Ciutat de M??xic

De Viquip??dia

La ciutat de M??xic (en castell??: Ciudad de M??xico, M??xico, D.F. o nom??s M??xico) ??s la capital i la ciutat m??s gran de M??xic. En virtut de la seva elecci?? com a seu dels poders de la Uni?? de la federaci?? mexicana, la ciutat de M??xic ??s alhora el Districte Federal.

La ciutat de M??xic compta amb una poblaci?? de 8,7 milions d'habitants, encara que l'??rea metropolitana de la ciutat desborda els l??mits del Districte Federal i s'est??n sobre 40 municipis de l'estat de M??xic i 1 municipi de l'estat d'Hidalgo, amb una poblaci?? total de 19,3 milions d'habitants, la segona ??rea metropolitana m??s gran del m??n despr??s de T??quio i la m??s gran del continent americ??, segons el Report d'Urbanitzaci?? Mundial de les Nacions Unides ^[1]. En un estudi realitzat el 2005, va ser considerada la vuitena ciutat m??s rica del m??n en el seu Producte interior brut.^[2]

La ciutat de M??xic ??s el centre pol??tic, econ??mic, cultural i educatiu de M??xic, encara que el pa??s ha assolit un alt grau de descentralitzaci??, permetent el r??pid desenvolupament d'altres ciutats com Monterrey, sovint considerada el nou centre industrial del pa??s o Guadalajara, un important centre cultural.

La ciutat de M??xic est?? situada a la vall de M??xic tamb?? coneguda com la vall d'An??huac; un altipl?? al centre de M??xic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'Eix volc??nic transversal o la "Sierra Nevada". Va ser constru??da originalment pels asteques el 1325 sobre una illa enmig del Llac de Texcoco amb el nom de M??xico-Tenochtitl??n. La ciutat va ser gaireb?? totalment destru??da en el setge de 1521, i va ser redissenyada i reconstru??da durant els anys seg??ents amb el patr?? europeu. El 1524 s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de M??xic, aleshores coneguda com a M??xico Tenustitl??n i des de 1585, oficialment, com a Ciudad de M??xico.^[3]

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Geografia 3 Organitzaci?? pol??tica i administrativa 3.1 La ciutat de M??xic i el Districte Federal 3.2 Estructura Pol??tica 3.3 Eleccions i govern 3.4 Divisi?? administrativa 4 Economia i benestar 5 Demografia 6 Arquitectura 7 Infraestructura i Transport 8 Cultura 8.1 Art 8.2 Educaci?? 8.3 Mitjans de comunicaci?? 8.4 Esports 9 Ciutats agermanades 10 Refer??ncies 11 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Vegeu tamb?? l'article: Tenochtitlan

D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de M??xic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una ??guila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'??guila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de Texcoco (imatge que ??s representada en l'escut d'armes de M??xic). Aix??, els asteques hi van construir llur ciutat el 1325 amb el nom de M??xico-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mitj?? de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre m??s important de l'Am??rica del Nord i l'Am??rica Central de l'??poca Pre-Hisp??nica, i una de les m??s grans del m??n amb 300.000 habitants.

Els espanyols van arribar a la ciutat el 1519 i es van allotjar al Palau de Moctezuma. Hernan Cort??s, cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una aut??ntica batalla naval, at??s que la ciutat estava envoltada per aigua. M??xic va caure el 13 d'agost del 1521 i amb ella tot l'imperi asteca. La ciutat va ser destru??da i una nova metr??polis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ru??nes. El 1523 es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la c??dula reial de Carles I d'Espanya. Durant l'??poca colonial, la ciutat de M??xic seria la capital del virregnat de la Nova Espanya, centre administratiu de les capitanies de Yucat??n, Guatemala i Centre-Am??rica, Cuba i les Filipines.

Despr??s de la guerra d'independ??ncia, la ciutat va ser designada com a capital de l'Imperi Mexic?? independent. El govern mon??rquic, per??, va ser reempla??at per un govern republic?? i federal el 1824 i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Uni?? i alhora el Districte Federal, separant-la aix?? de l'estat de M??xic al qual pertanyia i del qual era capital.

La d??cada de 1950 la ciutat tenia una poblaci?? al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el r??pid creixement econ??mic mexic?? de la post-guerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del pa??s, atraient a milers d'immigrants de tots els estats de la federaci??, i de Centre i Sud-Am??rica i va experimentar un per??ode d'urbanitzaci?? sense precedents. Al 1968 s'hi van celebrar els Jocs Ol??mpics d'estiu, convertint-se en la primera i ??nica ciutat llatinoamericana a ser-ne seu. El mateix any els estudiants de molts instituts i universitats p??bliques i privades van comen??ar una s??rie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps a nombroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la Matan??a de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la Pla??a de les Tres Cultures en qu?? moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.

El 19 de setembre de 1985 la ciutat va ser sacsejada per un fort terratr??mol, de 8,1 graus Richter, un dels m??s forts en la hist??ria de la capital mexicana. El govern va reportar 6.000 morts, per??, altres fonts indicaren que havien mort prop de 35.000 persones. La societat civil de la ciutat va comen??ar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de M??xic, com a seu dels poders de la federaci??, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gesti?? de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar m??s participaci?? en els afers locals. Les demandes per major autonomia culminarien, durant la d??cada del 1990, amb l'aprovaci?? d'un Estatut de Govern i la creaci?? d'un govern propi electe per sufragi universal.

Al 1990, l'??rea metropolitana ja tenia una poblaci?? superior als 16 milions d'habitants. Degut a de la situaci?? geogr??fica (la ciutat est?? envoltada per muntanyes i volcans de la Sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les ind??stries i els vehicles no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tend??ncia de creixement de la poblaci?? i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralitzaci??, i al 2000 la poblaci?? nom??s rondava els 17,9 milions d'habitants. La taxa de migraci?? neta de la ciutat de 1995-2000 va ser negativa.

[edita] Geografia

La ciutat de M??xic i la seva ??rea metropolitana es troben sobre la vall d'An??huac (o la vall de M??xic) de 3.691 km?? a una altitud mitjana de 2.240 metres sobre el nivell del mar i situada al centre de la Serralada Neo-Volc??nica, coneguda tamb?? com a Sierra Nevada. La vall est?? rodejada per muntanyes i volcans, llevat d'una petita obertura al nord, atrapant aix?? la majoria dels gasos emesos per les ind??stries i els vehicles de la conurbaci??. A la regi?? sud de la vall, les muntanyes assoleixen una altitud de 3.952 metres i a l'est superen els 5.000 metres (s'hi troben els volcans Popocat??petl i Iztacc??huatl). La regi?? rep sistemes anticicl??nics (produeixen vents d??bils) que no permeten la dispersi?? dels contaminants, produ??ts per les 50.000 ind??stries que operen a l'??rea metropolitana i els 4 milions de vehicles^[4]. Els governs federals i locals han implementat nombrosos plans per atenuar el problema de la contaminaci?? atmosf??rica, entre ells l'observaci?? electr??nica constant de la concentraci?? dels contaminants m??s perillosos com ara l'oz?? i els ??xids de nitrogen. La informaci?? es transmet a temps real a l'Internet i es reporta a intervals espec??fics de temps en altres mitjans de comunicaci??. Si els nivells de contaminaci?? assoleixen nivells cr??tics, les autoritats declaren una "conting??ncia ambiental" que inclou la suspensi?? de labors d'algunes ind??stries, un canvi en l'horari d'entrada a les escoles prim??ries i l'extensi?? del programa Hoy no circula ("Avui no circula") a dos dies de la setmana. Altres mesures ambientals que s'han aplicat s??n el millorament en la qualitat dels combustibles (gasolina i diesel), el millorament de la tecnologia industrial i l'aplicaci?? d'un programa d'inspecci?? vehicular bianual. El 1986, les ??rees forestals no urbanes de les delegacions del sud van ser declarades Reserves Ecol??giques Nacionals pel president de la rep??blica. Altres ??rees del Districte Federal tamb?? han estat protegides.

Atesa la topografia de la vall, les ??rees baixes reben menys precipitacions que les ??rees altes del sud. Les delegacions baixes d'Iztapalapa, Iztacalco, Venustiano Carranza i la porci?? oest de Gustavo A. Madero s??n m??s seques i la mitjana de temperatura ??s superior que a les delegacions m??s altes del sud. Un exemple en s??n Tlalpan i Milpa Alta, creuades per la serralada de pins i roures anomenada Ajusco. La temperatura mitjana anual varia entre els 12?? C/16?? C depenent de l'altitud de la delegaci??. Les temperatures m??s baixes, sovint registrades entre gener i febrer, poden arribar als -2?? C o -5?? C acompanyades de nevades a l'Ajusco, mentre que les temperatures m??s altes es registren durant el mes de maig i poden arribar als 32?? C.

Originalment, a la vall es trobava un sistema de llacs connectats. El m??s gran del sistema era el Llac de Texcoco al centre del qual es trobava l'illa de Tenochtitlan (el centre de la ciutat de M??xic). L'aigua dels llacs del nord (que es trobaven a una altitud menor) era salada, mentre que l'aigua dels llacs del sud era dol??a. Els asteques van construir dics impressionants per dividir les aig??es salades de les aig??es dolces usades pels cultius de les chinampes i per protegir la ciutat de les inundacions peri??diques. Un aq??educte portava l'aigua del Tur?? de Chapultepec a l'illa de Tenochtitlan. Durant el setge de la ciutat de M??xico-Tenochtitl??n, els conqueridors van destruir els dics i, a l'??poca colonial, les autoritats van optar per omplir el llac. Avui dia, la secci?? que ha sobreviscut del Llac de Texcoco, es troba fora dels l??mits del Districte Federal, dins del municipi hom??nim d'Atenco de l'estat de M??xic. Tamb?? ha sobreviscut el Llac dol?? de Xochimilco que es troba al sud de la ciutat de M??xic.

[edita] Organitzaci?? pol??tica i administrativa

[edita] La ciutat de M??xic i el Districte Federal

El 1824 van n??ixer els Estats Units Mexicans com a federaci?? i el Conr??s de la Uni?? va aprovar la creaci?? d'un districte federal que contingu??s la capital, la ciutat de M??xic, el 18 de novembre, 1824. El Districte Federal es va conformar pel territori d'un cercle perfecte amb el centre a la Pla??a Central (el "Z??calo" o Pla??a de la Constituci??), i amb un radi de 8,38 km. Aquest territori contenia les municipalitats de M??xic, Tacuba, Tacubaya, Azcapotzalco, Mixcoac, Ixtacalco i Villa de Guadalupe. La ciutat i el territori que conformaren el Districte Federal pertanyien a l'estat de M??xic i la ciutat n'era la capital. Com a capital de la federaci?? i no d'un estat en particular, la ciutat havia de ser administrada per tots els estats per mitj?? dels Poders de la Uni??, i per tant, ja no podia ser alhora la capital de l'estat de M??xic. La ciutat de Texcoco va ser designada com a capital de l'estat de M??xic, i m??s tard en va ser designada Toluca.

El 1854, el president Antonio L??pez de Santa Anna va expandir l'??rea del Districte Federal dels 220 km?? originals a 1.700 km??, en annexionar les ??rees rurals i muntanyenques que l'envoltaven per controlar les passes estrat??giques al sur i al sud-est en cas d'una nova invasi?? estrangera, despr??s de la derrota en la guerra amb els Estats Units. L'??ltim canvi en els l??mits del Districte Federal es va realitzar entre el 1898 i el 1902 reduint l'??rea a 1,479 km??, ajustant la frontera amb l'estat de Morelos. Aleshores, el Districte Federal era conformat per vint-i-dos municipis; la ciutat de M??xic nom??s n'era un.

Encara que el president nomenava directament el governador del Districte Federal, els municipis eren aut??noms, i aquesta dualitat de poders va produir tensions constants entre els ajuntaments i el govern federal per m??s d'un segle. De fet, a partir del 1903, el president Porfirio D??az va reduir l'autogovern de les municipalitats. El 1928, el govern federal va abolir els municipis del Districte Federal, i va dividir aquest territori en un "Departament Central" i tretze delegacions (o subdistrictes), totes administrades pel govern del Districte Federal. El Departament Central va ser integrat pels antics territoris dels municipis de la ciutat de M??xic, Tacuba, Tacubaya i Mixcoac.

El 1941, la delegaci?? General Anaya es va fusionar amb el Departament Central, el qual va ser reanomenat "Ciutat de M??xic", ressuscitant aix?? el nom per?? no pas el municipi ni l'autogovern. De 1941 a 1970, el Districte Federal era integrat per 12 delegacions i la "Ciutat de M??xic". El 1970, la Ciutat de M??xic es va dividir en quatre delegacions: Cuauht??moc, Miguel Hidalgo, Venustiano Carranza i Benito Ju??rez. A partir de llavors, de manera de facto, el Districte Federal sencer, les delegacions del qual ja formaven gaireb?? una sola ??rea urbana, va ser considerat com a sin??nim de la ciutat de M??xic. No obstant, la falta d'una estipulaci?? legal de jure, va produir una s??rie de discussions sobre si el concepte de Districte Federal havia absorbit la ciutat de M??xic o si aquesta havia desaparegut legalment. El 1993 es va resoldre aquesta situaci?? amb l'aprovaci?? d'una esmena a l'article 44 de la constituci?? de M??xic, que estableix que el Districte Federal i la Ciutat de M??xic s??n la mateixa entitat. Aquesta esmena va ser introdu??da en el segon article de l'Estatut de Govern del Districte Federal.^[5]

[edita] Estructura Pol??tica

D'acord amb l'article 44 de la constituci?? mexicana, com a seu dels poders de la Uni?? i capital dels Estats Units Mexicans la ciutat de M??xic ??s el Districte Federal, el qual pertanyia a tots els estats de la federaci?? per igual, i per tant el president de M??xic designava, en nom de la federaci??, el seu cap de govern. Durant la d??cada de 1980, atesa la grand??ria de la ciutat, les inconsist??ncies inherents al sistema d'elecci?? del cap de govern (p.ex. el 1988 el candidat d'oposici?? a les eleccions presidencials va guanyar majoria al Districte Federal, per?? el president hi va designar un cap de govern del seu partit), aix?? com la insatisfacci?? dels residents per la resposta inadequada del govern federal despr??s del terratr??mol de 1985, els ciutadans van comen??ar a demanar major autonomia pol??tica i el dret a gestionar els afers interns. Alguns partits pol??tics d'esquerra van proposar la transformaci?? del Districte Federal en el 32?? estat de la federaci??.

En resposta a aquestes demandes, el 1987 el Districte Federal va rebre un grau major d'autonomia, amb l'elaboraci?? del primer Estatut de Govern i la creaci?? d'una Assemblea de Representants. Durant la d??cada de 1990, aquesta autonomia es va expandir, i des de 1997 els residents del Districte Federal elegeixen directament el cap de govern per escrutini uninominal majoritari per un per??ode de sis anys, aix?? com els diputats d'una Assemblea Legislativa unicameral (successora de l'Assemblea de Representants). El primer cap de govern electe va ser Cuauht??moc C??rdenas, del Partit de la Revoluci?? Democr??tica. C??rdenas va renunciar el 1999 per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del 2000, i va ser succe??t de manera interina per Rosario Robles, la primera dona a governar el Districte Federal. El 2000, Andr??s Manuel L??pez Obrador va ser elegit cap de govern; va renunciar el 2005 per a presentar-se com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006.

A difer??ncia dels estats de la federaci??, el Districte Federal no t?? cap constituci?? pr??pia, sin?? un Estatus de Govern. Si el Congr??s de la Uni?? decid??s traslladar els poders de la Uni?? cap a una altra ciutat la ciutat de M??xic es transformar?? en un nou estat de la federaci?? mexicana, amb el nom de l'estat de la Vall de M??xic, i amb els nous l??mits territorials que aprovi el Congr??s.

Al Senat mexic??, el Districte Federal ??s representat com qualsevol estat de la federaci??, per 2 senadors electes per majoria relativa i 1 senador assignat a la primera minoria. No obstant aix??, encara conserva molts privilegis econ??mics, una ra?? per la qual els estats volen canviar la distribuci?? del pressupost i el cobrament d'imposts.

[edita] Eleccions i govern

El 2006 es van celebrar les ??ltimes eleccions locals. El cap de govern electe i actual ??s Marcelo Ebrard del Partit de la Revoluci?? Democr??tica (PRD). Tradicionalment, es consdiera que aquesta posici?? executiva ??s la segona m??s important del pa??s.^[6] L'Assemblea Legislativa del Districte Federal, est?? formada, com ??s el cas de tots els ??rgans legislatius de M??xic, per diputats electes per mitj?? de l'escrutini uninominal majoritari (diputats uninominals) i d'altres electes per representaci?? proporcional (diputats plurinominals) en qu?? el Districte Federal conforma una sola circumscripci??; aquest sistema es coneix com a sistema de vot paral??lel. El nombre total de diputats ??s 66: 40 uninominals i 26 plurinominals. Encara que la proporcionalitat de vots per partit es conserva nom??s en els escons plurinominals, per a prevenir la sobrerepresentaci?? d'un partit, hi ha diverses restriccions en l'assignaci??: cap partit pot tenir m??s del 63% de tots els escons, uninominals i plurinominals. En les eleccions del 2006 el PRD va aconseguir la majoria absoluta de l'Assemblea en l'elecci?? dels diputats uninominals, amb 34 dels 40 escons. Per tant, el PRD en va rebre cap de plurinominals. La composici?? total de l'Assemblea des del 2006 ??s:

• Partit de la Revoluci?? Democr??tica: 34 diputats uninominals
• Partit Acci?? Nacional: 17 diputats (4 uninominals, 13 plurinominals)
• Partit Revolucionari Institucional: 4 diputats plurinominals
• Partit Nova Alian??a: 4 diputats plurinominals
• Partit Verd Ecologista: 3 diputats plurinominals
• Alternativa Social-Dem??crata Camperola: 2 diputats plurinominals
• Partit del Treball: 1 diputat uninominal
• Converg??ncia: 1 diputat uninominal

El Districte Federal s'ha caracteritzat per aprovar pol??tiques i lleis m??s liberals que la resta de les entitats federals de M??xic, ja sigui amb el suport del govern federal ???com les extenses lleis de protecci?? ambiental de la d??cada de 1980??? o les lleis aprovades despr??s de la creaci?? de l'Assemblea Legislativa pels diputats locals mateixos. El 2007, el Districte Federal es va convertir en la segona entitat federal del pa??s, despr??s de l'estat de Coahuila a aprovar la uni?? de parelles del mateix sexe, i el primer a aprovar les visites conjugals per als presoners homosexuals.^[7] El mes d'abril del mateix any, l'Assemblea Legislativa va expandir a llei de l'avortament, convertint-se en la primera entitat federal a aprovar-lo si altera el pla de vida de la mare fins al quart mes.^[8]

[edita] Divisi?? administrativa

Administrativament, el Districte Federal es divideix en 16 delegacions o subdistrictes. Encara que no s??n equivalents al concepte de municipi (existents als estats de la federaci??), les setze delegacions han rebut un grau significatiu d'autonomia; des del 2000 els caps de govern de les delegacions s??n elegits directament pels ciutadans per mitj?? de l'escrutini uninominal majoritari. (Anteriorment n'eren designats pel cap de govern del Districte Federal). Ja que la ciutat de M??xic s'organitza com a districte federal la majoria dels serveis s??n prove??ts i gestionats perl govern del Districte Federal i no pas per les delegacions, que no gaudeixen de poders de regulaci?? ni legislaci??, a difer??ncia dels municipis en qu?? s??n dividits els estats de la federaci?? mexicana.

Les setze delegacions del Districte Federal s??n:

1. Alvaro Obreg??n 2. Azcapotzalco 3. Benito Ju??rez 4. Coyoac??n 5. Cuajimalpa 6. Cuauht??moc 7. Gustavo A. Madero 8. Iztacalco

9. Iztapalapa 10. Magdalena Contreras 11. Miguel Hidalgo 12. Milpa Alta 13. Tl??huac 14. Tlalpan 15. Venustiano Carranza 16. Xochimilco

[edita] Economia i benestar

La ciutat de M??xic ??s un dels centres econ??mics m??s poderosos de l'Am??rica Llatina. La ciutat mateixa (??s a dir, de l'??rea urbana continguda en el Districte Federal, amb 8,7 milions d'habitants) produeix el 21,8% del Producte interior brut de M??xic.^[9] Per sector, el Districte Federal produeix els percentatges m??s alts del PIB dels serveis (25,3%) i industrial (15,8%). At??s que l'??nic espai no urbanitzat del Districte Federal pertany a una zona ecol??gica protegida, la contribuci?? agr??cola del Districte Federal ??s la m??s petita de totes les entitats federals del pa??s.^[10] El PIB nominal del Districte Federal es el m??s alt de l'Am??rica Llatina en 17.696 USD.^[11] El seu ??ndex de desenvolupament hum?? (IDH) ??s el m??s alt del pa??s en 0.8830, superior a la mitjana nacional.

D'acord amb un estudi recent realitzar per l'empresa financera PricewaterhouseCoopers amb informaci?? de les Nacions Unides, l'??rea metropolitana de la ciutat de M??xic, amb 19,2 milions d'habitants, el 2005 va registrar un PIB de 315.000 milions USD en paritat de poder adquisitiu convertint-se en la vuitena aglomeraci?? urbana m??s rica del m??n en producci?? total de b??ns i serveis, despr??s de T??quio, Nova York, Los Angeles, Chicago, Par??s, Londres, i Osaka/Kobe.^[2][12] Per si mateixa, '??rea metropolitana de la ciutat de M??xic seria la 30a economia m??s gran del m??n.^[13]

Durant les ??ltimes dues d??cades, moltes de les empreses industrials s'han traslladat a l'estat de M??xic (als suburbis de la ciutat de M??xic) i fins i tot a altres estats (principalment a les ciutats properes de Toluca, Quer??taro i Puebla). Aix?? ha estat degut principalment al programa ambiental d'incentius fiscals del govern ofert a totes les empreses manufactureres: les empreses existents podien rebre reduccions fiscals si instal??laven equipament de control de contaminants. Les noves plantes i ind??stries, per altra banda, nom??s podien rebre reduccions fiscals si es constru??en fora de la ciutat de M??xic.^[14]

[edita] Demografia

Hist??ricament, i des de temps prehisp??nics la vall d'An??huac ha estat una de les regions m??s poblades de M??xic. Quan es va crear el Districte Federal, el 1824, l'??rea urbana de la ciutat de M??xic s'estenia aproximadament sobre l'??rea actual de la delegaci?? Cuauht??moc. Al comen??ament del segle XX, les elits de la ciutat van comen??ar a emigrar cap al sud i a l'oest, i els petits pobles propers, com ara Mixcoac, San ??ngel i Coyoac??n, van ser r??pidament incorporats a la creixent conurbaci??.

Fins a la d??cada de 1980, el Districte Federal era l'entitat federativa m??s poblada de M??xic. Des de llavors, tanmateix, la poblaci?? s'ha mantingut estable, al voltant els 8,7 milions. El creixement de la ciutat s'ha est??s fora dels l??mits del Districte Federal, sobre 40 municipalitats de l'estat de M??xic i una municipalitat de l'estat d'Hidalgo. Tota l'??rea metropolitana tenia, el 2005, una poblaci?? de 19,23 milions d'habitants, una de les m??s poblades del m??n. No obstant, la taxa de creixement anual de l'??rea metropolitana ??s molt menor que no pas a les altres ??rees urbanes de M??xico,^[15] un fenomen que es pot atribuir a les pol??tiques ambientals de descentralitzaci??. La taxa de migraci?? neta del Districte Federal de 1995 al 2000 va ser negativa.^[16]

Encara que formen una sola ??rea metropolitana, els municipis conurbats dels estats de M??xic i Hidalgo, a difer??ncia de les delegacions, tenen un ajuntament propi i s??n administrats directament pels governs estatals. Els municipis conurbats amb major poblaci?? s??n Ecatepec de Morelos amb 1,6 milions d'habitants i Nezahualc??yotl amb 1,1 milions.

Encara que nom??s representen l'1,3% de la poblaci?? total de la ciutat, diversos pobles ind??genes han emigrat a la ciutat a la recerca de millors oportunitats econ??miques. D'acord amb l'INEGI, el n??huatl, l'otom??, mixtec, zapotec i mazahua s??n algunes de les lleng??es ind??genes amb m??s parlants de la ciutat.^[17]

A la ciutat de M??xic tamb?? es troben importants comunitats d'immigrants, sobretot de Sud-Am??rica (principalment de l'Argentina, per?? tamb?? de Xile, Col??mbia, Brasil i Vene??uela), d'Europa (principalment d'Espanya, i descendents dels immigrants d'Alemanya, Fran??a, i It??lia) de l'Orient Pr??xim (principalment de Turquia i el L??ban) i recentment de l'??sia (principalment de la Xina i Corea). Atesa la integraci?? econ??mica de Nord-Am??rica sota el NAFTA, a la ciutat de M??xic tamb?? es troba un nombre significatiu de nord-americans.

La gran majoria dels residents de la ciutat de M??xic (90,5%^[18]), superior a la mitjana nacional, s??n cat??lics, encara que el percentatge ha estat disminuint progressivament durant les ??ltimes d??cades.

[edita] Arquitectura

El Centre Hist??ric de la ciutat i les jardins flotants de Xochimilco han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. El centre simb??lic de la ciutat i del pa??s ??s la Pla??a de la Constituci??, conegut com el Z??calo, la segona m??s ??mplia del m??n despr??s de la Pla??a Vermella de Moscou. S'hi troben les construccions colonials del Palau Nacional i la Catedral Metropolitana, i les ru??nes del Temple Major asteca, descobertes el 1978.

El monument m??s reconegut de la ciutat ??s l'??ngel de la Independ??ncia, localitzat al Passeig de la Reforma, una avinguda dissenyada per l'emperador mexic?? Maximili?? d'Habsburg la d??cada de 1860 emulant els Camps Elisis de Par??s per a connectar el Palau nacional amb el Castell de Chapultepec aleshores la resid??ncia imperial i en l'actualitat, Museu d'Hist??ria. L'avinguda ??s un dels centres financers de la ciutat on es troba la Borsa Mexicana de Valors i el Palau de Belles Arts. El Parc de Chapultepec ??s un dels m??s extensos del m??n. S'hi troben, a m??s del Castell, nombrosos museus, entre ells el Museu d'Art Rufino Tamayo i el Museu Nacional d'Antropologia (on es troba el gegant calendari solar asteca en pedra), aix?? com un zool??gic, llacs, i un parc de diversions.

A m??s a m??s, la ciutat ostenta 160 museus, m??s de 100 galeries d'art i 30 sales de concert, convertint-la en la segona ciutat amb el nombre m??s gran de teatres en el m??n despr??s de Nova York, Londres i Toronto. Diversos edificis (el Palau Nacional i l'Institut Nacional de Cardiologia en s??n dos exemples) ostenten els murals de Diego Rivera. Ell, i la seva esposa, Frida Kahlo vivien en la delegaci?? de Coyoac??n; la seva casa avui dia ??s un museu que mostra moltes de les seves col??leccions. En la mateixa delegaci?? es troba la casa de Lev Trotski, on va ser assassinat el 1940 per un agent sovi??tic.

La ciutat mostra una varietat destacada d'estils arquitect??nics: ru??nes asteques, edificis colonials i moderns gratacels, incloent el m??s alt de Llatinoam??rica. Alguns edificis importants s??n el Palau de Belles Arts, el Monument a la Revoluci??, la Torre Llatinoamericana, la Torre "Mayor", el Castell de Chapultepec, la Bas??lica de Guadalupe, i el Palau Nacional. La ciutat ha estat coneguda tradicionalment com a Ciutat dels Palaus per la bellesa del seus edificis antics. Amb el creixement de la ciutat, diverses construccions de les grans hisendes colonials han estat restaurades i s??n un important atractiu tur??stic de la ciutat, com ara San Angel Inn, Hacienda de Tlapan i Hacienda de los Morales. Aquestes construccions, aix?? com la pla??a de Coyoac??n, mostren l'estil antic dels pobles colonials de M??xic enmig dels gratacels moderns.

[edita] Infraestructura i Transport

El sistema de transport m??s important de la ciutat ??s el metro, un dels m??s extensos del m??n, amb 201 km ^[19] en onze l??nies i 175 estacions. ??s un dels m??s utilitzat del m??n, transportant di??riament a 4 milions de passatgers, superat nom??s pels metros de Moscou (7,5 milions de passagers diaris), T??quio (5,9 milions), i Nova York (4,9 milions). El metro ??s subvencionat pel govern, i per tant, un dels m??s barats del m??n: el bitllet costa 2 pesos (aproximadament 0,13 euros). Un gran nombre de peces precolombines es van descobrir durant la construcci?? del metro, i es mostren en exhibicions especials d'algunes estacions.

El metro, tanmateix, nom??s cobreix l'??rea del Districte Federal i no s'est??n fora d'aquest, i per tant, una xarxa extensa de busos transporta a un gran nombre de passatgers. La majoria d'aquests busos poden ser gestionats per companyies privades sempre que compleixin amb els est??ndards establerts pel govern. Altres mitjans de transport p??blic s??n els microbusos (que utilitzen gas natural enlloc de gasolina), el metrob??s (sobre l'avinguda m??s llarga de la ciutat, Insurgentes), el tren elevat (continuaci?? del metro), el tramvia, i el tren lleuger de Xochimilco. Potser un dels elements m??s caracter??stics del transport p??blic de la ciutat de M??xic ??s l'??s de l'escarabat de Volkswagen com a taxi. El 2005 es va comen??ar la construcci?? d'un tren de rodalies, el Ferrocarril Suburbano, que connectar?? la ciutat de M??xic amb els suburbis metropolitans, que s'espera sigui completat el 2007.

La ciutat est?? connectada amb modernes autopistes amb les ciutats de Quer??taro, Pachuca, Puebla, Toluca i Cuernavaca. La xarxa interna est?? composta pels Eixos vials (Ejes Viales); per tres "anells vials" o autopistes de circumvalaci??: Circuit Interior, Perif??ric, Perif??ric Exterior; per la Avinguda Insurgentes (amb m??s de 73 km. de llarg??ria); pel Viaducte i per tres vies r??pides m??s: Rio Churubusco, Miguel Alem??n, i R??o San Joaqu??n. Per tal de reduir l'intens tr??fic de les dues autopistes principals, l'Anell Perif??ric i el Viaducte, s'ha constru??t un segon nivell (autopista elevada) sobre la primera, i aviat es construir?? sobre la segona.

L'aeroport de la ciutat ??s l'Aeroport Internacional Benito Ju??rez. El tr??fic aeri ??s superior a les capacitats actuals de l'aeroport, i per tant, el govern va proposar la creaci?? d'un aeroport altern al suburbi de Texcoco, el qual va ser rebutjat pels habitants de l'??rea. El govern federal, llavors, ha constru??t una segona terminal a l'??rea limitada de l'actual aeroport, i va crear el "Grup Aeroportuari de la Ciutat de M??xic", conformat, a m??s de l'aeroport Benito Ju??rez, pels aeroports de les ciutats properes de Puebla, Toluca, Quer??taro, Cuernavaca i Pachuca. La inversi?? m??s gran es va realitzar en l'ampliaci?? de l'aeroport de la ciutat de Toluca, el qual vendr?? bitllets amb el mateix codi de ciutat que utilitza la Ciutat de M??xic.

Des de la d??cada de 1980 i per tal de reduir la contaminaci?? ambiental, la qual ??s produ??da en major part pels autom??bils, exiteix un programa conegut com a Hoy no Circula, "Avui no circula" (i conegut a l'exterior com a "Un dia sense cotxe"), en qu?? els autom??bils les matr??cules dels quals terminen en una xifra determinada no poder ser utilitzats per un dia de la setmana (p.ex. els autom??bils amb terminaci?? 9 i 0 no poden circular per la ciutat els divendres).

[edita] Cultura

[edita] Art

Com a capital d'un vast imperi prehisp??nic, despr??s del virregnat m??s ric de l'Imperi Espanyol i capital de la federaci?? mexicana, la ciutat de M??xic t?? una hist??ria rica en expressions art??stiques. Des del per??ode precl??ssic mesoameric??, els habitants dels assentaments a les vores del Llac de Texcoco, van produir nombroses obres d'art, algunes de les quals s'exhibeixen al Museu Nacional d'Antropologia. Encara que moltes peces de terrisseria i pedra han sobreviscut, la majoria de les obres iconogr??fiques van ser destru??des durant la Conquesta de M??xic.

Durant els temps colonials el primer art a produir-se va ser l'elaboraci?? dels c??dexs que preservaven o recuperaven la iconografia i la hist??ria amer??ndia. A partir de llavors, l'expressi?? art??stica de la ciutat va ser religiosa. La Catedral Metropolitana encara exhibeix les obres de Juan de Rojas i Juan Correa i una pintura en oli atribu??da a Murillo. Les obres seculars del per??ode inclouen l'escultura eq??estre de Carles IV d'Espanya, coneguda com El Caballito ("El Cavallet"). Aquesta peca, en bronze, ??s obra del valenci?? Manuel Tols?? immigrant a la Nova Espanya; s'exhibeix en la Pla??a Tols?? del Palau de Mineria.

Durant el segle XIX, un centre de producci?? d'art important va ser l'Acad??mia de San Carlos, fundada en temps colonials i que posteriorment es convertiria en l'actual Escola Nacional d'Arts Visuals. Moltes de les obres produ??des pels estudiants i professors s'exhibeixen en el Museu Nacional de San Carlos. Un dels estudiants, Jos?? Mar??a Velasco, ??s considerat un dels paissatgistes mexicans m??s prestigiosos del segle XIX. Durant l'administraci?? del president Porfirio D??az, el govern va promoure el desenvolupament art??stic, especialment l'art que emulava l'escola francesa. No obstant, les arts populars amb un car??cter mexic?? van florir amb les il??lustracions i caricatures de Jos?? Guadalupe Posada i Manuel Manilla.

Despr??s de la Revoluci?? Mexicana, va sorgir a la ciutat de M??xic un moviment d'avantguarda de car??cter nacionalista: el muralisme. Moltes d eles obres dels muralistes Jos?? Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros i Diego Rivera s'exhibeixen en nombrosos edificis de la ciutat, principalment al Palau Nacional, el Castell de Chapultepec i el Palau de Belles Arts. Les obres de Frida Kahlo, una altra pintora amb expressi?? nacionalista, s'exhibeixen a casa seva, en l'actualitat transformada en un museu.

Durant el segle XX, diversos artistes van immigrar a la ciutat de M??xic d'altres regions de M??xic, com ara Leopoldo M??ndez, un gravador originari de Veracruz que va donar el seu suport per a la creaci?? del Taller de Gr??fica popular, un concepte socialista amb la intenci?? de crear un espai perqu?? els obrers expressessin llur art. Altres pintors van immigrar des de l'estranger, com ara la pintoracatalana Remedios Varo entre altres pintors i escriptors exiliats d'Espanya. Poc despr??s, durant al segona meitat del segle XX, el moviment art??stic va separar-se del tema revolucionari. Jos?? Luis Cuevas va ser un dels primer proponents mexicans d'un estil modernista en oposici?? als moviments muralistes associats amb les pol??tiques socialistes.

[edita] Educaci??

La ciutat de M??xic ??s seu de la Universitat Nacional Aut??noma de M??xic (UNAM), la m??s antiga d'Am??rica (fundada el 1551 i la m??s pretigiosa i m??s gran de M??xic, amb m??s de 269.000 estudiants. Tres premi Nobel s'han graduat de la universitat, i la majoria dels presidents de M??xic hi van estudiar. L'UNAM produeix el 50% de la recerca cient??fica del pa??s. L'UNAM ocupa la posici?? 74 en el r??nquing mundial i la primera posici?? d'Iberoam??rica (Espanya i Portugal inclosos). La segona universitat m??s gran ??s l'Institut Polit??cnic nacional, fundat pel president L??zaro C??rdenas. Altres universitat de la metropoli s??n la Universitat Aut??noma Metropolitana, el Tecnol??gico de Monterrey (tres campus sat??l??lits), Universitat la Salle, la Universitat Iberoamericana i el Colegio de M??xico.

A difer??ncia dels estats de la federaci??, com a districte federal, el curr??culum educatiu de les escoles p??bliques de la ciutat de M??xic ??s gestionat per la Secretaria d'Educaci?? P??blica de la federaci??.

[edita] Mitjans de comunicaci??

La ciutat de M??xic ??s el centre m??s important de la ind??stria de la televisi?? i entreteniment de M??xic. Dos peri??dics nacionals es publiquen a M??xic: El Universal i Exc??lsior. Altres peri??dics regionals importants s??n Reforma i La Jornada.

Gaireb?? seixanta estacions de r??dio operen a la ciutat, aix?? com 11 canals de televisi?? oberta. Les oficines principals de les dues productores m??s importants de M??xic, Televisa i TVAzteca es troben a M??xic. Altres productores locals s??n: OnceTV, Canal 22, i UNAMTV.

[edita] Esports

La ciutat va ser seu dels Jocs Ol??mpics de 1968. Hi ha molts estadis a la ciutat, com l'Estadi Asteca, amb capacitat per a m??s de 100.000 persones, constru??t pels Jocs Ol??mpics i seu de l'equip de futbol "Aguilas del Am??rica". Hi ha altres estadis de futbol a la ciutat com l'Estadi Blau ("Estadio Azul") de l'equip "Cruz Azul", i l'Estadi Universitari, de l'equip "Pumas". El Palau dels Esports, amb capacitat per a 20.000 persones ??s utilitzat per als jocs de b??squet. El segon esport m??s popular de M??xic ??s el beisbol. La ciutat de M??xic ??s seu de l'equip dels Diables Vermells de la Lliga Mexicana de beisbol.

El 2005 la ciutat de M??xic seria la primera ciutat fora dels Estats Units en qu?? es va jugar un partit de la temporada regular de futbol americ?? de la NFL. Tamb?? s'hi han jugat partits de la pretemporada de beisbol de la MLB a l'estadi dels Diables Vermells, el Foro Sol.

[edita] Ciutats agermanades

Les seg??ents s??n ciutats agermanades de la ciutat de M??xic:

• Berl??n, Alemanya
• Chicago, Estats Units
• Cuzco, Per??
• Los Angeles, Estats Units
• Madrid, Espanya
• Nagoya, Jap??
• San Salvador, El Salvador
• Se??l, Corea del Sud

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

• P??gina del govern del Districte Federal
• P??gina del Departament de Turisme de la Ciutat de M??xic

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ciutat de M??xic

Organitzaci?? administrativa dels Estats Units Mexicans
Estats: Aguascalientes | Baja California | Baja California Sur | Campeche | Chiapas | Chihuahua | Coahuila | Colima | Durango | Guanajuato | Guerrero | Hidalgo | Jalisco | M??xic | Michoac??n | Morelos | Nayarit | Nuevo Le??n | Oaxaca | Puebla | Quer??taro | Quintana Roo | San Luis Potos?? | Sinaloa | Sonora | Tabasco | Tamaulipas | Tlaxcala | Veracruz | Yucat??n | Zacatecas
Districte Federal