Debian

De Viquipèdia

Debian
Captura de l'execució d'openOffice, sota KDE i Debian.
Desenvolupador	Projecte Debian
Familia de S.O.	GNU/Linux
Model de desenvolupament	Programari Lliure
Nucli	Linux
Tipus de nucli	Monolític
Llicència	GPL
Última versió estable	4.0r3 (Etch) / 17 de febrer de 2008
Estat actual	En desenvolupament
Lloc web	www.debian.org

Debian és una distribució de GNU/Linux de programari lliure, no comercial. Creada pel projecte Debian l'any 1993, l'organització responsable de la creació i del manteniment de la distribució. Aquest també manté i desenvolupa sistemes GNU basats en altres nuclis.

Neix com una aposta per separar en les seves versions el programari lliure del privatiu.

El model de desenvolupament és independent a empreses, creat pels seus propis usuari no depèn de necessitats comercials. Debian no ven directament el seu programari, sinó que el posa disposició de tothom a Internet, tot i que sí que permet a persones i empreses distribuir comercialment aquest programari mentre es respecti la seva llicència.

Debian és un sistema operatiu complet, que es pot utilitzar en varies plataformes, generalment utilitzat juntament amb el kernel o nucli Linux (tot i que hi ha versions experimentals amb altres nuclis com Hurd i kFreeBSD), les utilitats GNU i un gran nombre d'aplicacions i utilitats d'orígens diversos. El sistema Debian és desenvolupat per programadors i col·laboradors d'arreu del món, d'acord amb un "contracte social", que garanteix que tot el programari inclòs en aquesta distribució és lliure.

[edita] El projecte Debian

Ian Murdock va començar el projecte l'any 1993 després d'haver estudiat a l'Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aquest text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.

El nom es basa en la combinació del nom de la seva novia (actualment esposa) Debra i el seu propi nom Ian, formant la paraula Debian.

El projecte va créixer molt lentament al principi i va llençar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versió 1.x de Debian llençada el 1996.

El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a líder del projecte. En el suggeriment del desenvolupador Ean Schuessler, va dirigir el procés d'actualització del contracte social de Debian i de les pautes del programari de Debian lliurement, definint els punts fonamentals per el desenvolupament de la distribució. També va iniciar la creació de la llicència de programari legal de l'organització.

Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llençament del primer glibc-based Debian, 2.0. El projecte va procedir a escollir nous líders i a fer dues revisions de la versió 2.x, cada una incloent suport a més arquitectures i a més paquets. També es va llençar durant aquest període la primera portabilitat a un nucli no Linux, Debian GNU/Hurd. Les primeres distribucions Linux basades en Debian: Corel Linux, i la Stormix's Linux de Stormix es van començar el 1999. Tot i que no es van mantenir durant gaire temps van ser les primeres distribucions basades en Debian.

A finals del 2000 el projecte va realitzar el primer gran canvi de l'estructura de fitxers i de l'organització de versions, reorganitzant els processos de llançament de paquets de programari amb el nou "package tools" creant una branca de proves, relativament estable pel llençament de la següent. El 2001, els desenvolupadors van començar a fer una conferència anual anomenada Debconf amb negociacions i tallers per desenvolupadors i els usuaris tècnics.

[edita] Característiques

• La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 4.0 és compatible amb 11 arquitectures.
• Una amplia col·lecció de programari disponible. La versió 4.0 ve amb 18.733 paquets de programari.
• Un grup d'eines per facilitat el procés d'instal·lació i d'actualització.
• El seu compromís amb els principis i els valors del programari lliure.
• No té marcat cap entorn gràfic en especial.

[edita] Versions

Els noms de les versions de Debian es prenen de la pel·lícula Toy Story. Fins avui hi han hagut nou versions estables (amb les seves respectives revisions), sent l'actual la 4.0 etch^[4], la versió testing actual s'anomena lenny, el desenvolupament dia a dia té lloc a la versió unstable, branca que sempre s'anomena sid.

[edita] Versions en desenvolupament

Els paquets de programari sota desenvolupament són pujats a unes branques anomenades unstable (alies sid) i experimental. Normalment, els paquets de programari són pujats a la branca inestable per les versions estables que ha llençat el desenvolupador de l'aplicació, però l'empaquetat i altres modificacions específiques de Debian ho fan els desenvolupadors de Debian. El programari que és inestable i que encara no està llest per pujar a la branca inestable es manté a l'experimental.

[edita] Distribucions Linux basades en Debian

• Biglinux
• CaFeina Linux
• Catux-USB
• Damn Small Linux [1]
• Elive
• GLUZ
• GnuLinEx
• Guadalinex
• Knoppix
• Kubuntu
• LinEspa
• Linspire
• Lliurex
• LUC3M
• MEPIS Linux
• Molinux
• Musix GNU+Linux
• Progeny Debian
• Rxart
• SkoleLinux
• Ubuntu
• UserLinux
• Xandros
• X-evian
• Tuquito

[edita] Referències

[edita] Vegeu també

• Llista dels diferents líders del projecte Debian

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• Pàgina web de Debian
• Pàgina web de Knoppix (anglès) (francès) (japonès) (rus)
• Relació dels noms de Toy Story amb les versions de Debian
• Cronograma del desenvolupament de Debian (anglès)

[edita] Portals per usuaris

• Esdebian.org (castellà)
• Debianitas.net (castellà)
• La Espiral (castellà)