Ceuta

De Viquip??dia

Ceuta ??s una ciutat aut??noma d'Espanya, reconeguda per la constituci?? espanyola de 1978.

La ciutat antiga ??s situada al centre de l'istme que uneix la pen??nsula del Monte Hacho i el continent i s'ha est??s al voltant d'una ??mplia badia.

Taula de continguts 1 Poblaci?? 2 Economia 3 Govern i administraci?? 4 Hist??ria 4.1 Etimologia 4.2 Evoluci?? hist??rica 5 Enlla??os externs

[edita] Poblaci??

Ceuta compta actualment amb 75.276 habitants. La poblaci?? espanyola inclou la d'origen magreb??, hind??, xin??s i jueva. * Lleng??es: L'idioma oficial ??s el espanyol. La poblaci?? d'origen magreb?? parla tamb?? ??rab, en una varietat local anomenada Dariya d'??s exclusivament oral del ??rab marroqu?? del nord. Aquesta llengua no t?? reconeixement oficial. * Gentilici: Ceut??. Col??loquialment als ceut??s se'ls diu "verats", nom que es deriva del peix cridat verat o verdel.

[edita] Economia

El port ??s de tr??fic intens (importaci?? de productes manufacturats i exportaci?? de minerals, bestiar i fusta) i, juntament amb l'activitat pesquera, representa la base econ??mica de la poblaci??. T?? ind??stria derivada d'aquesta darrera activitat (conserves de peix), a m??s de l'artesana tradicional (cuir, tapissos).

[edita] Govern i administraci??

La Constituci?? Espanyola de 1978 estableix en la seva disposici?? transit??ria cinquena que les ciutats de Ceuta i Melilla podran constituir-se en Comunitats aut??nomes si aix?? ho decideixen les seves respectius Ajuntaments mitjan??ant acord adoptat per la majoria absoluta dels seus membres i aix?? ho autoritzen les Corts Generals, mitjan??ant una llei org??nica, en els termes previstos en l'article 144. Ceuta t?? la denominaci?? de Ciutat Aut??noma de Ceuta, arran de l'aprovaci?? del seu Estatut d'Autonomia, que ??s la Llei Org??nica 1/95, publicada en el Butllet?? Oficial de l'Estat (B.O.E.) de data 14 de mar?? de 1995, i entr?? en vigor l'endem?? de la seva publicaci??.

Des de finals de 2005 est?? en projecte la reforma de l'Estatut d'Autonomia, on a m??s d'assumir majors compet??ncies, la Ciutat Aut??noma de Ceuta passaria oficialment a denominar-se Comunitat Aut??noma, equiparant-se completament a la resta de comunitats espanyoles.

La m??xima autoritat pol??tica ??s el Alcalde-President.

[edita] Hist??ria

[edita] Etimologia

L'origen del nom de Ceuta pot remuntar-se a la designaci?? donada pels romans a les set forestes de la regi?? (Septem Fratres). De Septem > Septa > Ceita > Ceuta. Al llarg de la hist??ria Ceuta ha estat successivament ocupada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, v??ndals, visigots, bizantins i musulmans, trobant-se, almenys des del segle XIII, com ho proven les Cantigas de Santa Maria de Alfons X el Savi, en la mirada de Castella dintre de l'??mbit d'un projecte expansionista d'aquesta Corona, els primers passos de la qual remunten al regnat de Ferran III el "Sant".

.

[edita] Evoluci?? hist??rica

La ciutat va ser fundada per colons fenicis i ocupada per grecs de Focea que la renomenaren "Hepta Adelphoi". El 319 aC, Cartago recobraria la ciutat, que va tornar a ser p??nica.

En 201 Cartago fou derrotada i reconeix el Regne de Num??dia com a senyor de la ciutat. En el 47 aC, aquesta passar?? a domini maurit??.

En l'any 40 dC Cal??gula s'annexiona el regne, i form?? part de la Maurit??nia Tingitana. Els romans l'anomenaren Septem Fratres a causa dels set turons que l'envolten. La regi?? del nord d'??frica i la ciutat cauen en el 429 en poder dels v??ndals. En el 534 el general bizant?? Belisari reconquesta la ciutat (campanyes en el nord d'??frica sota l'emperador Justini??). La dominaci?? seria breu, torn?? en mans visigodes. El 709 la ciutat va caure en mans musulmanes, a causa de les disputes internes entre els visigots. De fet, algunes llegendes parlen de la revolta del Comte de Ceuta, Juli??, com la causa de la seva caiguda.

El 788 va ser enva??da per l'emirat Idris??. Sota el califa omeia Abderraman III la ciutat va ser conquistada pel califat hisp??. La divisi?? que no gaire despr??s va sofrir el Califat en Regnes de Taifes d??na una breu independ??ncia a la ciutat, quan el 1061 Suqut al-Bargawati proclama la Senyoria Independent, fins que pat?? els moviments isl??mics almor??vit, almohade i benimerins.

En 1084 Yusuf ibn Tashfin instaura la dinastia almor??vit. En 1227 s'hi produ?? el martiri de Sant Daniel i els seus companys. En 1249 la dinastia dels assafins es va fer amb el poder a Ceuta. Segons el Tractat de Monteagudo de les Rectories (1291, entre Castella i Arag??) la ciutat romandria en mans de Castella. En el segle XIV, sent part del Regne de Granada, la ciutat entra en el joc de la pol??tica mediterr??nia de Castella. No obstant aix?? en el 1309 ??s conquistada pel Regne de Fes amb ajuda aragonesa. El 21 d'agost de 1415, el Rei de Portugal Joan I, amb els seus fills Don Eduard, Don Pere i Don Enric el Navegant desembarquen a les actuals platges de San Amaro i conquistaren la ciutat per al Regne de Portugal. Davant els desprop??sits de diversos capitans per a fer-se c??rrec de la ciutat despr??s de la conquesta, Pedro de Meneses es va presentar davant del Rei i amb un pal dit "Aleo" (amb el qual es feia un joc molt popular de l'??poca) va promulgar tal himne: "Senyor, amb aquest pal tinc prou per a defensar Ceuta de tots els seus enemics", a la pregunta de Joan I de Portugal de si era prou forta per a fer-se c??rrec de tal responsabilitat. Pedro de Meneses va ser designat primer Governador i Capit?? General de la Ciutat. El fam??s Aleo es conserva actualment en el Santuari de La nostra Senyora d'??frica i ha anat passant de m?? en m?? a trav??s de tots els Generals que accedeixen al comandament de la pla??a jurant defensar la ciutat tal com va citar Pedro de Meneses. Despr??s d'un tractat amb el Regne de Fes, aquest reconegu?? Ceuta com a portuguesa. La ciutat va ser reconeguda com portuguesa pels Tractat de Alca??ovas i Tractat de Tordesillas.

Despr??s de la mort de Rei Sebasti?? el Regne de Portugal s'incorpora a la monarquia hisp??nica. El 1640 Ceuta no segueix a Portugal en la seva secessi??, preferint mantenir-se sota la sobirania de Felip IV. En 1656, es concedeix a la ciutat Carta de Naturalesa i afegix el t??tol de Fidel??sima als quals ja ostentava de Noble i Leal.

En 1668 un Tractat amb Portugal reconeix la sobirania espanyola sobre Ceuta i la seva jurisdicci??. En 1704 voltada per terra, resisteix el setge brit??nic que va prendre Gibraltar. Tamb?? va resistir el setge (1694-1720) del sold?? Muley Ismail.

En 1812 la Junta de Ciutat passa a ser Ajuntament Constitucional. En 1859-1860 la Guerra d'??frica li va donar una nova delimitaci?? territorial. En 1912 fou suprimit el Penal i es va instaurar el Protectorat. En 1956 la independ??ncia del Marroc la va posar sota el punt de mira d'aquest pa??s, qui des d'aleshores la va reivindicar. Per?? el 1960 l'ONU estudi?? la descolonitzaci?? sense incloure Ceuta. En 1978 la Constituci?? Espanyola confirma l'espanyolitat de Ceuta i Melilla.

L'any 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut espec??fic, que tot i que no els concedeix capacitat legislativa, s?? que els permet proposar a les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes.

A difer??ncia de les comunitats aut??nomes, no t?? assemblea legislativa aut??noma pr??pia.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ceuta

• Web de la Ciutat Aut??noma de Ceuta
• Institut d'Estudis Ceutins
• Hist??ria de Ceuta
• Petici?? emesa per la Uni?? de Professors Marroquins de dret internacional sobre Ceuta i Melilla (en Franc??s)