Dret
De Viquipèdia
El Dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirat en els postulats de la justícia.
Taula de continguts |
[edita] Concepte
Una de les qüestions en les quals els estudiosos del Dret mai s'han posat d'acord és en la definició. Des de temps immemorials s'han proposat diverses definicions, sense que existeixi cap consens fins la data. L'estudi del concepte del Dret el fa una branca anomenada Filosofia del Dret.
[edita] Origen
El naixement del Dret també és de naturalesa controvertida, ja que escindeix els autors en dues postures:
- La primera, sosté que el Dret neix per arbitrar la reparació d'una ofensa física o moral que una persona hagi infringit a una altra.
- La segona, sosté que el Dret neix per regular la indemnització deguda per l'incompliment d'una paraula donada.
Històricament, la norma jurídica neix com una imposició de qui exerceix el poder. Aquesta postura se suavitza en períodes històrics posteriors fins a arribar a sistemes, com l'occidental vigent, en el qual les |lleis sorgeixen d'un poder legislatiu elegit pel poble.
[edita] Contingut
Tradicionalment, el Dret s'ha dividit en les categories de Dret Públic i de Dret Privat. Tanmateix aquesta divisió ha estat àmpliament criticada i en l'actualitat no té tanta força, davant l'aparició de parcel·les de l'Ordenament Jurídic en les quals les diferències entre el públic i el privat no són tan evidents. Un dels exponents d'aquesta confusió és el Dret Laboral, en el qual la relació privada entre treballador i empresari es troba fortament intervinguda per una normativa pública.
75. Branques del Dret i disciplines jurídiques
Dins del Dret hi distingim grups de normes que, al referir-se a sectors individualitzats de la vida social i per sostenir-se en uns principis comuns i tenir una coherència interna es diferencien dels altres grups i formen les branques autònomes del Dret. Cada part de la ciència jurídica dedicada a l’estudi d’aquestes branques forma les corresponents disciplines jurídiques com la ciència del Dret internacional o el Dret penal.
Els fenòmens jurídics es poden també visualitzar des de perspectives diferents a les del Dret positiu. Uns exemples en són la filosofia i la Història jurídica es miren el Dret des d’un angle del qual s’ofereix una visió diferent a les altres disciplines jurídiques.
L’autonomia d’una branca del Dret així com també de la corresponent ciència jurídica és relativa. L’objecte i el mètode científic són uniformes i tant en doctrina com en pràctica hi ha influència mútua entre parts. Un procés d’especialització és necessari. No ho és tant però la parcel·lació en el camp del Dret, ja que escurça la perspectiva del jurista i fomenta les diferències així com també l’exageració de defensa aferrissada de l’autonomia.
Diferències pràctiques:
* Contracte entre particulars→tribunals civils/legislació civil * Contracte amb una de les parts ens públic→procediment especial i legislació administrativa
76. Dret públic i Dret privat
* Dret públic→existeix de l’exercici de poder de l’estat. Les regles van dirigides a regular l’organització i l’activitat de l’estat així com també les relacions entre aquest i els particulars. * Dret privat→és aquell que regula les relacions entre particulars. L’estat però no hi actua com a forma amb poder. Pot establir això si relacions entre el particular i l’estat.
El Dret públic es caracteritza pel fet que existeix desigualat entre parts: l’òrgan públic té imperium mentre que els particulars ocupen una posició d’inferioritat i subordinació. Al Dret privat jurídicament tots intervenen com iguals i per tant hi ha coordinació.
Ulipano creia que el Dret públic era el dirigit a servir els interessos col·lectius mentre que el privat era l’encarregat d’atendre els particulars.
Amb l’aparició del liberalisme el Dret públic delimita la seva acció a l’estat. La crisi del liberalisme fa que la barrera cada cop sigui més difosa i perdi tota essència ideològica.
La divisió es manté avui. Cada cop hi ha tendència a la invasió del Dret públic a la vida social. En l’àmbit econòmic clarament ho podem veure (empreses privades amb participació pública).
77. Branques del Dret públic: el Dret internacional
El centre d’atenció del Dret públic internacional és l’organització i l’acció de l’estat en les diverses manifestacions. El Dret extern és aquell que es refereix a l’estat com a membre d’una comunitat internacional, les relacions entre estats.
Trobem un problema que és la relació entre el Dret internacional i les lleis estatals. Segons alguns juristes el Dret estatal és un Dret delegat de poders de Dret intencionals. En aquesta concepció de delegació de competències si un estat trobés una norma internacional l’hauria d’aplicar independentment que es contrariés amb la legislació nacional. Això però és l’opinió d’alguns juristes, el fet és que els tribunals dels estats avui apliquen la legislació internacional quan la llei ho requereix. El Dret internacional tampoc està en tot cas subordinat a l’intern. De fet l’aplicació del Dret nacional com a justificació d’una conducta il·lícita en un tribunal internacional tampoc serviria.
Cal dir que avui trobem dualitat de sistemes. Alguns països com el Regne Unit però incorporen el Dret internacional com a propi sense perdre la sobirania amb la primacia del Dret propi i amb una Constitució paradoxalment no escrita.
78. El Dret internacional privat
Les relacions entre particulars de diferents països comporta el Dret internacional privat. La política legislativa de cada estat determina els casos en els que són els seus tribunals el que regulen i quan i en quina mesura s’aplica el Dret internacional.
Aquest tipus de Dret és intern puix cada estat l’aplica seguin llurs criteris.
Les normes de cada estat destinades a regular els tribunals són normes de Dret públic, les relacions sobre en l’últim terme recauran els efectes de l’aplicació d’aquestes són de Dret privat-.
79. El Dret polític
El Dret intern, el sistema jurídic de cada estat, compren tant el Dret públic com el Dret privat. Dins del primer àmbit cal destacar el conjunt de normes que regulen l’organització i el funcionament de poder: els elements bàsics de la vida política. Aquestes normes i la branca del Dret dedicada al seu estudi formen el Dret polític.
El Dret polític inclou l’estudi del conjunt de temes que tenen relació amb el concepte, l’organització i el funcionament de l’estat. Cal di perquè sovint la sociologia política, la història constitucional i inclús la filosofia política són estudiades sota la denominació de Dret polític. Cal distingir doncs el conglomerat paraigua que té, amb el que és estrictament de l’àmbit jurídic. En l’antic règim sovint es substitueix per l’”estat constitucional”. La Constitució la llei suprema és essencial en el Dret constitucional. També ho són d’altres com ara els estatuts d’autonomia. Matèries regulades en la Constitució:
* Drets i deures bàsics dels ciutadans * Funcionament dels poders de l’estat ►
En els estats de democràcia liberal s’inclou la separació de poder. I en els estats federals o amb autonomia política s’hi inclou també les normes bàsiques relatives a la distribució de competències entre poder central i sub-unitats.
El Dret constitucional és la porta a totes les disciplines jurídiques, perquè les regula a totes.
La Constitució a més descriu el funcionament d’un règim polític, al que se l’anomena estat constitucional. No s’ha de confondre l’existència de la llei fonamental de l’estat amb l’existència d’un règim constitucional (dictadures≈Constitució≠≠règim constitucional) (Gran Bretanya ≠≠Constitució escrita≈règim constitucional).
És lògic que el Dret constitucional s’inclogui dins del Dret polític. I de fet aquest és el punt de convergència entre la ciència política i el Dret. Sovint en els estudis de la Constitució cal tenir present la realitat política, realitat però que no s’ha de confondre amb el mètode jurídic.
80. El Dret administratiu
L’activitat desplegada per un estat per tal d’aconseguir els seus fins és l’administració i també ho són els seus òrgans cerats per a l’execució.
La necessitat de disposar per part de l’administració d’un marge de llibertat d’acció així com també garantir la seguretat ciutadana respecte l’acció de l’administració impulsa el sorgiment del conjunt de normes del Dret administratiu.
El risc que corre aquesta tipologia de Dret és l’arbitrarietat:
* Submissió de l’administració a la llei (primacia legislativa ≈ poder executiu). * Adequació entre l’exercici del poder i la finalitat ≈ marge de que disposa l’administració per actuar amb eficàcia (no s’ha d’ampliar a l’actuació per “caprici” per evitar una desviació del poder).
Els tribunals de justícia mitjançant contenciosos administratius vetllen per les decisions.
81. Dret administratiu i estat de Dret: tendències
El Dret administratiu com a control jurídic de l’administració va lligat a l’estat de Dret. L’administració realitza una activitat “configuradora” de l’ordre social. No tant sols és protectora d’un ordre establert sinó que compleix la labor de prestació de servei al ciutadà qui cada cop en té més dependència. La propietat figura del Dret privat ve regulada fortament per l’administració. El Dret administratiu és l’instrument de penetració del Dret privat pel púbic.
82. El Dret penal
Instrument de l’estat per a garantir un ordre jurídic en que es castiguen diversos conflictes amb penes criminals (sancions). L’estat és responsable d’assegurar que és i que no és delicte. L’estat també protegeix a la col·lectivitat mitjançant la submissió dels “perilloses” a mesures estrictes de seguretat.
El conjunt de normes, els delictes i les penes així com també les mesures de seguretat formen part del Dret penal. És d’importància notòria pels ciutadans. El Dret penal té dos principis bàsics:
* La primacia de la seguretat jurídica. * Criteri de moderació de penes: exclou les penes bàrbares com l’aplicació de patiments innecessaris. Només es pot castigar segons normativa vigent. * La criminologia (biologia i sociologia criminal), la penologia (estudi de les penes)o la estadística criminal (recopilació de dades numèriques sobre crims) així com també la crimalítica i la política criminal són mètodes relacionals d’alguna manera amb el Dret penal.
83. El Dret processal
És l’aplicació del Dret en casos concrets, competència delegada a l’estat. Un dels pilars centrals és l’existència de tribunals independents sotmesos només a la llei que no puguin rebre ordres. L’actuació del tribunals davant una reclamació i la conducta de les seves parts comporta també les normes prefixades del Dret processal. Hi ha dues formes bàsiques de procés: el procés civil i el penal:
* PROCÉS CIVIL: dedicada resoldre litigis que sorgeixen en l’aplicació de normes de Dret privat. L’estat està al marge i el jutge ha de decidir sobre el que aporten les parts. Avui dia és comú la iniciativa dels tribunals en aquest àmbit, tot i que queda al marge as particulars en la decisió i la defensa de llurs interessos. * PROCÉS PENAL: es considera que el delicte produeix dany a la societat, pel que l’òrgan judicial es considera ferit i empren una acció judicial per investigar i impartir justícia encara que els afectats s’hi neguin. El ministeri fiscal és el representant de l’estat. Sempre es basa en la presumpció d’innocència.
84. Les branques del Dret privat: el Dret civil
Mentre que el Dret públic quedava relegat a unes poques funcions acotades, el Dret privat incloïa totes les relacions entre particulars. El Dret civil és el Dret privat per excel·lència. Regula les relacions entre particulars. El Dret civil es caracteritza per:
* Ser el Dret privat de caràcter general aplicable totes les banques del Dret privat. * Un Dret de caràcter general que inclou tot allò que no li han sostret les altres branques del Dret privat.
És el reflex de l’amplitud de la societat. Sostingut en els principis d’igualtat i llibertat dels ciutadans alhora de disposar de béns i negociar lliurement. Les tres institucions bàsiques són:
* Propietat * Contracte * Testament
Serveix com a mitjà per tal d’aconseguir les finalitats desitjades. Moltes normes gaudeixen de caràcter imperatiu reflectant l’ordre públic, els interessos socials.
La modificació d’idees ha fet grans canvis en el Dret civil.
Sovint el Dret civil es considera obsolet, residual i mort; és cert però que és necessari un Dret que vetlli per les afectacions entre particulars.
85. El Dret mercantil o comercial
És tant sols aplicable a un sector de les relacions jurídiques. Facilita la circulació de béns entre productors i consumidors. Procedeix de la necessitat de normes pròpies i específiques pel comerç.
A més del comerç s’expandeix al món dels negocis. La rapidesa i la seguretat són les qualitats bàsiques exigibles en aquesta tipologia jurídica. Regula les anomenades “actes de comerç”, operacions (no té perquè desenvolupar-les un comercial pot ser una persona). Se centra en el concepte de l’empresa mercantil. El desenvolupament del capitalisme fa que creixi notablement. Les societats, el desbordament de les fronteres... són qüestions de les que ha de tractar.
És més dinàmic i canviant contraposant-ho al civil. Ambdós es complementen per bé que és necessària una autonomia entre ambdues branques.
86. Les noves branques del Dret: el Dret laboral
És una branca ja consolidada reflex de l’adaptació de la disciplina del Dret a les noves circumstàncies. Ve donada per la prestació de serveis per compte aliena. La innegable desigualtat entre treballadors i empresaris així com també la impossible negociació individual amb el patró durant la revolució industrial van provocar el naixement i consolidació d’aquesta branca.
El contracte de serveis dóna lloc al “contracte de treball”. El treball per compte aliena i la seva legislació espacial van acabar de perfilar les característiques del Dret.
87. Altres branques del nou Dret
a. El Dret hipotecari
Derivat de l’hipoteca i també del Registre de la propietat.
b. El Dret marítim, aeronàutic, miner i agrari
Són difícils de reconèixer per la utilització dels Dret civil, mercantil i administratiu i pel fet que no segueixen mètodes ni trames pròpies. L’única funció és estudiar un sector concret de l’activitat social, i és precisament per això que molts juristes no els atorguen branques pròpies.
c. El Dret financer
Normes relatives a l’obtenció d’ingressos per a administracions i la seva aplicació en les despeses.
89. El Dret canònic
No és ni intern –no és de l’estat- ni extern –no tracte de res internacional-. És una varietat del Dret no-estatal.
És el Dret que fa referència a l’església catòlica en el sentit de comunitat cristiana. Tracta sobre el conjunt de normes de l’església pell govern de la societat creient. (No s’ha de confondre amb les regles morals o religioses).
* Dret canònic+Dret romà= Dret comú→regia la cristiandat d’occident.
Cal dir quer certes parts del Dret canònic són utilitzades per l’estat (com ara el concepte de matrimoni).
El Dret eclesiàstic és el que regula les relacions entre l’estat i la institució eclesiàstica.
89. Disciplines jurídiques que no tenen per a objecte un Dret vigent
Tenen com a objectiu ampliar l’espai i el temps del coneixement del Dret.
90. La història jurídica
L’objectiu és l’estudi de l’evolució del sistema al llarg dels temps. Requereix unir la formació d’un jurista més la d’un historiador. Hi distingim dos grans àmbits d’interès:
DRET ROMÀ i DRET NACIONAL.
91. El Dret romà
El Dret romà no interessa com a conjunt de normes sobre les quals construir el Dret aplicable, sinó com un sistema jurídic que s’ha de reconstruir històricament. Aquesta tipologia de Dret permet comparar la relació entre el Dret i l’evolució social.
92. La història del Dret nacional
Cal analitzar l’evolució del Dret, els elements constitutius i les transformacions de les institucions d’un territori des d’una perspectiva històrica.
93. El Dret comparat
Té com a missió formar al jurista més enllà de la legislació del seu propi país. Una de les finalitats principals és la teòrica. També pot servir com a base per a la unificació de Drets de diverses països en certs àmbits. Té un propi objecte –comparació dels diversos tipus de Dret actual-. També té un mètode propi: la comparació. D’aquí la seva utilitat i importància. Un dels problemes que ha d’afrontar aquesta tipologia jurídica és la manca d’autonomia en l’ensenyament d’aquest avui.
94. La sociologia del Dret: les Ciències socials
És l’encerregada d’analitzar l’afectació de l’aplicació del Dret a la realitat social. No s’ha de confondre en l’opinió i interpretació del Dret per part dels sociòlegs. Un jurista ha de tenir nocions bàsiques de Ciència política i economia, tot i que no les pot dominar completament. Amb coneixements bàsics però tindrà l’actitud per captar la dimensió sociològica i gaudirà d’un domini dels mètodes bàsics.
95. La filosofia del Dret
Avui no existeix unànimement una opinió acceptada sobre l’àmbit que avarca.
El jurista ha de filosofar en els fonaments i en el sentit de la seva forma de conèixer i manera d’actuar.
És una errada valorar la filosofia del Dret com quelcom extern. La filosofia no ajudarà pas a prendre decisions en l’àmbit del Dret però si que farà que els juristes tinguin consciència no només de Dret general sinó també del significat per a l’home i la societat de cada una de les institucions que componen el Dret.
[edita] El dret a Catalunya
El Dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme al segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.
El Dret català actual és fonamenta en els drets històrics que el Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó i es veuen plasmats en el Pacte de Tortosa (1869) i les reclamacions del Memorial de Greuges (1885), les Bases de Manresa (1892) i els darrers Estatuts d'autonomia.
