D??sseldorf

De Viquip??dia

([[Escut

D??sseldorf|En detall]])

Localitzaci??

Municipi d'Alemanya

Pa??s
??? Estat
??? Regi??
??? Districte Alemanya
Rin del Nord-Westf??lia
D??sseldorf
Districte urb??

Superf??cie 217 km??

Altitud 38 m

Poblaci?? (2006)
??? Densitat 581.858 hab.
2.681,37 hab/km??

Coordenades 51?? 14??? N, 6?? 47??? ECoordenades: 51?? 14??? N, 6?? 47??? E

Dirigents:
??? Alcalde/essa: Joachim Erwin (CDU)

Codi postal 40000-40629

Prefix de tel??fon 0211

Matr??cula D

Web

www.duesseldorf.de

Amb 581.858 (31.12.2006) habitants, D??sseldorf ??s la capital del Land de Rin del Nord-Westf??lia (Alemanya). La seva regi?? metropolitana t?? 1.315.736 d'habitants i ??s la n??mero 33 de la Llista d'aglomeracions de la Uni?? Europea, i ocupa la posici?? 9 de la Llista de les grans ciutats d'Alemanya. Situada al costat del Rin, a prop de Col??nia, ??s un dels centres de l'??rea Rin-Ruhr, una zona densament poblada de 12 milions d'habitants.

[edita] Hist??ria

Els or??gens de la ciutat cal buscar-los en el segle VII i segle VIII, en els assentaments ramaders i pesquers a la zona on conflu??en el D??ssel i el Rin. La primera menci?? de la ciutat, no obstant, es fa esperar fins al 1135.

El 14 d'agost del 1288 la ciutat va veure reconeguts els seus drets pel Compte Adolf V. La ciutat fou assolada per la pobresa i la destrucci?? despr??s de les Guerres Napole??niques.

La Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial van sumir la ciutat en la depressi??. La segona va deixar la ciutat reduida a una pila de ruines.

El 1946 D??sseldorf fou declarada capital de l'estat federat de Rin del Nord-Westf??lia.

[edita] Economia

Edificis de Gehry al Mediahafen.

D??sseldorf de nit.

D??sseldorf ??s avui coneguda a Alemanya per la seva ind??stria de la moda i de la publicitat. En els darrers anys, a m??s, s'ha convertit en una de les capitals de les telecomunicacions alemanyes. En concret, te 18 prove??dors d'internet i dues operadores de telefonia m??bil (D2 Vodafone i E-Plus)

??s a m??s un important centre financer, ja que ??s la seu de moltes multinacionals i asseguradores.

[edita] Districtes

D??sseldorf t?? avui els seg??ents districtes:

Altstadt (Ciutat Vella), Angermund, Benrath, Bilk, Derendorf, Carlstadt, D??sseltal, Eller, Flehe, Flingern, Friedrichstadt, Garath, Gerresheim, Golzheim, Grafenberg, Hafen, Hamm, Hassels, Heerdt, Hellerhof, Himmelgeist, Holthausen, Hubbelrath, Itter, Kaiserswerth, Kalkum, Lichtenbroich, Lierenfeld, Lohausen, L??rick (Loerick), Ludenberg, M??rsenbroich (Moersenbroich), Niederkassel, Oberbilk, Oberkassel, Pempelfort, Rath, Reisholz, Stadtmitte, Stockum, Unterbach, Unterbilk, Unterrath, Urdenbach, Vennhausen, Volmerswerth, Wersten i Wittlaer.

[edita] Punts d'inter??s

Rheinturm, Torre del Rin, amb una al??ada de 234 m.
Edificis de Gehry (Mediahafen) al port de D??sseldorf
El Benrather Schloss (Castell de Benrath)
La casa Wilhelm-Marx-Haus del 1928

[edita] Enlla??os externs

Ajuntament de D??sseldorf

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
D??sseldorf

	Districtes urbans i rurals de l'Estat federat alemany de Rin del Nord - Westf??lia (NRW)
Districtes urbans	Aquisgr?? (Aachen) \| Bergisch Gladbach \| Bielefeld \| Bochum \| Bonn \| Bottrop \| Dortmund \| Duisburg \| D??sseldorf \| Essen \| Gelsenkirchen \| Hagen \| Hamm \| Herne \| Col??nia (K??ln) \| Iserlohn \| Krefeld \| Leverkusen \| M??nchengladbach \| M??lheim \| M??nster \| Oberhausen \| Remscheid \| Solingen \| Wuppertal
Districtes rurals	Aquisgr?? (Aachen) \| Borken \| Cleves (Kleve)\| Coesfeld \| D??ren \| Ennepe-Ruhr \| Euskirchen \| G??tersloh \| Heinsberg \| Herford Hochsauerland \| H??xter \| Lippe \| M??rkischer Kreis \| Mettmann \| Minden-L??bbecke \| Oberbergischer Kreis \| Olpe \| Paderborn \| Recklinghausen \| Rheinisch-Bergischer Kreis \| Rhein-Erft-Kreis \| Rhein-Kreis Neuss \| Rhein-Sieg-Kreis \| Siegen-Wittgenstein \| Soest \| Steinfurt \| Unna \| Viersen \| Warendorf \| Wesel