Ciutat del Vatic??

De Viquip??dia

??Vatic???? redirecciona aqu??. Per a d'altres significats, vegeu ??Vatic?? (desambiguaci??)??.


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Cap

Idiomes oficials Llat??¹

Capital Ciutat del Vatic??²
41?? 54' N, 12?? 27' E

Ciutat m??s gran Ciutat del Vatic??²

Govern

Papa
Secretari d'estat

Teocr??cia / Monarquia absoluta
Benet XVI
Cardinal Tarcisio Bertone

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 0,44 km?? (194??)
Menyspreable

Poblaci??
- Estimaci?? 2005
- Cens
- Densitat 921 (193??)
???
2093,2 hab/km?? (-)

Moneda Euro (EUR)

Fus horari
- Estiu (DST) CET (UTC+1)
Si, CET* (UTC+2)

Independ??ncia
Pactes de Later?? 11 de febrer de 1929

Himne nacional

Inno e Marcia Pontificale

Domini internet .va

Codi telef??nic +379

Gentilici Vatic??, vaticana

¹ L'itali?? hi ??s tamb?? bastament emprat. L'alemany ??s la llengua oficial de la Gu??rdia Su??ssa.

² El Vatic?? ??s una ciutat-estat.

La Ciutat del Vatic?? ??s l'estat independent m??s petit del m??n (tant en ??rea com en poblaci??). La superf??cie ??s de 0,44 km??. ??s un enclavament dins la ciutat de Roma, a It??lia. El Vatic?? ??s la seu del Papa, el cap de l'Esgl??sia Cat??lica. La Ciutat del Vatic?? inclou el tur?? del Vatic?? (mons vaticanus, nom d'origen pre-cristi??), i els Camps del Vatic??, on hi ha la Bas??lica de Sant Pere, la Capella Sixtina i els Museus del Vatic??. Tamb?? pertanyen al Vatic?? altres edificis de dins de Roma per?? externs a la Ciutat del Vatic??.

[edita] Hist??ria del Vatic??

756, s'inicia la hist??ria dels Estats Pontificis.
1860, l'ex??rcit del rei d'It??lia V??ctor Manuel II conquista els Estats Pontificis i deixa el Vatic?? solament en possessi?? de Roma i la seva regi?? costanera.
1870, V??ctor Manuel pren possessi?? d'una gran part de Roma arran de la Guerra Francoprussiana i la proclama nova capital del seu regne.
1917, Benet XV proposa un pla de pau per a la Primera Guerra Mundial que ??s totalment ignorat per la comunitat internacional.
1929, els Pactes del Later?? s??n signats per Pietro Gasparri en representaci?? del Vatic?? i Benito Mussolini, primer ministre itali?? itali??, l'11 de febrer durant el pontificat de Pius XI. Amb aquest pacte es va donar per acabada la disputa amb It??lia que existia des de 1870. Amb el reconeixement d'aquest min??scul Estat el concordat va garantir la total independ??ncia del Papa.
1939, esclata la Segona Guerra Mundial; el Vatic?? es declara neutral.
1965, Pau VI clausura el Concili Vatic?? II.
1981, Joan Pau II sofreix un atemptat.
2003, el Vatic?? s'oposa a la invasi?? de l'Iraq per part dels EUA i els seus aliats.
2005, Mor el papa Joan Pau II i assumeix el papat Benet XVI.

[edita] Govern i pol??tica

L'ess??ncia mateixa de l'Estat de la Ciutat del Vatic?? es fonamenta en la doctrina i en la legislaci?? de l'Esgl??sia Cat??lica, de manera que el Papa ??s alhora Cap Suprem de l'Esgl??sia i Cap de l'Estat del Vatic??. Com en la pr??pia Esgl??sia Cat??lica, els centenars de la qual de milions de membres no tenen dret de vot o decisi?? sobre l'organitzaci??, el Vatic?? ??s l'??nic estat europeu que no nom??s no ??s formalment una democr??cia, sin?? que expl??citament defensa el seu car??cter de dictadura teocr??tica. L'elecci?? del Papa correspon al Sacre Col??legi Cardenalici (instituci?? no electa, els membres de la qual s??n designats pel propi Pont??fex), reunits en Conclave, segons les disposicions de la Constituci?? Apost??lica Universi Dominici Gregis, promulgada per Joan Pau II el 22 de febrer de 1996. Aquesta Constituci?? Apost??lica restringeix el m??tode d'elecci?? eliminant la possibilitat d'aclamaci?? i de comprom??s i exigint que la mateixa es verifiqui per escrutini. L'escollit es converteix en Papa quan manifesta la seva acceptaci??, sempre que es tracti d'una persona que tingu??s ja el car??cter de Bisbe. En cas contrari, el triat ha de ser ordenat Bisbe immediatament. En qualsevol dels dos casos, el Papa electe adquireix des del mateix moment de la seva acceptaci??, i ordenaci?? si escau, la plena i suprema potestat en l'Esgl??sia Cat??lica i en l'Estat de la Ciutat del Vatic??.

Tampoc existeix la divisi?? de poders pr??pia de qualsevol democr??cia: el Papa concentra en la seva persona la plenitud dels poders legislatiu, executiu i judicial, encara que no sol exercir-los de forma directa en la majoria dels casos. Per a assistir al Papa en el govern de l'Estat de la Ciutat del Vatic?? existeix una administraci?? denominada C??ria Romana, que s'encarrega dels assumptes ordinaris del govern eclesial i vatic??.

Els idiomes oficials s??n el llat?? i l'itali??. La moneda, segons un acord subscrit amb la Uni?? Europea (UE), ??s l'euro. ??s l'??nic estat sobir?? del m??n reconegut per la Organitzaci?? de les Nacions Unides que no hi pertany.

[edita] Geografia

Pl??nol de la Ciutat del Vatic??

La Ciutat del Vatic?? constitueix un enclavament dins de la ciutat italiana de Roma, amb la qual comparteix 4 km de frontera; es troba situada en la zona oest de la ciutat, sobre el marge dreta del riu T??ber. L'edifici m??s destacat ??s la Bas??lica de Sant Pere. Compr??n tamb??, en r??gim d'extraterritorialitat, les bas??liques de Sant Joan de Later??, Sant Pau Extramurs i Santa Maria la Major, i fora de la ciutat, el Palau de Castel Gandolfo.

[edita] Economia

Museus Vaticans: La sala anomenada Braccio Nuovo.

El Vatic?? no pot mantenir-se gr??cies a l'activitat productiva del seu propi territori, limitada a la venda de records tur??stics, llibres, segells i entrades a museus. Per?? compta amb els ingents ingressos de l'Esgl??sia Cat??lica en tot el m??n, provinents de: les aportacions econ??miques dels Estats on compta amb acords de finan??ament (per la seva tradici?? cat??lica o per la pressi?? de partits pol??tics afins), les donacions dels cat??lics o d'empreses vinculades a ells; els beneficis de les empreses propietat de l'Esgl??sia i de les seves activitats financeres de banca i borsa a nivell internacional. L'economia estava seriosament danyada en 1979, i tres anys m??s tard es produ??x la fallida d'un dels bancs m??s il??lustres de It??lia, el Banc Ambrosi??, que duia les finances internacionals del Vatic?? i l'assassinat del seu director Roberto Calvi: les investigacions conseg??ents revelarien que el banc es dedicava al blanqueig dels diners de la m??fia. M??s tard el Papa va traslladar la responsabilitat de l'economia vaticana a l'Estat, el qual, a partir de 1984, s'encarregaria de les finances. Cinc anys m??s tard, el Papa porta a terme una reestructuraci?? de l'organitzaci?? econ??mica i l'adre??a econ??mica va ser encarregada a cinc financers reconeguts internacionalment (encara que sota el control de la comissi?? de cinc cardenals).

[edita] Mitjans de comunicaci??

La Ciutat del Vatic?? emet els seus propis segells i monedes, t?? una estaci?? de ferrocarril i un peri??dic (L'Osservatore romano), una emissora, (R??dio Vatic??) i una televisi?? (Centre Televisiu Vatic??), a m??s de diferents fundacions, com Latinitas, per a l'estudi del llat??, acad??mies i universitats pontif??cies.