Demografia
De Viquip??dia
La demografia (del grec demos, "poble") ??s l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera din??mica; ??s a dir, que canvia en el temps i l'espai. Els tres conceptes b??sics de la demografia s??n els naixements, les morts i les migracions, les quals, de manera conjunta produeixen estabilitat o canvi poblacionals.[1] La demografia estudia la dimensi??, estructura, evoluci?? i distribuci?? de les poblacions i llurs canvis especials en resposta als tres punts b??sics: la natalitat, la mortalitat i la migraci??. A m??s, la composici?? poblacional pot descriure's segons algunes caracter??stiques demogr??fiques b??siques com ara l'edat, el sexe, l'estatus familiars i la composici?? de les llars. L'estad??stica ??s una ci??ncia essencial per a la demografia, amb la creaci?? d'indicadors que resumeixen les tend??ncies demogr??fiques.
La demografia s'utilitza en diversos camps; els governs fan ??s de la demografia per determinar el creixement del pa??s i la influ??ncia de l'oferta dels serveis p??blics, socials i econ??mics; els cient??fics fan ??s de la demografia en la recerca; les companyies fan ??s de la demografia per a determinar quins s??n els compradors m??s factibles d'un producte o els receptors d'algun tipus de publicitat.
L'augment de la poblaci?? mundial, especialment despr??s de la Revoluci?? Industrial, a tingut una s??rie de incid??ncies importants sobre l'evoluci?? de les societats i de les nacions del m??n. La demografia s'ha convertit aix?? en una eina ??til al servei de les pol??tiques poblacionals (en especial, aquelles per a disminuir el nombre de naixements) aix?? com de les pol??tiques socials de nombrosos pa??sos en ??rees com ara els sistemes de seguretat social per a prevenir el nombre de persones segons l'edat i llur ocupaci?? econ??mica.
Taula de continguts |
[edita] Branques de la demografia
La demografia es divideix en dues branques principals:
- La demografia formal o demografia matem??tica, limita el seu objecte d'estudi al mesurament dels processos poblacionals, [2] i per tant fa us de les f??rmules i conceptes matem??tics per a descriure els canvis poblacionals en all?? que es coneix com la demometria o els mesuraments dels fen??mens demogr??fics.[3]
- La demografia descriptiva es aquella que incorpora altres disciplines com ara la sociologia, l'economia, la pol??tica social, la biologia i el medi ambient, i com els diversos fen??mens externs afecten la din??mica poblacional. Segons els contexts socials i/o econ??mics la poblaci?? pot descriure's en base a l'etnicitat, la religi??, la llengua, l'educaci??, l'ocupaci??, la renda i la riquesa.[1]
[edita] Conceptes b??sics de la demografia
[edita] Estructura de la poblaci??
De manera general, una poblaci?? es defineix com conjunt d'individus d'una mateixa esp??cie o, si ??s el cas, d'esp??cies diferents, que habiten una ??rea determinada.[4]. D'aquesta manera, algunes especialitzacions de les ci??ncies naturals, com ara la biologia, poden estudiar la din??mica demogr??fica de les poblacions animals.
En un sentit m??s restringit, tanmateix, la demografia es l'estudi dels habitants humans d'una regi??, pa??s, ciutat, o qualsevol ??rea en particular per?? ben delimitada, com ara un municipi. En els estudis demogr??fics la poblaci?? pot dividir-se en residents permanents o residents temporals.[5] Els residents temporals s??n aquells que viuen a una ??rea determinada nom??s per un per??ode de temps predeterminat. Cada pa??s defineix de manera diferent la resid??ncia permanent, segons les lleis de migraci?? internacional, tot i que de manera general es considera que un resident permanent ??s aquell que t?? la intenci?? de viure en un ??rea determinada per m??s d'un any.[5] L'Institut d'Estad??stica de Catalunya defineix el concepte de "ve??": una persona que viu habitualment en una ??rea geogr??fica (espec??ficament el municipi) i que s'ha inscrit en el Padr??, tot i que en una data de refer??ncia espec??fica es trobin fora del municipi. Aquest concepte t?? la intenci?? de substituir els conceptes de resident present i de resident absent.[6]
L'Organitzaci?? de les Nacions Unides recomana fer ??s de dos conceptes en les estad??stiques poblacionals: [7]
- la poblaci?? de jure; ??s a dir la poblaci?? que viu de manera permanent i legalment en un ??rea geogr??fica determinada;
- la poblaci?? de facto; ??s a dir la poblaci?? real d'un ??rea geogr??fica que inclou els residents temporals -en alguns pa??sos, fins i tot els turistes hi s??n inclosos.[5]
Les poblacions poden dividir-se o classificar-se tamb?? en grups que comparteixen alguna caracter??stica en particular, com ara l'edat (p.ex. poblaci?? infantil), la llengua (p. ex. poblaci?? de parla catalana), l'etnicitat (p. ex. poblaci?? ind??gena de M??xic), pa??s d'origen (p. ex. poblaci?? estrangera o d'ascend??ncia alemanya) o religi?? (p.ex. poblaci?? cat??lica).
La poblaci?? es descriu de manera actual ???el recompte de totes les persones residents de facto realitzat per mitj?? d'un cens??? o de manera estad??stica, en qu?? per mitj?? de les taxes de creixement poblacional, s'estima la poblaci?? d'una regi??. La poblaci?? tamb?? s'examina en relaci?? amb la superf??cie del territori en q??esti??, per tal de facilitar la comparaci?? entre les poblacions que viuen en regions de diferent grand??ria, amb la densitat de poblaci??, que ??s la poblaci?? total entre la superf??cie en quil??metres quadrats (km??). La superf??cie pot incloure tota l'??rea de la regi??, incloent-hi els llacs, els rius i altres sistemes hidrol??gics, o pot restringir-se a la superf??cie seca.
L'estructura de la poblaci?? es defineix com la quantitat de persones que hi ha en cada grup d'edat, i sovint es representa per mitj?? de la pir??mide poblacional o pir??mide d'edats. Hi ha tres tipus b??sics de pir??mides:[8]
- Pir??mides de poblaci?? expansiva: una base ampla i una r??pida reducci?? en ascendir. Aquesta forma ??s t??pica dels pa??sos en vies de desenvolupament.
- Pir??mides de poblaci?? regressiva: una base m??s petita que el cos central i un percentatge de persones velles relativament gran. Aquesta forma ??s t??pica dels pa??sos desenvolupats.
- Pir??mides de poblaci?? estacion??ria: una igualtat entre joves i adults i una reducci?? en les persones velles.
Un cohort ??s el conjunt d'individus d'un mateix grup d'edat o que han viscut un mateix esdeveniment demogr??fic. Una generaci?? ??s el cohort l'esdeveniment demogr??fic del qual ha estat el naixement.[9] Hi ha diversos ??ndexs per estudiar l'estructura de la poblaci?? com ara:
- l'??ndex de joventut i l'??ndex de vellesa: nombre de persones joves o velles dividit entre la poblaci?? total; cada pa??s defineix "jove" o "vell" de manera diferent.
- el sex ratio o r??tio de sexe o g??nere: la relaci?? entre el nombre de homes i el nombre de dones d'una poblaci??; usualment el nombre de dones ??s una mica m??s del 50% de la poblaci?? total; una poblaci?? amb m??s del 50% d'homes t?? un ??ndex elevat de masculinitat; per contra, una poblaci?? amb m??s del 55% de dones t?? un ??ndex elevat de feminitat.
[edita] Moviments o din??mica natural de poblaci??
Les poblacions canvien constantment. Hi ha dues maneres en qu?? un individu pot entrar a una poblaci??: per mitj?? del naixement o per mitj?? de la immigraci??. De la mateixa manera, hi ha dues maneres en qu?? un individu pot sortir d'una poblaci??: per mitj?? de la mort o de l'emigraci??. Per tant, aquests s??n els tres processos m??s rellevants de la demografia: la natalitat, la mortalitat i la migraci??.[10] Aquests tres processos es poden descriure amb estad??stiques demogr??fiques:
- la taxa de natalitat: es refereix al nombre anual de naixements per cada 1.000 habitants; aquesta estad??stica tamb?? es coneix com la taxa crua de natalitat;
- la taxa de mortalitat: es refereix al nombre anual de morts per cada 1.000 habitants; aquesta estad??stica tamb?? es coneix com la taxa crua de mortalitat; i
- la taxa neta de migraci??: es refereix a la difer??ncia entre la taxa d'immigraci?? i la taxa d'emigraci??; ??s a dir, el nombre anual d'immigrants per cada 1.000 habitants menys el nombre anual d'emigrants per cada 1.000 habitants de la mateixa ??rea geogr??fica.
Tres estad??stiques relacionades amb aquests processos s??n:
- la taxa de fecunditat: la mitjana de fills que una dona d'una ??rea geogr??fica tindr?? si visqu??s a la fi de la seva edat reproductiva i tingu??s fills d'acord a la taxa de fecunditat per a cada grup o cohort d'edat;
- la taxa de creixement poblacional: el canvi percentual anual d'una poblaci??, resultat del balan?? entre els naixements, morts i la migraci?? d'una ??rea geogr??fica en particular; i
- la taxa de creixement natural: el canvi percentual anual d'una poblaci?? considerant nom??s els naixements i les morts per?? no pas la taxes de migraci??.
Una poblaci?? estacion??ria ??s aquella en qu?? l'edat i les taxes de fecunditat tenen com a resultat una taxa de natalitat constant i igual a la taxa de mortalitat, de manera que no hi ha cap creixement poblacional. El nivell de la taxa de fecunditat total compatible amb la poblaci?? estacion??ria es coneix com la taxa de reempla??ament. Aix?? vol dir que taxes de fecunditat majors a la taxa de reempla??ament tindran com a resultat creixement poblacional, i taxes de fecunditat menors a la taxa de reempla??ament tindran com a resultat un decrement poblacional. Tan bon punt s'hagi arribat a la taxa de reempla??ament, el Banc Mundial ha estimat que passaran 25 anys m??s abans que s'arribi a la poblaci?? estacion??ria at??s el gran nombre de fam??lies que es troben en edat f??rtil.[11] Amb l'envelliment de la poblaci??, finalment s'arriba a la poblaci?? estacion??ria.
La transici?? demogr??fica ??s un model basat en els estudis del dem??graf Warren Thompson que descriu el canvi de la poblaci?? a trav??s del temps. Encara que sovint ??s utilitzat per descriure el comportament poblacional dels ??ltims dos cents anys dels pa??sos desenvolupats, tamb?? se'n fa ??s per pronosticar la din??mica poblacional dels pa??sos en llur proc??s d'industrialitzaci?? i desenvolupament. D'acord amb aquest model hi ha quatre etapes de transici?? demogr??fica:
- la primera etapa es caracteritza per un balan?? entre les taxes de mortalitat i les taxes de fecunditat ???ambdues a nivells elevats??? i per tant, el creixement poblacional ??s nul o molt petit;
- la segona etapa es caracteritza per un increment exponencial de la poblaci?? causat per una caiguda en les taxes de mortalitat mentre que les taxes de natalitat es mantenen a nivells elevats; la disminuci?? en les taxes de mortalitat pot ser causada per una millora en els serveis de sanitat i/o l'increment en la renda de la llar causat per una r??pida industrialitzaci?? del pa??s;
- la tercera etapa es caracteritza es caracteritza per una disminuci?? en la taxa de natalitat, mentre que la taxa de mortalitat s'estabilitza o continua baixant; per l'efecte inercial, la poblaci?? continua creixent ???les persones que havien nascut durant la segona etapa es casen i tenen fills, encara que la taxa de natalitat sigui minor; i
- la quarta etapa es caracteritza per l'estabilitat, amb un balan?? en les taxes de natalitat i mortalitat, per??, en aquest cas, a nivells molt baixos.
Una possible quinta etapa ??s aquella en qu?? la taxa de natalitat ??s inferior a la taxa de mortalitat, i la poblaci?? comen??a a disminuir. Aquesta quinta etapa, tanmateix, no va ser proposada per Warren Thompson.
[edita] Variables descriptives
A m??s de les estad??stiques sobre la din??mica poblacional, la demografia pot descriure la poblaci?? en base a diverses variables socials i econ??miques. Algunes d'aquestes variables s??n:
- Una fam??lia o nucli familiar ??s una parella que viu uni?? marital o no i llurs fills, o nom??s un pare o una mare i els seus fills, o la parella sense fills.
- Una llar es un conjunt de persones que viuen en el mateix habitatge i que comparteixen algunes de les despeses comunes de l'habitatge i/o de l'alimentaci??. Una llar pot estar o no constitu??da per un nucli familiar. Algunes institucions estad??stiques restringeixen el concepte de llar a aquelles persones amb vincles parentius.
- Edat mitjana ??s el terme mitj?? de l'edat de tots els individus d'una ??rea geogr??fica determinada.
- Esperan??a de vida al n??ixer ??s el nombre mitj?? d'anys que una persona pot esperar viure si es mantenen les condicions de mortalitat per edat que s'observen en un any en espec??fic.
- L'estat civil de la persona ??s la seva condici?? matrimonial o de cohabitaci??, solteria, vidu??tat o divorci. Un matrimoni es defineix com la uni?? legal de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe. Les unions lliures o cohabitacions s??n les unions de dues persones del sexe oposat o del mateix sexe que no han formalitzat llur relaci?? de manera legal.
[edita] Recollida de dades i fonts per estudiar la poblaci??
Hi ha dos m??todes principals per a recollir dades: el m??tode directe i el m??tode indirecte. Les dades directes provenen dels registres demogr??fics o d'estad??stiques vitals, que s??n registres de tots els naixements i defuncions, aix?? com els canvis en l'estatus civil i de resid??ncia. Als pa??sos desenvolupats amb sistemes adequats de recollida de dates, aquests registres s??n el millor m??tode per a estimar el nombre de naixements i de morts a futur. Els m??todes indirectes tamb?? s'utilitzen per estudiar la poblaci?? hist??rica. Antigament, es comptaven els "focs" o llars, i es calculava que cada llar tenia entre quatre i set membres.[9] Els m??todes indirectes s'utilitzen en l'actualitat quan no es possible recollir dades de tota la poblaci??, i ??s el cas de molts pa??sos en vies de desenvolupament. Una de les t??cniques indirectes s??n les enquestes en qu?? es pregunta a les dones quantes de les seves germanes han mort o quants nens han tingut i a quina edat. Amb les enquestes, els investigadors estimen les taxes de natalitat i mortalitat de tota la poblaci??.
El cens ??s un m??tode directe per a recollir dades demogr??fiques. Els censos s??n realitzats pels governs estatals amb la intenci?? de comptar cada persona que resideix dins l'Estat. No obstant, a difer??ncia dels registres vitals, els quals s'actualitzen cont??nuament i es resumeixen anualment, els censos es realitzen nom??s cada cinc o deu anys. El censos, a m??s, no nom??s s??n una enumeraci?? de persones; tamb?? recullen informaci?? sobre fam??lies i llars, aix?? com altres caracter??stiques individuals com ara edat, sexe, estat civil, alfabetitzaci??, ocupaci??, flu??desa en altres lleng??es, religi??, ra??a o etnicitat, i localitzaci?? geogr??fica. A l'Estat espanyol, els censos s??n organitzats per l'Institut Nacional d'Estad??stica (INE). Es realitzen cada deu anys, en anys que terminen en u. Els censos a Espanya s??n enquestes personals, casa per casa. Els ajuntaments de l'Estat tamb?? recullen dades sobre les persones per mitj?? dels padrons, que s'actualitzen cada deu anys, en anys que terminen en sis, tot i que la inform??tica ha fet possible l'actualitzaci?? autom??tica del padr?? des de 1998.[9] A les comunitats de Catalunya, les Illes Balears i el Pa??s Valenci??, tamb?? hi ha institucions comunit??ries encarregades de recaptar dades dins llurs territoris. Aquesta informaci?? complementa i expandeix les dades prove??des per l'INE.
Hi ha diversos m??todes demogr??fics per modelar els processos poblacionals, com ara els models de mortalitat (incloent-hi la taula de vida, els models de Gompertz, el model de Hernes, etc.).
[edita] Demografia del m??n
- Article principal: Poblaci?? mundial
S'estima que la poblaci?? del m??n va arribar als 6.600 milions de persones el setembre del 2007.[12][13] La poblaci?? mundial continua creixent a taxes sense precedents abans del segle XX, encara que la taxa s'ha redu??t a la meitat des de el punt hist??ric m??s alt de 2,2 per cent anual el 1963 al 1,14% el 2000.[14] S'estima que la poblaci?? mundial arribi als 9.000 milions el 2042.[14] Les taxes de creixement poblacional varien segons la regi?? del m??n, i tot i que s'han redu??t a 1,14% anual, encara s??n elevades a l'Orient Pr??xim i l'??frica subsahariana.[15] En altres regions, principalment a Europa, les taxes de creixement s??n nul??les o fins i tot negatives a causa de les baixes taxes de fecunditat. Al sud d'??frica, les taxes s??n negatives a causa de les morts relacionades amb el VIH.
La composici?? demogr??fica tamb?? varia per regi??. L'estructura de la pir??mide de poblaci?? per edats dels pa??sos desenvolupats representen poblacions estables; ??s a dir, poblacions amb poc o nul creixement anual. La pir??mide ??s m??s rectangular ja que el percentatge de la poblaci?? sobre els 40 anys d'edat ??s elevat. Per contra, als pa??sos en vies de desenvolupament, la pir??mide d'edat t?? una base major, que implica un creixement m??s accelerat i en qu?? la composici?? mostra un cohort de joves molt major. El creixement accelerat dels pa??sos amb aquesta estructura ??s degut al gran percentatge de dones en edat reproductiva (entre els 15 i els 40 anys d'edat).[16] Mentre m??s gran sigui la base de la pir??mide d'edats, m??s temps trigar?? la poblaci?? a arribar a l'estabilitat, ja que el cohort de nens ???el m??s gran de la pir??mide??? arribar?? a l'edat reproductiva amb el pas del temps.[16]
[edita] Hist??ria de la demografia
Des de temps antics el significat i el nombre de les poblacions han estat un tema d'inter??s de moltes civilitzacions, principalment per facilitar la recaptaci?? d'impostos, l'ordenament social i la formaci?? d'un cos militar. A la Xina antiga, Confuci va suggerir que la relaci?? entre el creixement poblaci?? i el medi ambient havia de ser regulat ja que el medi ambient no garantia la subsist??ncia b??sica per a la poblaci?? creixent.[17] Arist??til tamb?? va suggerir que existia una relaci?? entre el creixement poblacional i el medi ambient, ja que un creixement poblacional excessiu causava pobresa, la qual cosa, al seu torn, causava rebel??li?? i crim.[17] Plato va proposar que el nombre ideal d'una ciutat era de 5.040, ja que es una xifra divisible per per qualsevol nombre de l'1 al 9, i aix?? la recaptaci?? d'impostos i el reclutament militar es facilitarien.[17]
A partir del Concili de Trento (1545-1563), a Europa, l'Esgl??sia Cat??lica es va dedicar a anotar de manera sistem??tica tots els esdeveniments demogr??fics, com ara els naixements i defuncions, a m??s dels baptismes i matrimonis. El 1662 John Graunt, en l'actualitat considerat el pare de la demografia, en va fer ??s, i va publicar un estudi titulat Observacions Naturals i Pol??tics Esmentades en el Seg??ent ??ndex i Fet sobre els Registres de Mortalitat, amb Refer??ncies al Govern, la Religi??, el Comer??, el Creixement, l'Aire, les Malalties i els Diversos Canvis de la Esmentada Ciutat. Aquest llibre va ser el primer estudi sistem??tic de la ci??ncia que amb el temps es coneixeria com la demografia. Durant el mateix per??ode de temps, Edmund Halley, descobridor del cometa que porta el seu nom, va examinar les llistes de defuncions de Bleslay, Pol??nia, que inclo??en, a difer??ncia d'altres de l'??poca, l'edat i el sexe de la persona. Amb aquestes dades, Halley va ser el primer a calcular l'esperan??a de vida, aleshores de 30 anys.[18]
El segle XIX el matem??tic i economista alemany Wilhelm Lexis va desenvolupar un estudi bidimensional per a l'estudi temporal dels fen??mens poblacionals en un sistema de coordenades amb els anys en l'eix d'abscisses i l'edat en l'eix d'ordenades. Els dem??grafs Karl Becker i Gustav Zeuner van desenvolupar una descripci?? similar dels fen??mens poblacionals, diagrames que en l'actualitat es coneixem per llurs cognoms. El segle XX, Alfred Lotka va presentar els fen??mens poblacionals de manera matem??tica. Va ser un dels primers a considerar la migraci?? con un element artificial, per?? indispensable, del creixement poblacional distingint-lo del creixement natural.
A Espanya, el primer cens es va realitzar el segle XVII (entre 1712 i 1717). No obstant, el primer cens modern i fiable de l'Estat es va realitzar el 1857,[9] i va ser el primer dels censos peri??dics que encara es realitzen.
[edita] P??gines que s'hi relacionen
[edita] Refer??ncies
- ??? 1,0 1,1 Thompson, Elizabet (2007). What is Demography?. Stockholm University Demography Unit. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007].
- ??? Andrew Hinde Demographic Methods Ch. 1 ISBN 0-340-71892-7
- ??? "Main Branches of Demography". Statistics Finland. [Data de Consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? "Poblaci??" Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? 5,0 5,1 5,2 "Population". Statistics Finland. [Data de Consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? "Poblaci??". Anuari Estad??stic de Catalunya. IDESCAT. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? "Definition of Population". United Nations Statistics Divisions. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? Pastrana ??lvarez, Santiago "Tablas y Tasas", Geografia de la Poblaci??n. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007]
- ??? 9,0 9,1 9,2 9,3 Pastrana ??lvarez, Santiago "T??cnicas demogr??ficas para el estudio de la poblaci??n", Geografia de la Poblaci??n. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007]
- ??? Flores, Nadia (2006). What is Demography? Texas A&M University. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? Tietenberg, Tom (2004). Environmental and Natural Resource Economics. Estats Units: Pearson Education.
- ??? "World". CIA's The World Factbook. CIA. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007]
- ??? World POPClock Projection, U.S. Census Bureau. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007]
- ??? 14,0 14,1 International Data Base (IDB) US Census Bureau. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007]
- ??? Nielsen, Ron (2006). The little green handbook. Nova York, Estats Units: Picador. ISBN 0-312-42581-3
- ??? 16,0 16,1 Population Growth over Human History. University of Michigan, Global Change Curriculum. [Data de consulta: 16 de novembre, 2007]
- ??? 17,0 17,1 17,2 Even the Greeks...". Statistics Finland. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007]
- ??? "Edmund Halley - comet and life expectancy". Statistics Findland. [Data de consulta: 10 de novembre, 2007].
