Cree

De Viquip??dia

Mapa de les tribus cree

Els cree s??n una tribu algonquina, el nom de la qual prov?? de kristenaux, deformaci?? francesa de Kenistenoag, un dels seus noms. Ells s'autoanomenaven nehethawa o iyiniwok (???els de la primera ra??a???), i al territori li deien Iiyiyuuschii. Es dividien en tres grups segons Sebeok:

Paskwawininiwug, West o Plain Cree, que vivien a Col??mbia Brit??nica, Alberta, Saskatchewan, Montana, Manitoba i Dakota del Nord.
Sakawininiwug, East o Swampy Cree, tamb?? anomenats Wood Cree o Maskegon, a Quebec, James Bay i Est Hudson.
Mosoni o Moose Creek, a St James Bay, i Moosonee (Ontario), oest d'Ontario i Manitoba.

[edita] Llengua

La llengua cree ??s la m??s nombrosa de les lleng??es de la fam??lia algonquina de Nord-am??rica, essent parlada per unes 60.000 persones a un ampli territori el qual s'est??n des de la Bahia de Hudson a l'est, creua Ontario i Manitoba fins Saskatchewan i Alberta i arriba fins el cintur?? del gra fins el nord a Mackenzie i Kewatin. L'aut??nim es mahiyawawak, ??s a dir, el poble cree.

[edita] Localitzaci??

Ocupen un ample territori entre les badies de Hudson i James, a l'O d'Alberta i el llac Great Slave, l'oest de Manitoba i entre els rius Churchill i Assiniboia. Ocupen diverses reserves a Alberta, Quebec, Saskatchewan (el nom del territori prov?? del cree kisiskedjiwan, ???c??rre r??pid") i Manitoba.

Bandera dels Cree de Red Earth, Saskatchewan

Al Quebec, ocupen les reserves les de Whapmagoostui (792 h), Chisasibi (3.493 h), Wemindji, Eastmain (595 h), Waskaganish (2.236 h), Nemiscau (649 h), Waswanipi (1.724 h), Ouj??-Bougoumou (664 h) i Mistissini (3.123 h).

A Ontario, les reserves d'Attawapiskat (2.739 h), Bearskin Lake (789 h), Chapleau Cree, Constance Lake (1.421 h), Deer Lake (998 h), North Spirit (418 h), Fort Severn (587 h), Kee-way-win (641 h), Mc Dowell Lake (52 h), Kasabonika (872 h), Kingfisher (433 h), Wunnumin (543 h), Kitchenuhmaykoosib Inninuwug (1.226 h), Moose cree (3.215 h), Taykwa Tagamou Nation (309 h), Sachigo Lake (711 h), Misanabie cree (187 h), North Caribou Lake (880 h), Angling Lake (354 h) i Sandy Lake (2.227 h).

A Manitoba, les reserves de Bloodvein (1.307 h), Bunibonibee (2.353 h), Manto Sipi (642 h), York Factory (1.014 h), Tataskweyat (2.860 h), Shamattawa (1.202 h), God's lake (2.194 h), Fox Lake (969 h), Chemawawin (1.446 h), Mathias Colomb (2.250 h), Grand rapids (1.350 h), Mosakahiken (1.565 h), Opaskwayak (4.671 h), Sapotaweyak (1.811 h), Wuskwi Sipihk (555 h), Garden Hill (3.633 h), Red Sucker Lake (833 h), St Theresa Point (3.068 h), Wasagamack (1.447 h), Norway house (4.212 h), Nisichawayasihk (4.958 h), Cross lake (6.263 h) i Oxford House (1.622 h).

A Saskatchewan, les de Beardy???s and Okemasis (2.733 h), Big River (2.698 h), Pelican Lake (1.203 h), Witchekan Lake (578 h), Canoe Lake (1.743 h), Flying Dust (996 h), Island Lake (1.135 h), Waterhen Lake (1.630 h), Makwa Sahgaiehcan (1.188 h), Cowessess (3.255 h), Cumberland House (963 h), James Smith (2.684 h), Lac la Ronge (7.816 h), Montreal Lake (3.135 h), Peter Ballantyne (7.526 h), Red Earth (1.189 h), Shoal Lake (747 h), Sturgeon Lake (2.179 h), Lucky Man (86 h), Day Star (426 h), Kahkewistahak (1.478 h), Sakimay (1.340 h), Little Black Bear, Little Pine Cree (1.575 h), Mistawasis (2.114 h), Moosomin (1.341 h), Muskeg Lake, Nekaneet (404 h), Ochapowace (1.381 h), One Arrow (1.358 h), Onion Lake (3.998 h), Peepeekisis (2.215 h), Piapot (1.936 h), Poundmaker (1.299 h), Starblanket (535 h), Sweetgrass (1.577 h), Thunderchil (2.221 h), Red pheasant(1.889 h), Sandy Lake/Ahtahkakoop (2.701 h), Joseph Bighead/Big Island (847 h) i Muskoday/John Smith (1.426 h).

A Alberta, a les d'Alexander, Enoch Cree (1.909 h), O???Chiese (811 h), Sunchild (1.046 h), Beaver Lake (846 h), Bigstone (6.293 h), Driftpile (2.104 h), Duncan (211 h), Sawridge, Sucker creek (2.189 h), Swan River (1.004 h), Sturgeon lake (2.408 h), Frog Lake (2.268 h), Kehewin cree (1.639 h), Ermineskin (3.364 h), Little Red river (3.811 h), Louis Bull (1.689 h), Lubicon Lake, Tallcree(1.018 h), Mikisew (ft. Chippewyan) (2.346 h), Loon River (423 h), Montana (829 h), Saddle Lake (8.238 h), Samson (6.262 h), Whitefish Lake (1.950 h) i Kapawe???no (275 h).

[edita] Demografia

Indien Cri, Old Nemaska (Photo Andr?? Perron)

A comen??aments del segle XVIII eren uns 15.000 individus; entre 1784 i 1838 foren molt redu??ts per la verola, per?? augmentaren a 15.000 el 1940 i a 70.000 el 1970, dels quals, uns 252 eren a Montana. A comen??aments del 1990 hi havia entre 100.000 i 140.000, dels quals 12.017 al Quebec. Segons el cens del 2000, al Canad?? hi havia 213.815 cree, d'ells 14.510 a Quebec, 18.602 a Ontario, 52.933 a Alberta, 52.225 a Manitoba i 75.545 a Saskatchewan. Als EUA, segons el cens del 2000, hi havia 2.488 purs, 724 barrejats amb altres tribus, 3.577 amb altre races i 945 amb altres races i tribus, en total, 7.734 individus. Endem??s, hi ha els chippewa-cree de Rocky boy???s, que s??n 5.531 purs, 180 barrejats amb altres tribus, 1.294 amb altres races i 99 amb altres races i tribus. En total, 7.104 individus.

[edita] Dialectes

Noms cree en alfabet sil??l??bic emprat tamb?? pels inuits

Hi ha quatre dialectes:

El cree de les praderies o cree occidental.
El swampy cree, o oriental.
El wood cree, a la regi?? del riu Churchill.
El moose cree, un dialecte parlat a la badia de Hudson.

Tots els dialectes s??n m??tuament intel??ligibles, essent la preaspiraci?? una caracter??stica not??ria a les formes occidentals.

[edita] Costums

Els Wood Cree o Maskegon tenien una cultura semblant a la de les tribus dels boscos de l'est. Conreaven moresc i ca??aven ??ssos, castors (sovint el seu principal aliment, per les reserves de greix), carib??s, daines i principalment llebres, a causa de la mancan??a d'altres animals. Si escassejaven les llebres la fam els obligava a practicar el canibalisme (fet recollit en contes tribals tan bons com els europeus), potser tamb?? per influ??ncia esquimal. Llur organitzaci?? social era basada en bandes d'algunes fam??lies, encara que s'aliaven en grans grups en temps de guerra. Vivien en wigwams en forma de volta coberts de l??mines de bedoll, anomenats shab??ktowan ???casa on es pot caminar???, dos wigwam units amb dos focs a cada extrem i amb una xemeneia damunt de cadascuna. La base era un tr??pode amb forma de creu.

Dona cree

Pel que fa als Plain Cree, quan aconseguiren cavalls i armes de foc esdevingueren bel??licosos i guerrers contra les tribus dels voltants. Es dividien en dotze bandes, cadascuna amb un cabdill propi, ca??aven bisons i tenien integrada una societat militar.

La por a la bruixeria i el respecte a tota mena de tab??s i costums relatius als esperits dels animals de cacera saturen la cultura cree. Els encisadors i conjuradors exercien el poder. Creien tamb?? en choepi (fantasmes) que feien la Pahkuk-kar-namichik (Dansa dels esperits), quan apareixia l'aurora boreal. Respectaven els vincles especials entre homes i animals, aix?? que rentaven acuradament els ossos i caps dels animals ca??ats i els guardaven com a talismans i ofrenes a l'esperit d'aqueix animal, urpes i cranis d'os, dents de carib?? i de dant. Per?? eren especialment temorosos de l'??s. Els vents els anomenaven Nikapi-hun-nizeo (vent de l'oest), favorable a l'home i bo per ca??ar; Wapanung-nizeo (vent de l'est), enganx??s i que no d??na res de menjar; i el Shawanung (vent del Sud), que d??na menjar a l'estiu i en abund??ncia. La religi?? i les cerim??nies estaven altament considerades, sembla ser que amb significacions de protecci?? en la guerra i en la cacera del bis??. Les dones es tatuaven la barbeta.

[edita] Hist??ria

Es creu que s'establiren a la badia de Hudson un petit grup que cresqu?? molt r??pidament entre els segles XVII i XVIII. Comerciaven amb pells amb els europeus de la Hudson Bay Co i lluitaven contra sioux i blackfoot aliats dels assiniboine. Els primers europeus que visitaren el seu territori foren Sir James Button, qui el 1612 arrib?? a Manitoba; el 1682 hi fundarien la factoria de York i el 1809 Fort Gibraltar, entre els rius Red i Assiniboine. El 1738 els visit?? el franc??s La Verandrye. Pel que fa als de Saskatchewan, el 1690 foren visitats per Henry Kelsey, de la Hudson Bay Co; el 1753 s'hi constru?? Fort Lacorne i el 1774 la primera col??nia, Cumberland House. A Alberta, el primer europeu fou Anthony Hendry el 1754, per?? la primera factoria no s'establ?? fins el 1788, quan Alexander Mackenzie travess?? el territori. Entre els anys 1784 i el 1838 una forta epid??mia de verola els va reduir considerablement. El 1847 i el 1853 tradu??ren la B??blia al cree, i el 1887 Jean Pierre Gueguen hi va escriure els texts Nabowewinan i Tapowenina.

Pel que fa als de Manitoba, el 1812 s'obr?? la primera col??nia pel comte de Selkirk (1771-1820), que fomenta el comer?? entre cree i m??tis i la NW Co. El 1842-1843 molts s'uniren al profeta Abishabi de Hudson Bay, que feia missatges en alfabet cree. El 1869 la Hudson Bay Co va vendre tota Manitoba al Canad??, que el 1912 va establir els fronteres actuals. El 1905 Saskatchewan i Alberta esdevenen Prov??ncies canadenques. El 1883 col??laboraren amb l'ex??rcit en l'??ltima matan??a de b??fals al riu Cannonball. Per altra banda, el 1885 molts donaren suport a la revolta m??tis de Louis Riel (1844-1885) i Gabriel Dumont (1838-1906), que fou molt durament sufocada.

El cap de la banda del Gran ??s, Poundmaker (1826-1886), Big Bear i Piapot (1816-1908), cap dels Consell de Duck Lake, que li havien donat suport, decidiren no rendir-se i lluitaren contra els assentaments blancs a Saskatchewan, tot enfrontant-se a la policia muntada. L'abril del 1885 Poundmaker atac?? Batterfield amb 200 guerrers, i durant el mes de maig Cut Knife Creek i Frenchman???s Bute, i el juny Loon Lake, per?? fou capturat i mor?? a la pres??; foren els ??ltims en acceptar una reserva. A la reserva de Rocky Boy???s (Montana) el xam?? Poor Coyote (mort el 1920) va revitalitzar la creeen??a en Mmemmege???soo?????? (Petita gent) que li donaven poders. Per altra banda, el saulteaux Adam Fiddler (1865-1959), pastor metodista de Sandy Lake (Manitoba), va tenir una visi?? de Crist el 1901 i barrej?? les tradicions nadiues com la Shaking Tent i la cerim??nia Wabino o Acci?? de Gr??cies.

Campament cree a Vermilion, Alberta, setembre del 1871

El seu pare, Jack Fiddler (1820-1907), l??der tribal de la Sucker Band, particip?? amb el seu germ?? Joseph Fiddler Pesequan (1856-1909) en un fet singular pel qual foren arrestats el 1907: assassinaren la seva cunyada i tres indis m??s perqu?? s'havien aconvertit en windigos. Jack se su??cid?? a la pres??. Ambd??s eren fills de Pemicheka/Porcupine Standing Sideways (1771-1891), xam?? qui el 1823 s'establ?? amb el clan de Sucker Red al riu Severn i defens?? la vida tradicional cree contra la Hudson Bay Co. Un altre l??der cree important fou Papamekesickquap/Sitting in the Sky (mort el 1907), xam?? i cap del clan Alt Severn (NO Ontario).

Russell Willier (1947), tamb?? conegut com Mehkwasskwan/Red Cloud, xam?? wood cree dels Sucker Creek (Alberta) revitalitz?? les crences tribals, i mantingu?? una dura pol??mica amb metges convencionals el 1984-1985 quan cur?? gent de psoriasi a la seva tenda. El 1975 signaren un tractat amb el govern canadenc. Aix??, el 1978 reberen 5.408 milles quadrades de territori per ca??ar i 225 milions $ de compensacions amb els inuit. El 1986 Matthew Coon Come, llicenciat en Ci??ncies Pol??tiques, ??s nomenat cap de tots els cree del Canad??. El 1992 visita Barcelona per protestar contra la construcci?? a Quebec de la James Bay II Hidroquebec, que afecta a 9 poblats cree (11.000 individus) i a 7.000 inuit. El segon cap, Romeo Saganash, desembarc?? simb??licament a Barcelona i regal?? un timbal ritual a l'alcalde Pasqual Maragall.

Elijah Harper, cap dels Sucker Red el 1978-1982 (Manitoba), i diputat per Manitoba, el 1990 va boicotejar la signatura de l'Acord de Meech Lake perqu?? no reconeixia els drets dels indis. Un altre cree, Ovide Mercredi, ??s cap de l'Assemblea de Primeres Nacions, m??xim ??rgan dels indis del Canad??.