Chittagong Hill Tracts
De Viquipèdia
Chittagong Hill Tracts és un territori autònom de Bangla Desh, format per tres districtes tribals habitats per nombroses ètnies, entre les quals els chakma, el jumma, els marma i els khyang. Els seusdistrictes són Khagrachari, Rangamati, i Bandarban.
[edita] Història
Els pobles dels turons de Chittagong van mantenir la autonomia sota govern dels britànics, que els van donar un estatus especial (Chittagong Hill Tracts Regulation, 1900) similar als estatuts que protegien altres regions tribals. La situació no va variar amb la independència: el districte va quedar en poder de Pakistan degut al vot del conjunt, però es va preservar el seu estatus.
Als anys seixanta es va construir la resclosa hidroelèctrica de Kaptai que va provocar la revocació de l'estatut el 1964 i els emigrants bengalins van poder entrar al districte.
El 1979 les tribus ja eren minoria. Aquestes, i en especial els chakma, marma i khyangs van protestar repetidament i el 1972, després de la independència de Bangla Desh, van formar la Shanti Bahini (Força de Pau) dirigida per l'organització Parbattya Chattagram Jana Sanghati Samiti (PCJSS, Chittagong Hill Tribal People's Coordination Association) dirigida pels germans Jyotindra Bodhipriya Larma i Manobendra Narayan Larma. Els atacs a emigrants bengalins el 1986 van provocar una forta repressió i la fugida de cinquanta mil tribals als països veïns.
L'exèrcit es va desplegar per la zona i es va iniciar una guerra oberta. El 1989 el govern va crear tres districtes autònoms: Khagrachari, Rangamati, i Bandarban, governats per líders tribals electes i amb control sobre la seva regió i els seus recursos naturals. Negociacions amb els Shanti Bahini van començar el 1992, i es va acordar una aturada d'operacions.
El 1994 el líder dels Shanti Bahini, J.B. Larma, va amenaçar amb reprendre la guerra perquè les negociacions no avançaven. El juny de 1996 va arribar al poder a Bangla Desh la Lliga Awami, dirigida per Hasina Wajes, germana del fundador de l'estat, Mujibur Rahman, que va decidir accelerar les converses. El partit opositor, el Partit Nacionalista de Bangla Desh (Bangladesh Nationalist Party, BNP), es va oposar obertament i amb manifestacions al carrer, però les converses es van reprendre el 10 de desembre de 1996 i es va prorrogar l'aturada de l'activitat militar.
En el període de treva s'havia incorporat a la lluita el grup anomenat Tigres d'Alliberament del Nord-est (North-Eastern Liberation Tigers), que tenia el suport de grups de Tripura i Manipur.
L'acord de pau fou signat el 2 de desembre de 1997 i establia la creació d'un consell regional dels tres districtes autònoms amb 22 membres (tots tribals) el president del qual seria a més a més ministre d'Estat en el govern de Bangla Desh. El govern autònom tindria competència en policia, administració publica, justícia, i desenvolupament. Els Shanti Bahini van lliurar les armes però no van aconseguir l'expulsió dels emigrant bengalins, si be l'exèrcit bangladeshí seria retirat de la zona. La venda de terres dels tribals quedava subjecte a la autorització del consell regional. El Consell d'Estudiants dels Turons (Hill Students Council) es va oposar a l'acord, reclamant mes autonomia, i el Partit Nacionalista va organitzar mes manifestacions en contra.
Jyotindra Bodhipriyo (Shantu) Larma, el líder dels Shanti Bahini, fou nomenat president del Consell Regional (CHTRC) el 7 de setembre de 1998 i tot seguit foren nomenats també els altres 21 membres, fins a les eleccions, però van sorgir diferències sobre el nomenament de 3 representants dels bengalins. El 27 de maig de 1999 Larma fou finalment investit president.
El 2003 molts tribals s'havien començat a unir en una nova Shanti Bahini per manca d'implementació de l'acord però el partit Parbattya Chattagram Jana Sanghati Samiti va aconseguir evitar l'esclat del conflicte.
| Europa |
|---|
 Abkhàzia |  Baixkortostan |  Escània | Gagaúsia |  Grec d'Albània|  Hongaresos de Romania |  Íngria |  República Txetxena d'Itxkèria | Komi |  Kosovo |  Kumyks|  Mari El|  Sandjak |  Tàtars de Crimea |  Txuvàixia |
| Àsia |
 Aceh |  Ahwazi|  Assiris |  Azerbaidjan Meridional|  Balutxistan Occidental |  Buriàtia | Chin |  Chittagong Hill Tracts |  Kayah |  Khalistan |  Kurdistan|  Moluques del Sud |  Mon |  Nagaland |  Papua Occidental |  Shan |  Sindh | Tibet |  Turcmans de l'Iraq|  Tuva |  Turquestan Oriental |
| Àfrica |
 Cabinda |  Camerun del Sud |  Massai|  Ogoni  Oromo  Rehoboth Basters |  Somaliland |  Twa |  Venda|  Zanzíbar |
| Amèrica |
 Maputxe |  Sioux |
| Oceania |
 Aborígens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville |
