executiu). * Adequaci?? entre l???exercici del poder i la finalitat ??? marge de que disposa l???administraci?? per actuar amb efic??cia (no s???ha d???ampliar a l???actuaci?? per ???caprici??? per evitar una desviaci?? del poder).
Els tribunals de just??cia mitjan??ant contenciosos administratius vetllen per les decisions.
81. Dret administratiu i estat de Dret: tend??ncies
El Dret administratiu com a control jur??dic de l???administraci?? va lligat a l???estat de Dret. L???administraci?? realitza una activitat ???configuradora??? de l???ordre social. No tant sols ??s protectora d???un ordre establert sin?? que compleix la labor de prestaci?? de servei al ciutad?? qui cada cop en t?? m??s depend??ncia. La propietat figura del Dret privat ve regulada fortament per l???administraci??. El Dret administratiu ??s l???instrument de penetraci?? del Dret privat pel p??bic.
82. El Dret penal
Instrument de l???estat per a garantir un ordre jur??dic en que es castiguen diversos conflictes amb penes criminals (sancions). L???estat ??s responsable d???assegurar que ??s i que no ??s delicte. L???estat tamb?? protegeix a la col??lectivitat mitjan??ant la submissi?? dels ???perilloses??? a mesures estrictes de seguretat.
El conjunt de normes, els delictes i les penes aix?? com tamb?? les mesures de seguretat formen part del Dret penal. ??s d???import??ncia not??ria pels ciutadans. El Dret penal t?? dos principis b??sics:
* La primacia de la seguretat jur??dica. * Criteri de moderaci?? de penes: exclou les penes b??rbares com l???aplicaci?? de patiments innecessaris. Nom??s es pot castigar segons normativa vigent. * La criminologia (biologia i sociologia criminal), la penologia (estudi de les penes)o la estad??stica criminal (recopilaci?? de dades num??riques sobre crims) aix?? com tamb?? la crimal??tica i la pol??tica criminal s??n m??todes relacionals d???alguna manera amb el Dret penal.
83. El Dret processal
??s l???aplicaci?? del Dret en casos concrets, compet??ncia delegada a l???estat. Un dels pilars centrals ??s l???exist??ncia de tribunals independents sotmesos nom??s a la llei que no puguin rebre ordres. L???actuaci?? del tribunals davant una reclamaci?? i la conducta de les seves parts comporta tamb?? les normes prefixades del Dret processal. Hi ha dues formes b??siques de proc??s: el proc??s civil i el penal:
* PROC??S CIVIL: dedicada resoldre litigis que sorgeixen en l???aplicaci?? de normes de Dret privat. L???estat est?? al marge i el jutge ha de decidir sobre el que aporten les parts. Avui dia ??s com?? la iniciativa dels tribunals en aquest ??mbit, tot i que queda al marge as particulars en la decisi?? i la defensa de llurs interessos. * PROC??S PENAL: es considera que el delicte produeix dany a la societat, pel que l?????rgan judicial es considera ferit i empren una acci?? judicial per investigar i impartir just??cia encara que els afectats s???hi neguin. El ministeri fiscal ??s el representant de l???estat. Sempre es basa en la presumpci?? d???innoc??ncia.
84. Les branques del Dret privat: el Dret civil
Mentre que el Dret p??blic quedava relegat a unes poques funcions acotades, el Dret privat inclo??a totes les relacions entre particulars. El Dret civil ??s el Dret privat per excel??l??ncia. Regula les relacions entre particulars. El Dret civil es caracteritza per:
* Ser el Dret privat de car??cter general aplicable totes les banques del Dret privat. * Un Dret de car??cter general que inclou tot all?? que no li han sostret les altres branques del Dret privat.
??s el reflex de l???amplitud de la societat. Sostingut en els principis d???igualtat i llibertat dels ciutadans alhora de disposar de b??ns i negociar lliurement. Les tres institucions b??siques s??n:
* Propietat * Contracte * Testament
Serveix com a mitj?? per tal d???aconseguir les finalitats desitjades. Moltes normes gaudeixen de car??cter imperatiu reflectant l???ordre p??blic, els interessos socials.
La modificaci?? d???idees ha fet grans canvis en el Dret civil.
Sovint el Dret civil es considera obsolet, residual i mort; ??s cert per?? que ??s necessari un Dret que vetlli per les afectacions entre particulars.
85. El Dret mercantil o comercial
??s tant sols aplicable a un sector de les relacions jur??diques. Facilita la circulaci?? de b??ns entre productors i consumidors. Procedeix de la necessitat de normes pr??pies i espec??fiques pel comer??.
A m??s del comer?? s???expandeix al m??n dels negocis. La rapidesa i la seguretat s??n les qualitats b??siques exigibles en aquesta tipologia jur??dica. Regula les anomenades ???actes de comer?????, operacions (no t?? perqu?? desenvolupar-les un comercial pot ser una persona). Se centra en el concepte de l???empresa mercantil. El desenvolupament del capitalisme fa que creixi notablement. Les societats, el desbordament de les fronteres... s??n q??estions de les que ha de tractar.
??s m??s din??mic i canviant contraposant-ho al civil. Ambd??s es complementen per b?? que ??s necess??ria una autonomia entre ambdues branques.
86. Les noves branques del Dret: el Dret laboral
??s una branca ja consolidada reflex de l???adaptaci?? de la disciplina del Dret a les noves circumst??ncies. Ve donada per la prestaci?? de serveis per compte aliena. La innegable desigualtat entre treballadors i empresaris aix?? com tamb?? la impossible negociaci?? individual amb el patr?? durant la revoluci?? industrial van provocar el naixement i consolidaci?? d???aquesta branca.
El contracte de serveis d??na lloc al ???contracte de treball???. El treball per compte aliena i la seva legislaci?? espacial van acabar de perfilar les caracter??stiques del Dret.
87. Altres branques del nou Dret
a. El Dret hipotecari
Derivat de l???hipoteca i tamb?? del Registre de la propietat.
b. El Dret mar??tim, aeron??utic, miner i agrari
S??n dif??cils de recon??ixer per la utilitzaci?? dels Dret civil, mercantil i administratiu i pel fet que no segueixen m??todes ni trames pr??pies. L?????nica funci?? ??s estudiar un sector concret de l???activitat social, i ??s precisament per aix?? que molts juristes no els atorguen branques pr??pies.
c. El Dret financer
Normes relatives a l???obtenci?? d???ingressos per a administracions i la seva aplicaci?? en les despeses.
89. El Dret can??nic
No ??s ni intern ???no ??s de l???estat- ni extern ???no tracte de res internacional-. ??s una varietat del Dret no-estatal.
??s el Dret que fa refer??ncia a l???esgl??sia cat??lica en el sentit de comunitat cristiana. Tracta sobre el conjunt de normes de l???esgl??sia pell govern de la societat creient. (No s???ha de confondre amb les regles morals o religioses).
* Dret can??nic+Dret rom??= Dret com?????regia la cristiandat d???occident.
Cal dir quer certes parts del Dret can??nic s??n utilitzades per l???estat (com ara el concepte de matrimoni).
El Dret eclesi??stic ??s el que regula les relacions entre l???estat i la instituci?? eclesi??stica.
89. Disciplines jur??diques que no tenen per a objecte un Dret vigent
Tenen com a objectiu ampliar l???espai i el temps del coneixement del Dret.
90. La hist??ria jur??dica
L???objectiu ??s l???estudi de l???evoluci?? del sistema al llarg dels temps. Requereix unir la formaci?? d???un jurista m??s la d???un historiador. Hi distingim dos grans ??mbits d???inter??s:
DRET ROM?? i DRET NACIONAL.
91. El Dret rom??
El Dret rom?? no interessa com a conjunt de normes sobre les quals construir el Dret aplicable, sin?? com un sistema jur??dic que s???ha de reconstruir hist??ricament. Aquesta tipologia de Dret permet comparar la relaci?? entre el Dret i l???evoluci?? social.
92. La hist??ria del Dret nacional
Cal analitzar l???evoluci?? del Dret, els elements constitutius i les transformacions de les institucions d???un territori des d???una perspectiva hist??rica.
93. El Dret comparat
T?? com a missi?? formar al jurista m??s enll?? de la legislaci?? del seu propi pa??s. Una de les finalitats principals ??s la te??rica. Tamb?? pot servir com a base per a la unificaci?? de Drets de diverses pa??sos en certs ??mbits. T?? un propi objecte ???comparaci?? dels diversos tipus de Dret actual-. Tamb?? t?? un m??tode propi: la comparaci??. D???aqu?? la seva utilitat i import??ncia. Un dels problemes que ha d???afrontar aquesta tipologia jur??dica ??s la manca d???autonomia en l???ensenyament d???aquest avui.
94. La sociologia del Dret: les Ci??ncies socials
??s l???encerregada d???analitzar l???afectaci?? de l???aplicaci?? del Dret a la realitat social. No s???ha de confondre en l???opini?? i interpretaci?? del Dret per part dels soci??legs. Un jurista ha de tenir nocions b??siques de Ci??ncia pol??tica i economia, tot i que no les pot dominar completament. Amb coneixements b??sics per?? tindr?? l???actitud per captar la dimensi?? sociol??gica i gaudir?? d???un domini dels m??todes b??sics.
95. La filosofia del Dret
Avui no existeix un??nimement una opini?? acceptada sobre l?????mbit que avarca.
El jurista ha de filosofar en els fonaments i en el sentit de la seva forma de con??ixer i manera d???actuar.
??s una errada valorar la filosofia del Dret com quelcom extern. La filosofia no ajudar?? pas a prendre decisions en l?????mbit del Dret per?? si que far?? que els juristes tinguin consci??ncia no nom??s de Dret general sin?? tamb?? del significat per a l???home i la societat de cada una de les institucions que componen el Dret.
[edita] El dret a Catalunya
El Dret catal?? inicia el seu recorregut hist??ric amb el Liber Iudiciorum, una compilaci?? del dret rom?? vigent a Hisp??nia duta a terme al segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.
El Dret catal?? actual ??s fonamenta en els drets hist??rics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Arag?? i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.