Drassanes Reials de Barcelona
De Viquipèdia
Les drassanes reials de Barcelona, es un edifici civil gòtic emplaçat a la façana marítima de la ciutat i que es va començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran.
Taula de continguts |
[edita] Història
Aquestes drassanes no van ser les primeres de què va disposar la ciutat. Es tenen noticies que ja s'havia construït una grada al costat de la porta de Regomir tocant a la muralla. Durant la conquesta de Mallorca i de València per Jaume I, el 1243, ja figura documentada una segona drassana situada "cap a ponent". A partir de la construcció de les noves muralles al segle XIV, les drassanes instal·lades al peu de la muntanya de Montjuïc passen a ser les úniques de la ciutat.
Des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de la flota de la Corona d'Aragó. Sota el regnat d'Alfons el Magnànim, fou la època de major activitat, l'any 1423 s'hi van construir dotze galeres alhora. Es va construir en aquestes drassanes l'any 1571, la galera reial de Joan d'Àustria, vaixell insígnia a la Batalla de Lepant. Al segle XVIII es va traslladar aquesta activitat a l'Arsenal de Cartagena, i a conseqüència de la derrota contra el borbònics en la guerra de Successió al 1714, va passar a instal·lar-se a l'edifici de Barcelona una caserna d'artilleria de l'exèrcit espanyol, fins a l'any 1935 que es va cedir a l'Ajuntament, que les va destinar a Museu Marítim, inaugurant-se el 18 de gener de 1941.
Declarat Monumento Histórico Artístico per decret del Consejo de Ministros de España, del 5 de maig de 1976.
[edita] Construcció
Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1280/1300, es va iniciar la construcció de les drassanes, constant d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular amb quatre torres als seus angles, de les quals dos encara existeixen.
Alfons el Benigne, al 1328 va consignar la necessitat de cobrir-les, però per problemes amb la hisenda real i amb calamitats naturals, com grans tempestes, les obres progressaven molt lentament i així van continuar amb l'arribada del nou rei Pere el Cerimoniós, que va intentar traslladar les drassanes en veure, que els vaixells allí s'espatllaven, a l'antic sector de la Ribera. La proposta del Consell de Cent de la ciutat del 9 de juny de 1378, després de deplorar :
| « | no sia coberta e per aço les galees estiguin dins d'aquella a sol e vent e pluja, perquè són dins breu temps consumides e destruïdes | » |
va impedir aquest trasllat i va cooperar amb el finançament del projecte de la construcció, oferint a Pere el Ceremoniós l'aportació de 10000 florins en set anys i demanant al monarca una contribució reial de 7000 florins, a més del permís per a tenir a cobert les galeres pertanyents a la ciutat.
Segons consta a l'únic llibre d'obra que s'ha conservat de la construcció de les drassanes del temps comprès entre 11 d'abril de 1383 i 15 d'agost de 1384, se sap que es van construir quatre magatzems i els treballs d'ensostrament de la meitat septentrional. Els materials empleats eren els carreus de la pedrera de Montjuïc, la sorra de la mateixa platja propera a l'obra, la fusta del baix Ebre i de les Gavarres i el cordam i les rajoles de València.
Una gran ampliació es va realitzar sota el regnat de Joan I, a causa de les necessitats navals dels homes de negoci catalans i de la corona catalano-aragonesa, es va signar un nou acord entre el rei i la ciutat de Barcelona el 1390, per a l'ampliació de les drassanes i la creació d'un palau reial adossat, amb una plaça oberta al mar seguint com model el Palazzo Ducale i la Piazzetta di San Marco de Venècia, llavors també en construcció. La realització del palau no es va portar a terme, per excavacions efectuades modernament, solament s'han trobat els fonaments.
Entre les reformes més importants va ser la cobertura del pati central, la construcció del Porxo Nou que constava de dues plantes amb portal i pati i merlets a la seva part exterior al mar.
El conjunt gòtic (de l'any 1381), consta de vuit naus de divuit trams separats per pilars de planta quadrada de 77 cms. de costat per 6 metres d'altura, de cada pilar arrenquen dos arcs torals i dos formers d'mig punt que sostenen les bigues del sostre amb coberta a dues aigües. A finals del segle XV eren setze naus les construïdes.
La Generalitat de Catalunya es va fer càrrec de la seva administració a partir de l'any 1578, construint el 1618 tres noves naus de disseny i materials idèntics a les de l'època medieval, encara que de dimensions diferents i situades transversalment a les altres. Entre els anys 1641/1644 es va fortificar el recinte amb motiu de la Guerra dels Segadors.
Al segle XVIII es va ampliar la nau central, suprimint una filera de pilars per a guanyar espai per les dimensions dels nous models de vaixells que es construïen llavors.
[edita] Enllaços externs
[edita] Bibliografia
- Volum 3 (1998), Art de Catalunya, Urbanisme, arquitectura civil i industrial, Barcelona, Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6
- Volum III (2003), L'Art Gòtic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0887-5
- Volum 7 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5435-0
