Cervesa

De Viquip??dia

La cervesa (del g??l??lic cerev??s??a del mateix significat) ??s una beguda molt antiga producte de la fermentaci?? de l'ordi. Actualment es beu gasificada, i normalment fresca.

Per extensi??, la cervesa ??s qualsevol beguda alcoh??lica produ??da per fermentaci?? de cereals. Hist??ricament la cervesa era coneguda pels sumeris, egipcis,mesopot??mics, ibers (Vas cerveser del segle III aC de cer??mica ilergeta de Gebut, Soses) datada almenys des del 4000 aC. La cervesa pot ser diferent segons el lloc on es fa (tipus, gust, color) a causa dels ingredients emprats per fer-la.

Sembla ser que les cerveses primitives eren m??s denses que les actuals. Segons la recepta m??s antiga coneguda, el Papir de Z??sim de Pan??polis (segle III), els egipicis feien la cervesa a partir de pans d'ordi poc cuits que deixaven fermentar en aigua. Antigament a Orient s'usava arr??s i tamb?? bamb??.

Amb els segles, sobretot a partir de la romanitzaci??, la mediterr??nia es va consolidar com una zona b??sicament n??cola mentre que la cervesa es produia al centre i nord d'Europa i agafava la forma del que s'ent?? actualment per cervesa. Aix??, s'ext??n l'??s de malt d'ordi com a ingredient principal i tamb?? es comen??a a intriduir l'??s del ll??pol com a aromatitzant. Aquesta planta cannabi??cia confereix a la cervesa el seu gust amarg caracter??stic alhora que en facilita la conservaci??.

L'any 1516, el duc Guillem IV de Baviera va redactar la primera llei que fixava qu?? s'entenia per cervesa. Aquesta "llei de la puresa" o "Reinheitsgebot" establia que nom??s podia utilitzar-se aigua, malt d'ordi i ll??pol per a fer cervesa. Aquesta definici?? encara ??s la que defineix actualment l'estandard de cervesa a la major part del m??n.

A Catalunya, s'han trobat indicis d'el??laboraci?? de cervesa en jaciments prehist??rics com el de Gen?? (Lleida) o el de Begues (Barcelona), per?? no es pot parlar d'una veritable industria cervesera fins al segle XIX en que comencen a apar??ixer petites f??briques artesanals. La primera gran f??brica de cervesa catalana (i tamb?? la primera de l'Estat Espanyol) va ser oberta el 1864 per Louis Moritz a Barcelona.

Taula de continguts 1 Ingredients 1.1 Cereals 1.1.1 Tipus de cereals 1.2 Additius arom??tics 1.2.1 Ll??pol 1.2.2 Altres additius 1.3 Aigua 1.4 Ferments 2 Elaboraci?? 3 Classificaci?? 3.1 Criteris de classificaci?? 4 Hist??ria 4.1 Invenci?? 4.2 Cervesa com a aliment 4.3 Cervesa com a beguda 4.4 Evoluci?? dels ingredients 4.5 Cervesa monacal i laica 4.6 Lleis sanit??ries i comercials 4.7 Cervesa transparent 4.8 Elaboraci?? industrial 4.9 Elaboraci?? casolana 5 Estils 6 Vegeu tamb?? 7 Enlla??os externs

[edita] Ingredients

[edita] Cereals

L'elaboraci?? de cervesa es pot fer amb qualsevol cereal. Aquest per?? ha de ser preparat per tal que els seus sucres siguin m??s f??cilment fermentats. En alguns casos, una simple cocci?? ??s suficient (com en el cas del blat de moro) i en altres casos cal maltejar el cereal la qual cosa nom??s es fa per sistema amb l'ordi.

[edita] Tipus de cereals

Els diversos cereals que s'usen per a la cerveseria presenten cadasc?? varietats bot??niques que multipliquen les possibilitats d'elecci?? de l'elaborador. Actualment, en el mercat, se'n poden trobar fins a 60 tipus diferents. Per?? aquesta xifra augmenta considerablement si es t?? en compte el malteig casol??. B??sicament, els cereals es distingeixen en quatre categories:

• Malts base: clars, poc fornejats amb gran poder enzim??tic, que solen formar la m??s gran part o la totalitat de l'engranada. En concret aquests malts s??n anomenats lager, pale o pilis, segons el fabricant.
• Malts additius: de color ambre a negre, molt fornejats i amb poc o gens de poder enzim??tic. Solen ser usats en petites quantitats per incidir sobre el color o el gust de la cervesa o per algun motiu t??cnic propi a l'elaboraci??. N'hi ha doncs una gran varietat entre els que citar??em els malts negres, malts xocolata o malts torrefactes.

• Malts mixts: m??s torrats que els malts base per?? conserven propietats enzim??tiques suficients almenys per als seus propis sucres. De manera que poden ser usats com a base o com a additius. En aquesta categoria entre els malts de color caramel i ambre coneguts a Anglaterra com malts crystal (i derivats) i a Alemanya com a malts caramel. En aquesta ??rea, existeixen dos malts caramel particulars anomenats M??nic i Viena molt importants en la cerveseria d'aquell pa??s.
• Cereals crus, torrats o gelatinitzats: sense maltejar per tal d'afegir varietat en gustos, aromes, textura i altres caracter??stiques a la cervesa. Se solen usar en quantitats testimonials. A tall d'exemple, el malt de forment, l'ordi torrat, el s??gol torrefacte, els flocs d'ordi, el malt de s??gol o el malt vermell de forment.

[edita] Additius arom??tics

[edita] Ll??pol

Actualment, en l'elaboraci?? occidental de la cervesa, l'additiu principal que es fa servir per fer contrap??s a la dol??or del malt ??s el ll??pol (Humulus lupulus). D'aquesta planta, el que hom recull, ??s la flor femella sense fecundar. En ella, a la base de les bract??oles, hi ha unes gl??ndules que contenen la lupulina, l'ingredient que aportar?? a la cervesa l'amargor i els aromes propis juntament amb els ??cids amargs. Existeixen nombroses varietats bot??niques de ll??pol que s??n l'objecte de recerques intenses. Per la comprensi??, tamb?? es classifiquen en categories:

• Ll??pols amargs: aquests ll??pols s??n els que aporten m??s ??cids amargs que aromes. Els representants m??s coneguts d'aquesta categoria s??n el Brewer's Gold i el Northern Brewer o Nordbrauer.
• Ll??pols arom??tics: l??gicament, aquests aporten m??s elements arom??tics que amargs. En aquest apartat es coneixen especialment el zatec que defineix l'estil pilis de cervesa, l'spalt i el tettnang en l'??rea alemanya, i els golding i fuggles en l'??rea angl??fona. Ll??pols mixtes que aporten ambdues caracter??stiques juntes per b?? que menys accentuades. Aquesta categoria ??s molt variable i mal definida. Tanmateix es podrien citar el Hallertau i sobre tot els seus derivats bot??nics aix?? com el Hersbrucker i tamb?? derivats.

El ll??pol ??s molt delicat. Nom??s es pot usar en fresc durant els pocs mesos de la seva collita que coincideix amb la de la vinya: finals d'agost a octubre segons les varietats i el lloc. Fora d'aquest temps s'ha de condicionar de manera que el mercat presenta diverses formes que van del ll??pol assecat a l'extracte de ll??pol. L??gicament, a cada manipulaci?? es van perdent caracter??stiques no tenint el mateix resultat organol??ptic usar un ll??pol fresc o congelat que un oli de concentrat de ll??pol.

[edita] Altres additius

Al marge del ll??pol, hi ha hagut diversos altres additius bot??nics:

• Fruites: en una operaci?? ulterior a la fermentaci?? se li afegeix fruita, suc de fruita o xarop, procedint aix?? a una addici?? de sucres que provoquen una segona fermentaci??. Els tipus hist??rics s??n la cervesa de cirera (Kriek) i la de gerd (Frambozen). N'existeixen de molt m??s recent invenci??, de kiwi, d'albercoc, o de pl??tan, per exemple. Aquestes especialitats s??n t??piques i gaireb?? exclusives de la vall del Senne a B??lgica.
• Plantes: c??nem, roman??, flor de bruc, vesc, m??rica, castanya, etc., solit??riament o afegit el ll??pol.
• Esp??cies: molt utilitzades en el passat. Actualment encara es fan cerveses aromatitzades amb gingebre, coriandre, pela de taronja de Cura??ao, pebre, nou moscada, mac??s, etc.
• Altres: qualsevol cosa que qued??s b?? a gust de l'elaborador com mel molt emprat a les petites destil??laries franceses.

[edita] Aigua

Constitueix entre el 85 i el 92% de la cervesa.

A part de les caracter??stiques bacteriol??giques i minerals de potabilitat, cada tipus o estil de cervesa requerir?? un tipus diferent d'aigua. Actualment, gaireb?? totes les cerveseries tracten les aig??es de manera que aquesta sempre tingui les mateixes caracter??stiques per a una mateixa recepta de cervesa.

Minerals importants a controlar:

• Cal??: augmenta l'extracci?? tant de malt com de ll??pol en la maceraci?? i en la cocci??, i rebaixa la terbolesa i el color.
• Sulfats: reforcen l'amargor i la sequedat del ll??pol.
• Clorurs: donen una textura m??s plena i reforcen la dol??or.

[edita] Ferments

Els ferments s??n aquells microorganismes que realitzen la fermentaci??. En la cervesa es fa servir el Saccharomyces, un g??nere de fongs unicel??lulars.

D'aquest microorganisme, n'existeixen dos tipus b??sics diferents que defineixen els dos grans grups estil??stics de cerveses, la fermentada en superf??cie i la fermentada en profunditat.

• Saccharomyces cervesiae: el que es troba normlament en la natura. Actua a temperatures d'entre 12 a 24 ??C i se situa a la superf??cie del most. Les cerveses aconseguides amb aquest ferment s??n dites de fermentaci?? en superf??cie. Existeixen moltes variants adaptades a cada estil de cervesa. En especial existeix l'anomenat ferment Weizen i que aporta a les cerveses de forment del sud d'Alemanya, el seu gust caracter??stic.
• Saccharomyces uvarum (o S. carlsbergensis): una varietat del primer desenvolupada involunt??riament pels cervesers del sud d'Alemanya que sotmetien les seves cerveses a una maduraci?? a les baixes temperatures de coves dels Alps. Actua a temperatures d'entre 7 i 13 ??C i sol situar-se al fons del fermentador. Les cerveses aconseguides amb aquesta varietat s??n dites de fermentaci?? en profunditat.
• Altres: tamb?? poden intervenir altres ferments, especialment en cerveses anomenades de fermentaci?? espont??nia. En aquestes cerveses, l'elaborador no selecciona cap ferment sin?? que permet que tots els ferments en suspensi?? a l'aire s'introdueixin dins del most. Aix?? s'instal??len, a m??s del Saccharomyces, m??s de 50 altres ferments entre els que cal citar el Lactobacil??lus que produeix ??cid l??ctic, i el Brettanomyces que produeix ??cid ac??tic. Aquestes cerveses s??n doncs ??cides per definici??. La seva elaboraci?? requereix procediments especials destinats a rebaixar l'acidesa.

[edita] Elaboraci??

• Malteig: els sucres que cont?? el gra d'ordi no s??n immediatament accessibles i, en una fase pr??via, cal activar uns enzims presents en el propi gra que participaran en la reducci?? de les llargues cadenes de sucre. Aquesta operaci?? consisteix simplement en fer germinar els grans. Quan hom estima que l'activaci?? enzim??tica deguda a la germinaci?? es troba en el seu punt ??ptim, atura el proc??s reduint la humitat del gra a la seva m??nima expressi??. El producte aix?? aconseguit es diu malt verd. Despr??s, cal fornejar-lo. A baixes temperatures, la torrefacci?? ??s m??nima i es parla de malts clars (tamb?? anomenats malts Lager o malts Pale??? segons el pa??s on es produeixen). A mesura que hom augmenta la temperatura del forn, els malts resultants s??n cada cop m??s foscos. Poden arribar al punt de cremaci?? produint malts negres. El grau de torrefacci?? del malt determina el color de la cervesa.

Tots els altres cereals coneguts es poden usar en la seva forma maltejada per b?? que aquest procediment nom??s sigui indispensable en el cas de l'ordi. En aquest cas, el malteig serveix per a aconseguir aromes diferenciats o efectes t??cnics concrets.

• Engranada: Aquesta etapa consisteix en la barreja en sec dels diversos grans, maltejats o no, que intervenen en la recepta. La proporci?? dels constituents defineix el perfil del gra, el color i la transpar??ncia de la cervesa.
• Empastatge: Hom tira el gra en aigua a una temperatura de 37??C.
• Maceraci??: Cal sotmetre la barreja de malt i aigua a una s??rie d'operacions destinades activar diversos enzims que redueixen les cadenes llargues de sucres en sucres m??s simples i fermentables. Principalment, es tracta de fer passar la mestura per diverses etapes m??s o menys llargues de temperatura, cada etapa essent ??ptima per a enzims diferents.
• Final de maceraci??: Quan l'elaborador considera que el l??quid cont?? tots els elements necessaris per a la seva recepta, atura totes les operacions qu??miques portant el l??quid a la temperatura de 82??C destruint aix?? tots els enzims.
• Filtratge: Cal retirar el gra del l??quid. Aix?? es fa per filtratge. El resultat ??s per una banda el most, un l??quid que cont?? tot all?? que l'elaborador a extret del gra i que es troba dissolt en aigua, i per altra banda, el gra sobrer que habitualment serveix de farratge.
• Cocci?? i addicions de ll??pol: l'elaborador sotmet el most a una cocci?? d'entre un quart d'hora a 2 hores. Aquesta cocci?? serveix principalment per destruir tots els microorganismes que hagin pogut introduir-se en el most. T?? tamb?? altres funcions t??cniques com ara el control del pH del most, etc. Durant aquesta etapa s'introdueixen els ll??pols. Els que aporten principalment amargor s??n introdu??ts al principi mentre que els arom??tics entren cap al final d'aquesta etapa. Acabada aquesta operaci??, hom procedeix a retirar les restes de ll??pol. En aquest moment, el most ??s un brou de cultiu que podria infectar-se molt r??pidament.
• Refrigeraci??: Com que no es pot inocular el ferment a temperatures m??s altes que 35??C, i per evitar que qualsevol altre microorganisme entri en el most, se'l refreda el m??s r??pidament possible.
• Inoculaci?? del ferment: l'elaborador introdueix un cultiu del ferment que ell mateix ha desenvolupat o que ha obtingut en un banc de ferment.
• Fermentaci??: el ferment primer es reprodueix molt activament consumint l'oxigen contingut en el most. ??s l'etapa en la que es pot veure una gran quantitat d'escuma i un important bombolleig. Quan s'acaba l'oxigen, el ferment comen??a a consumir el sucre i el transforma en alcohol i anh??drid carb??nic. Aquestes etapes poden cobrir entre una i tres setmanes. Al cap d'aquest temps, les cerveses Lager (de baixa fermentaci??) industrials s??n filtrades, pasteuritzades i envasades amb afegit de CO₂ i distribu??des.
  • Segones fermentacions: les cerveses m??s artesanes s??n envasades amb addicions de sucre (o de most) i de ferment fresc. Aix?? provoca una segona fermentaci?? en ampolla, responsable de l'efervesc??ncia de la cervesa.
• Maduraci??: hi ha cerveses que reben un temps prudencial de maduraci?? en ambients controlats per tal d'afavorir la segona fermentaci?? i el desenvolupament adequat de gustos i aromes. El temps de maduraci?? pot anar de dues setmanes a tres mesos. Alguns tipus de cervesa ja fets per a ser madurats molt de temps poden ser sotmesos a maduracions de fins a tres anys.

[edita] Classificaci??

Existeixen diversos criteris de classificaci?? de les cerveses. Les diverses associacions i els experts es posaren d'acord en els anys 70 per elaborar una classificaci?? de les cerveses basades en aquests criteris i en les descripcions dels propis elaboradors.

[edita] Criteris de classificaci??

Els diferents tipus cl??ssics de cervesa que han anat apareixent des del segle XVIII s??n anomenats "Estils". Aquests estils s'han desenvolupat espont??niament especialment en funci?? dels ingredients que l'elaborador tenia al seu abast en ??poques de dificultosa comunicaci??. Per?? per al coneixment teoric, s'han fet servir, a part de l'autodenominaci?? de cada zona, els criteris de distinci?? seg??ents:

• Tipus de fermentaci??:
  • Alta fermentaci?? (inclou les de fermentaci?? espont??nia).
  • Baixa fermentaci??

• Ingredients:
  • Segons el tipus de gra.
• Aspecte:
  • Color: negra, ambre, roja o rosa.
  • Transpar??ncia: clares i t??rboles.
• Procediments particulars:
  • Cervesa fumada (amb el malt fumat a la llenya)
• Proced??ncia o denominaci?? d'origen:
  • Controlat per les administraciosn p??bliques.

[edita] Hist??ria

Vegeu Hist??ria de la cervesa

[edita] Invenci??

L'agricultura va apar??ixer entre la revoluci?? del neol??tic i l'edat dels metalls a la zona de Mesopot??mia. Des de llavors que ja se n'ha trobat rastres.

Antigament, el fenomen de la fermentaci?? era concebut com un acte procedent de les divinitats amb fort car??cter m??gic. En certa forma, com els terrissaires o els fargaires, l'home substitu??a a la Mare Terra i provocava i domesticava un fenomen div??. Aix?? ??s com la cervesa fou concebuda com a beguda sagrada plaent als D??us. I no s??n rars els texts en els que es descriu una ofrena en la que figura la cervesa com a aliment sagrat.

[edita] Cervesa com a aliment

Originalment oferia dos avantatges b??sics com a aliment.

• Una repartici?? m??s variada dels aliments principals.
• Una beguda lliure de la contaminaci?? bacteriana gr??cies a l'esterilitzaci?? de l'alcohol.

[edita] Cervesa com a beguda

La cervesa es diferenci?? clarament del pa i pass?? a ser una beguda independent de la panificaci??, simplement quan es comen???? a filtrar i doncs, a beure sense canya. Se solia aromatitzar amb nombroses coses i barrejar amb vi o amb hidromel. Tampoc era rar el fet d'aigualir-la.

Quan la cervesa es pogu?? en grans quantitats, tamb?? baix?? sensiblement la seva qualitat. Aix?? ??s doncs com en molts llocs del Mediterrani cl??ssic, aparegu?? la cervesa com a beguda de taverna i tabola. L'??nic lloc on sembla que la cervesa no tingu?? gaire preg?? fou l'Antiga Gr??cia on dominava el vi. Per tot arreu de la resta de la conca, la cervesa fou la beguda popular i alhora sagrada. En concret, a Roma, en els baixos fons, se'n consumia quantitats ingents. I per elaborar-la es feren arrencar vinyes. Cosa que cre?? un important conflicte amb els adeptes del vi.

[edita] Evoluci?? dels ingredients

Originalment, les cerveses solien fer-se amb un cereal antecessor del blat anomenat espelta. Per?? ben aviat, s'imposaren el blat i l'ordi en la cerveseria. El blat m??s agradable en la seva forma s??lida fou reservat a la panificaci?? i l'ordi fou destinat a la cervesa. En ??poques molt remotes, per??, l'ordi no es feia servir cru. Es feien uns pans, cuits a diversos nivells i que es conservaven molt b??. Per fer la cervesa, s'esmicolava el pa i es barrejava en aigua. Despr??s d'escalfar i de coure la barreja, es deixava fermentar uns dies. Existeixen molts testimonis gr??fics i documentals a la regi?? de Mesopot??mia que descriuen com els consumidors usaven d'una canya per a beure la cervesa sense trobar-se amb els trossos de pa.

Els egipcis comen??aren la seva cerveseria amb pans com els Sumeris, per?? sembla ser que foren els inventors del malteig. I tant a Mesopot??mia com a Egipte, es feren grans quantitats de cervesa de molts tipus diferents identificats pel seu color, cosa que indica que ja controlaven el grau de torrefacci?? dels pans o del gra.

No fou fins a l'edat mitjana que s'hi afeg?? el ll??pol. I en el segle XX quan es f??u impensable no prendre-la freda.

[edita] Cervesa monacal i laica

Durant l'edat mitjana al nord d'Europa els frares tingueren els seus propis cellers productors de cervesa. Per aix?? s'establ?? un conflicte d'interessos entre els elaboradors laics que havien de pagar impostos de tota mena i els elaboradors monacals que disposaven de mat??ria prima en grans quantitats i en condicions molt avantatjoses i d'exempcions fiscals diverses. Cap al segle XV, els elaboradors laics degueren inventar-se un nou tipus de cervesa, m??s barat, que els permet??s sobreviure malgrat la compet??ncia dels frares. Aqu?? radica la difer??ncia hist??rica entre la cerevisia dels frares, m??s densa, m??s aromatitzada i m??s cara, i la bier dels laics, menys alimentosa, m??s refrescant i barata, aromatitzada nom??s amb ll??pol.

[edita] Lleis sanit??ries i comercials

Des de molt antic, els elaboradors han afegit nombroses coses en la cervesa. Estan documentades fins i tot exageracions com el fetge de vedella. Tant ??s aix?? que des del segle XIV, apareixen a Alemanya i a Anglaterra lleis per regular el que hom afegia a la cervesa. La culminaci?? de totes aquestes lleis ??s la Llei de Puresa bavaresa (Reinheitsgebot) edictada pel rei Guillem IV de Baviera el dia de 23 d'abril de 1516. En aquest el rei determinava que la cervesa nom??s podia ser feta amb aigua, malt d'ordi i ll??pol. Aquesta llei f??u desapar??ixer moltes receptes particulars de cervesa dels territoris on fou d'aplicaci??, especialment de les especialitats en les que calia afegir algun sucre o variar en els aromatitzants bot??nics. En altres pa??sos, les lleis no foren tant estrictes i es permeteren conservar receptes en les figuraven alguns additius.

La llei de puresa tamb?? contribu?? notablement a augmentar la fortuna del rei que detenia el monopoli de la producci?? de l'ordi.

[edita] Cervesa transparent

Durant el segle XIX els cervesers txecs i alemanys inventaren i desenvoluparen una cervesa que havia de tenir bon aspecte puix que es comen??ava a escampar l'??s dels recipients transparents. S'inventaren formes diverses i m??s eficaces de filtrar la cervesa i la feren m??s clara. Una forma que ja coneixien de clarificar la beguda era la d'allargar considerablement la maduraci?? a baixes temperatures. Aix?? aparegu?? la cervesa Lager (de l'Alemany: magatzem) i el propi ferment de baixa fermentaci?? que fou identificat a posteriori. Actualment, la majoria de les cerveses industrials s??n fetes segons aquest sistema. Dins de la categoria de les cerveses Lager les pils, origin??ries del poble de Pilsen s??n fetes amb malts de Mor??via i, sobre tot, ll??pol Saaz o Zatec.

[edita] Elaboraci?? industrial

Des de finals de segle XIX la hist??ria de la cervesa es confon amb el desenvolupament de m??todes que permeten l'elaboraci?? massiva de la cervesa. Fins ben entrats els anys 70 del segle XX, van desapareixent grans quantitats de receptes i es va uniformitzant mundialment la producci??, principalment de cerveses Lager.

[edita] Elaboraci?? casolana

En els anys 70, torna a apar??ixer la idea de produir cervesa casolana. I va tornar a brotar per l'inter??s que tingueren els elaboradors casolans americans per reproduir les cerveses tradicionals europees. Fins al punt que importants elaboradors de talla mitjana han apostat per produir cerveses hist??riques i per ressuscitar receptes perdudes. Les associacions d'elaboradors i consumidors desenvoluparen (o propiciaren) tamb?? la degustaci?? i l'apreciaci?? cient??fica o professional de la cervesa. Aquesta corrent pass?? de nou l'Atl??ntic en els 80 per arribar primer a Anglaterra i despr??s a la resta de pa??sos d'Europa.

[edita] Estils

Anomenem "estils" els tipus de cervesa. Els estils constitueixen fam??lies de productes que presenten similituds en l'elecci?? de mat??ries i en procediments. Els principals estils s??n:

Alta fermentaci??

• Estils Alemanys
  • Altbier
  • K??lsch
  • Rauchbier
  • Steinbier
  • Weizenbier o Weissbier (blanca o "de blat")

• Estils Belga/Flamenc/Holand??s
  • Cervesa d'abadia Bi??re d'abbaye.
  • Cervesa fruitada Bi??re aux fruits.
  • Cervesa ambr??e (color d'ambre)
  • Cervesa blanca o de blat Bi??re blanche/Witbier.
  • Cervesa blonde Bi??re blonde. (Lager)
  • Cervesa brune (Negra)
  • Cervesa dubbel Bi??re dubbel. (Abadia fosca)
  • Cervesa ??pic??e (amb especies)
  • Cervesa rossa forta Bi??re blonde forte.
  • Cervesa vermella (de fermentaci?? mixta)
  • Cervesa de saison (de temporada)
  • Cervesa scotch (d'estil escoc??s)
  • Cervesa pils belga
  • Cervesa trapista Bi??re trappiste. (feta per monjos trapistes)
  • Cervesa trippel Bi??re trippel. (Abadia clara)
  • Cervesa Vieille brune (fosca, m??s aviat fermentaci?? mixta entre alta i espont??nia)

• Estils brit??nics
  • Barley Wine (Vi d'ordi)
  • Bitter ordinary Bitter/Special Bitter/Extra special Bitter(ESB)
  • Strong Bitter
  • Mild Ale
  • Brown Ale
  • Irish Ale
  • Indian Pale Ale
  • Mild Ale
  • Old Ale (Tamb?? "Owd ale") (A Esc??cia: "Wee Heavy")
  • Porter
  • Scottish Ale
  • Stout

Baixa fermentaci??

• Bock
• Doppelbock
• Export (Dortmunder)
• Pils Pils alemanya/Pils Txeca
• Lager (M??nchner Helle)
• Dunkelbier
• Schwarzbier
• Wien Vienna

Fermentaci?? espont??nia

• Lambic
• Gueuze
• Kriek Cirera
• Frambozen Gerd
• Lambic aux fruits Altres fruites
• Faro
• Mars
• Cerveses tradicionals d' ??frica (cervesa de sorgo) o a Am??rica Llatina (cervesa a for??a de blat de moro com Tesg??ino)

[edita] Vegeu tamb??

• Hist??ria de la cervesa
• Beguda alcoh??lica
• Heineken

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Cervesa

• Plana oficial de la cervesa catalana Moritz
• Plana oficial de la cervesa catalana Damm
• Cervesa belga Llistat de cerveses de b??lgica.