Corona d'Arag??
De Viquip??dia
|
Uni?? Din??stica |
|||||
|
|||||
|
|||||
 |
|||||
| Capital | No n'hi ha. Ciutats importants : Barcelona, N??pols, Saragossa i Val??ncia. | ||||
| Idioma oficial | castell?? i catal?? com a ??s com??, i llat?? a la cancelleria reial ; aragon??s, napolit?? i sicili?? als respectius dominis ling????stics. | ||||
| Govern | Monarquia | ||||
| Rei | Rei d'Arag?? | ||||
| Per??ode hist??ric | Edat mitjana i moderna | ||||
| ??? Establiment | 1137 | ||||
| ??? Dissoluci?? | 1715 | ||||
La Corona d'Arag?? va ser l'entitat pol??tica nascuda de la uni?? din??stica reial (1137) entre la Casa de Barcelona i la dinastia Ximena mitjan??ant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Arag??, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Arag?? com els comtats catalans i, m??s tard, les seves conquestes.
Taula de continguts |
[edita] Terminologia
[edita] Noms del territori
A les Corts de Monts?? de 1289, el conjunt dels territoris era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Arag?? i de Catalunya. A partir del segle XIV, encara es va simplificar m??s i es va dir Corona d'Arag??[cal citaci??], regnes d'Arag??[cal citaci??] o simplement Arag??, denominaci?? general a Europa[cal citaci??].
Per explicar el marc institucional la historiografia catalana moderna ha introdu??t els termes Confederaci?? catalanoaragonesa, Corona catalanoaragonesa, Catalunya-Arag?? i el t??tol de comte-rei.
[edita] T??tols dels sobirans
Tot i que el rei d'Arag?? Ramir el monjo va donar al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV la sobirania d'Arag?? i els nobles aragonesos el juraren en homenatge i fidelitat, acte propi de nominaci?? dels reis, no es va intitular rei d'Arag?? sin?? pr??ncep i dominador d'Arag?? perqu?? Ramir es va reservar el t??tol de rei d'Arag??.[1]
Els seus successors, ja des del seu fill Alfons el Cast (1162), s'intitularen reis d'Arag?? i comtes de Barcelona a m??s a m??s de la resta de t??tols de sobirania sobre els territoris que van anar adquirint amb el temps.
[edita] Hist??ria
Originalment, la Corona d'Arag?? va ser una monarquia binacional, com el coetani Gran Ducat de Litu??nia. La correlaci?? de forces entre els aragonesos i els catalans va emp??nyer Jaume I el Conqueridor a constituir nous regnes (el de Mallorca i el de Val??ncia). La creaci?? dels regne de Val??ncia i de Mallorca amb els seus propis furs, i la incorporaci?? de Sic??lia, Sardenya, part de Gr??cia i la de N??pols convertiren la Corona d'Arag?? en un estat multinacional.
Alguns historiadors diuen que la incorporaci?? dels territoris de Val??ncia i Mallorca no van canviar la primitiva estructura binacional, at??s que la majoria de llurs repobladors foren catalans, i per tant ambdos serien regnes catalans, quedant la corona composada per un regne aragon??s i tres regnes catalans (contant el Principat de Catalunya com un regne). [cal citaci??].
[edita] Primers segles
La Corona es constitu?? el 1137. La forma jur??dica d'aquesta uni?? va ser una donaci??: Ramir II d'Arag?? va donar el regne d'Arag??, el comtat de Ribagor??a i el regne de Saragossa a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, Osona, Girona, Cerdanya i Besal??. El comprom??s de matrimoni, essent aleshores Peronella imp??ber ???va n??ixer el 1136???, no es va acomplir fins l'any 1150.
Des del primer moment, la Corona d'Arag?? s'estructur?? de forma plural, a difer??ncia dels regnes de Castella i Lle?? i les seves conquestes peninsulars, que es van anar fusionant. A poc a poc, tanmateix, s'anaren unificant els diversos territoris fins a formar les dues grans unitats d'Arag?? i de Catalunya. A l'Arag?? va desapar??ixer el 1177 l'alta sobirania que tenien els reis de Castella sobre Saragossa. A Catalunya, el 1172 i el 1192 es van incorporar al comtat de Barcelona els comtats de Rossell?? i de Pallars, i posteriorment s'hi van unir els comtats d'Emp??ries, Urgell, de Pallars Sobir?? i el de Tortosa. En aplicaci?? de les constitucions de pau i treva, el 1173 es van ajuntar els territoris compresos des de Salses a Lleida i Tortosa.
Amb el temps, la Corona d'Arag?? es va convertir en un imperi reial amb els regnes de Mallorca, Val??ncia, Sic??lia, Sardenya i els ducats d'Atenes i Neop??tria. No obstant a????, a cadasc?? d'aquests territoris pol??ticament nom??s els unia la sobirania reial. Des del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dol??a de Proven??a fins a la derrota catalana a la batalla de Muret (1213), tamb?? formaren part de la Corona d'Arag?? alguns territoris d'Occit??nia.
El 1258 el rei aragon??s Jaume I el Conqueridor i el rei franc??s Llu??s IX signen el Tractat de Corbeil, on el rei franc??s (com a hereu de Carlemany) renuncia als seus drets sobre els comtats catalans a favor del rei aragon??s (establint definitivament la seva pertinen??a a la Corona d'Arag??) i el rei aragon??s renuncia a la comarca de la Fenolleda i Perapertus??s, que llavors restarien sota domini franc??s. Aix?? mateix el tractat pactava el casament de la filla de Jaume I, Elisabet, amb el fill de Llu??s IX, Felip.
Ja des del segle XII, l'antiga c??ria comtal es diversific?? en una c??ria reial aragonesa i una c??ria reial catalana, origen de les futures corts.
[edita] Uni?? amb la Corona de Castella
El 1476, Ferran el Cat??lic (rei d'Arag??) i Isabel la Cat??lica (reina de Castella) van contraure matrimoni, la qual cosa va tenir com a conseq????ncia, a la mort d'ambd??s, que els seus respectius territoris fossin regits conjuntament en la persona del seu n??t: Carles I.
[edita] Desaparici??
Aquest estat desaparegu?? amb el Tractat d'Utrecht, que va posar fi a la Guerra de Successi?? Espanyola. De fet, per a evitar que l'Arxiduc Carles d'??ustria (investit com a emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogerm??nic), acumulara massa poder amb els dominis de la Corona d'Arag??, es va dividir el territori i passaren a Felip V de Borb?? els anomenats ??regnes d'en???? mar?? (Arag??, Catalunya, Mallorca, i Val??ncia), mentre que els ??regnes d'enll?? mar?? (N??pols, Sic??lia i Sardenya) van passar al seu Imperi, tret de Menorca, que va passar a ??sser una col??nia anglesa.
A m??s a m??s, si b?? els territoris extrahisp??nics mantingueren en certa manera la seua entitat administrativa i jur??dica dins del Sacre Imperi Romano-Germ??nic, no els pass?? aix?? als territoris hisp??nics, on Felip V de Borb?? sign?? els Decrets de Nova Planta de 1716, amb els quals abol?? els seus furs per dret de conquesta, hi estengu?? les institucions legislatives, judicials i militars castellanes i hi reprim?? tota manifestaci?? sociocultural pr??pia. D'aquesta manera, el regne de Castella s'impos?? per tota la pen??nsula Ib??rica, tret de Portugal, Gibraltar, Andorra i, fins a cert punt, Navarra.
[edita] Sobirans de la Corona d'Arag??
[edita] Institucions de la Corona d'Arag??
[edita] Refer??ncies
- ??? VI. Los reinos de la baja edad media y el estado moderno: la integraci??n del derecho (veure par??grafs 150 i 151)
[edita] Vegeu tamb??
- Hist??ria d'Arag??
- Hist??ria dels Pa??sos Catalans
- Hist??ria de Catalunya
- Hist??ria de la Catalunya del Nord
- Hist??ria del Regne de Mallorca
- Hist??ria del Pa??s Valenci??
- Hist??ria de Mallorca
- Hist??ria de Menorca
- Hist??ria de les Piti??ses
- Hist??ria d'Andorra
- Hist??ria de la Franja de Ponent
