Charles Barkley
De Viquip??dia
Sobrenom: | Sir Charles The Round Mound of Rebound The Chuckster |
---|---|
Posici??: | Aler pivot |
Al??ada: | 1,98 metres |
Pes: | 114 quilos |
Equip: | Retirat (NBA) |
Nacionalitat: | Estatunidenc |
Nascut: | 20 de febrer de 1963 Leeds, Alabama |
Mort: | |
Carrera: | 1984 ??? 2000 |
Premis: | {{{premis}}} |
Charles Wade Barkley (nascut el 20 de febrer de 1963 a Leeds, Alabama) ??s un ex-jugador de b??squet estatunidenc que va jugar durant 16 temporades com a professional a la NBA, en les d??cades dels 80 i els 90. Est?? considerat un dels millors alers pivot en la hist??ria de la lliga. L'anomenaven "El Gras" pel seu sobrep??s per?? malgrat la seva escassa al????ria per a lluitar amb els pivots, va arribar a ser m??xim rebotejador de la NBA en la temporada 1986-87 jugant amb els Philadelphia Sixers amb una mitjana de 14.6 rebots per partit.
Va ser seleccionat en el millor quintet de la lliga en tres ocasions, en el segon en cinc i en el tercer en una. El 1993 va ser triat MVP de la temporada i tres anys despr??s entre els 50 millors jugadors de la hist??ria de la NBA. En 1992 i 1996 va disputar els Jocs Ol??mpics, guanyant la medalla d'or en ambd??s anys. A partir de 2006 forma part del prestigi??s Basketball Hall of Fame.
Des que es va retirar del b??squet, Barkley va iniciar una reeixida carrera com analista de la TNT en els partits de la NBA.
Taula de continguts |
[edita] Inicis
[edita] High School
Barkley va assistir a l'Insitut Leeds, on a causa de la seva altura comen???? com a suplent. No obstant aix??, durant l'estiu va cr??ixer bastants cent??metres, el que li va fer un buit en l'equip titular en el seu any s??nior, promitjant 19.1 punts i 17.9 rebots per partit. Va liderar al seu equip a un balan?? de 26-3 i fins a les semifinals estatals. Malgrat el seu joc, cap universitat es va interessar per ell fins a les semifinals estatals, partit en el qual va anotar 26 punts davant Bobby Llegeix Hurt, fitxatge de la Universitat d'Alabama. Un assistent de l'entrenador Sonny Smith de la Universitat d'Auburn va presenciar el matx i li va definir com "un tipus gros... que juga com el vent". Michael Wilbon", Barkley: the Great Wide Hope", The Washington Post, 23 d'abril de 1984 Barkley va assistir finalment a Auburn i es va llicenciar en empresarials.
[edita] Universitat
Barkley va jugar amb els Tigers durant tres temporades. Encara que va tenir en moltes ocasions problemes de pes (arribant a pesar 136 quilos), la seva carrera va ser excel??lent i va liderar la lliga en rebots cada any. Es va convertir en un jugador molt popular, excitant a l'afici?? amb taps i esmaixades malgrat la seva altura i desmesurat pes. A causa del seu f??sic i habilitats va ser conegut amb el sobrenom de "The Round Mound of Rebound".
En la seva carrera a Auburn, Barkley va jugar com a pivot malgrat ser considerablement m??s baix que tots els seus rivals. Va rebre nombrosos premis, inclosos el millor jugador de la Southeastern Conference el 1984, dues vegades en el millor quintet de la SEC i una selecci?? en el tercer equip de l'All-American en 1984. A m??s, Barkley va ser nomenat millor jugador de la d??cada dels 80 de la SEC pel diari Birmingham Post-Herald.
En els seus tres anys universitaris, Barkley promitj?? 14.1 punts amb un 65.2% en tirs de camp, 9.6 rebots, 1.6 assist??ncies i 1.7 taps per partit. En 1984, va apar??ixer per ??nica vegada en el torneig de la NCAA i va finalitzar amb 23 punts, 80% en tir, 17 rebots, 4 asist??ncies, 2 robatoris de pilota i 2 taps. El 30 de mar?? de 2001, el seu dorsal 34 va ser oficialment retirat per Auburn.
[edita] NBA
[edita] Philadelphia 76ers
Despr??s del seu any j??nior a Auburn, Barkley va decidir deixar la universitat i declarar-se elegible per al Draft de l'NBA del 1984. Va ser seleccionat en la cinquena posici?? per Philadelphia 76ers, dos llocs darrere de Michael Jordan. Es va unir a un veter?? equip que inclo??a a Julius Erving, Moses Malone i Maurice Cheeks; jugadors que van guanyar el campionat amb els 76ers en 1983. Sota la tutela de Malone, Barkley va ser capa?? de controlar els seus problemes de pes i va aprendre a preparar i condicionar-se correctament per a un partit. Promitj?? 14 punts i 8.6 rebots per partit en la seva primera temporada en la lliga, sent triat en el millor quintet de rookies. En els playoffs, els 76ers van avan??ar fins a les Finals de Confer??ncia, per?? van ser frenats per Boston Celtics en cinc partits. En la seva primera postemporada en la NBA, Barkley va aportar 14.9 punts i 11.1 rebots per matx.
Durant el seu segon any, Barkley es va convertir en el m??xim rebotejador de l'equip amb 12.8 punts per partit i en el segon m??xim anotador amb 20 per partit. Com a aler pivot titular de l'equip, va ser nomenat en el segon millor quintet de la temporada i promitj?? als playoffs 25.0 punts amb un 57.8% en tirs de camp i 15.8 rebots per partit. Malgrat el seu enorme treball, Milwaukee Bucks va eliminar als 76ers en les Semifinals de Confer??ncia per un ajustat 4-3. En la temporada 1986-87, Malone va ser traspassat als Washington Wizards i Barkley va assumir el control com l??der de l'equip. Va aconseguir el seu primer t??tol com m??xim rebotejador de la lliga amb 14.6 per partit i va liderar tamb?? la lliga en rebots ofensius promitjant-ne 5.7 per partit. Durant la temporada regular va aportar 23 punts amb un 59.4% en tirs, disputant el seu primer All-Star Game i formant part del segon millor quintet de la lliga per segon any consecutiu. En playoffs, les seves mitjanes van ser de 24.6 punts i 12.6 rebots per partit, caient de nou davant els Bucks aquesta vegada en primera ronda.
La seg??ent temporada Erving va anunciar la seva retirada del b??squet i Barkley es va convertir en el jugador franqu??cia. Jugant 80 partits i promitjant 28.3 punts amb un 58.7% en tirs de camp i 11.9 rebots per partit, Barkley va apar??ixer en el seu segon All-Star Game consecutiu i per primera vegada va ser triat en el millor quintet de la temporada. El seu singular estat de celebritat com a jugador franqu??cia dels 76ers va donar com resultat la seva primera aparici?? en la portada de la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated. Per primera vegada des de la temporada 1974-75, els 76ers no es van classificar per als playoffs. En la seg??ent temporada Barkley va continuar en els seus n??meros; 25.8 punts, 57.9% en tirs i 12.5 rebots per partit, jugant el seu tercer All-Star Game consecutiu i sent nomenat novament en el millor quintet de la lliga. No obstant aix??, a pesar que Barkley va contribuir amb 27 punts, 64.4% en tirs, 11.7 rebots i 5.3 assist??ncies, els 76ers van ser eliminats en primera ronda pels New York Knicks.
Durant la temporada 1989-90, malgrat rebre m??s vots per al primer lloc, Barkley va finalitzar segon en la votaci?? de l'MVP de la temporada darrere de Magic Johnson, base de Los Angeles Lakers. Malgrat aix??, va ser nomenat jugador de l'any per The Sporting News i Basketball Weekly. Promitj?? 25.2 punts, 11.5 rebots i un 60% en tirs de camp, sent triat en el millor quintet de la temporada per tercer any consecutiu i apareixent una vegada m??s en l'All-Star. Va liderar als 76ers a 53 vict??ries en la temporada regular, perdent amb Chicago Bulls en les Semifinals de Confer??ncia. En una nova postemporada sense ??xit, Barkley promitj?? 24.7 punts i 15.5 rebots per partit. El seu excepcional joc va continuar en la seva setena temporada com professional, tenint com nombres 27.6 punts, 57% en tirs i 10.1 rebots per matx i sent nomenat MVP de l'All-Star despr??s de liderar a l'Oest a la vict??ria per 116-114 amb 17 punts i 22 rebots, millor marca rebotejadora en un All-Star des dels 22 de Wilt Chamberlain el 1967. Als playoffs, va caure de nou davant els Bulls en Semifinals de Confer??ncia, amb Barkley contribuint amb 24.9 punts i 10.5 rebots per nit.
La temporada 1991-92, va ser l'??ltima de Barkley en els 76ers i en ella va canviar el seu dorsal 34 pel 32 en honor a Magic Johnson, jugador que va anunciar la seva retirada professional a l'haver anunciat que tenia el virus de la SIDA. A pesar que el nombre 32 estava retirat en la franqu??cia en honor a Billy Cunningham, va ser tornat a estar en funcionament exclusivament per a Barkley. En la seva ??ltima campanya com a sixer, Barkley promitj?? 23.1 punts, 55.2% en tirs i 11.1 rebots per partit. Va finalitzar la seva carrera en els 76ers com el quart m??xim anotador en la hist??ria de la franqu??cia amb 14.184 punts, tercer en mitjana de punts amb 23.3 per partit, tercer en rebots amb 7.079, vuit?? en assist??ncies amb 2.279 i segon en percentatge de tirs de camp amb 57.6%. Va liderar als 76ers en rebots i percentatge de tirs de camp en set temporades consecutives i en anotaci?? en sis. No obstant aix??, despr??s de diversos anys fracassant en playoffs i amb els 76ers amb un r??cord de 35-47 en la temporada 1991-92, Barkley va demanar el trasp??s. El 17 de juliol de 1992 va ser enviat als Phoenix Suns per Jeff Hornacek, Tim Perry i Andrew Lang.
Durant les seves vuit temporades a Philadelphia es va convertir en un dels jugadors m??s populars de la NBA, tenint la seva pr??pia figura publicada per la companyia de joguines Kenner i tamb?? la seva pr??pia l??nia de sabates per Nike. No obstant aix??, el seu joc obert i agressiu tamb?? va causar problemes i pol??miques, com la baralla amb el pivot Bill Laimbeer de Detroit Pistons en 1990, un lamentable espectacle que va portar m??ltiples multes per part de la NBA, i una escopinyada a un fan. Aquest ??ltim incident va ser degut al fet que una part del p??blic constantment va insultar racialmente a Barkley durant un partit contra New Jersey Nets el mar?? de 1991, pel que el jugador es va girar i va escopir equivocadament a una jove noia. Rod Thorn, el per llavors President d'Operacions de la NBA, va suspendre a Barkley sense sou i amb 10.000 d??lars.
[edita] Phoenix Suns
El trasp??s de Barkley als Suns va beneficiar tant al jugador com al seu nou equip. Promitj?? 25.6 punts, 52% en tirs de camp, 12.2 rebots i 5.1 assist??ncies per partit, liderant als Suns al millor r??cord de la NBA, 62-20. Barkley va ser nomenat MVP de la temporada en el seu primer any en Phoenix, a m??s de disputar el seu set?? All-Star Game consecutiu. Es va convertir en el tercer jugador en la hist??ria a ser MVP en la primera temporada en el seu nou equip despr??s de ser traspassat, a m??s de guiar als Suns a les seves primeres Finals de la NBA des de 1976, perdent davant Chicago Bulls en sis partits. En playoffs, Barkley va signar 26.6 punts i 13.6 rebots per partit.
En la temporada 1993-94, Barkley va jugar amb molts problemes de lesions, promediando 21.6 punts i 11.2 rebots en 65 partits. Va ser seleccionat per a disputar l'All-Star Game, encara que no ho va poder jugar per lesi??, i nomenat en el segon millor quintet de la lliga. Amb Barkley lluitant contra les lesions, els Suns van aconseguir un balan?? de 56-26 i van arribar fins a les Semifinals de Confer??ncia. Malgrat comen??ar la s??rie davant Houston Rockets guanyant per 2-0, van caure eliminats en set partits en mans dels posteriors campions de la NBA. Malgrat les lesions, en el tercer partit de la primera ronda que els enfrontava a Golden State Warriors, un memorable Barkley va anotar 56 punts amb 23 de 31 en tirs de camp, per llavors la tercera millor marca anotadora en la hist??ria dels playoffs. Despr??s de plantejar-se la retirada en pretemporada, Barkley va tornar per a disputar la seva onzena temporada i guanyar la batalla a les lesions. Va apar??ixer per novena vegada consecutiva en l'All-Star Game i promitj?? 23 punts i 11.1 rebots en la temporada regular, liderant als Suns a un r??cord de 59-23. En postemporada, malgrat anar per davant 3-1 en les Semifinals de Confer??ncia, van perdre de nou davant els Rockets en set partits. Barkley va aportar 25.7 punts i 13.4 rebots per partit en playoffs, per?? no va jugar en el set?? partit davant els Rockets per una lesi?? a la cama.
La campanya 1995-96 va ser l'??ltima de Barkley en els Suns. Va liderar a l'equip en anotaci??, rebots i robatoris de pilota, disputant un any m??s l'All-Star Game i aconseguint el 22 de novembre de 1995 el seu 18?? triple-doble. Es va convertir en el des?? jugador en la hist??ria de la NBA a aconseguir 20.000 punts i 10.000 rebots, i en playoffs promitj?? 25.5 punts i 13.5 rebots per a caure eliminats per San Antonio Spurs en la primera ronda. En l'estiu, Barkley va ser traspassat a Houston Rockets per Sam Cassell, Robert Horry, Mark Bryant i Chucky Brown.
[edita] Houston Rockets
El trasp??s de Barkley als Rockets en 1996 va ser el seu ??ltim intent per a intentar aconseguir un anell de campi??. Va fitxar per un veter?? equip que inclo??a a dos jugadors nomenats entre els 50 millors de la hist??ria de la NBA com eren Hakeem Olajuwon i Clyde Drexler. Va continuar amb problemes de lesions durant la temporada i solament va jugar 53 partits, perdent-se a m??s quatre partits per sanci??. Va ser el segon m??xim anotador de l'equip amb 19.2 punts amb un 48.4% en tirs de camp, sent la primera vegada des del seu any rookie que baixava dels 20 punts per partit. Amb Olajuwon absorbint la major part del joc ofensiu dels Rockets, Barkley es va centrar m??s en rebotejar, capturant-ne 13.5 per partit, segona millor marca de la seva carrera. Els Rockets van finalitzar la temporada regular amb un balan?? de 57-25 i van arribar fins a Finals de Confer??ncia, on van ser eliminats en sis partits pels Utah Jazz. Barkley promitj?? 17.9 punts i 12 rebots per partit en una altra postemporada sense ??xit.
La temporada 1997-98 va ser una altra campanya plagada de lesions per a Barkley. Promitj?? 15.2 punts i 11.7 rebots per matx, finalitzant l'equip la temporada amb un mediocre 41-41 i caient en primera ronda davant els Jazz. Limitat per les lesions, Barkley tan solament va disputar quatre partits als playoffs, promitjant 9 punts i 5.3 rebots en 21.8 minuts de joc. Durant la curta temporada del lockout, Barkley solament va poder disputar 42 partits, signant 16.1 punts i 12.3 rebots per partit. Es va convertir a m??s en el segon jugador en la hist??ria, despr??s de Wilt Chamberlain, a aconseguir 23.000 punts, 12.000 rebots i 4.000 assist??ncies. Despr??s d'un r??cord dels Rockets de 31-19, la seva participaci?? en playoffs va arribar a la seva fi a les primeres de canvi en mans de Los Angeles Lakers. En els ??ltims playoffs en la seva carrera, Barkley promitj?? 23.5 punts i 13.8 rebots. Va finalitzar la seva carrera en postemporada amb els seg??ents nombres; 22.1 punts, 54.1% en tirs de camp, 11.7 rebots i 3.9 assist??ncies per partit.
En el seu ??ltim any en la NBA, la seva temporada i carrera en la lliga va finalitzar prematurament despr??s de trencar-se el tend?? del seu cu??dricep esquerre el 8 de desembre de 1999 a Philadelphia, on va comen??ar la seva carrera en la NBA. Abans de la lesi??, les mitjanes de Barkley eren de 14.5 punts, 47.7% en tirs i 10.5 rebots per partit. Negant-se al fet que la de lesi?? sigui l'??ltima imatge en la seva carrera, Barkley va tornar en l'??ltim partit de la temporada regular despr??s de quatre mesos fora de les pistes. El 19 d'abril de 2000 davant Vancouver Grizzlies a casa, Barkley va anotar la seva ??ltima cistella despr??s d'un rebot ofensiu, disputant sis minuts i aconseguint dos punts, un rebot i una assist??ncia. Despr??s de la cistella, Barkley immediatament es va retirar i va posar fi a la seva magn??fica carrera de 16 anys a la NBA.
[edita] Jocs Ol??mpics
Medaller | |||
---|---|---|---|
Basquetbol | |||
Jocs Ol??mpics | |||
Or | Barcelona 1992 | b??squet mascul?? | |
Or | Atlanta 1996 | b??squet mascul?? |
Barkley va disputar els Jocs Ol??mpics el 1992 i 1996, guanyant la medalla d'or en ambd??s anys com membre de la selecci?? nord-americana. En 1992 va formar part de la primera selecci?? formada per jugadors de la NBA, compartint equip amb llegendes com Michael Jordan, Magic Johnson, Larry Bird, Scottie Pippen o Karl Malone. Aquest combinat va ser conegut com Dream Team, guanyant els sis partits de la classificaci?? per a les olimp??ades i els vuit del campionat. L'equip promitj?? 117.3 punts per partit i va guanyar els partits per un avantatge de 43.8 punts. Barkley va liderar a l'equip en anotaci?? amb 18 punts per partit, a m??s d'un 71.1% en tirs de camp, i aconseguint la per llavors millor marca anotadora en un partit amb 30 punts davant Brasil en la vict??ria per 127-83. Tamb?? va batre el r??cord de percentatge de triples amb un 87.5%, va capturar 4.1 rebots i va robar 2.6 balons per trobada.
En els Jocs Ol??mpics d'Atlanta de 1996, Barkley va liderar a l'equip en anotaci??, rebots i percentatge de tirs de camp. Promitj?? 12.4 punts, 81.6% en tirs i 6.6 rebots, ajudant a la selecci?? nord-americana a un perfecte balan?? de 8-0 i guanyant la medalla d'or.
NBA | Els 50 millors jugadors de tots els temps |
---|
Kareem Abdul Jabbar | Nate Archibald | Paul Arizin | Charles Barkley | Rick Barry | Elgin Baylor | Dave Bing | Larry Bird | Wilt Chamberlain | Bob Cousy | Dave Cowens | Billy Cunningham | Dave DeBusschere | Clyde Drexler | Julius Erving | Patrick Ewing | Walt Frazier | George Gervin | Hal Greer | John Havlicek | Elvin Hayes | Magic Johnson | Sam Jones | Michael Jordan | Jerry Lucas | Karl Malone | Moses Malone | Pete Maravich | Kevin McHale | George Mikan | Earl Monroe | Hakeem Olajuwon | Shaquille O'Neal | Robert Parish | Bob Pettit | Scottie Pippen | Willis Reed | Oscar Robertson | David Robinson | Bill Russell | Dolph Schayes | Bill Sharman | John Stockton | Isiah Thomas | Nate Thurmond | Wes Unseld | Bill Walton | Jerry West | Lenny Wilkens | James Worthy |