Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Constant?? I el Gran - Viquip??dia

Constant?? I el Gran

De Viquip??dia

Vegeu Constant?? (desambiguaci??) per altres significats de Constant??.
Bust de Constant??
Bust de Constant??
Bust de bronze de Constant?? I. ??s probable que f??ra aquest el veritable aspecte de l???emperador.
Bust de bronze de Constant?? I. ??s probable que f??ra aquest el veritable aspecte de l???emperador.

Constant?? I El Gran (Naissus, D??cia, 27 de febrer de 272 - ???Ancycrona, Ponto, 22 de maig de 337), fou el primer emperador rom?? que profess?? el cristianisme.

Nascut amb el nom de Gai Flavi Valeri Aureli Constant?? (segons l???epigrafia llatina: IMP CAESAR FLAVIVS CONSTANTINVS PIVS FELIX INVICTVS AVGVSTVS), se???l coneix tamb?? amb els noms de Constant?? I, Constant?? El Gran o Sant Constant?? pels cristians ortodoxos grecs. Constant?? fou proclamat ??August?? per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi Rom?? en constant creixement fins la seva mort.

Constat?? ??s conegut tamb?? per haver refundat la ciutat de Bizanci (actual Istambul, en Turquia), anomenant-la ??Nova Roma?? o Constantinoble (Constantinus-polis; la ciutat de Constant??).

Tamb?? es recorda a Constant?? per la promulgaci?? que a l???any 313 junt amb Licini I va fer de l???Edicte de Mil?? i per dur a terme el Concili de Nicea en el 325, que atorgaren legitimitat legal al cristianisme en l???Imperi Rom?? i que consagrava la llibertat de culte i restitu??a als cristians els b??ns eclesi??stic confiscats. Es considera que aix?? fou essencial per l???expansi?? d???aquesta religi??, i els historiadors, des de Lactantius i Eusebi de Ces??rea fins als nostres dies, el presenten com el primer emperador cristi??, si m??s no, va ser batejat quan ja s???hi trobava en el llit de mort.


Taula de continguts

[edita] La joventut

Constant?? va n??ixer en Naissus (l???actual ciutat de Ni??, en S??rbia i Montenegro), fill de Constanci I Clor i la seva primera muller Hel??na, filla d???un masover que en tenia nom??s 16 anys. El pare de Constant?? abandon?? a la seva mare vers l???any 292 per casar-se amb Fl??via Maximiana Teodora, filla de l???emperador rom?? d???occident Maximi??. Teodora donaria a Constant?? sis germanastres, incloent a Juli Constant??.


Quan el seu pare fou nomenat comandant suprem a la G??l??lia, Brit??nia i Hisp??nia com un dels dos c??sars (emperadors menors) de la tetrarquia el 293, Constant?? va romandre amb Diocleci?? a Nicom??dia probablement com una mena d'hostatge garant de la fidelitat de Constanci I Clor. Va acompanya a Diocleci?? a Egipte pa??s que va pacificar despr??s de conquerir Alexandria (296).

Despr??s va servir sota Galeri a la guerra amb els perses, de la que va resultar l'adquisici?? dels regnes d'Ib??ria i Arm??nia com a clients i l'annexi?? de Mesopot??mia i regions properes; Diocleci?? i Maximi?? van celebrar el triomf a Roma el 303. Constant?? es va distingir a la lluita i es va guanyar el favor de la tropa, essent nomenat trib?? militar de primera classe. El 305 el seu pare i Galeri van accedir al c??rrec d'emperadors despr??s d'abdicar Diocleci?? i Maximi??. Constant?? va romandre a Orient sota el control de Galeri. Aquest va nomenar c??sar als seus fidels Sever II (III) i Maxim?? Daia (aquest darrer era nebot de Galeri; Constanci Clor no va poder nomenar c??sar al seu fill per temor a la reacci?? de Galeri, que el tenia de fet a les seves mans).

[edita] Proclamaci?? com august

Est??tua de Constant?? a York, ciutat on fou proclamat emperador.
Est??tua de Constant?? a York, ciutat on fou proclamat emperador.

Amb perm??s de Galeri, un temps despr??s Constant?? va marxar de Nicom??dia (on els dos residien) i passant per Tr??cia, Il??l??ria, Pann??nia i G??l??lia es va poder reunir amb el seu pare a Boulogne a temps per acompanyar-lo a l'expedici?? a Brit??nia contra els pictes. Tamb?? fou present a la seva mort a Ebocarum (York) el 25 de juliol del 306. Abans de morir Constanci va designar al seu fill com successor. Les legions el van aclamar i els auxiliars b??rbars dirigits per Crocus, rei dels alamans, tamb?? hi van estar d'acord. Despr??s va escriure a Galeri explicant que no havia agafat el poder pel seu propi desig sin?? perqu?? les tropes li havien imposat, i demanava ser reconegut com august. Galeri, conven??ut de que Constant?? seria un bon governant per l'occident, el va recon??ixer per?? nom??s amb el t??tol de c??sar mentre que va nomenar august a Sever II (III).

Aviat va esclatar una revolta a Roma i Maxenci, fill de Maximi??, es va proclamar emperador. Quan el seu pare se'n va assabentar va sortir del seu retirament i va agafar altra cop la corona que havia renunciat al 305. Aix?? va suposar la guerra amb Galeri, el hereu del qual, Sever August, va entrar a It??lia amb un ex??rcit; per?? fou assetjat a Ravenna i es va haver de rendir i fou executat per odre de Maxenci (307).

[edita] Lluites civils

Galeri va nomenar c??sar en lloc de Sever a Gai Valeri Licini?? Licini I. Tamb?? va haver de recon??ixer com august a Maxim?? que havia estat proclamat per les legions de S??ria i Egipte. Aix?? hi havia sis emperadors: Galeri, Licini i Maxim??, a l'orient; i Maximi??, Maxenci i Constant?? a l'occident (308). Constant?? estava casat amb Minervina per?? la seva dona va morir per aquest temps (abans del 306), i es va casar amb Fausta, la filla de Maximi?? (probablement el 307) i fou reconegut august per Maximi?? i pel seu fill Maxenci. Aquest i Maximi?? no van tardar en estar enfrontats i el fill va expulsar al pare de Roma, per la for??a i el pare es va haver de refugiar a la G??l??lia amb Constant??.

Maximi?? va tornar a abdicar per?? durant una abs??ncia de Constant?? que va anar al Rin es va tornar a proclamar emperador per tercera vegada i va entrar en negociacions amb el seu fill Maxenci en contra de Constant??. Constant?? assabentat, va baixar pel Sa??ne i el Roine i es va presentar a Arelatum, on era Maximi??; aquest va fugir a Marsella i aquesta ciutat fou assetjada, per?? els seus habitants el van entregar a Constant?? (308). Maximi?? fou obligat a suicidar-se un temps despr??s (febrer del 310) tot i que era el sogre de Constant??, perqu?? tornava a conspirar.

Constant?? va establir la seva resid??ncia habitual a Tr??veris. Va combatre al b??rbars, sobre tot als francs els caps dels quals van ser portat al circ a la ciutat. Sembla que va protegir als cristians i va conv??ncer a Galeri i Maxim?? de fer el mateix, per?? no per convicci?? sin?? per la necessitat pol??tica de comptar amb el seu suport, doncs havien esdevingut un grup nombr??s (un 20% de la poblaci??), ben organitzat i fan??tic, que tenia molta influ??ncia.

El 311 va morir Galeri i el va succeir Licini que va entrar en guerra amb Maxim??.

[edita] Vict??ria sobre Maxenci

Aviat Maxenci, al??legant la venjan??a del pare, va reunir un ex??rcit i va voler envair la G??l??lia. Constant?? va rebre la petici?? d'una part dels senadors de combatre a Maxenci, que no era ben vist i va creuar els Alps Cottis (Mount C??nis), va derrotar a la avantguarda de Maxenci a Tor?? i va entrar a Mil??. Verona fou assetjada i davant les seves muralles Maxentius (Maxenci) va patir una seriosa derrota. Una segona batalla es va lliurat prop de Roma el 28 d'octubre del 312, i Constant?? fou victori??s, i Maxenci es va ofegar al T??ber quan s'escapava i fou tirat a l'aigua pels fugitius al creuar el Pont Milvi. Constant?? va entrar a Roma i fou l'??nic sobir?? de l'occident; es va comportar com un estadista i entra altres mesures va dissoldre el cos del pretorians i va establir un fort impost pels senadors. Va acceptar el t??tol de Pont??fex M??xim (per tant del paganisme), per?? conjuntament amb Licini va promulgar l'edicte de Mil??, que garantia la llibertat religiosa. La llegenda diu que Constant?? va veure en un somni la creu amb les paraules ????? ??????????? ???????? (amb aquest signe guanyar??s) i que la va adoptar a la batalla contra Maxenci, i va considerar que la seva vict??ria s'havia degut a la creu, i per aix?? va afavorir el cristianisme.

A orient Maxim?? fou derrotat en diverses batalles i va morir a Tars quan fugia cap Egipte (313) el que va deixar a Licini com a ??nic emperador al orient.

[edita] Emperador ??nic

El 314 la guerra va esclatar entre Licini i Constant?? i aquest va derrotar al seu rival a Cibalis, a la uni?? del riu Sau (Save) amb el Danubi, als sud de Pann??nia. En una segona batalla a M??rdia (Tr??cia), coneguda per batalla de Campus Ardiensus (317) el resultat no fou clar per?? les p??rdues de Licini foren molt grans i va haver de demanar la pau. Constant??, tamb?? debilitat, la va acceptar i va obtenir Il??l??ria, Pann??nia, i Gr??cia; Licini es va casar amb Constantina, la germana de Constant??. Els fills de Constant??, Flavi Juli Crisp i Constant?? (II) foren nomenats c??sars igual que Licini??, fill de Licini.

Durant 9 anys va seguir la pau. En aquestos anys Constant?? va governar amb efic??cia, i va derrotar als b??rbars del nord diverses vegades al Illyricum i Pannonia. Els m??s perillosos eren els gots que s'havien apoderat de D??cia, per?? foren derrotats repetidament i finalment Constant?? va creuar el Danubi, va entrar a D??cia i els va imposar la pau.

El 320 Licini va revocar l'edicte de Mil?? als seus dominis. Licini va obtenir suport dels gots i Constant?? es va aliar als francs i el 323 es va sentir prou fort per tornar a fer la guerra a Licini, que era ja gran i (segons els cristians) era odiat pels seus s??bdits; l'ex??rcit de terra d'ambd??s emperadors era similar per?? Licini tenia m??s vaixells. La primera batalla es va lliurar prop d'Adrian??polis, el 3 de juliol del 323, i Licini fou derrotat, el seu camp capturat, i va haver de fugir cap a Bizanci que fou assetjada per Constant??. El seu fill gran Crisp, va for??ar la entrada de l'Hel??lespont i despr??s d'una batalla de 3 dies va derrotar a l'almirall Amadus, que va perdre un ter?? de la seva flota. No podent defensar Bizanci, Licini es va traslladar a Bit??nia, va reunir les seves tropes i va presentar batalla a Cris??polis, la moderna Scutari, a l'altra costat de Bizanci, per?? altra cop fou totalment derrotat. Licini va fugir a Nicom??dia i es va rendir a canvi de salvar la vida. Constant??, per mitja de la seva germana Constantina, li va garantir. Fou enviat a Tessal??nica on va romandre un temps pensant que estava segur per?? al cap d'unes setmanes Constant?? el va fer matar acusat (probablement de manera falsa) de conspirar. Des d???aleshores fins a la seva mort, Constant?? va exercir com emperador ??nic (Totius orbis imperator). Les lleis del per??ode de Licini foren declares nul??les i fou considerat un usurpador.

[edita] Els darrers anys

El 324 el seu fill Crisp fou acusat d'alta tra??ci?? i durant la celebraci?? da Roma del 20?? aniversari de la vict??ria sobre Maxenci, fou arrestat i enviat a Pola (??stria) on fou executat . Licini?? C??sar, el fill de Licini i Constantina, nebot de Constant??, fou tamb?? acusat del mateix delicte i igualment executat. Altres persones connectades amb la conspiraci?? foren executades. S'ha dit que Crisp fou acusat per la seva madrastra Fl??via Maximiana Fausta i que Constant?? va descobrir despr??s la veritat i que Fausta tenia relacions amb un esclau i obligada a su??cidar-se, per?? sembla que aix?? son parts d'un drama popular constru??t en tron a la mort de Crisp.

El 325 les doctrines d'Arri (o Ari) que negava la divinitat de Crist, foren condemnades al Concili de Nicea.

Per governar tot l'imperi Constant?? va decidir establir una nova capital, i va triar Bizanci que va reanomenar Constantinoble. La va inaugurar el 11 de maig del 330 segons Hidaci i el Chronicon Alexandrinum.

Constant?? va decidir repartir l'Imperi entre els seus fills: el gran Constant?? (II) va rebre les G??l??lies, Brit??nia, Hisp??nia i Tingitana; Constanci II, el segon fill, va rebre Egipte i les prov??ncies d'??sia (excepte les donades a Annibali??); Constant, el tercer fill, va rebre Il??l??ria occidental i la resta d'??frica; els tres van rebre el t??tol d'august. El de c??sar fou donat al seu nebot Dalmaci que va rebre l'Il??l??ria oriental, Maced??nia, Tr??cia i Gr??cia; i de fet al seu nebot Annibali?? (nominalment nom??s va rebre el t??tol de nobilissimus per?? amb les mateixes funcions que un c??sar) que va rebre Pont, Capad??cia i Petita Arm??nia amb capital a Cesarea. Governarien tots en com?? per?? el gran, Constant?? II, seria el primer en rang, encara que tots amb la mateixa autoritat.

[edita] Mort de Constant??

El 337, Constant?? va fer la guerra contra Sapor II de P??rsia que volia recuperar les prov??ncies que li havien arrabassat Galeri i Maximi??. Per?? es va posar malalt, va tornar a Nicom??dia i va morir all?? el 22 de maig del 337. Abans de morir va declarar la seva intenci?? de fer-se cristi?? i fou batejat al seu llit de mort. La seva mort fou la senyal d'una lluita per la successi?? que va acabar donant el poder a Constanci II.

[edita] Administraci??

Constant?? va reformar el sistema de dignitats; els oficis es van dividir en tres classes: Illustres, Spectabiles, i Clarissimi; el consolat fou merament un t??tol i es va restablir la dignitat de patrici. Va mantenir el numero de quatre prefectes del Pretori com a lloctinents dels augusts o c??sars per?? amb el seu poder limitat i de car??cter civil i no militar; els quatre prefectes foren el d'Orient, el d'It??lia, el d'Il??l??ria i el de les G??l??lies; a m??s Roma i Constantinoble tenien cadascuna un prefecte separat. Sota el prefecte hi havia 13 funcionaris que eren governadors civils de les 13 di??cesis, i despr??s seguien els comtes i els vicaris o viceprefectes; a un nivell entremig entre els vicaris i els prefectes hi havia els proc??nsols que governaven ??sia, Acaia i ??frica, que de fet per?? eren governadors provincials. Les prov??ncies (116) eren governades (apart dels proc??nsols) per 37 c??nsols, 5 correctors i 61 praeses. L'administraci?? militar fou confiada primer a dos, despr??s a quatre i finalment vuit Magistri Militum, dels que depenien els comites i els duces; el nombre de legions fou disminu??t per?? l'ex??rcit en conjunt fou augmentat amb auxiliars b??rbars. Hi havia set oficials principals de l'imperi: el Praepositus Sacri Cubiculi, o senyor camarlenc; el Magister Officiorum (secretari d'afers interns); el quaestor o lord canceller i encarregat del segell; el Comes Sacrarum Largitionum o canceller (afers econ??mics); el Comes Rerum Privatarun Divinae Domus (propietat privada de l'emperador); i dos Comites Domesticorum, o simplement Domestici (comandants de la gu??rdia imperial). Canvi?? tamb?? el sistema monet??ria instaurant el solidus en comptes de l'aureus molt devaluat.

[edita] La fam??lia de Constant??

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Constant?? I el Gran