Deriva genètica
De Viquipèdia
En genètica de poblacions s'enten com a deriva genètica els canvis en les freqüències gèniques de les poblacions degudes a l'atzar.
O sigui, en qualsevol població d'una espècie, hi trobem individus amb diferents versions d'un mateix gen (al·lels). Per exemple, en una població de pèsols, unes plantes tenir un gen que els facin produir llavors amb la pell llisa i unes altres una altra versió del mateix gen que produeixi llavors amb la pell rugosa. Si l'efecte d'aquests gens no té valor adaptatiu (o sigui, no fa que els individus amb una versió del gen sobrevisquin o es reprodueixin millor que els que en tenen una altra), l'atzar serà l'únic mecanisme que farà variar entre les generacions successives el nombre d'individus que posseeixen una versió o l'altra del gen.
La deriva genètica tendeix a fixar un dels al·lels presents a la població. Resulta molt més probable que es fixi l'al·lel més abundant en absència d'acció d'altres forces evolutives. La velocitat de fixació d'un al·lel guarda una relació inversa amb el nombre d'individus de la població.
En general, la deriva genètica és un mecanisme lent, sobretot en poblacions grans, però esdevé important quan un nombre petit d'individus funda una nova població, ja que en ser molt pocs els individus fundadors l'atzar influeix molt en la seva composició. Aquest fenomen es coneix com a efecte fundador.
