Comunitat d'Estats Independents
De Viquip??dia
 |
|||
|
|||
| Membres | Arm??nia, l'Azerbaidjan, Bielor??ssia, Ge??rgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Mold??via, R??ssia, el Tadjikistan, Ucra??na i l'Uzbekistan. El Turkmenistan ??s membre associat. |
||
| Seu Executiva | Seu: Minsk Secretari Executiu: Vlad??mir Ruixailo |
||
| Tribunal d'Arbitratge | Minsk | ||
| Assemblea Interparlament??ria | Sant Petersburg | ||
| Consell Econ??mic Consultiu | K??ev | ||
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: ?????????????????????? ?????????????????????? ???????????????????? (??????) - Sodr??jestvo Nezav??simikh Gosudarstv) ??s una confederaci?? o alian??a d'onze de les quinze exrep??bliques sovi??tiques de l'URSS: Arm??nia, l'Azerbaidjan, Bielor??ssia, Ge??rgia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Mold??via, R??ssia, el Tadjikistan, Ucra??na i l'Uzbekistan. El Turkmenistan va deixar de ser membre permanent i ??s membre associat des del 26 d'agost del 2005.
La seva creaci?? va signar la dissoluci?? de la Uni?? Sovi??tica i, segons Vlad??mir Putin, el seu prop??sit va ser permetre un "divorci civilitzat" entre les rep??bliques constituents de l'URSS. No obstant aix??, des de la seva creaci??, s'ha argumentat que la CEI no ??s m??s que un instrument pol??tic de la Federaci?? Russa per a exercir influ??ncia sobre els estats postsovi??tics. Tot i aix??, nombrosos documents sobre cooperaci?? econ??mica, defensa i relacions internacionals han estat signats pels seus estats membres.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Fundaci??
El 1991, la dissoluci?? de la Uni?? Sovi??tica era inevitable, malgrat que la majoria de les seves rep??bliques es mostraven a favor de la continu??tat de la Uni??. El 8 de desembre, els l??ders de R??ssia, Bielor??ssia i Ucra??na es van reunir per tal de crear la CEI i anunciar que totes les rep??bliques s'hi podrien adherir.
Va ser llavors quan el president de la Uni?? Sovi??tica (Mikha??l Gorbatxov) va dir que la reuni?? havia estat "il??legal i perillosa" i un "cop constitucional" a la naci??. Tot i aix??, aviat es va veure clar que hi havia poc a fer. El 21 de desembre, els l??ders d'onze de les quinze rep??bliques sovi??tiques es van reunir a Alma-At?? (Kazakhstan) i van firmar el tractat. D'aquesta manera quedava ratificada la CEI i dissolta l'URSS.
El 25 de desembre, Mikha??l Gorbatxov va renunciar com a president de l'URSS. Les tres rep??bliques B??ltiques (Est??nia, Let??nia i Litu??nia) no van firmar el tractat, aix?? com Ge??rgia: els quatre pa??sos argumentaven que havien estat incorporats for??osament a la Uni?? Sovi??tica.
Els onze estats originals van ser Arm??nia, l'Azerbaidjan, Bielor??ssia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Mold??via, R??ssia, el Tadjikistan, el Turkmenistan, Ucra??na i l'Uzbekistan. El desembre de 1993, Ge??rgia es va unir a la CEI despr??s de la intervenci?? en la guerra civil de tropes properes al r??gim rus.
[edita] Crisi actual de la CEI
Entre el 2003 i el 2005, els presidents de Ge??rgia, Ucra??na i el Kirguizistan van ser apartats del poder en una s??rie de revolucions ciutadanes. Els nous governs han adoptat posicions clarament a favor d'occident per tal d'allunyar-se de la influ??ncia de Moscou. Ge??rgia ha adoptat la posici?? m??s radical, prenent una actitud desafiant enfront de la Federaci?? Russa en el conflicte d'Oss??tia del Sud i Abkh??zia. Un altre pa??s que mira a occident ??s Mold??via, ja que s'est?? apropant m??s a la Uni?? Europea que a la CEI.
[edita] Paper i organitzaci?? de la CEI
Les oficines de la CEI se situen a Minsk (Bielor??ssia). El c??rrec de President de la CEI rep el nom de Secretari Executiu. Fins avui la majoria de l??ders han estat russos o bielorussos. Actualment l'organitzaci?? ??s liderada per l'antic Ministre de l'Interior rus Vlad??mir Ruixailo.
Des del punt de vista hist??ric, la CEI pot ser vista com l'entitat successora de l'URSS. Malgrat aix??, s'ha de ressaltar que la CEI no ??s un estat en si, i ??s comparable a la Uni?? Europea.
La CEI t?? com a tasca la coordinaci?? del comer??, les finances, les lleis i la seguretat dels estats membres. En realitat aquests poders no s??n exercits normalment, fet pel qual la CEI ??s criticada interiorment i exteriorment. Per tal de canviar aquest fet, la prioritat m??s important de l'organitzaci?? ??s l'establiment d'una zona franca en la seva ??rbita i la uni?? econ??mica dels seus membres. Est?? previst dur a terme aquest projecte, juntament amb la promoci?? dels valors democr??tics i la prevenci?? del crim durant l'any 2005.
Durant els Jocs Ol??mpics de 1992 d'Albertville i Barcelona, la CEI va participar sota el nom de l'Equip Unificat per primera i ??nica vegada. Des del 1993 cada estat membre ha competit sota la seva pr??pia bandera.
[edita] Institucions
Els membres de la CEI poden interactuar i coordinar les seves accions a trav??s de les institucions seg??ents:
- Consell de Caps d'Estat
- Consell de Caps de Govern
- Consell de Ministres d'Afers Exteriors
- Consell de Ministres de Defensa
- Assemblea Interparlament??ria (AI)
- Es va establir el mar?? de 1992 com una instituci?? de consulta. Els primers participants van ser Arm??nia, Bielor??ssia, el Kazakhstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan i la Federaci?? Russa. Entre 1993 i 1996 l'Azerbaidjan, Ge??rgia i Mold??via tamb?? s'hi van unir. Ucra??na va acceptar unir-s'hi el 1999.
- Les sessions de l'AI es duen a terme 2 cops l'any a Sant Petersburg. Est?? composta per delegacions parlament??ries de cada un dels estats membres. L'AI compta amb les comissions seg??ents:
-
- Afers legals
- Economia i finances
- Pol??tica social i Drets humans
- Ecologia i Recursos naturals
-
- Tribunal Econ??mic
- Consell Econ??mic
- Comit?? Executiu
- Consell de Comandants de Frontera
- Consell de Seguretat Col??lectiva
- Banc Interestatal
- Comit?? Interestatal d'Estad??stica
[edita] Vegeu tamb??
|
|
 |
|---|---|
|
|
|
.svg/20px-Flag_of_Georgia_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Russia_(bordered).svg.png){kind=small}
