Cobla (estrofa)

De Viquip??dia

[edita] Cobla

Antigament era sin??nim d'estrofa. M??s concretament, designava l'octava cl??ssica de la poesia catalana medieval. La cobla, com a grup de versos entrelligats per la rima, ha de comptar almenys amb quatre versos amb dues rimes encadenades (abab), creuades (abba) o caudades (aabb). Malgrat aix??, se solien formar grups de vuit versos del tipus:

• Cadeno-encadenada (ababcdcd)
• Cadeno-creuada (ababcddc)
• Cadeno-caudada (ababccdd)
• Creu-encadenada (abbacdcd)
• Creu-creuada (abbacddc)
• Creu-caudada (abbaccdd)

A m??s d'aquestes combinacions, hi havien altres recursos que donaven un gran nombre de varietats, catalogades en els tractats trobadorescs. Aquests antics tractats, a banda de classificar les cobles segons les combinacions de les rimes, ho feien tamb?? segons la qualitat dels mots que rimaven en:

• Derivatives (canvis de desin??ncia)
• Equ??voques (canvis de sentit)
• Retronxades (amb versos comuns a dinstintes cobles)
• ...

Amb el temps el nom Cobla esdevingu??, deixant de banda la forma estr??fica, la designaci?? gen??rica de les composicions en vers per a recitar o cantar. Algunes varietats derivades s??n els goigs per textos religiosos i els roman??os per textos profans. En l'actualitat, donat que es prefereix el terme estrofa, es parla de cobla per designar composicions de to popular com la corranda o la cobla o glosa mallorquina. Tamb?? les que tenen relaci?? amb el cant o ball populars de distintes terres com per exemple la jota.