Dei??

De Viquip??dia

Dei?? ??s un municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els municipis de Valldemossa, S??ller i Bunyola. El seu nom prov?? de l'??poca de dominaci?? musulmana, del mot ??rab "ad daia", que significa llogaret.

Pertany a la Mancomunitat de Tramuntana juntament amb Banyalbufar, Bunyola, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, S??ller i Valldemossa.

El seu punt m??s alt ??s el Puig del Teix, de 1064 metres d'altura.

S'hi arriba per la carretera Ma-10 des de Valldemossa o S??ller; a peu s'hi pot arribar per la Ruta de la pedra en sec.

Taula de continguts 1 Poblaci?? 1.1 Nuclis de poblaci?? 1.2 Evoluci?? demogr??fica 2 Clima 3 Hist??ria 3.1 Prehist??ria 3.2 ??poca cl??ssica 3.3 ??poca musulmana 3.4 Conquesta cristiana 3.5 Independ??ncia de Valldemossa 3.6 Fins avui 4 Pol??tica 5 Economia 6 Deianencs i visitants il??lustres 7 Dei?? a les arts 7.1 Cinema 7.2 Literatura 7.3 M??sica 7.4 Pintura 8 Llocs d'inter??s 8.1 Edificis o contruccions humanes 8.2 Paratges naturals 9 Possessions de Dei?? 10 Altres enlla??os interns 11 Enlla??os externs 12 Bibliografia

[edita] Poblaci??

[edita] Nuclis de poblaci??

Entitat de poblaci??	Hab. (2006)
Dei??	634
Llucalcari	11
Cala Dei??	3
Les Coves	16
L'empeltada	30
Son Coll	14
Font: Ibae

[edita] Evoluci?? demogr??fica

Evoluci?? demogr??fica

1787	1860	1900	1930	1960	1981	1989	1991	1996	2001	2002	2003	2004	2005
828	897	842	602	442	510	542	552	583	677	731	749	689	708

[edita] Clima

El clima presenta una mitjana anual de 17 ??C, 14,5-15 ??C d'oscil??laci?? t??rmica a la costa i 15-15'5 ??C a l'interior. Les precipitacions hi s??n abundants (1.016 mm), donada la seva situaci?? a sobrevent de borrasques. Els vents predominants s??n els de mestral, tramuntana i gregal.

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria

Tenim not??cies d'uns primers pobladors prehist??rics, com unes pintures rupestres a la cova de Betlem i el conjunt de coves de Son Gallard.

[edita] ??poca cl??ssica

No es t?? const??ncia d'un assentament considerable en temps cl??ssic, per?? s?? foren els romans els que hi introdu??ren el cultiu de l'olivera.

[edita] ??poca musulmana

??s en aquest moment que Dei?? adquireix la seva fisonomia actual; de llavors en resta el nom de Dei?? (d'ad-daia, llogaret). Els musulmans varen desenvolupar una pr??spera economia basada en la horticultura, per a la qual hagueren de construir tot el sistema de marges (per a v??ncer la forta pendent) i una sofisticad??ssima xarxa de reg i drenatge que encara avui s'empra.

Durant l'??poca musulmana el petit llogaret d'ad-daia va pert??nyer al juz' de Bunyula-Musu.

[edita] Conquesta cristiana

El 31 de desembre de1229 En Jaume I, rei de la Corona d'Arag??, entra a Madina Mayurqa acabant aix?? amb la dominaci?? musulmana de Mallorca; en el Repartiment de l'illa Dei?? fou adjudicada al comte del Rossell??, En Nuno San??, com a part de Valldemossa. D'altra banda Gilabert de Cru??lles, senyor de l'Empord??, va prendre possessi?? de la zona de Llucalcari.

Per?? el 1239 en Nuno San?? va fundar el monestir de Sant Bernat de la Real i entre les donacions que feu als monjos del C??ster hi figura Dei??. Aquests monjos, des de la possessi?? de Ca l'Abat, foren els senyors feudals i vertaders fundadors de la vila, atraient a la gent. A Ca l'Abat encara hi podem trobar la simbologia que va donar origen a l'actual anagrama municipal.

Foren els monjos de la Real que donaren Miramar per a qu?? en Ramon Llull hi fund??s la seva escola de lleng??es orientals, projecte que mai acab?? de reeixir.

[edita] Independ??ncia de Valldemossa

Com diu en Ramon Rossell?? Vaquer en les seves Notes per a la hist??ria de Dei?? (IV):

???Dei?? era un cas especial dins l???administraci?? mallorquina: per una banda depenia de Valldemossa i tenia els seus representants al consell d???aquesta vila, i per l???altre tenia batle propi amb els corresponents prohoms que l???aconsellaven- pel fet de ser de la jurisdicci?? i dominis de la Real; coses aquestes que sovint foren causa de conflictes i interfer??ncies de jurisdiccions entre el batle reial de Valldemossa i el batle abadal de Dei??.???

Poc a poc en aquests conflictes i interfer??ncies es va anar covant el desig de separar-se Valldemossa, cosa que es va produir l???any 1583, com recorda una placa situada al portal petit de l'Esgl??sia. El Rei Felip II va ser qui va concedir la independ??ncia a

"tot lo que posseex i preten posseir el Rvd. Abat de La Real, lo gual fa parti??, divisi?? i separaci?? dels termes de Valldemossa, de Dey?? i Lluch-Alcari."

Cal destacar que un any abans, el 13 maig de 1582 m??s de dos-cents corsaris sarra??ns havien desembarcat a Sa Foradada; all?? foren derrotats per una petita for??a d'una cinquantena d'homes comandats pel capit?? Mateu ??anglada.

Precisament per mor de la por als corsaris es va construir per tota la costa mallorquina una xarxa d???atalaies de vigil??ncia entre el segle XVI i el segle XVII. Aquesta por tamb?? va condicionar l'urbanisme deianenc, creixent a la vessant de la muntanya que queda amagada a la mar, per a qu?? els corsaris no la poguessin divisar.

[edita] Fins avui

En segles posteriors, el conreu de l'olivera va suposar una notable expansi?? per a aquest petit municipi. La cultura olivarera provenia des de la dominaci?? musulmana o fins i tot de la romana. Els marges t??pics del seu paisatge es van poblar d'aquest apreciat arbre fins cotes de 600 metres sobre el nivell del mar. Tamb?? la pesca va contribuir al seu creixement, aix?? com el conreu dels c??trics i el bestiar llaner, mentre que en els seus frondosos boscs d'enzines es criava el porc negre mallorqu??, ra??a aut??ctona de porc, avui protegida per la denominaci?? d'origen. Es produ??a cal?? viva i carb?? vegetal, mentre que en els cims de la serra es plantava el forment. A l'hivern es guardava neu en forma de blocs de gel, que durant l'any eren aprofitats per a ??s medicinal. La prosperitat en aquella ??poca es fa patent en el fet que va arribar haver-hi una poblaci?? de 1.500 habitants.

Per?? a finals del segle XIX Dei?? va patir un fort retroc??s demogr??fic, per mor de l'emigraci?? cap a Fran??a provocada per la crisi agr??ria. Gran part d'aquesta poblaci?? va retornar a comen??aments del segle XX, per?? les dificultats econ??miques no havien acabat: el contraban (conegut popularment com estraperlo) i l'emigraci?? (cap a Fran??a per?? tamb?? cap a sudam??rica) es varen mantenir fins a mitjans del segle XX, sobretot durant i despr??s de la Guerra Civil espanyola.

La bellesa del seu paisatge i la seva vida afable, senzilla i econ??mica ja havien captivat d'en???? de finals del s. XIX l'inter??s d'artistes i bohemis. Per?? va ser a partir de la d??cada dels seixanta quan el turisme de luxe va passar a liderar els indicadors econ??mics, impulsant la restauraci?? i la construcci??, donant peu a una bonan??a econ??mica sense precedents.

Actualment Dei?? posseeix una poblaci?? de 850 habitants; d'aquests gran part s??n d'origen estranger. L'antrop??loga americana Jacqueline Waldren, que viu al poble des de fa molts d'anys, ha analitzat aquest fet en els seus llibres Insiders and outsiders. Paradise and reality in Mallorca i Mallorquins, estrangers i forasters.

[edita] Pol??tica

D'en???? de la recuperaci?? de la democr??cia partits de caire conservador han guanyat totes les eleccions d'aquest poble. Aix??, han estat batles de Dei?? n'Epifanio Apesteguia D??az (per UCD primer i per UM m??s tard), en Josep Salas Santos (per UM) i en Francesc Xavier Salas Santos (primer per UM i despr??s pel PP); actualment governa en Jaume Cresp?? Dey??, del PP (vegeu tamb?? la llista de batles de Dei??).

A les eleccions de 2003 el seu partit va obtenir 189 vots i 4 regidors, que li varen permetre governar en solitari. A l'oposici?? hi trob??vem UM (dirigida per en Lluc Oliver, i que va obtenir 119 vots i 2 regidors) i Agrupaci?? DEIA (a la qual, amb 63 vots, li correspongu?? un regidor, lloc que han ocupat primer na Francisca Dey?? Ferriol i despr??s na Maria Ign??sia P??rez Pastor). El PSOE, que tamb?? va conc??rrer a les eleccions, va quedar, amb 19 vots, sense representaci??.

El mateix dia se celebraven eleccions auton??miques, i els vots obtenguts per cada partit foren els seg??ents: PP 171; UM 76; PSOE 52; PSM-EN 27; EU-eV 18; altres 2.

Les seg??ents eleccions municipals (27 de maig de 2007 el PP va revalidar, amb 207 vots i 4 regidors, la seva majoria absoluta. A l'oposici?? Agrupaci?? DEIA (que es va presentar coaligada amb el PSM-EN i el PSIB-PSOE) va augmentar els seus vots a 99 i va obtenir 2 regidors (reptetint de cap de llista na Maria Ign??sia P??rez Pastor), mentre que UM va patir una forta davallada, essent recolzada nom??s per 92 votants i baixant a un sol regidor (en Javi Dey?? Caama??o).

El mateix dia se celebraven eleccions auton??miques i insulars. A les auton??miques els vots obtenguts per cada partit foren els seg??ents: PP 172; UM 41; PSOE 73; Bloc per Mallorca 43; altres 3. Si comparam aquests resultats amb els d'??mbit insular no hi trobam grans canvis, per?? s?? alguns rellevants: PP 168; UM 58; PSOE 58; Bloc per Mallorca 45; altres 1.

Per saber dades m??s espec??fiques sobre cadascuna de les eleccions a Dei?? vegeu els resultats electorals a Dei??.

[edita] Economia

L'economia deianenca est?? quasi totalment encarada al sector serveis (85-90% dels afiliats a la seguretat social), tenguent-hi el turisme un pes molt important.

Una altra de les caracter??stiques que marquen l'economia local ??s l'estacionalitzaci?? tur??stica. L'any 2004 el nombre d'afiliats a la seguretat social en el sector serveis fou de 439-408 durant els mesos d'estiu, per?? va caure a 276-220 els mesos d'hivern.

Altres sectors que ocupen part de la poblaci?? s??n l'agricultura (4-6%), la ind??stria (0'7-1%) i la construcci?? (5-7%).

[edita] Deianencs i visitants il??lustres

El gran escriptor i fil??sof mallorqu?? Ramon Llull va fundar una escola de lleng??es orientals a la possessi?? de Miramar.

L'??nica santa cat??lica mallorquina, Santa Catalina Thom??s, pass?? part de sa jovenesa a la possessi?? de Son Gallard.

A finals del S. XIX Llu??s Salvador d'??ustria-Toscana, Arxiduc d'??ustria, compr?? nombroses possessions a Dei?? i Valldemossa (entre elles les de Miramar i Son Marroig) i hi pass?? grans temporades de la seva vida. A veure'l vengu?? la popular??ssima emperadriu Siss??.

En Joan Alcover va escriure un poema inspirat en la vila, Notes de Dei??.

En el cementiri municipal hi descansen els pintors Antoni Gelabert Massot i Antoni Ribas Prats, reconeguts com dos dels m??s importants paisatgistes mallorquins, que en vida ja trobaren en el poble la inspiraci?? per les seves obres.

Despr??s de la I Guerra Mundial va servir de refugi per a anglesos i americans. L'escriptor angl??s Robert Graves fou un dels primers estrangers que s'establiren a la vila, juntament amb na Laura Riding, i li don?? per sempre fama mundial. Havent hagut de partir per mor de la Guerra Civil, en Robert Graves torn?? a Dei?? en acabar la guerra i s'hi establ?? definitivament. La seva casa Ca n'Alluny esdevingu?? un lloc visitat per gent tan diversa com Len Lye, Ava Gardner, William Gaddis i Robert Wyatt. Despr??s de morir fou enterrat en el cementiri municipal, convertit en lloc de pelegrinatge per als seus seguidors i altres curiosos. Molts dels seus fills encara viuen al poble, entre ells la traductora i escriptora Lucia Graves.

N'Ana??s Nin visit?? el poble el 1920 i escrigu?? una breu hist??ria situada a Cala Dei??; l'escriptora Carmen Naranjo la va emprar com a inspiraci?? per a un altre conte. I ??s que tot intel??lectual que recalava a Mallorca acabava passant per la vila, com n'Unamuno, en Borges o en Rub??n Dar??o.

El compositor Manuel de Falla tamb?? visit?? la vila, com m??s tard ho va fer el brit??nic Andrew Lloyd Webber.

Entre els pintors cal destacar en Santiago Rusi??ol, en Tito Cittadini, n'Ulrich Leman, en Joan Junyer o en Mati Klarwein. En William Waldren hi compagin?? la seva doble vessant de pintor i arque??leg des del 1953 i des d'aqu?? articul?? el 1962 el grup Els deu d'Es Teix, en qu?? tamb?? hi trobam el pintor Norman Yanikun, que va viure a Dei?? fins el 1988, any de la seva mort. Com va escriure en Rusi??ol parlant de la llum deianenca "la claror d'aquesta Mallorca deu ser com la de certs llums, que sols atreu certes papallones". Tamb?? cal destacar la figura d'en Joan Miralles Llad??, casat amb una deianenca i afincat a la possessi?? de Ca'n Fussimany.

El dramaturg i novel??lista deianenc Joan Mas i Bauz?? fou un dels escriptors que, amb el seu teatre costumbrista, mantingu?? el catal?? com a llengua de cultura a Mallorca durant la dictadura franquista. Moltes de les seves obres se situen m??s o manco expl??citament a Dei??.

La novel??lista Carme Riera ha escrit gran part del seus llibres entre Barcelona i la seva casa deianenca, entre elles Te deix, amor, la mar com a penyora o Dins el darrer blau.

Dei??, tot i no fer-ho expl??cit, ??s el lloc on es desenvolupa la novel??la La nave de los locos de la novel??lista uruguaia Cristina Peri Rossi.

La poeta i novel??lista nicarag??enca Claribel Alegr??a tamb?? ??s una de les residents habituals del poble.

El 1979 en Patrick Meadows i na Stephanie Shepard organitzaren el primer Festival Internacional de M??sica Cl??ssica de Dei??, que s'ha anat repetint any rere any des de llavors fins i tot despr??s de la mort de na Stephanie. Ha tocat sovint en el Festival la pianista deianenca Suzanne Bradbury, de renom internacional, aix?? com en Carl Mansker, que amb la seva dona (la pintora su??ssa Antoinette Mansker) viu entre Munic i Dei??.

Darrerament les estrelles de la literatura i de la pintura han estat eclipsades per les del rock and roll. El magnat Richard Branson, propietari de Virgin, fou el propietari de l'hotel de luxe La Residencia i les estrelles de la seva firma han visitat sovint el poble i a vegades han tocat al local 'Sa Fonda'. Kevin Ayers, Robert Wyatt i Daevid Allen s'hi estaren una llarga etapa, i el primer fins i tot li dedic?? el seu dotz?? disc, Dei??...Vu. Mick Jagger, el guitarrista Mark Knopfler i la icona de m??sica europea Mike Oldfield hi sonaven sovint durant els ??ltims anys 80. Actualment ??s la resid??ncia habitual de na Caroline Corr i de l'actor Pierce Brosnan.

En el m??n de l'esport Dei?? ha donat figures com en Joan Horrach Ripoll, en Vicen?? Reyn??s o la jove promesa Marc Reyn??s.

[edita] Dei?? a les arts

[edita] Cinema

• El secreto de la Pedriza (1926).
• Evil under the Sun (1982): la cala on s'embarquen per anar a l'illa ??s Cala Dei??, i els extres s??n deianencs.
• Four last songs (2007).

[edita] Literatura

• Notes de Dei?? d'en Joan Alcover

[edita] M??sica

• Can???? Puja al tren del grup infantil Cucorba: "No hi fa res que jo parli catal??/ tu xin??s o castell??/ o dialectes africans;/ que tu mengis magranes de Bagdad/ canya de mel de Sudan/ i jo caquis de Dei??."

[edita] Pintura

Alexandre de Riquer i Ynglada (1856-1920)

Antoni Ribas Prats (1883-1931)

[edita] Llocs d'inter??s

[edita] Edificis o contruccions humanes

• Ajuntament (tamb?? anomenat "Casa de la Vila")
• Amfiteatre Joan Mas
• Castell des Moro
• Cementiri municipal
• Centre Polivalent "Sa Tanca"
• Col??legi P??blic Robert Graves
• Esgl??sia de Sant Joan Baptista
• Font de Sant Joan Baptista, vora l'Ajuntament
• Miramar i les restes del Col??legi de Frares Menors fundat per Ramon Llull.
• Museu Arqueol??gic
• Museu de l'Arxiduc Llu??s Salvador (a Son Marroig)
• Museu Parroquial (devora l'Esgl??sia)
• Museu Yanikun
• Oratori de la Mare de D??u d'Agost (Llucalcari)
• Refugi de Ca'n Boi
• Rentadors p??blics (a l'entrada del poble venguent de Valldemossa)
• Torre de Sa Pedrissa, a la punta de Dei??.

[edita] Paratges naturals

• Cala Dei??
• Es Canyeret (cala de Llucalcari)
• Puig d'Es Teix
• Sa Foradada

[edita] Possessions de Dei??

• Ca n'Amunt
• Ca n'Apol??loni
• Ca'n Borr??s
• Ca'n Fussimany
• Ca'n Puigserver
• Ca'n Sim??
• Ca'n Vall??s
• Es Mol??
• Miramar
• Sa Pedrissa
• Son Bau???? de la Torre Redona
• Son Bujosa
• Son Canals
• Son Coll
• Son Gallard
• Son Marroig
• Son Moragues
• Son Ripoll
• Son Rul??lan

[edita] Altres enlla??os interns

• Associaci?? de Ve??ns de Dei??
• S'Encruia
• Grup de teatre es Saragall
• Carrer de Dei?? (Barcelona)

[edita] Enlla??os externs

• Web de l'Ajuntament
• La web de Dei??
• Informaci?? de l'Institut Balear d'Estad??stica
• La web d'Agrupaci?? DEIA
• Fundaci?? Robert Graves
• Guia de Mallorca: Dei??

[edita] Bibliografia

DOL?? DOL??, M. (director general), Gran Enciclop??dia de Mallorca (22 volums). Mallorca: Pronomallorca (patrocina Consell Insular de Mallorca), 1989-1993.

PONS, J., Notas para la historia de Dey??. Ajuntament de Dei??, 1976.

SEGURA I SALADO, J., Dei?? en el segle XVI. Banca Catalana, 1977.

SEGURA I SALADO, J., Notes per a la hist??ria de Dei?? (volums II i III). Banca Catalana-Ajuntament de Dei??, 1978 i 1979.

ROSSELL?? VAQUER, R., Notes per a la hist??ria de Dei?? (volums IV i V). Ajuntament de Dei??, 1980 i 1985.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Dei??

Portal I.Balears	Illes Balears ??? Mallorca
Municipis:	Alar?? | Alc??dia | Algaida | Andratx | Ariany | Art?? | Banyalbufar | Binissalem | B??ger | Bunyola | Calvi?? | Campanet | Campos | Capdepera | Consell | Costitx | Dei?? | Escorca | Esporles | Estellencs | Felanitx | Fornalutx | Inca | Lloret de Vistalegre | Lloseta | Llub?? | Llucmajor | Manacor | Mancor de la Vall | Maria de la Salut | Marratx?? | Montu??ri | Muro | Palma | Petra | sa Pobla | Pollen??a | Porreres | Puigpunyent | ses Salines | Sant Joan | Sant Lloren?? des Cardassar | Santa Eug??nia | Santa Margalida | Santa Maria del Cam?? | Santany?? | Selva | Sencelles | Sineu | S??ller | Son Servera | Valldemossa | Vilafranca de Bonany
Illes: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera