Civada
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Avena sativa Carolus Linnaeus (1753) |
||||||||||||||
Taula de continguts |
[edita] Civada
La civada és una planta herbàcea anual, que pertany a la família de les gramínies, concretament dels cereals. S'utilitza com aliment per les persones i per els animals. Les varietats més cultivades són: avena sativa i avena byzantina.
És un conreu apte en llocs de terres àcides, massa plujosos i d'estiu no prou càlid per al blat com en el cas d'Escòcia.
Segons els llocs es sembren a la tardor o a la primavera ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.
A Catalunya la dita pagesa Civada rai indicava que era un conreu al qual se li prestava molt poca atenció.
[edita] Etimologia
El terme Avena prové del mot llatí Avena i el terme sativa prové del mot llatí Sativus- a- um, que significa el que es cultiva o planta.
[edita] Ecologia
Originària del sud- est asiàtic i naturalitzada als balcans. Actualment es troba cultivada en molts llocs del món, sobretot a zones temperades, però on és més abundant és al centre i al nord d'Europa i al nord d'Amèrica. És una planta que també es trova sobespontània en marges de camins i camps incults. Floreix entre juny i agost i la recol·lecció s'efectua a l'estiu.
[edita] Descripció
Teròfit en forma de planta herbàcia de fins a 1.5m d'alçada. Rels reticulars i potents, més abundants i profundes que en la resta de cereals.Tija gruixida i recta, buida per dins i poc resistent al bolc,formada per varis entrenusos que acaben en nusos grans. Les fulles són planes, lanceolades i allargades, amb un limbe de color verd més o menys fosc i amb pèls a la base que el fan aspre al tacte, sense estípules i amb una nervació paral·lela i força marcada. Poden arribar a fer uns 4cm de longitud i en la unió del limbe amb la tija presenten una lígula amb forma oval i de color blanquinós, força petita.La seva disposició a la tija és alterna. Les inflorescències són racemoses, en panícula. Consten d'un raïm d'espiguetes, amb un parell de petites bràctees a la base, anomenades glumes, sobre les quals s'hi disposen dues flors que adopten una posició curvada. Flors hermafrodites petites i amb simetria bilateral, cadascuna d'elles envoltada per dues bràctees anomenades glumel·les, de les quals o lemma sol ser més gran i arestada i la superior o pàlea és més petita. a l'interior d'aquestes hi ha dos bràctees molt més petites anomenades lodícules, blanques i semitransparents, que formen un verticil. Es diferencia la flor superior de la inferior perquè aquesta última posseeix una aresta més llarga. L'androceu està constituit per tres estams de filaments llargs i prims i anteres grans de color groc. El gineceu és tricarpelar,unilocul·lar i amb un ovari súper. Aquest està coronat amb dos o tres estigmes llargs i molt plumosos. Els fruits són cariòpsides fusiformes i pilosos,amb un solc ventral profund i d'una una mida aproximada de 8-11 x 2-2.5mm. Normalment es troben envoltats per la lemma i la pàlea.
[edita] Composició química
- Midó
- Lípids
- Abundants sals minerals (com ferro, zinc o magnesi)
- Flavones
- Fitosterols
- Vitamines (A, B1, B2, PP, E i D)
- Abundants sals silíciques
- Saponines triterpèniques (avenacòsids A i B)
- Carotenoids
[edita] Usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
- Dermatitis
- Verrugues
Tradicionalment s'ha utilitzat pel tractament d'ansietat, insomni, discinesia biliar, artritis, artralgia, gota, tos seca i grip. També s'ha utilitzat per via tòpica per al tractament de conjuntivitis i impetigen.
També ha estat molt utilitzada com un aliment important per al bestiar i fins i tot s'ha utilitzat per a l'alimentació humana en alguns pobles septentrionals.
[edita] Accions farmacològiques
- Remineralitzant i vitamínic a causa de la presència d'abundants sals minerals i diverses vitamines
- Els fitosterols tenen un efecte diurètic i laxant
- Tranquil·litzant
- Els avenacòsids de les fulles tenen una acció fungicida
- Popularment s'utilitza com a antiinflamatori
[edita] Toxicitat
Cal tenir present el contingut alcohòlic de l'extracte fluïd i de la tintura.
[edita] Dades històriques
Malgrat no tingués la mateixa impórtància que el blat o l'ordi, a Àsia central es cultivava en quantitat, malgrat per altres fos una mala herba.
En excavacions arqueològiques s'han trobat proves de l'ús de civada a Europa central a l'Edat del Bronze. També es trobaren grans d'aquest cereal a excavacions egípcies, però no es va poder provar que es cultivés.
[edita] Dades nutricionals
És un cereal ric en proteïnes d'alt valor biològic, greixos i moltes vitamines i minerals. És el cereal amb més proporció de greix vegetal, un 65% de greixos no saturats i un 35% d'àcid linoleic.
També té hidrats de carboni de fàcil absorció, sodi, potassi, calci, Fòsfor, magnesi, ferro, coure, zinc, vitamines B1, B2, B3, B6 i E. També té molta fibra, que no és tan important com els nutrients però contribueix al bon funcionament de l'aparell digestiu.
