Dictadura

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:

la introducci?? ??s enrevesada i poc entenedora; el text en general ??s poc comprensible degut a un exc??s de frases dins d'altres frases; la secci?? de dictadura a l'antiguitat est?? poc desenvolupada; l'article no ??s neutral

La dictadura ??s un sistema de govern en qu?? el poder recau sobre una persona (el dictador) o organitzaci?? (partit ??nic), que governa autorit??riament sense sotmetre's a eleccions peri??diques. Mentre que a les democr??cies la sobirania pertany al poble i emana d'ell, a les dictadures la sobirania ??s assumida per una persona, o, com a molt, per un grup minoritari.

La dictadura ??s una forma on es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar qualsevol resist??ncia dels seus enemics i/o opositors. Es caracteritza per la concentraci?? legal o il??legal, per?? sempre il??leg??tima, de tots els poders pol??tics i llur exercici sobir?? i absolut sota la forma d'un govern personal o col??legiat.

Les dictadures ja existien a l'Antiguitat: a Gr??cia rebien el nom tirania, i ??s a l'Antiga Roma on sorg?? el terme. Originalment, a la Rep??blica Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Posse??a un poder absolut, per?? nom??s per un temps determinat. Era un c??rrec leg??tim, pensat per a situacions d'emerg??ncia.

El concepte modern de dictadura ??s utilitzat sobretot per a designar els r??gims autoritaris sorgits despr??s de la Primera Guerra Mundial, quan aquestes formes de govern es generalitzaren a Europa i per Am??rica Central i Sud. Aquests r??gims totalitaris (feixisme, nacionalsocialisme) prengueren la iniciativa pol??tica fins a la Segona Guerra Mundial, que signific?? llur gaireb?? total desfeta, tret del cas espanyol que es perllong?? fins molt m??s tard amb el franquisme.

Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa, ja que els dictadors solen justificar el seu acc??s el poder adduint situacions d'emerg??ncia nacional. En contrast amb una democr??cia, en una dictadura el govern no ??s elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ??sser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideol??gic, els governs dictatorials han estat diversos, per??, en la hist??ria moderna han predominat els de tend??ncia feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a It??lia) o comunista (la Uni?? Sovi??tica, la Xina, Cuba...). Un altre cas, s??n aquelles que consideren el pa??s com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de pot??ncies estrangeres.

[edita] Acc??s al poder

En alguns casos es poden fer servir els instruments democr??tics (eleccions) per accedir al poder, com en el cas d'Adolf Hitler, per?? una vegada assolit aquest, es canvien les normes per no tornar-lo a perdre. En altres casos, la dictadura s'instal??la mitjan??ant un auto-cop d'estat, en qu?? un cap d'estat, monarca o president dissol el parlament i s'auto-proclama dirigent. La forma m??s habitual, per?? es la del cop d'estat militar o la conquesta del pa??s despr??s d'una guerra civil.