Detroit

De Viquip??dia

Detroit

Pa??s	Estats Units
Estat	Michigan
Superf??cie	370,2 km??
Altitud	33 msnm
Poblaci??  - Total (2004)  - Densitat	886.575 hab. 2.647 hab./km??
Malnoms	Motor City, Motown, The "D", The Renaissance City.
Lema	"Speramus Meliora; Resurget Cineribus" (en llat??, "Esperem coses millors; Ressorgeix de les cendres")
Any de fundaci??	1701
Alcalde	Kwame Kilpatrick (PD)
Districtes
Localitzaci?? del Comtat de Wayne, Michigan
P??gina oficial

Detroit ??s una ciutat situada al Comtat de Wayne, a l'estat de Michigan dels Estats Units. Segons el darrer cens de 2003, el nucli de la ciutat t?? 911.000 habitants, i comptant amb els voltants, 5,5 milions. ??s la vuitena ciutat quant a poblaci?? dels Estats Units.

Situada entre el llac Saint Claire i el llac Erie, alberga a les tres grans firmes d'autom??bils americanes. S??n la General Motors, la Ford, i la central de DaimlerChrysler. Detroit tamb?? ??s emblem??tica pel so Motown^{[1] [2]}, que va ??sser una gran influ??ncia per a la m??sica punk i techno. Fundada al 1701 per comerciants de pells francesos, qui van anomenar a la ciutat Par??s de l'oest a finals del segle XIX per la seva arquitectura. Durant el segle XX va sorgir altres malnoms, com Rock City (Ciutat Rock), La D, Ciutat-D, Hockeytown (Ciutat Hoquei), i La 313 (N??mero que ??s el seu prefix telef??nic local)^[3].

El 2005, Detroit va estar situada com l'onzena ciutat m??s poblada dels Estats Units, amb 886.675 habitants. El nom de Detroit de vegades es refereix a l'??rea Metropolitana de Detroit (o en angl??s Metro Detroit), una regi?? que compta amb una poblaci?? de 4.468.966 habitants per a l'??rea Metropolitana Estad??stica i una poblaci?? de 5.410.014 per al comtat nou de l'??rea Combinada Estad??stica, segons les estimacions de l'Oficina del Cens 2006. L'??rea de Windsor-Detroit, una baula comercial cr??tica que es troba sobre la frontera entre Canad?? i els Estats Units t?? una poblaci?? total d'aproximadament 6.000.000. La poblaci?? de l'??rea urbanitzada de Detroit est?? estimada en 3.903.377 des del 2000, classificant-la com a novena als Estats Units.

Encara que Detroit lluiti contra problemes econ??mics, els esfor??os recents per a revitalitzar el centre de la ciutat han donat els seus fruits^[4]. No obstant aix??, alguns ve??natges fora del districte central de negocis s'han vist arru??nats a causa de aquesta situaci??^[5], derivant que la poblaci?? de la ciutat ha seguit disminuint en el segle XXI.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Geografia 2.1 Topografia 2.2 Clima 3 Paisatge urb?? 3.1 Arquitectura 3.2 Barris 4 Cultura i vida contempor??nia 4.1 Art i entreteniment 4.2 Esports 5 Economia 6 Demografia 7 Llei i govern 7.1 Delinq????ncia 8 Educaci?? 9 Ciutats agermanades 10 Vegeu tamb?? 11 Refer??ncies i notes 12 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

El nom de la ciutat ve del Riu de Detroit (en franc??s Rivi??re du D??troit), que vol dir "Riu de l'Estret", unint el Llac St. Clair amb el Llac Erie^[6]. Pujant el Riu de Detroit sobre el vaixell Le Griffon (de propietat de La Salle), el Pare Louis Hennepin va notar la riba del riu del nord com una ubicaci?? ideal per a un assentament. All??, al 1701, l'oficial franc??s Antoine de la Mothe Cadillac va fundar un establiment anomenat Fort D??troit, nomenant-lo despr??s el Comte de Pontchartrain, Ministre de Marina de Luis XIV. Francois Marie Picot??, Senyor de Belestre (Montreal 1719 - 1793) va ser l'??ltim comandant franc??s en el Fort Detroit (1758-1760), rendint el fort el 29 de novembre de 1760 als brit??nics.

Durant la Guerra franc-??ndia (1760), les tropes brit??niques van guanyar el control del fort i li van escur??ar el nom a Detroit. Diverses tribus condu??des per el Cap Pontiac, un l??der d'Ottawa, van portar a terme la Rebel??li?? de Pontiac (1763), incloent un lloc del Fort Detroit. Parcialment en resposta a aix??, la brit??nica Proclamaci?? Reial de 1763, va incloure restriccions en territoris indis no cedits. Detroit va passar als Estats Units conforme al Tractat (1796) d'Arrendament. El 1805, el foc va destruir la major part de l'assentament. El dip??sit del riu i les xemeneies de ma?? de les cases de fusta van ser les ??niques estructures que van sobreviure al desastre^[7]. La bandera de la ciutat de Detroit reflecteix en el seu disseny la seva her??ncia francesa.

A partir de 1805 fins al 1847, Detroit va ser cabdal de Michigan. Com que la ciutat es va ampliar, la disposici?? dels carrers va seguir un pla desenvolupat per Augustus B. Woodward, President del tribunal de Just??cia del Territori de Michigan. Detroit va caure en mans de tropes brit??niques durant la Guerra de 1812 en el Setge de Detroit, sent reconquistada pels Estats Units el 1813 i incorporada com una ciutat el 1815. Abans de la Guerra civil nord-americana, l'acc??s de la ciutat a la frontera canadenca el va fer una desocupada clau al llarg del ferrocarril subterrani^[8].

Molts detroitins es van oferir per a lluitar durant la Guerra civil nord-americana. Despr??s de la mort del President Abraham Lincoln, George Armstrong Custer va lliurar un elogi als milers d'ajuntats a prop del Campus Martius Park. Custer va conduir la Brigada Michigan durant la Guerra civil nord-americana i els va anomenar "Wolverines".

Moltes mansions i edificis de la Gilded Age de Detroit van sorgir cap a finals del segle XIX. La ciutat es va fer coneguda llavors com el "Par??s de l'oest" a causa de la seva similar arquitectura^[9]. Estrat??gicament localitzat al llarg de la via fluvial dels Grans Llacs, Detroit va sorgir com una zona de transport. La ciutat havia crescut regularment a partir dels anys 1830 amb l'augment del transport, la construcci?? de vaixells i ind??stries manufactureres. El 1896, gent rica i pr??spera va incitar a Henry Ford a construir el seu primer autom??bil en un taller llogat sobre l'Avinguda Mack, i el 1904, el Model T va ser produ??t. La ind??stria fabricadora de Ford, al costat d'altres pioners automotrius com William C. Durant, els germans Dodge, i Walter Chrysler, van refor??ar a l'Estat de Detroit com la cabdal del m??n de l'autom??bil.

Amb les f??briques va venir la lluita del treball, que culmina en els anys 1930 quan els Treballadors Units Automotrius es van involucrar en discussions amargues amb els fabricants d'autom??bils de Detroit. L'activisme laboral d'aquells anys va portar a la notorietat a l??ders gremialistes com Jimmy Hoffa i Walter Reuther. Els anys 1940 van veure la construcci?? de la primera autopista urbana sota terra del m??n, la Davison^[10] i el creixement industrial durant la Segona Guerra Mundial va significar al sobrenom a Detroit com l'Arsenal de la Democr??cia^[11].

[edita] Geografia

[edita] Topografia

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat t?? un ??rea total de 143.0 milles quadrades (370.2 quil??metres²); d'aquesta superf??cie, 138.8 milles quadrades (359.4 quil??metres²) s??n terra i 4.2 milles quadrades (11 quil??metres²) s??n d'aigua. L'elevaci?? m??s alta a Detroit est?? en el ve??natge del Districte de la Universitat en el nord-oest de Detroit, just a l'oest de Palmer Park que es situa en una altura de 670 peus (204 m.). L'elevaci?? m??s baixa de Detroit est?? al llarg de la seva riba que es situa a una altura de 579 peus (176 m).

[edita] Clima

Detroit i la resta del sud-est de Michigan tenen un clima t??pic del mig oest temperat estacional, que est?? sota la influ??ncia dels Grans Llacs. Els hiverns s??n freds amb nevades moderades^[12]. Els hiverns s??n sovint freds, per?? les temperatures molt rares vegades queden per sota dels -17??C. Les temperatures estiuenques habitualment excedeixen els 32??C. El terme mitj?? de precipitacions mensuals ??s d'aproximadament de dues a quatre polzades (50 a 100 mm). Les nevades, que t??picament ocorren de novembre a principis d'abril, cobreix d'1 a 10 polzades (3 a 25 cm) al mes^[13]. La temperatura registrada m??s alta va ser de 39??C el 25 de juny de 1988, mentre que la temperatura m??s baixa registrada va ser de -27.0??C el 19 de gener de 1994^[14].

[edita] Paisatge urb??

[edita] Arquitectura

El panorama dels molls de Detroit mostra una varietat d'estils arquitect??nics. El passat s'entrella??a amb el present com en la barreja dels hist??rics gratacels de Art D??co amb les agulles postmodernes neog??tiques de la Torre Comerica del Centre de Detroit (1994). Juntament amb el Renaissance Center, formen els emblemes de la ciutat. Els exemples de l'estil d'Art D??co inclouen en el Guardian Building i el Penobscot Building del centre de la ciutat, aix?? com el Fischer Building i el Cadillac Place en el Nou Centre, ??rea prop de la Universitat de l'Estat de Wayne. Entre les estructures prominents de la ciutat destaquen el primer Fox Theatre nacional, el Detroit Opera House, i l'Institut d'Arts de Detroit.

[edita] Barris

Detroit t?? molts barris i districtes hist??rics que contribueixen a la seva qualitat de vida. Diversos ve??natges i districtes estan catalogats en el Registre Nacional de Llocs Hist??rics, com el Parc de Lafayette, part del districte residencial Mies van der Rohe. Els dissabtes, aproximadament 45.000 persones fan compres en l'hist??ric Mercat Oriental de la ciutat^[15]. El Centre de la ciutat i l'??rea del Nou Centre estan centrades al voltant de la Universitat de l'Estat de Wayne i l'Hospital Henry Ford. El centre de la ciutat t?? aproximadament 50.000 residents, atraient milions de visitants cada any als seus museus i centres culturals; per exemple, el Festival Detroit de les Arts en el centre de la ciutat atreu a aproximadament 350.000 persones. La Universitat Commons-Palmer Park en el districte nord-oest de Detroit est?? a prop de la Universitat Detroit Mercy i el Col??legi Marygrove i t?? barris hist??rics, incloent Palmer Woods, Sherwood Forest, i Green Acres.

[edita] Cultura i vida contempor??nia

[edita] Art i entreteniment

Detroit tamb?? ??s emblem??tica pel so Motown, que va ser una gran influ??ncia per a la m??sica punk i techno. S'ha dit que ??s la ciutat del rock per una can???? famosa escrita pel grup KISS i titulada com a "Detroit Ciutat del Rock" (Detroit Rock City). Lloc de resid??ncia d'Eminem.

[edita] Esports

• El seu equip professional de b??squet s??n els Pistons.
• El beisbol, t?? a l'equip llegendari dels Tigres.
• En futbol americ??, l'equip dels Lleons juga en el camp platejat conegut com el "Ford Field", en el centre de la ciutat.
• L'equip d'hoquei s??n els Red Wings.

[edita] Economia

Detroit i la regi?? circumdant constitueixen un poder??s nucli industrial del pa??s, ja que en aquesta ciutat es troben els Tres Grans de la ind??stria automobil??stica nord-americana. La ciutat ??s un centre important per al comer?? mundial amb oficines de grans empreses internacionals que tenen les seves oficines tant a Detroit com a Windsor. Aproximadament 80.000 persones treballen en el centre de Detroit^[16]. Hi ha centenars d'oficines i plantes en el negoci dels articles utilitzats en la confecci?? dels autom??bils: parts, electr??nica i prove??dors de disseny. La ind??stria d'autom??bils dom??stics contribueix directament i indirectament amb una de cada deu ocupacions als Estats Units^[17]. L'??rea ??s tamb?? una font important d'oportunitats de treball per a l'enginyeria. Un estudi de la Societat de Transport de Frontera del 2004 va mostrar que 150.000 ocupacions en la regi?? de Windsor-Detroit i 13 mil milions de d??lars en la producci?? anual que depenen a la ciutat del pas internacional de la frontera de Detroit^[18].

Amb la seva depend??ncia en la ind??stria automobil??stica, l'??rea de Detroit ??s m??s vulnerable als cicles econ??mics que la majoria de les ciutats grans. Una al??a en la fabricaci?? d'autom??bils que usa la tecnologia de robots, el treball barat en altres parts del m??n, i l'augment de la compet??ncia ha condu??t a una transformaci?? de certs tipus d'ocupacions a la regi??. El febrer del 2007, la taxa de l'atur en el Detroit metropolit?? era del 6,7 per cent^[19].

[edita] Demografia

Ciutat de Detroit Censos Passats[20]
Any	Poblaci??	Variaci??	R??nquing
1820	1.422	-	-
1830	2.222	56.0%	-
1840	9.102	309.6%	40
1850	21.019	130.9%	30
1860	45.619	117.0%	19
1870	79.577	74.4%	18
1880	116.340	46.2%	18
1890	205.876	80.0%	15
1900	285.704	38.8%	13
1910	465.766	63.0%	9
1920	993.678	113.3%	4
1930	1.568.662	57.9%	4
1940	1.623.452	3.5%	4
1950	1.849.568	13.9%	5
1960	1.670.144	-9.7%	5
1970	1.514.063	-9.3%	5
1980	1.203.368	-20.5%	6
1990	1.027.974	-14.6%	7
2000	951.270	-7.5%	10
2005 (est.)	886.671	-6.7%	11

La poblaci?? de Detroit va augmentar m??s de sis vegades durant la primera meitat del segle XX, alimentada en gran part per una aflu??ncia d'emigrants provinents d'Europa Oriental i del Sud -tant blancs com negres- qui van venir per a treballar en la recent ind??stria automobil??stica. Per al cens de l'any 2000, havia 951.270 persones, 336.428 cases, i 218.341 fam??lies que residint en la ciutat. La densitat de poblaci?? era de 6.855,1 persones per milla quadrada (2,646.7/quil??metre²). Havia 375.096 unitats d'allotjament amb una densitat mitja de 2,703.0 unitats per milla quadrada (1,043.6/quil??metre²). Cap a 2005, la poblaci?? de *Detroit havia disminu??t a 886.675 habitants, representant una p??rdua del 6,8% de la poblaci?? respecte al Cens de l'any 2000.

La ciutat de Detroit ha experimentat el seu principal canvi demogr??fic en els seus barris. La seva poblaci?? va caure en picat des del 1950, que comptava amb una poblaci?? de 1.849.568 habitants, fins a arribar a 886.675 el 2005. Aix?? est?? en part atribu??t a la construcci?? d'un sistema d'autopistes extens durant els anys 1950 i el vol blanc de la recollida dels nens amb autob??s escolar ordenada per un tribunal durant els anys 1970. La poblaci?? de la ciutat va caure entre ciutats nord-americanes m??s poblades, des de la cambra a l'onz?? lloc.

Cap al 2001, la ciutat de Detroit tenia afroamericans en un 81,55 per cent, un 12,26 per cent de blancs, 0,33 per cent de nadius americans, asi??tics en un 0,97 per cent, 0,03 per cent d'illencs del pac??fic, el 2,54 per cent d'altres races, i el 2,32 per cent de dos o m??s races. El 4,96 per cent de la poblaci?? era hisp?? o llatinoameric?? de qualsevol ra??a. La poblaci?? nascuda a l'estranger de la ciutat vorejava el 4,8 per cent.

[edita] Llei i govern

[edita] Delinq????ncia

Segons un estudi de l'any 2005, la delinq????ncia en el centre de Detroit ??s molt inferior al nacional, estatal i als termes mitjans de metre^[21]. De totes maneres el crim ciutad?? en la perif??ria han portat la notorietat del tema. El 2005, la ciutat tenia el sis?? nombre m??s alt de crims violents entre les vint-i-cinc ciutats m??s grans del pa??s^[22].

En els anys 1980 i a principis dels anys 1990, la ciutat va afrontar els incendis intencionats de cases abandonades cada any durant la anomenada Nit del Diable, la nit anterior a Halloween. Un gran esfor?? voluntari anomenat la Nit de l'??ngel ha controlat la situaci??. Sota l'administraci?? de l'Alcalde Kwame Kilpatrick, la ciutat ha accelerat la demolici?? dels edificis abandonats^[23].

L'any 2000, la ciutat va sol??licitar una investigaci?? al Ministeri de Just??cia dels Estats Units al Departament de Policia de Detroit despr??s d'haver concl??s el 2003 la seva participaci?? quant a la seva participaci?? en violacions dels drets civils^[24]. La ciutat va continuar amb una reorganitzaci?? major del Departament de Policia de Detroit.

[edita] Educaci??

Amb 116.800 estudiants, el districte d'Escoles P??bliques de Detroit (DPS) ??s el districte escolar m??s gran de Michigan i consisteix en 220 escoles. La ciutat tamb?? compta amb diverses escoles charter i escoles privades, aix?? com escoles parroquials cat??liques romanes controlades per la Arquidi??cesis de Detroit^[25].

[edita] Ciutats agermanades

Detroit t?? sis ciutats agermanades:^[26]

• Dubai ????????, Emirats ??rabs Units
• Kitwe, Z??mbia
• Minsk ??????????, Bielor??ssia
• Nassau, Bahames
• Toyota, Aichi ?????????, Jap??
• Tor??, It??lia

Detroit ???tamb?? t?? una relaci?? molt propera amb Motor City:

• Windsor, Ontario

[edita] Vegeu tamb??

• Pontiac

[edita] Refer??ncies i notes

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Detroit

Ajuntament i institucions de Detroit

• Lloc web oficial de la ciutat de Detroit
• P??gina per fer turisme a la ciutat
• Esport a Detroit
• Cambra de comer?? de Detroit

Actualitat i recerca hist??rica

• Aerialpics
• Cityscape Detroit
• Detroit1701
• Detroit.US
• Club d'economia de Detroit
• Detroit Economic Growth Corporation
• Detroit Els museus d'hist??ria de Detroit
• Not??cies de Detroit
• Detroit Pix
• Detroit Riverfront Conservancy
• Detroit Renaissance
• Detroit Yes
• Downtown Detroit Partnership
• Experience Detroit
• Guide2Detroit

Coordenades: 42?? 19??? N, 83?? 2??? O