Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
De Viquipèdia
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa.
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució.
Les fonts o influències d'aquest text es troben sobretot en els pensadors de la Il·lustració francesa especialment Rousseau i Montesquieu i la Declaració d'Independència d'Estats Units de 1776.
Malgrat el seu caràcter d'universalitat no inclou les dones (malgrat els intents posteriors d'aplicació) reconeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà vàries reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució francesa les seves esperances per arribar a l'igualtat de drets amb els homes. Un exemple d'aquesta situació el trobem a la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges.
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. Malgrat aquestes importants mancances, és considerada com un instrument precursor dels drets humans. Actualment els seus principis són de valor constitucional en la república francesa.
