Decas??l??lab

De Viquip??dia

El decas??l??lab ??s un vers d'art major que t?? deu s??l??labes. Ha estat un vers de gran tradici?? en la literatura catalana i des de l'edat mitjana ha tingut un conreu molt ext??s. Al ser un vers d'art major no n'hi ha prou nom??s amb el fet que tingui deu s??l??labes, sin?? que a m??s hi ha d'haver un ritme pros??dic per tal de manternir-lo. En catal?? medieval la forma m??s corrent era el decas??l??lab anomenat cl??ssic catal?? i que es compon de quatre s??l??labes, cesura i sis s??l??labes, amb la particularitat que la quarta s??l??laba coincideixi amb final de paraula. Aquest ser?? el vers que far?? servir Ausi??s March:

• Colguen les gents, ab alegria festes (Ausi??s March, poema XIII)

A partir de finals del segle XV apareixen altres formes del decas??l??lab, sobretot per influ??ncia italiana que accentua a la sisena s??l??laba, aix?? els autors catalans tamb?? accentuen a la sisena, per?? mantenen l'accent a la quarta pel gran pes de la tradici??. Aquest seria el cas de Joan Ro??s de Corella o de Pere Seraf??:

• Si el ferro cald refreda la m?? casta (Joan Ro??s de Corella, A Caldesa)

• Anant un jorn tot sol, mal percebit (Pere Seraf??, poema XLIX)

A partir d'aquest dos models les variants que es poden construir s??n m??ltiples: decas??l??lab sense cesura amb accent a la quarta, a la sisena o a totes dues; amb accent a la posici?? cinquena. Amb cesura despr??s de la quarta o de la sisena s??l??laba i fins i tot amb paraules planes abans de la cesura que fan que l'??ltima s??l??laba de la paraula no s'hagi de tenir en compte per al c??mput final de vers:

• I amb mon enyor per ??nic adjutori (Josep Carner, Nab?? II,117). Accentua a la cinquena.

Correspon al vers castell?? o itali?? anomenat hendecas??labo i que va tenir gran import??ncia en el Segle d'or castell?? i en el Renaixement itali??.