Dinamarca

De Viquip??dia

Kongeriget Danmark

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Cap1
Idiomes oficials	Dan??s2
Capital	Copenhaguen 55?? 43' N 12?? 34' E
Ciutat m??s gran	Copenhaguen
Govern Reina Primer Ministre	Monarquia constitucional Margarida II Anders Fogh Rasmussen
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	43.094 km?? (131??3) 1,6%3
Poblaci??  - Estimaci?? 2007  - Cens  - Densitat	5.447.084 (70??3) - 126 hab/km?? (62??3)
Moneda	Corona danesa (DKK)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET3 (UTC+1) CEST3 (UTC+2)
Consolidaci??	Cap a l'any 980
Himne nacional	Der er et yndigt land
Domini internet	.dk3
Codi telef??nic	+453
Gentilici	Dan??s, danesa
1 Lema de la Reina: Guds hj??lp, Folkets k??rlighed, Danmarks styrke (dan??s: L'ajuda de D??u i l'amor del poble s??n la for??a de Dinamarca). 2 Cooficial amb el grenland??s de Grenl??ndia i el fero??s de les illes F??roe, a m??s de l'alemany. 3 Dades de Dinamarca excloent les illes F??roe i Grenl??ndia.

Dinamarca ??s un estat del nord d'Europa, el m??s petit dels pa??sos escandinaus.

Est?? format per la pen??nsula de Jutl??ndia i diverses illes (les principals: Sj??lland, Fi??nia, Lolland i Bornholm, aquesta darrera al nord de la costa de Pol??nia). T?? una ??nica frontera terrestre (al sud, amb Alemanya), i est?? envoltada pels mars del Nord (a l'oest) i B??ltic (al sud-est). L'estret de l'Skagerrak, al nord, separa Jutl??ndia de Noruega, mentre que, a l'est, el Kattegat, l'??resund i l'estret de Bornholm separen Dinamarca de Su??cia.

A m??s a m??s, s??n possessions daneses les illes F??roe a l'Atl??ntic Nord i Grenl??ndia al nord-est d'Am??rica, les quals gaudeixen d'una ??mplia autonomia.

Taula de continguts 1 Pol??tica 2 Subdivisi?? administrativa 3 Geografia 4 Demografia 5 Articles relacionats

[edita] Pol??tica

El sistema de govern ??s la monarquia constitucional i la seva constituci?? fou promulgada el 1953. El poder legislatiu correspon conjuntament al rei i al Folketing (parlament), tot i que, per a ??sser v??lida, cada llei ha d'anar signada pel rei i almenys per un ministre, que ??s qui en t?? la responsabilitat.

El Folketing ??s compost per 179 membres (incloent-n'hi dos de Grenl??ndia i dos m??s de les illes F??roe), tots els quals s??n elegits cada quatre anys per sufragi universal i pel sistema proporcional. El poder executiu correspon al rei i als seus ministres, que s??n nomenats pel Folketing, i que no poden restar en funcions si el parlament els retira la confian??a. Dinamarca pertany a la Uni?? Europea des de 1973 i utilitza la corona danesa com a unitat monet??ria. Tamb?? ??s membre de l'ONU, del Consell N??rdic, de l'OTAN, de l'OCDE i del Consell d'Europa.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Dinamarca ??s dividida en 13 comtats (amter, singular: amt), i 270 municipis (kommuner, singular kommune). Tres municipis tenen estatut de comtat - Copenhaguen, Frederiksberg, i Bornholm. La propera Reforma Municipal Danesa reformar?? els comtats amb cinc noves regions i reduir?? el nombre de municipis a 98. Els nous municipis assoliran la majoria de les responsabilitats dels actuals comtats. La majoria dels nous municipis tindran una poblaci?? superior als 20,000 habitants. Aquesta reforma entrar?? en vigor l'1 de gener del 2007.

1 de enero de 2007 los 13 condados ("amter") fue cerrado abajo y cinco nuevos condados o regiones llamaron el "regioner" fue introducido: "Regi??n Hovedstaden," - la regi??n del capital; "Regi??n Sj??lland" - la regi??n de Zealand; "Regi??n Syddanmark" - la regi??n de Dinamarca meridional; "Regi??n Midtjylland" - la regi??n de medio de Jutlandia; "Regi??n Nordjylland" - la regi??n de Jutlandia norte??a.

• Subdivisi?? administrativa

1. Copenhaguen (K??benhavn) (municipi)
2. Frederiksberg (municipi)
3. Copenhaguen (K??benhavn)
4. Frederiksborg
5. Roskilde
6. Seeland Occidental (Vestsj??lland)
7. Storstr??m
8. Fi??nia (Fyn)
9. Jutl??ndia Meridional (S??nderjylland)
10. Ribe
11. Vejle
12. Ringkj??bing
13. Viborg
14. Jutl??ndia Septentrional (Nordjylland)
15. Aarhus (??rhus)
16. Bornholm (municipi regional)

[edita] Geografia

Dinamarca ??s formada per dues parts: la pen??nsula de Jutl??ndia, que forma part del continent, i l'arxip??lag, les illes m??s importants del qual s??n la de Fi??nia, la de Sjaelland i, cent cinquanta quil??metres m??s cap a l'est, la de Bornholm. Aquest arxip??lag, situat entre la pen??nsula de Jutl??ndia i la d'Escandin??via, ??s separat de les pen??nsules i les illes entre elles per cinc estrets: Skagerrak, Kattegat, Sund, Gran Belt i Petit Belt.

Dinamarca forma part de la gran plana b??ltica que compr??n tamb?? la plana sueca i la plana alemanya, que en els per??odes glacials fou recoberta pel gla??. L'enfonsament posterior que don?? naixement a la B??ltica, b?? que fragment?? l'actual Dinamarca, no ha fet perdre a les seves terres el car??cter f??sic unitari. El relleu fou gastat pel gla?? i ??s pla; hi ha un gran nombre de llacs i d'estanys i for??a torberes. El punt culminant ??s el M??lleh??j, (170,86 m alt), Yding Skovh??j, (170,77 m alt), Ejer Bavneh??j, (170,35 m alt), Himmelsberg (147 m alt). A la meitat occidental de Jutl??ndia el s??l ??s constitu??t per sorra i c??dols que port?? l'aigua procedent de la fosa del gla??, i ??s una regi?? poc f??rtil; ??s coberta de landes i ??nicament ??s utilitzada per a la cria de bestiar. En aquesta regi??, la costa ??s baixa, rectil??nia i amb tot un rosari d'estanys. Per contra, a la meitat oriental de Jutl??ndia i a l'arxip??lag, que s??n a la part central de l'antiga glacera, el s??l ??s recobert d'una argila molt f??rtil i apta per al conreu. La costa ??s baixa, tallada, i amb golfs estrets i segurs, on hom ha establert ports comercials i de pesca.

Els rius s??n curts en llur majoria i de dimensions m??s grans a la pen??nsula de Jutl??ndia, els quals desguassen a la mar del Nord, llevat del Gudena, principal riu dan??s, que ho fa a l'estret de Kattegat. La vegetaci?? natural ??s el bosc de fullatge caduc

[edita] Demografia

T?? una elevada densitat de poblaci?? (126 h/km??), la m??s alta dels pa??sos escandinaus, com tamb?? ho ??s el grau d'urbanitzaci?? (86%). La seva capital ??s Copenhaguen, i les ciutats principals s??n ??rhus, Odense i ??lborg. ??tnicament, la poblaci?? ??s molt homog??nia, ja que el 90% del total ??s danesa. L'Esgl??sia evang??lica luterana, religi?? oficial, ??s professada pel 83% de la poblaci?? (2006). La llengua oficial i majorit??ria ??s el dan??s.

[edita] Articles relacionats

• Reis de Dinamarca

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Dinamarca

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Consell N??rdic
Dinamarca | Finl??ndia | Isl??ndia | Noruega | Su??cia
Membres Associats: Illes ??land | Illes F??roe | | Grenl??ndia