Civilitzaci?? asteca
De Viquip??dia
Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoam??rica que va existir des del segle XIV al segle XVI. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del llac de Texcoco, on avui es troba la ciutat de M??xic. Els asteques van parlar la llengua n??huatl, la qual va ser la lingua franca de tota la regi??. En aquest article totes les paraules del n??huatl amb terminaci?? lli es pronuncien "l??li" en catal??.
Taula de continguts |
[edita] Origen del terme
El terme asteca en n??huatl significa "alg?? que ve d'Aztlan". No obstant, ells es deien a si mateixos mexiques; despr??s de la construcci?? de la ciutat de Tenochtitlan tamb?? comen??aren a utilitzar el gentilici tenochque. L'??s del terme "asteca" per a referir-se a tots els pobles units pel comer??, tradicions, religions i cultura amb els mexiques va ser suggerit pel naturalista i ge??graf alemany Alexander von Humboldt.
L'origen del mot mexica ??s incert. Algunes persones van suggerir que ??s un mot antic per a referir-se al sol. Per a altres es deriva de "Mexitli" el nom del d??u de la guerra dels asteques, el qual es deriva de metztili (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill). La terminaci?? -co, significa lloc o regi??. Altres propostes ling????stiques s??n: regi?? dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel d??u principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana del mot mexica (i per extensi?? de "M??xic") prov?? de la transcripci?? del n??huatl al castell?? antic, i per tant, la pronunciaci?? original de la x era /??/. Una transcripci?? catalana moderna de la pronunciaci?? n??huatl seria meixica.
[edita] Hist??ria
La majoria dels documents i c??dexs originals dels mexiques van ser destru??ts durant la Conquesta de M??xic. Han sobreviscut petits fragments de manuscrits aix?? com gravats en pedra, fusta i altres objectes de cer??mica. Els manuscrits pictogr??fics dels mexiques es coneixen com a "c??dexs". Existien, abans de l'arribada dels conqueridors, milers de c??dexs, per?? la majoria van ser cremats per ordres de Juan de Zum??rraga el 1535 al mercat de Texcoco i nom??s n'han sobreviscut onze. No obstant, el virrei, Antonio de Mendonza va rebre ordres des de la metr??poli de recaptar informaci?? sobre l'organitzaci?? pol??tica i tribut??ria dels asteques (possiblement amb la intenci?? d'imitar-la sobre els sobrevivents). Mendoza va reunir artistes i escribes mexiques que havien estat instru??ts pel col??legi francisc?? de Tlatelolco per crear aquest document; la historiografia ha anomenat aquest important document el C??dex de Mendoza. A m??s d'aquest document, altres fonts importants, encara que possiblement esbiaixades, s??n les cr??niques dels conqueridors que descriuen la majoria de les ciutats que visitaven, i amb gran precisi?? la ciutat, els costums, les robes i el menjar dels pobles ind??genes que visitaven. Els sobrevivents tamb?? van comen??ar a escriure la seva hist??ria en n??huatl i en castell??. Aquests documents, aix?? com la corroboraci?? arqueol??gica dels relats, s??n les fonts principals de la hist??ria d'aquest poble.
[edita] Origen
Els mexiques van ser l'??ltima de les set tribus nahues o nahuatlaques (nahua, n??huatl, tlaca, home) que van emigrar del nord de M??xic al centre. Provenien, d'acord a la llegenda, de la ciutat d'Aztl??n o Aztatl??n, que significa "terra d'agrons" o "terra blanca". Els historiadors no saben si aquest lloc va ser un assentament o ciutat real o una p??tria m??tica dels mexiques; i fins i tot, els que creuen que va ser un lloc veritable, han arribat a cap consens quant a la seva localitzaci??. Alguns han suggerit que Aztl??n es podria haver localitzat al sud del territori actual dels Estats Units, encara que d'altres pensen que es trobava molt m??s a prop de la vall de M??xic o a la costa pac??fica del Nayarit. Potser, com suggereixen d'altres, la hist??ria i el misticisme es van unir en la llegenda dels relats dels mexiques.
Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, un grup de tlamatinime (savis) van intentar reconstruir el passat de la tribu, a partir de la ciutat de Tula, capital antiga dels tolteques. La hist??ria que van reconstruir, tanmateix, est?? envoltada de misticisme i m??gia, en qu?? la religi?? i les profecies formaven part integral del dest?? i del pelegrinatge asteca. Una de les hip??tesis sobre l'exist??ncia d'Aztl??n suggereix que la ciutat actual de San Felipe Aztatl??n, a l'estat de les costes del Pac??fic de Nayarit ??s la ciutat origin??ria dels mexiques, que en el segle XIX era la capital d'un dels quatre tlatoanazgos (senyorius) vassalls de Tula. Tres d'aquests senyorious van destruir la ciutat de Tula, on existia un barri asteca. Els asteques de Tula van retornar a Aztatl??n. Aix?? doncs, alguns historiadors han identificat aquest senyoriu de l'est, el regne astateca, amb el m??tic Aztl??n. Segons la tradici?? local, seria a Mexcaltitl??n, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'??guila sobre el nopal, que despr??s es convertiria en el senyal del seu d??u que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'escut de M??xic.
[edita] Pelegrinatge
Despr??s de la caiguda de la ciutat de Tula, el segle XII, a la vall de M??xic i altres valls properes, hi havia diverses ciutats-estats de pobles de parla n??huatl: Cholula, Huexotzingo, Atzacpotzalco, Chalco, Culhuacan, Xochimilco i Tlacopan, entre altres. Cap d'aquestes era prou forta per dominar les altres. Totes, per??, estaven unides per una cultura influenciada pels tolteques, poble que els asteques admiraven llur cultura. Les cr??niques asteques descriuen aquest temps com l'era daurada, en qu?? la m??sica va ser establerta, el poble va aprendre les arts i oficis dels tolteques sobrevivents, i els l??ders tenien compet??ncies de poesia enlloc de guerres.
Alguns documents colonials relaten el pelegrinatge mexiqua cap al sud, un pelegrinatge de m??s d'una generaci??. Els emigrants eren encap??alats pels sacerdots que portaven una ef??gie del seu d??u Huitzilopochtli (que significa "colibr?? esquerr??" o "colibr?? del sud" en catal??). Durant aquest per??ode es van assentar al Tur?? de Coatepec (Tur?? del Serp) prop de la ciutat de Tula, la capital de la civilitzaci?? tolteca. En aquest lloc van construir una presa i van comen??ar un mercat de gambes, peixos, plantes aqu??tiques i aus. Sembla que va haver una dissensi?? entre els l??ders; alguns volien romandre en aquesta ciutat permanentment una decisi?? a la que, suposadament, Huitzilopochtli s'hi oposava. Una nit, tots els l??ders que s'oposaven a les ordres de Huitzilopochtli van ser trobats morts amb els pits oberts i els cors remoguts "misteriosament".
[edita] La fundaci?? de Tenochtitlan
- Article principal: Tenochtitlan
Els segles XIII i XIV, al voltant del llac de Texcoco de la vall de M??xic (tamb?? anomenat vall d'An??huac), les ciutats-estats m??s poderoses eren Culhuac??n, al sud, i Azcapotzalco, a l'oest. Ambdues controlaven l'??rea del llac de Texcoco. Per tant, quan els mexiques hi van arribar com a tribu semi-n??mada, no van trobar cap lloc per assentar-se. Els mexiques van continuar amb el seu pelegrinatge cap al sud fins arribar a les vores d'aquest llac al centre de la vall d'An??hauc. Es van assentar al tur?? de Chapultepec (o el Tur?? de les llagostes). Hi van ser atacats, i els sobrevivents van arribar a la ciutat de Culhuac??n demanant protecci??. El senyor de Culhuac??n, Cocoxtli, els va donar la seva protecci?? i terres no f??rtils de Tizapan. Van assimilar la cultura de Culhuacan, i es van casar amb dones d'aquesta ciutat. Els mexiques, tanmateix, van sacrificar una de les filles del senyor de Culhuacan, en honor de llur d??u Huitzilopochtli, i despr??s d'una batalla, van ser for??ats a establir-se a una de les petites illes deshabitades que es trobaven enmig del llac de Texcoco, i van aconseguir realitzar una alian??a de protecci?? amb el senyor d'Azcapotzalco.
La llegenda mexica, per??, relata una ra?? molt m??s important per establir-se en aquestes illes: hi van trobar un ??guila devorant una serp sobre un nopal que creixia sobre una roca, imatge que compliria la profecia del seu d??u sobre el lloc on haurien de construir la seva ciutat. Els asteques hi van construir Tenochtitlan el 1325, estenent la ciutat sobre el llac artificialment. La imatge de la profecia est?? representada en l'escut d'armes de la Bandera de M??xic. Tenochtitlan, de fet, significa, "Entre el nopal (o figuera de moro) i pedra".
Els mexiques van solucionar els problemes relacionats amb el creixement d'una ciutat sobre un llac, majorit??riament salat, amb invencions arquitect??niques. Primerament van separar la secci?? d'aigua salada del Llac de Texoco de les aig??es dolces dels llacs de Chalco i Xochimilco per mitj?? de la construcci?? d'un dic. (Tots tres llacs estaven connectats; la manca de salinitat de les aig??es de Chalco i Xochimilco era deguda a que es trobaven a una altitud superior). Despr??s van construir un aq??educte per dur l'aigua dol??a des de Chapultepec a la ciutat de Tenochtitlan. Per estendre la ciutat van fer ??s del concepte de les chinampes, o jardins flotants. Una chinampa eren capes d'una vegetaci?? particular del llac, les arrels de les quals permetien que suressin i per tant es podien moure al lloc m??s adequat, i despr??s fixar-les amb estaques. Es van crear agrupaments de chinampes dividides per canals, els quals tenien com a prop??sit permetre la circulaci?? de canoes i regar les parcel??les sobre les chinampes. Els asteques posaven llot del fons del llac sobre les chinampes per augmentar-ne la fertilitat.
La ciutat va cr??ixer r??pidament, principalment gr??cies al comer??; els habitants van aprofitar els recursos abundants al llac (peixos, aus i plants aqu??tiques) per comerciar amb les ciutats ve??nes, a la vora del llac. A poc a poc, a m??s dels enlla??os comercials van comen??ar a realitzar enlla??os matrimonials i aliances estrat??giques. La seva alian??a amb Azapotzalco (capital dels tepaneques), inclo??a la participaci?? dels mexiques en llurs campanyes militars contra els senyors poderosos de Texcoco.
[edita] L'imperi asteca
[edita] Cronologia
Cinquanta anys despr??s de la fundaci?? de la ciutat, el 1375, els mexiques van cercar la manera de tenir el seu propi tlatoani o rei (literalment significa orador). Per aconseguir-ho, van demanar el suport del tlatoani de Culhuac??n i despr??s d'una negociaci??, un important membre dels mexiques es va casar amb la filla del tlatoani de Culhuac??n. Llur fill, Acamapichtli va esdevenir el primer tlatoani asteca.
Al comen??ament, els asteques es venien com a mercenaris per a las guerres entre els tolteques, i aix??, van guanyar la fama i gl??ria suficients per a realitzar enlla??os matrimonials importants. Els governants asteques Acamapitxtli, Huitzil??huitl i Tximalpopoca van ser de 1372 a 1427 vassalls de Tezozomoc, un governant de la tribu nahua tepaneca.
Quan Tezozomoc va morir, el seu fill Maxtla va assassinar a Chimalpopoca, l'oncle del qual es va aliar amb l'ex-governant de Texcoco, Nezahualcoyotl, i van assetjar la capital de Maxtla, Azcapotzalco. Maxtla es va rendir despr??s de cent dies, i va fugir. Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopan van formar una alian??a que dominaria tota la vall de M??xic, i va estendre el seu poder a altres regions. Tenochtitlan gradualment es va convertir en la ciutat m??s important de l'alian??a.
El nebot d'Izcoatl, Motecuhzoma (Moctezuma) va heretar el tron el 1449, i va estendre el seu domini. Poc a poc els asteques van conquerir als pobles del centre i sud de M??xic, i nord de l'Am??rica Central incloent els maies, encara que nom??s requerien el pagament dels tributs; ??s a dir, sovint els mexiques deixaven en el poder als tlatoani originals o aut??ctons i els donaven una autonomia limitada sempre que paguessin els tributs necessaris; en pocs casos imposaven una autoritat asteca, encara que mantenien guarnicions a tot arreu de l'imperi per assegurar la lleialtat dels pobles conquerits. Amb el creixement del poder de Tenochtitlan i les conquestes de les altres ciutats i pobles, els tlatoque (plural de tlatoani) van comen??ar a ser coneguts com a hueyi tlatoque o "emperadors" (literalment "grans oradors"). Quan els espanyols van arribar el 1521, l'emperador era Moctezuma II.
[edita] Estructura
L'Imperi asteca difereix dels imperis europeus de la hist??ria. Com els imperis europeus, va ser ??tnicament divers; tanmateix, l'Imperi asteca es va basar principalment en un sistema tributari, i no pas en un sistema de govern. Encara que les ciutats sota el control asteca van realitzar enormes pagaments de tributs, l'arqueologia ha demostrat que el benestar social dels pobles va millorar despr??s de ser conquerits. Aix?? va ser causa de l'increment del comer?? i de les millores en els camins i les comunicacions amb altres pobles.
La major part de l'Imperi asteca va ser format per un home, Tlacaelel (que en n??huatl significa "cor baron??vol") que va viure de 1397 a 1487. Encara que se li va oferir l'oportunitat de ser un tlatoani, va preferir romandre darrere del tron. Era nebot del Tlatoani Itzc??atl i germ?? de Tximalpopoca i de Motecuhzoma Ilhuicamina, i tenia el t??tol de "Cihuac??atl" (en honor a la deessa, i el significant del qual ??s gaireb?? equivalent a "conseller"), per??, com va ser registrat al C??dex Ram??rez, "el que Tlacaelel ordenava, r??pidament es feia". Ell va formar una nova estructura pel govern asteca, va ordenar la crema de tots els llibres asteques (la seva explicaci?? era que els llibres estaven plens de mentides) i va re-escriure la seva hist??ria. A m??s, va reformar la religi?? asteca, posant al d??u tribal Huitzilopochtli al mateix nivell que els antics deus asteques: Tl??loc, Tezcatlipoca i Quetzalc??atl. Tlacaelel, per tant, va crear una noci?? d'identitat de la hist??ria dels asteques. Tamb?? va crear la instituci?? de les guerres florals, una guerra ritual que permetia l'entrenament dels guerrers i alhora creava la necessitat de proveir sacrificis humans constants per mantenir el moviment del sol. Alguns escriptors creuen que les classes altes eren conscients de l'engany de les guerres florals; per??, serien els efectes d'aquesta instituci?? mateixa els que contribuirien a la caiguda de l'imperi: els tlaxcalteques no van ser conquerits pels asteques, amb la intenci?? de que participessin com a enemics en les guerres florals. Hern??n Cort??s se'n va aprofitar, fent dels tlaxcalteques els seus aliats, els quals proveirien milers de persones per donar suport als pocs espanyols. A m??s, l'estrat??gia asteca de la guerra estava basada en la captura dels presoners per guerrers individuals, i no en el treball en equip per matar l'enemic en la batalla.
[edita] Els Tlatoque asteques
- Article principal: Hueyi tlatoani
El governant m??s important de Tenochtitlan va ser anomenat l'emperador asteca. El t??tol en n??huatl era huey tlatoani, que significa "el gran orador". (Els tlatoque, plural de tlatoani van ser la classe m??s alta en la societat asteca). El poder del huey tlatoani es va incrementar amb el poder econ??mic de Tenochtitlan. Aquest t??tol, per??, no era hereditari.
Foren dotze els tlatoque de Tenochtitl??n
- Fundador llegendari: Tenoch (o Tenotx)
- 1375: Acamapichtli
- 1395: Huitzilihuitl
- 1417: Chimalpopoca
- 1427: Itzc??atl
- 1440: Moctezuma I (o Motecuhzoma Ilhuicamina)
D'acord amb alguns reports alguns historiadors creuen que Moctezuma Ilhuicamina va ser succe??t per la seva filla Atotoztli. Atotoztli hauria estat tlatoani per sis anys, per??, els escribes asteques, amb un clar biaix, no volien esmentar res sobre l'exist??ncia d'una dona tlatoani.
- 1469: Axayacatl
- 1481: T??zoc
- 1486: Auitzotl
- 1502: Moctezuma II (o Motecuhzoma Xocoyotzin, el fam??s "Montezuma", o Motecuhzoma II)
- 1520: Cuitlahuac
- 1521: Cuauht??moc
[edita] Societat
[edita] Classes socials
La societat estava dividida tradicionalment en dues classes socials: els macehualli, el poble o els pagesos, i els pilli, la noblesa. La noblesa no era originalment heredit??ria, encara que els fills dels pilli tenien acc??s a una millor educaci??, i per tant era m??s f??cil que es convertissin en pilli. En algun moment, per??, aquest sistema es va convertir en un sistema hereditari. Amb el creixement de l'imperi el concepte dels macehualli va canviar. Alguns historiadors, com ara Eduardo Noguera, han estimat que nom??s el 20% de la poblaci?? es dedicava a l'agricultura. El sistema de les chinampes (vegeu l'article Tenochtitlan per a saber-ne m??s) era molt eficient, i podia alimentar a 190.000 persones. A m??s, una quantitat significativa d'aliments s'obtenien per mitj?? del comer?? i dels tributs dels pobles conquerits. La major part dels macehualli es dedicarien, llavors, a la producci?? d'artesania. Llur producci?? va ser una font important de renda per a la ciutat.
L'ex??rcit asteca havia establert un servei militar amb guerrers professionals. Nom??s els guerrers que capturessin presoners podien convertir-se en guerrers de temps complet, i els honors i els botins els convertirien en pilli. Tan bon punt un guerrer asteca hagu??s capturat 5 presoners, rebia el nom de tequihua i el rang de cavaller ??guila o jaguar, que sovint es tradueix com a "capit??". Un rang m??s alt era el rang de tlacateccatl o tlatxotxcalli. Per a ser un tlatoani, hom havia de capturar 17 presoners. Quan els nois asteques arribaven a l'edat adulta no es tallaven el p??l fins que capturessin un presoner de guerra. Si ho assolien, rebien el nom d'iyac. Si no ho assolien i el p??l creixia, era un senyal de vergonya.
L'abund??ncia dels tributs va contribuir al sorgiment d'una tercera classe social que no era part de la societat tradicional asteca: els potxteques o comerciants. Les seves activitats no nom??s eren comercials, tamb?? eren una for??a efectiva d'intel??lig??ncia.
[edita] Esclavatge
Els tlacotin o esclaus (que no eren els capturats de la guerra) constitu??en una for??a social important. L'esclavatge asteca, per??, era diferent a l'esclavatge europeu d'aleshores, encara que era molt m??s similar amb el sistema cl??ssic de l'antiguitat. L'historiador Sahag??n fins i tot posa en dubte l'??s del terme "esclau" per referir-se a aquesta instituci??. L'esclavatge asteca era personal i no pas hereditari: els fills dels esclaus eren lliures. Un esclau podia tenir possessions i fins i tot tenir esclaus. Els esclaus podien comprar la seva llibertat, o podien ser alliberats si demostraven que havien estat maltractats per llurs amos.
Un altre historiador, Manuel Orozco y Berra va descriure un m??tode interessant d'alliberament dels esclaus: si, al tianquiztli (mercat), un esclau escapava la vigil??ncia del seu amo, corria fora dels murs del mercat i trepitjava excrement hum??, podia presentar-se davant dels jutges i ser declarat lliure. Es netejaria, i li donarien noves robes. At??s que, a difer??ncia de l'esclavatge europeu, una persona podia ser declarada esclava si intentava prevenir l'escapada d'un esclau (llevat que dita persona fos un parent de l'amo), ning?? no donava suport als amos per prevenir l'escapada d'un esclau.
Orozco y Berra tamb?? diu que un amo no podia vendre un esclau sense el seu consentiment, llevat que l'esclau fos classificat com "incorregible" per una autoritat qualificada. Els esclaus incorregibles havien d'utilitzar un gran collaret de fusta, com a s??mbol del seu comportament dolent, i alhora per prevenir que escapessin entre la multitud. Si es comprava un esclau amb collaret de fusta, el venedor havia d'informar al comprador quantes vegades havia estat venut. Si l'esclau havia estat venut quatre vegades com a esclau incorregible, llavors podia ser venut per a ser sacrificat. Si un esclau amb collaret assolia presentar-se al Palau Reial o al Temple, per??, podia aconseguir la seva llibertat.
[edita] Educaci?? i recreaci??
Els asteques practicaven el tlatxtli la seva variant del joc de pilota mesoameric??, amb una pilota de goma dura dins d'una pista allargada enfonsada o amb parets al voltant. La ciutat de Tenochtitlan en tenia dues.
Abans dels catorze anys, l'educaci?? depenia dels pares, supervisada per les autoritats del calpulli o districte metropolit??. Sovint anaven als temples locals, per avaluar el seu progr??s. L'educaci?? a la llar estava basada parcialment en una col??lecci?? de dites, anomenada huehuetlatolli (les dites dels ancians), les quals representaven els ideals dels asteques. Inclo??a discursos per a diferents circumst??ncies, com ara els naixements dels nens i els funerals.
Els nois i les noies havien d'anar a les escoles als 15 anys d'edat. Probablement els asteques van ser una de les primeres societats a requerir educaci?? universal per a nois i noies de totes les classes socials. Hi havia dues institucions educatives:
- El Telpotxcalli (Casa dels Joves). Als telpotxcalli s'ensenyava hist??ria, religi??, arts militars, comer?? i artesania. Alguns estudiants del tepotxcalli eren seleccionats com a guerrers, per??, la majoria retornava a casa.
- El Calmecac. Als calmecacs, enfocats en l'educaci?? dels futurs sacerdots, professors (tlatimini) doctors i dibuixants de c??dexs (tlacuilo). Tamb?? estudiaven els rituals religiosos, la hist??ria antiga i contempor??nia, geometria, poesia i arts militars.
L'educaci?? asteca era de tipus espart??: dutxa freda al mat??, treball dur i c??stig corporal. Hi ha informaci?? contradict??ria sobre l'exclusivitat dels calmecacs. Hi ha registres que indiquen que les fam??lies podien seleccionar l'escola; n'hi ha d'altres que diuen que eren escoles exclusives dels pilli.
[edita] Les arts
Les can??ons i la poesia eren part integral de la societat asteca; la majoria dels festivals inclo??en competicions de poesia i presentacions d'art. La poesia constitu??a l'??nica ocupaci?? digna d'un guerrer asteca en temps de pau. Ha sobreviscut un nombre sorprenent de poesia asteca, registrada durant l'??poca de la Conquesta. En alguns casos les poesies tenen un autor identificable, como ara Nezahualc??yotl, tlatoani de Texcoco i Cuacuatzin, senyor de Tepechpan. Miguel Le??n-Portilla, un historiador modern de M??xic, ha suggerit que per mitj?? de la poesia es pot trobar la visi?? veritable del poble mexica, i no nom??s la ideologia "oficial" o religiosa.
Els conqueridors i missioners espanyols van classificar molts aspectes de la cultura mexica i nahua amb el l??xic i les categories que coneixien de la cultura europea. Van dividir la literatura nahua en "poesia" i "prosa". La "poesia", x??chitl in cu??catl (literalment "la flor i la can????") estava dividia en molts g??neres: yaocu??catl era la poesia dedicada a la guerra i els d??us de la guerra; teocu??catl era la poesia dels d??us i els mites de la creaci?? i l'adoraci?? d'aquests d??us; xochicu??catl era la poesia dedicada a les flors, el s??mbol mateix de la poesia. La "prosa", tlahtolli, tamb?? es dividia en diverses categories.
[edita] Sacrificis humans
Els sacrificis humans es realitzaven a Mesoam??rica i Sud-am??rica segles abans de l'establiment de l'Imperi asteca. Hi ha registres que indiquen que eren comuns per a la civilitzaci?? olmeca, la civilitzaci?? maia i la civilitzaci?? inca. Per??, els asteques van ser els primers a realitzar-los cont??nuament i a gran escala. Segons els registres asteques, en la dedicaci?? del Temple Major, es van sacrificar 84.400 persones. La majoria dels historiadors creuen que aquesta ??s una xifra molt exagerada; no obstant, mostra la caracter??stica ??nica del sacrifici massiu de les festivitats asteques.
Els asteques van establir les "guerres florals" per tal de capturar presoners pels sacrificis, anomenats nextlaualli, "deute als d??us", perqu?? el sol sobrevisqu??s un cicle de 52 anys en qu?? estava dividit el calendari asteca. Cada 52 anys es realitzava una cerim??nia especial, la "cerim??nia del nou foc". Tots els focs s'apagaven i durant la nit es realitzava un sacrifici, i esperaven l'alba. Si el sol sortia, aix?? volia dir que els sacrificis del cicle de 52 anys havien estat prou, i comen??ava un nou cicle de 52 anys, i la fi del m??n havia estat posposada. Aquesta cerim??nia era antiga, per?? els asteques pensaven que el sacrifici constant d'humans era necessari per a posposar la fi del m??n. Ir??nicament, els espanyols van arribar a la fi d'un d'aquests cicles, l'any ce acatl.
[edita] Mitologia
- Article principal: Mitologia asteca
La mitologia i teologia asteques diferien dels conceptes europeus precristians. A difer??ncia dels deus grecs o v??kings, els d??us asteques no eren antropom??rfics. Els asteques, per contra, van definir el concepte de teotl, que es referia a una de??tat o a un poder sagrat m??s abstracte. Aquestes de??tats han estat catalogades i descrites per la majoria els historiadors contemporanis. Els asteques concebien el m??n de forma "bin??ria i oposada" (fred i calor, humit i sec, etc.) i aquest aspecte s'estenia a llurs creences religioses.
El d??u m??s important era Omet??otl (que significa "D??u-Dos" o "De??tat Dual" i incorporava les de??tats o els conceptes mascul?? i femen??, coneguts com a Ometecuhtli i Omec??huatl respectivament). Omet??otl vivia en en el tretz?? cel, la regi?? m??s elevada i superior del pante?? asteca. No obstant, Omet??otl era un concepte abstracte; no hi havia cap culte en honor seu. Altres de??s importants eren Tetzcatlipoca (el mirall de fum), un d??u omnipotent i sovint mal??vol; els malfactors experimentaven la seva ira. Aquest d??u era el patr?? dels tlatoani. Xiuhtecuhtli era el patr?? del foc i de la vida, i es manifestava com a Huehueteotl (el vell d??u) que controlava els focs de les llars. Tlaloc era el d??u de la pluja, i el seu culte va comen??ar des dels temps de Teotihuacan. Centeotl era el d??u del blat de moro, principal aliment dels pobles mesoamericans, i per tant una figura molt important del pante?? asteca. Ometochtli (conill-dos), era el d??u de la beguda alcoh??lica coneguda com a "pulque". Xochiquetzal (Ploma de Qu??tzal-flor) era la deessa del desig sexual, de les flors, de les festes i del plaer.
La de??tat dels sacrificis era Xipetotec (nostre d??u de la pell escorxada). A m??s, hi havia un enlla?? entre la guerra, la sang i el sacrifici hum??. Els asteques creien que les de??tats havien de ser alimentades amb sang, ja sigui per mitj?? dels sacrificis humans o el sacrifici personal. El d??u sol, Tonahtiu, Huitzilopochtli i el d??u de la terra, Mictlantecuhtli demanaven sacrificis constants.
Finalment, un dels d??us m??s coneguts era Quetzalc??atl (serp emplomada) i era conegut com el d??u creador o de la creativitat i estava relacionat amb Ehecatl el d??u del vent i Tlaloc, el d??u de la pluja. Quetzal??catl era el d??u patr?? de les escoles calmecac de les elits asteques, i per tant era el d??u de l'aprenentatge i el coneixement.
A m??s d'aquestes de??tats, existia una multitud d'altres de??tats o teotl.
[edita] Caiguda de l'imperi
El final de l'imperi va ser r??pid, abrupte i inesperat, i la regi?? seria radicalment transformada pol??tica i religiosament per l'arribada dels conqueridors. Els conqueridors van arribar a les costes de M??xic el 1519 i a poc a poc van comen??ar a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abund??ncia d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les not??cies de la seva arribada i moviment van ser portades al huey tlatoani Moctezuma II, que els va convidar a visitar Tenochtitlan. Els espanyols havien conegut Malintzin o "Do??a Marina" al territori maia, aleshores subjugat pels asteques, la qual es convertiria en la traductora oficial, i m??s tard, en amant d'Hernan Cort??s.
Segons la tradici?? asteca, Quetzalcoatl, una de??tat important mesoamericana, retornaria el "ce-acatl" o any de canya. El calendari asteca estava dividit en per??odes de 52 anys. L'any 52?? era un any "ce-??catl", i el 1519 n'era un. Els asteques, sorpresos per les difer??ncies f??siques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat per aquest d??u (i alg?? d'ells, potser, el d??u mateix), i al comen??ament no van resistir-los. Quan fou evident que no eren d??us, van oposar-se. Despr??s de ser derrotats en la primera batalla, els conquistadors finalment van assetjar la capital de l'imperi, Tenochtitlan, i van conquistar-la el 13 d'agost, 1521 amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus subjugades. La ciutat va ser gaireb?? completament destru??da, i a poc a poc els espanyols van conquerir la resta dels pobles subjugats pels asteques.
Els tlaxcalteques van donar suport als conqueridors per lluitar contra els asteques, esperant ser lliurats del domini imperial; nom??s serien lliurats dels sacrificis humans; al comen??ament l'opressi?? dels conqueridors i dels encomendados va ser la mateixa, fent-los treballar en feines for??ades en la recerca i extracci?? d'or i altres materials preciosos, fins que el rei Carles I de Castella va comen??ar una reestructuraci?? de l'administraci?? de les col??nies, amb la creaci?? de l'Audi??ncia i posterior virregnat de la Nova Espanya per tal d'evitar els abusos contra els ind??genes. No obstant, les guerres i l'esclavatge dels sobrevivents no van ser les ??niques forces que van destruir la societat asteca: les pand??mies de les malalties portades pels conqueridors van ser molt m??s mortals. La primera epid??mia, de verola, el 1520 i 1521 va ser decisiva en la vict??ria dels espanyols en el setge de Tenochtitlan, matant a milers de residents. Les altres dues pand??mies, de verola el 1545-1548 i de tifus el 1576-1581 van matar el 75% de la poblaci?? de Mesoam??rica. En conjunci??, les guerres, l'esclavatge i les malalties van matar a m??s del 90% de la poblaci?? original mexicana. S'estimava que la poblaci?? abans de la conquesta era de 18 milions d'habitants; el 1581 era menor als 2 milions. La Nova Espanya del segle XVI va ser poc poblada, at??s que molts pobles van ser exterminats. No obstant, el matrimoni dels pocs sobrevivents i dels colonitzadors van formar un nou poble: el poble mexic??.
[edita] Referencies
- Tenochtitlan, Enciclopedia de M??xico, 2a edici??: Encyclopaedia Britannica Mexico, M??xic, DF, 1992
- Van Tuerenhout, Dirk R (2005) The Astecs, New Perspectives. ABC CLIO's: Estats Units d'Am??rica
[edita] Vegeu tamb??
|
|
|
|---|---|
| Hist??ria | Hist??ria de la Terra |
| Prehist??ria | Eoc?? |
| Per pa??sos i regions | Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia |
| Hist??ria antiga | Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida |
| Hist??ria precolombina | Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan |
| Hist??ria medieval | Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai |
| Hist??ria moderna | Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714) |
| Hist??ria contempor??nia | Catalanisme ??? Guerres Napole??niques |
| Segle XX | Segona Guerra Mundial |
