Cornualla

De Viquip??dia

Cornualla
Kernow

(Bandera de Sant Piran)

Lema: Onan hag oll
(C??rnic: Un i tot)

Cornwall, Anglaterra

Geografia

Estatut

Ceremonial and (smaller) No metropolit?? comtat

Regi??

South West England

Area
- Total
- Admin. council
- Admin. area

Ranked 12th
3,563 km??
9??
3,547 km??

Capital administrativa

Truro

ISO 3166-2

GB-CON

ONS code

NUTS 3

UKK30

Demografia

Poblaci??
- Total (2003 est.)
- Densitat
- Admin. council
- Admin. pop.

Ranked 40th
513,527
144 / km??
Ranked 24th
511,398

Etnicitat

99.0% Blancs

Pol??tica

Cornwall County Council
http://www.cornwall.gov.uk/

Executiva

Liberal Democrat

Membres del Parlament

Julia Goldsworthy
Dan Rogerson
Colin Breed
Andrew George
Matthew Taylor

Districtes

Penwith
Kerrier
Carrick
Restormel
Caradon
North Cornwall
Isles of Scilly (Unitary)

Cornualla (en c??rnic: Kernow, en angl??s: Cornwall) ??s un pa??s celta situat al sud-oest de Gran Bretanya, a la pen??nsula del mateix nom. Compta amb uns 513,527 habitants. La capital ??s Truro (Truru), per?? abans era Bodmin (Bosveneg) . Actualment est?? integrat en la regi?? del sud-oest d'Anglaterra. Antigament es dividia en 12 boroughs, 8 districtes urbans i 10 districtes rurals. D???en???? de la nova divisi?? territorial a la Gran Bretanya del 1975, es divideix en set districtes.

Les principals ciutats s??n els centres de Saint Austell-with-Fowey (Sen Ostell Fowydh) Camborne-Redruth (Kammbronn-Rysrudh), per?? les viles tradicionals s??n: Penzance (Pennsans), Helston (Hellys), Launceston (Lannstefan), Falmouth (Aberfal), Liskeard (Lyskerrys), Newquay, Penryn (Pennrynn), Saint Ives (Porthia), Fowey (Fowydh), Saltash i Lostwithiel (Lostwydhyel).

[edita] Orografia

El territori ??s for??a accidentat i muntanyenc, per?? no t?? grans al????ries, sin?? nom??s turons escarpats vora el mar. Les principals cadenes s??n el Black Moor, amb els punts m??xims del Brown Willy (418 m), Heinsbarow Hill (345 m), Carnmenellis i Saint Just.

Pel que fa als rius, els que hi ha s??n petits i de cabal curt, i entre ells destaquen els Tamar (que fa frontera amb el comtat de Devon), Ottery, Fowey, Camel i Far. Tamb?? abunden les badies escarpades, i les principals s??n les de Widemouth, Port Isaac, Watergate, Saint Ives i Falmouth. No hi ha llacs destacables.

[edita] Poblaci??

La poblaci?? ha evolucionat molt poc. El 1861 tenia 369.390 habitants, i el 1961 en tenia 342.301. ??s un territori amb for??a poblaci?? que emigra, i nom??s ha augmentat els darrers anys per l'arribada de jubilats anglesos.

[edita] Economia

L???economia del comtat es basa en l'agricultura (civada, ordi, blat, patates i flors). Tamb?? s???extreu estany a Camborne-Redruth i caol?? a tot el pa??s, activitats tradicionals des de sempre, i granit per a teulades a Saint Austell. Darrerament, s???ha trobat zinc, coure, mica, volframi i urani, per?? all?? que m??s ingressos aporta al pa??s ??s el turisme (3 milions de visitants l'any), aix?? com els dos milions de tones de caol?? i l'exportaci?? de rom de la marca Mr Lemon Hart.

La distribuci?? de la terra ??s minifundista, com a Gal??cia i a Bretanya, amb unes estructures econ??miques arcaiques i hipotecades a interessos externs. Tamb?? hi ha algunes ind??stries qu??miques, t??xtils, i navilieres, aix?? com les tradicionals derivades de la llet i la pesca. Endem??s, els ingressos pel turisme reverteixen a les grans multinacionals angleses del sector, i no deixen capital al pa??s. Darrerament, per??, s???ha promogut l'anomenat ???turisme alternatiu???, que ofereix allotjament als visitants en cases particulars de la gent de la totalitat.

[edita] Pol??tica

El territori forma un county (comtat) d'Anglaterra, sense cap mena d'autonomia especial ni res que el diferencii dels altres comtats anglesos, i envia cinc diputats al parlament brit??nic per les jurisdiccions de Truro, Falmouth, Isles of Scilly, North Cornwall i North-East Cornwall. La diada nacional ??s el 5 de mar??. Endem??s, no hi ha cap estatut per a la llengua c??rnica, i l'angl??s ??s l'??nica llengua oficial a tots els efectes.

Despr??s dels refer??ndums a Esc??cia i Gal??les del 1997 han revifat els moviments de petici?? d'autonomia per a Cornualla, per?? encara no han obtingut cap ress?? significatiu. Hi ha alguns partits de caire nacionalista:

Mebyon Kernow
Party Kenethlegk Kernow
Cornish Convocation
Ertach Kernewek
Unvereth Kernewek

Tots ells, per??, tenen en com?? la reclamaci?? per a Cornualla de la devoluci?? de poders (Devolution) id??ntica a la reclamada per Esc??cia o Gal??les, i formar una Federaci?? C??ltica o b?? Brit??nica

[edita] Himne i bandera

La bandera negra amb creu blanca que ha esdevingut el s??mbol nacional del pa??s fou la que dugueren a la batalla d'Azincourt els voluntaris c??rnics, i fou popularitzada novament als anys seixanta per la Cornish Wrestling Association, que promou la lluita cornuallesa com a esport. L???himne cornuall??s ??s Trelawny, una can???? popular del 1688, en honor al bisbe de mateix nom que fou tancat a la Torre de Londres sense c??rrecs.

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria

Segons una llegenda c??ltica, aproximadament el 1000 aC s???hi barallaren al pa??s el gegant c??rnic Goemor i el guerrer troi?? Corineu, qui introdu?? al pa??s la lluita c??rnica.

El territori ja havia estat habitat des del III mil??lenni, com ho mostren els els d??lmens de Lanyon, Mulfra, Chun i Zennor/Sen Senar, i els mon??lits de la parr??quia de Saint Bunyan, els cercles de pedres a Hurlers, Boskednan, Boscawen-un i Tregeseal, i a Merry Maidens (vora Lamona), al Land's End, aix?? com les alineacions de Roughton i de Brown Willy. Tots ells formen part de la cultura monol??tica de la Mediterr??nia.

S???ha trobat poca cosa, per??, de l'Edat de Bronze. Tot i aix??, com gaireb?? tota Brit??nia, el pa??s fou anomenat Casiderites pels fenicis, a causa de les mines d'estany i de coure, molt nombroses aleshores, sobretot a les costes de Saint Ives-Hayle (Porthia-Heyl) i a l'estuari del riu Camel, al Nord, i que foren objecte d'un tr??fic comercial for??a flu??t entre Orient i les Illes Brit??niques, aix?? com la terrissa fabricada a Tintagel (Tre war Venydh).

Cornualla fou poblada entre el 800 i el 450 aC per tribus c??ltiques brit??niques, concretament pels domnonii, ra?? per la quel el pa??s fou anomenat durant molts anys Domn??nia (???Vall profunda??? en brit??nic), per?? s???hi produiran nombroses emigracions vers al continent (concretament a l'actual Bretanya) per la pressi?? demogr??fica pr??pia i per les invasions tardanes tant dels romans com dels saxons. Hi havia els petits regnes de Cernyw (Cornualla), Dyfnaint (Devon), Llogres (Sud d'Anglaterra), amb capital a Llyr (avui Londres) i Cymru (Gal??les).

[edita] Celtes i romans

Com que era la part m??s distant de la Civitas Dumnonia, els romans, qui invadiren Brit??nia en el segle I, mai no colonitzaren Cornualla (com tampoc no ho farien els saxons), per?? en monopolitzaren la producci?? de coure i d'altres metalls preciosos. Tot i aix??, els romans hi constru??ren la fortalesa de Durocornovio vora l'actual Tintagel, anomenada Dynas an Gernuak (Fortalesa dels c??rnics). El 1988 s???hi va descobrir una inscripci?? amb el nom de l'emperador Honori (393-423). Tamb?? hi ha evid??ncies d'una xarxa de vies romanes que unia Padstow amb Isca (Exeter). Tot i aix??, els c??rnics consideren els marges del riu Tamar com a frontera entre Dumn??nia i Anglia.

La Dumn??nia inclo??a tamb?? els actuals de Devon i Somerset, i va tenir com a primers ducs coneguts Cloton i el 450 al seu fill Molmutius. Alhora, cap el 450 els cornovii emigraren des de la vall del Severn fins a Dumn??nia. Aquesta emigraci?? fou potser organitzada pel Gor-myghtern (alt rei) Vortigern (Gormyghtern), potser per a expulsar els ga??lics que s???havien establit. Cap el segle V el monjo irland??s Sant Patrici envi?? una missi?? a Sant Piran (entre el 402 i el 460), futur patr?? nacional cornuall??s, per tal d'evangelitzar el pa??s. D???ac?? procedeixen les creus c??ltiques i pedres sepulcrals, paral??leles a les irlandeses, datades des del segle VI, aix?? com la pr??ctica del culte propi de l'Est Mediterrani. Tamb?? fundaren Pezance, centre de peregrinaci?? i de comer?? amb el llac Foyle (Ulster), la Gironda (Occit??nia), Kemper (Bretanya) i Waterford (Irlanda). En aquella mateixa ??poca comen???? l'emigraci?? dels c??rnics vers la Bretanya a trav??s de les illes Scilly.

[edita] L'Edat Mitjana

El cronista Gildas (s.VI) tamb?? parl?? de Constant?? (despr??s Sant Constant??), ???tir?? de Domn??nia??? pel 585. Tamb?? se suposa que des del 520 el pa??s form?? una part important del regne dels silurs gal??lesos de Caerlon, dirigits pel semillegendari Artus (Artugnov en c??rnic), casat amb Ginebra, Guinevere o Gwenhwyfar, mort a la batalla de Calman el 537; fins i tot podria tractar-se d'un rei c??rnic, cosa que explicaria l'origen c??rnic del cicle bret?? de Diarmuid (Tristany) i Grainm?? (Isolda), sota el regnat de Mark de Cornualla, Margh Kenvor (Marc Cunomor) o Margh Cynfawr, potser a comen??aments del segle VI, popularitzats pels germ??nics. El 577 el rei Ceawlin venc?? als saxons a Dyrham. Un altre rei conegut ??s Geraint o Gerennius, merc?? una carta escrita el 705 pel bisbe Aldhelm de Sherborne per tal de fixar la data de Pasqua; se sap que el 710 seria ven??ut i mort pel rei Ine de Wessex a la batalla de Llongborth (Langport). Tamb??, per??, es podria referir a Sant Gerrans.

Fins el 765 formaria part del regne de Gal??les. Aquell any el rei sax?? Offa de M??rcia conquer?? els terres de Somerset i Avon, separant aix?? les actuals terres de Cornualla i Gal??les; i per tal de consolidar aquesta conquesta constru?? un mur de contenci??, anomenat Offa's dyke, que marcar?? els l??mits actuals de les dues nacions c??ltiques i n???evitar?? futures possibles expansions territorials.

El 815 el rei sax?? Ecgbert de Wessex intent?? subjugar el pa??s, i cap el 823 tot Dyvnaint (Gal??les Oest, nom que rebia Cornualla aleshores) reconegu?? la sobirania saxona. El rei Hywel de Cornualla ced?? la seva independ??ncia al pa??s de Wessex, per?? el 825 es tornaria a revoltar amb suport dels danesos del Danelaw. Tanmateix, el 838 fou ven??ut definitivament a Hengestesdun (Hingston Down). El 878 el rei c??rnic Dumgarth fou mort pels saxons.

Cap el 926 el pa??s fou incorporat al regne d'Anglaterra despr??s de derrotar al rei Hoel (vora 920). Athelstan els expuls?? d'Exeter i pos?? la frontera definitiva amb els c??rnics al riu Tamar, de manera que quan el 936 mor?? Cynan, el darrer rei de Cornualla, el rei angl??s Eduard el Confessor va dominar efectivament tot el pa??s.

Quan el 1066 Guillem el Conqueridor de Normandia s???apoder?? del regne d'Anglaterra, cediria Cornualla al seu lloctinent i mig germ?? Robert de Mortain, qui en far?? un comtat el 1086 i el transmetria al seu fill William Fitzrobert el 1090, qui el 1106 seria empresonat de per vida per conspirador. Una dotzena part de la terra restar?? en mans dels anglesos, i els 248 feus del pa??s passaren a mans de Robert. Els barons normands restaren al cap de la pir??mide social, i els pagesos c??rnics, en l'esgla?? m??s baix, m??s encara que els saxons. Per a la hist??ria del ducat de Cornualla, veure Ducat de Cornualla

[edita] Bibliografia

Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minorit??ries europees Selecta, Barcelona.
GARCIA, Xos?? Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cru??a.
Jes??s Mestre i Godes (1994) Els c??tars. Problema religi??s, pretexte pol??tic Col. A l'Abast, 279 Barcelona.
Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xos?? M. N????ez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. S??ntesis, Col. Historia Universal Contempor??nea, 26 Madrid.
Francesc de Dalmases Cornualla, ahir i avui a Altres Nacions, Barcelona, 1994