Crònica de Ramon Muntaner
De Viquipèdia
La Crònica de Ramon Muntaner, la més llarga de les Quatre grans cròniques, comprèn des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328). S’ha assenyalat el seu caràcter de “mirall de prínceps”, i de “mirall de ciutadans”.
Taula de continguts |
[edita] L'autor
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l’any 1265. Era fill d’una família notable que hostatjà Jaume I el Conqueridor (el 1274 Jaume I se’n va al Concili de Lió i passa per Peralada) i Alfons X el Savi de Castella. Aquest fet, que es produí quan tenia nou anys, fou un dels records més preats i l’esmenta amb emoció a la Crònica. De la mateixa manera que en la tradició novel·lesca europea (per exemple Chrétien de Troyes) se’ns exposa com la visió d’un gran heroi a ulls d’un infant és capaç de canviar el rumb de la seva vida, Muntaner ens diu que la visió de Jaume I quan era petit el portà a consagrar-se com a escriptor i a explicar tot el que havia vist.
El 1285 Peralada fou destruïda pels almogàvers i va haver d’emigrar. Quan tenia vint anys Ramon Muntaner prengué part en la conquesta de Menorca; després participà en la lluita contra els francesos a Sicília, i el 1300 en el setge de Messina, al costat de Roger de Flor i com a administrador de la seva companyia. L’estiu de 1302 inicia sota les ordres d’aquest cabdill l’expedició a Orient . El 1307 deixa la companyia, i el 1311 es casa.
El 1315 ha de fer un viatge entre Sicília i el Rosselló, ja que li és encarregada una missió delicada: la de transportar de Catània a Perpinyà un nadó orfe, el futur Jaume III de Mallorca, per tal de lliurar-lo als seus avis. D’ençà d’això es retira i madura durant deu anys les seves memòries, fins que tingué un “somni” revelador que l’impulsà, el 1325, als seixanta anys, a València, a començar a redactar la Crònica, que acabà tres anys després. Muntaner morirà a Eivissa el 1336.
[edita] L'obra
Muntaner tingué una relació personal amb tots els reis del Casal de Barcelona contemporanis seus. En fer la seva obra, va recórrer principalment a textos historiogràfics per als regnats de Jaume I i Pere el Gran i, a partir d’Alfons el Franc, la seva font gairebé exclusiva és la pròpia experiència.
L’obra fou escrita per ésser llegida en veu alta. Sempre que s’adreça als seus “oients” els sol anomenar “senyors”. Muntaner aconseguí d’establir una comunicació directa amb els seus “oïdors”. Per això utilitza procediments joglarescos (com la interrogació “què us diré?”) a més d’usar un llenguatge viu i col·loquial.
L’objectiu fonamental de l’obra és la de glorificar els reis del casal d’Aragó. El monarquisme del nostre cronista està estretament relacionat amb el providencialisme i amb el nacionalisme. La sang, un destí comú i la llengua (el “bell catalanesc”) són els elements que integren la base de la comunitat catalano-aragonesa. És impossible trobar en tota l’Europa medieval res que s’assembli a la maduresa “nacional” de la Crònica.
La seva vida i l'adhesió a la dinastia i a la llengua catalana, a les quals expressà una extraordinària devoció, representen el contrapès a les forces centrífugues dins la comunitat nacional catalana resultat de l'organització de les terres conquerides en nous regnes (Mallorca, València, Sicília) i de vegades de la implantació d'una nova branca dinàstica (Mallorca, Sicília). La consciència del perill de la divisió i del valor de la unió l'explicità també en la seva Crònica, especialment en l'exemple de la Mata de Jonc.
[edita] Enllaços externs
- Manuscrit de la Crònica de Ramon Muntaner on-line
- Versió on-line (llegible)
- Crònica de Ramón Muntaner, traduïda a l'anglès per Lady Goodenough
