Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Chippewa - Viquip??dia

Chippewa

De Viquip??dia

Anishinaabemowin
Bandera del Poble Anishinabe
Poblaci?? total 269.710 (2000)
Regions amb poblaci?? significativa EUA (Minnesota, Wisconsin, Michigan i Montana)
Canad?? (Ontario, Qu??bec, Manitoba)
Llengua Lleng??es algonquines, angl??s,
Religi?? Cristianisme
Grups humans relacionats cree, innu.

Tribu algonquina, anomenada Ojibwe, Ojibwa (els qui fan pictogrames), Chippewa(de tant arrugat sembla torrat en refer??ncia al cosit en forma d'agulla seu cal??at) o el seu nom propi, Anishinaabemowin (???????????????????????? homes espontanis), i que t?? la denominaci?? oficial de chippewa als Estats Units i d'ojibwa al Canad??. Sovint, per??, tamb?? se???ls ha anomenat Saulteaux, per la vila de Sault Sainte Marie, un dels seus llocs d'origen. Es dividien en 19 tribus. Es divideixen en diversos grups ling????stics

  • Ojibwa de l'Oest, que se sotsdivideix en:
    • Ojibwa de les planures, al sud de Manitoba vora el llac Winnipeg
    • Ojibwa del Llac, al Nord de Minnesota
    • Ojibwa del Bosc, al Nord de Minnessotta
    • Ojibwa de Saskatchewan
  • Ojibwa de l'Est, als marges del Llac Huron (SE Ontario) i que inclou el subgrup dels Nipissing (el seu nom ve de Nipisiriniwok ???gent de l'aigua petita???).
  • Ojibwa del Nord o Saulteaux, que compr??n els grups:

Taula de continguts

[edita] Subdivisions

Distribuci?? dels Ojibwa
Distribuci?? dels Ojibwa

Els dels EUA estan dividits en 17 tribus i bandes: a Minnesota, les tribus Font du Lac Chippewa, Grand Portage, Nett Lake, Saginaw, White Earth i Minnesota Chippewa, i la banda Red Lake; a Wisconsin, les tribus Sokoagon i Sainte Croix i les bandes Bad River, Lac Court Oreilles, Lac du Flambeau i Red Cliff; a Michigan, la tribu Sault Sainte Marie i la banda Grand Traverse; a Dakota del Nord, la banda Turtle Mountain, i a Montana la tribu Chippewa-Cree. A Canad??, hi ha 68 bandes a Ontario (endem??s de 6 compartides amb els cree, 2 amb els ottawa i un amb els potawatomi), 27 a Manitoba (i 5 m??s amb els cree) i 8 amb els Saskatchewan (i 3 m??s amb els cree).

[edita] Localitzaci??

Vivien als marges dels llacs Superior i Huron, i a Dakota del Nord, ocupant tamb?? amples zones de Wisconsin, SO d'Ontario i NE de Minnesota. Ocupaven tot el territori des de Minnesota fins les Turtle Mountains (Montana). Actualment viuen en nombroses reserves tant dels EUA com de Canad??. Les principals estan situades a:

Bandera dels Ojibwa del Canad??
Bandera dels Ojibwa del Canad??

[edita] Demografia

Es creu que eren uns 35.000 en el segle XVII, per?? baixaren a 25.000 el 1760, ??poca en que vivien en petites bandes molt disperses. El 1795 hi havia entre 10 i 15.000 a Michigan. El 1900 hi havia 30.000 indis, dels quals 10.144 vivien als EUA (el 1884 hi havia 9.000 Nipissing a Ontario). Cap el 1960 hi havia uns 50.000 al Canad?? i 32.000 als EUA, repartits entre els seg??ents estats:

El 1970 hi havia uns 30.000 als EUA (Michigan, Minnessotta, Wisconsin, Dakota del Nord i Montana) i uns 50.000 a Canad?? (Ontario, Saskatchewan i Manitoba). El 1990 hi havia uns 200.000 individus, dels quals el 66 % vivien al Canad??. Pel que fa a la llengua, segons dades del 1980, hi havia 93.000 individus, dels quals 51.000 parlaven la llengua, i es dividien en:

  • Ojibwa de l'Est: 25.000 individus, dels quals 8.000 encara parlen la llengua. Viuen al Llac Huron, SE Ontario, Michigan, Wisconsin i Oklahoma.
  • Saulteaux: 8.000 parlants de la llengua, a Manitoba central i Nord d'Ontario.
  • Ojibwa de l'Oest: 60.000 individus, dels quals 35.000 encara parlen la llengua, a Sud de Manitoba, Oest d'Ontario i Oest de Minnesota.

Al Canad?? hi havia enregistrats a les reserves 120.160 ojibwa (61.291 a Ontario, 45.994 a Manitoba i 12.875 a Saskatchewan). Tamb?? hi ha 24.093 barrejats amb els cree (ojicree), 6.406 a Ontario, 12.726 a Manitoba i 4.961 a Saskatchewan. Hi 1.355 ojibwa-ottawa i 3.884 ojibwa-potawatomi. Segons el cens del 1996, hi havia 140.000. Segons el cens dels EUA del 1960, hi havia 149.550 individus.

[edita] Costums

Origin??riament, segons les relacions dels jesuites, es dividien en bandes migrat??ries de cacera de carib?? i d'animals de p??l fi, que se separaven a l'hivern, quan marxaven cap a territori wyandot, en unitats familiars per a obtenir ??rees individuals de cacera. Eren considerats bons ca??adors, ja que una banda podia ca??ar 2.400 foques d'hivern nom??s amb arpons i fletxes. A l'estiu es tornaven a reunir en zones de pesca. El dret als territoris de cacera pertanyia a les fam??lies i no a l'individu. Alguns grups conreaven blat de moro en petites extensions de terra. Les dones recollien arr??s silvestre (zitzania aquatica) amb barques i perxes de 60 cms, el secaven i pel setembre el molien. El sucre d'ar?? el molien el mes de mar?? en makuks (recipients d'escor??a de bedoll) i sempre n???oferien una mica a Manitu. Tamb?? recollien una gran varietat de fruites del bosc.

La wigass (escor??a de bedoll) era la base de la seva cultura material, l'obtenien pelant l'orbre sense matar-lo. Aix?? fabricaven els wigwam amb escor??a de bedoll i m??stils flexibles d'om amb teulada feta d'esterilla d'anea (typha latifolia). Empraven escor??a de bedoll per a les canoes (feien els millors canoes de la regi?? i se???ls considerava experts navegants), que feien 5 metres de llarg per un d'ample, aptes per a sis persones, i vivien en wigwams en forma de volta de 4,5 x 6 metres fetes per les dones.

One-Called-From-A-Distance, indi chippewa de White Earth, 1894
One-Called-From-A-Distance, indi chippewa de White Earth, 1894

Es dividien en clans ex??gams, que distribu??ts entre les bandes servien per imprimir un lla?? d'uni?? tribal o per nomenar cabdills nacionals. La direcci?? d'una banda no era origin??riament un poder oficial, per?? els contactes amb els mercaders de pells blancs enfortiren llurs posicions, que acabaren ??ssent heredit??ries per via paterna.

La seva religi?? nacional era el Midewiwin o Midewigaan, celebraci?? anyal de la Gran Societat de Medicina, una organitzaci?? secreta oberta tant a homes com a dones. Es creu que es va formar a Chequamegon vers el 1680. Llurs membres passaven per un noviciat en que experimentaven visions sobrenaturals, celebrat en la cerim??nia anyal que tenia com a finalitat posar-los en contacte amb el m??n espiritual. Els membres de la Societat creien en la provid??ncia sobrenatural i en l'assist??ncia dels d??us dels membres de la Gran Societat, la qual cosa els donava molt de prestigi. Els malalts a vegades eren iniciats, i si sobrevivien n???esdevenien membres per vida. Avui dia aquest culte s'anomena Medicine Lodge Religion i t?? el seu centre de culte a Saint Paul de Minnesota. La cerim??nia era dirigida a l'individu i a la seva integraci?? en una societat jer??rquica que anava m??s enll?? de la local i del llinatge del grup.

En ella, el poder individual es guanyava a trav??s del contacte directe amb el sobrenatural, que es transferia per una clo??ssa m??gica. Tots els membres de les vivendes Mid?? en tenien una, que era dip??sit de poders sobrenaturals, i reprodu??en a cada vivenda el poder de l'associaci?? vist com a un tot. Alhora, el mite b??sic de l'associaci?? afirmava que s'havia format abans que qualssevol t??tems d'ascend??ncia de grup, i que per aix?? tenia prioritat sobre qualsevol grup particular de llinatge. L'associaci?? estava graduada en nivells superiors i inferiors. La riquesa era un requisit per a l'ascens social. El lideratge era m??s important que el desenvolupament en la guerra i en el comer?? de pells. L'??tica del Midewiwin es basava en la rectitud per tal d'aconseguir una llarga vida, perqu?? el mal repercutia sobre l'ofensor. Prohibia robar, mentir i beure alcohol, i respectava les dones. Els membres masculins havien d'aprendre a tenir seny i moderaci?? en el parlar.

Les cerim??nies d'iniciaci?? volien incorporar poder espiritual al candidat, qui portava una bossa de medicina amb una una clo??ssa o migis, s??mbol sagrat de la societat que transmitia el poder espiritual. La cerim??nia curava un malalt o interpretava un somni, i se celebrava en comen??ar la primavera o la tardor. Tamb?? feien rotllos d'escor??a amb pictogrames que tenien escrits instruccions, can??ons i ensenyaments. Els xamans vivien en unes estructures de vares, escor??a i pells on se???ls introdu??a lligats, feien prediccions i parlaven amb els esperits. Eren considerats tamb?? bons joglars, ra?? per la qual els hurons els consideraven com a bruxots. Creien en Kitche Manido com a personificaci?? dels poders i pot??ncies m??giques i misterioses de la vida i de l'univers. Tamb?? creien en l'aparici?? de Rugaru, un home de p??l llarg que apareixia quan la comunitat corria perill. Tamb?? creien en Windigo, monstre can??bal sobrenatural de qui tenien por que se???ls meng??s, i que mostra inconscienment la por a la fam. L'inter??s pel sobrenatural era molt influenciat per la vida cerimonial.

Distribuci?? dels anishinaabe i altres pobles relacionats
Distribuci?? dels anishinaabe i altres pobles relacionats

[edita] Hist??ria

Sembla que eren originaris de l'actual Sault Sainte Marie (Michigan), i d'ac?? marxaren al Llac Superior o Gichi-gami (Grans Llacs) potser en el 1.400, on segons les llegendes els va posar un gran ocell. S'ha trobat nombroses puntes de feltxa estil Clovis d'aquella ??poca a Isle Royale i al llac Nipissing. Estaven emparentats amb crees i maskegons, i es confederaven amb odawa i potawatomi en la Lliga dels Tres Focs, mentre que celebraven amb els menominee la Cerim??nia del Tambor. En el segle XVII se???ls separaren els odawa, que marxaren a la badia de Georgia, i dels potawatoni, que s'establiren a la pen??nsula de Michigan.

Cap el 1600 obtingueren armes de foc dels traficants de pells de la Badia de Hudson i dels marges del Saint Laurent. El 1613 foren visitats pels francesos al llac Nipissing. Poc a poc s'anaren fent dependents dels productes comercials europeus, i els caps, m??s poderosos quan llurs b??ns s'acumulaven. El 1650 foren atacats pels iroquesos, ra?? pre la qual abandonaren els marges del llac Nipigon. El 1671, per??, hi tornaren, i unes 14 tribus van rendir homenatge als francesos, als quals anomenaven, com a tots els blancs, Chi-mookomaan ???grans ganivets???, a Sault Sainte Marie.

D'altres s'establiren a Three Rivers, vora la missi?? d'Oka. El 1679 farien una alian??a amb els sioux, per?? quan aquests atacaren als francesos, es posaren de part d'aquests ??ltims. Des del segle XVIII s'iniciaren en el comer?? de pells, ja que des del 1732 s'establiren en els posts comercials francesos. S'implicarien en totes les guerres en que aquests participaren. Aix?? els ajudarien durant la guerra contra els brit??nics del 1755 al 1763, i despr??s donarien suport a la revolta de Pontiac del 1763 i a Blue Jacket fins que fou ven??ut a Fallen Timbers el 1795. Van signar diversos tractats amb els EUA, com el de Greenville el 3 d'agost del 1795, pel qual se???ls concedia llibertat de cacera en els territoris cedits als EUA.

Durant la guerra del 1812 els capdills Shingwauk i Sessaba de Sault Sainte Marie donaren suport Tecumseh i als anglesos, per?? John Johnson i Shingaubaywassin el donaren als americans. Tot i aix??, hagueren de signar el Tractat de 29 de setembre del 1817 pel qual llurs terres no eren subjectes a impostos, per?? cedien Ohio i el Llac Erie (1817), Saginaw Bay (1819) i Detroit (1807), i el de Font du Lac de 5 d'agost del 1826, merc?? el qual cedien als EUA gaireb?? tot Wisconsin; podien explotar les terres, per?? la propietat restava en mans dels indis. El seu territori restaria aix?? definitivament dividit entre Canad?? i els EUA.

Entre el 1810 i el 1831 van fer de mitjancers en el comer?? de pells entre brit??nics i nordamericans. Alhora, el 1825 signaren el tractat de Prairie du Chien amb els sioux i el 1836 el seu cap Waubojig, l??der de La Pointe, ced?? tot l'Oest de Michigan. Foren visitats per Catlin el 1841. EL 1833 els p. E. Jasmes i J. Tanner traduiren la B??blia a la seva llengua, Kekitchemanitomenahn gahbemah jeimunk Jesus Christ, predicada pels germans Kahkewaquonaby (P.Jones) i Thayendanegen (J.Jones), per?? cap el 1870 no comen??aren a rebre missioners cristians.

El 1854 fou creat l'estat de Minnesotta, que des del 1855 els constitu?? les primeres reserves, per?? el 90 % de les terres que els van prometre no els les van donar. El 30 de setembre del 1854 s'hi cre?? la reserva de l'Anse a Michigan. El 1855 els EUA negociaren amb els grups de Detroit, Sault Ste. Marie, Grand River, Grand Traverse, Little Traverse, i Mackinac; el 1860 es va crear la reserva de Bay Mills (Michigan) i el 1864 la de Saginaw. El 1867 es constituiria la reserva de White Earth, merc?? els oficis de Hole-in-the-Day, on des del 1886 es van dedicar a l'agricultura. Durant aquests anys destacarien els l??ders religiosos ojibwa David Sawyer Kezhegowinnenne (1812-1889) capell?? metodista, John Mink Zhonii???a Giishing (1850-1943) sacerdot del Midewiwin a Court oreilles, qui don?? informaci?? als antrop??legs, i el seu net James Mustache Opwagon (???Pipa???, 1904-?), l??der religi??s del seu poble, aix?? com el presbiteri?? James Redsky Eshkwaycheezhik (?????ltim cel???,1899-?).

El 1864 el cap dels de Pembina, Little Shell, va signar un tractat amb els EUA merc?? el qual se???ls assignava 8 milions d'acres de boscos del llac, per?? en els 30 anys seg??ents la reserva fou dr??sticament redu??da per la pressi?? dels blancs, de manera que en el 1970 potser restaven 72 milles quadrades de les 1.150 que n???eren titulars. D'altres foren cedides a la reserva de Fort Totten, per?? la majoria foren arrabassades sense pagament. Endem??s, des del 1887 se???ls aplic?? dr??sticament l'Allotment act pel qual es parcel??laven les terres de les reserves. El 1880 els van prndre 13.000 acres a Leech lake, i el 1895 el seu cap Bugonegijig fou arrestat per posseir licor i intentar recuperar les terres (el president el va indultar el 1898). El 1909 una investigaci?? federal va concloure que el 80 % de llurs terres no els pertanyia realment, mentre que a la reserva de White Earth un 60 % dels habitatns hi patia tuberculosi, el 33 % tracoma i el 20 % la s??filis. El 1911 Charles T. Wright, fill del venerat capdill Wabanquot/White Cloud va demanar a la BIA que apart??s del govern tribal als mestissos, per?? no va tenir ress??. El 1905 hi havia 1.214 indis a Lac Court Oreilles. El 1913 es va crear la reserva de Hannaville (Michigan) i el 1917 van morir de grip el 40 % dels que vivien amb els cree al llac Nipigon.

Frances Densmore va conviure entre ells del 1907 al 1930 i en va descriure els costums. El 1934 s'aprovaria l'IRA, que beneficiaria sobretot les reserves de White Earth, Red Lake i Leech Lake. Durant la Segona Guerra Mundial els chippewa tingueren el seu heroi en la figura de l'aviador Charles Moose, per?? durant la mateixa ??poca tamb?? es constituiria la Minnessota Chipewa Tribe.

Les primeres reivindicacions foren dirigides en els anys 60 per Roger Jourdain, cap dels de la Reserva Red Lake, i un dels impulsors de la Twin Cities Chippewa Council, creada a Minneapolis el 1968. El 1952, endem??s, intentaren traslladar els 7.000 ojibwa de Turtle Mountain (Dakota del Nord) a les ciutats, per?? l'estat es va negar i com a conseq????ncia els intentaren imposar la Termination el 1959 tot enviant-los als red ghettos de Minneapolis sense cap ajut estatal. El 1974 els Sault Sainte Marie foren reconeguts com a tribu federal.

S'iniciaren aleshores diverses batalles legals dels indis contra legislaci?? estatal i federal. Aix??, el juny del 1976 Russell i Helen Bryan aconseguiren una sent??ncia merc?? la qual no havien de tributar per una casa m??bil a Meech Lake (Minnessotta). El 1972 el cas Gurnoe vs Wisconsin els permet?? pescar fora dels l??mits de la reserva al Llac Superior. En total, el 1976 van guanyar en plets $10,109,003.55 per violaci?? de tractats Durant els anys setanta tamb?? es descobr?? petroli a les antigues terres de Little Shell, de manera que el govern federal ofer?? 52 milions $ com a compensaci??. El capdill Keyon Little Shell (mort el 1976) succe?? com a portantveu tribal Mary Cornelius, cosina segona del pare de Leonard Peltier i militant de l'AIM, qui intent?? conv??ncer a la tribu que no acceptessin ja que perdrien el dret a qualsevol reclamaci?? posterior i podrien explotar-les qual vulguessin.

Aquests militants ha vist com des del 1969 la BIA li ha fet perdre un net a la seva filla d'una pallissa i l'ha perseguit. Endem??s, la situaci?? social i sanit??ria ??s deplorable, com ho mostra el fet que el 1970 els d'Ontario patiren l'epid??mia Minimata. I el 1989-1990 els de Wisconsin protagonitzaren alguns actes de viol??ncia tot reivindicant els seus drets de pesca. El 1984 foren reconeguts com a tribu els Grand Traverse (Michigan), el 1988 la Lac Vieux Desert Band i el 1994 la Pokagon Band. El 1984 els de Bay Mills van crear un casino.

[edita] Llista de chippewa

[edita] Refer??ncies

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Chippewa
  • F. Densmore, Chippewa Customs (1929, repr. 1970)
  • H. Hickerson, The Chippewa and Their Neighbors (1970)
  • R. Landes, Ojibwa Sociology (1937, repr. 1969)
  • R. Landes, Ojibwa Woman (1938, repr. 1971)
  • F. Symington, The Canadian Indian (1969)
  • HORNBECK-TANNER, Helen (1989) The ojibwa Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.

[edita] Enlla??os externs