Dia
De Viquip??dia
Un dia ??s el per??ode de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix.
Depenent de la refer??ncia que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.
Taula de continguts |
[edita] Dia solar o Dia solar mitj??.
??s l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el per??ode de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridi?? de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons.
El sol fictici: Com que el moviment de translaci?? de la Terra al voltant del Sol no ??s uniforme sin?? que segueix la Llei de les ??rees de Kepler, el dia solar no t?? la mateixa duraci?? i per tant no es pot emprar com a patr??_metrol??gic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que s?? que gira uniformement.
Els dies de la setmana: En el calendari gregori??, un dia solar ??s la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana t?? 7 noms diferents, consecutius i c??clics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
[edita] Dia sideral.
Tamb?? anomenat dia sideri . ??s el per??ode de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridi?? de l'observador.
El seu valor ??s de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comen??a quan el punt ??ries travessa el seu meridi??.
[edita] Difer??ncia entre dia solar i sideri.
La difer??ncia entre ambd??s dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridi?? perqu?? en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translaci?? de la Terra al voltant del Sol.
[edita] Dia (com anteposat a nit)
Tamb?? es coneix com a dia la part d'aquest que va des de l'eixida del Sol i el seu oc??s.
La refracci?? per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matut??. La dita difusi?? allarga el dia.
Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)*tan(D)
on F ??s la latitud del lloc i D la declinaci?? solar. El oc??s ocorre a un angle horari H.
El dia dura 2H i la nit 24-2H.
La duraci?? del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duraci?? del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis m??s de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia m??s llarg en el solstici d'estiu, on tamb?? ocorre la nit m??s curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia m??s curt i la nit m??s llarga.
Aquest efecte s'accentua m??s quan major ??s la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna ??poca de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut ??s major que F=90-23??26'=66??34'. Esta ??s precisament la definici?? de casquet polar.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla?? extern
- On ??s de dia ara mateix Espectacular visi?? de la terra en temps real
| Unitats de temps |
| segon | minut | hora | dia |
| setmana | mes | any | lustre | d??cada | segle | mil??lenni | cron |
