Cavall
De Viquip??dia
 |
Per a altres significats, vegeu ??Cavall (desambiguaci??)??. |
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Estat: Domesticat
|
||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Equus caballus Linneu, 1758 |
||||||||||||||||
El cavall (Equus caballus, Equus ferus caballus o Equus przewalskii forma caballus) ??s un mam??fer de dimensions mitjanes o grans i de constituci?? forta i ??gil alhora.
Les femelles es diuen eg??es o eugues i els petits i joves poltres.
El dentat definitiu consta de 40 peces. Els ullals s??n rudimentaris i manquen en la femella.
El cap ??s relativament gros, sostingut per un coll llarg i muscul??s, i t?? orelles petites.
En els cavalls dom??stics la crinera ??s, en general, llarga i gaireb?? sempre caiguda.
La cua, acostuma a ser llarga.
El crit del cavall ??s anomenat a??nada o renill.
El cavall, ??s herb??vor i gran??vor, pot digerir la cel??lulosa igual que els ruminants, per?? a difer??ncia d'aquests, la fermentaci?? i absorci?? t?? lloc en el cec i en l'intest?? gruixut, on hi ha una rica flora microbiana i bacteris que ataquen de manera anaer??bica la cel??lulosa.
El seu aparell digestiu ??s m??s complex i m??s gran que el dels carn??vors, per?? menys complex i menor que el dels ruminants.
L'est??mac ??s simple, el cec ??s un gran sac d'un metre de llarg??ria amb una capacitat de 35 litres, i l'intest?? gruixut, tamb?? molt desenvolupat, pot tenir una capacitat d'entre 80 i 130 litres.
Les principals races de cavalls es poden classificar en tres tipus, tot i que hi ha diverses classificacions:
- cavall de sella
- cavall de tir
- poni
D???entre les diferents races de cavalls es poden esmentar:
- Cavall de ra??a andalusa
- Cavall de ra??a ??rab
- Cavall de ra??a belga
- Cavall de ra??a bolonyesa
- Cavall de ra??a bretona
- Cavall de ra??a catalana
- Cavall de ra??a d'haca anglesa
- Cavall de ra??a perxerona
Segons el color del pelatge, de les crins i la cua els cavalls s'anomenen:
- negre o moreu
- bru
- castany o bai
- roig, sor o alatz??
- p??l de rata, burell o cendr??s
- falb
- ros
- baig o roig dun
- negre crem
- perl??
- crem
- tacat o clapat
- pigat
- liart
- ru??
Altres denominacions s??n possibles : melat,flor de romer,...
[edita] Origen
Fa 55 milions d'anys va habitar el Hyracotherium (o Eohippus), avantpassat de tots els membres del g??nere Equus. L'Eohippus tenia una mida que oscil??lava entre els 2 i els 4 dm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus or??gens es poden trobar a Am??rica del Nord, on es va extingir. Anys m??s tard van ser els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americ??.
L'evoluci?? de l'Eohippus va fer augmentar la seva al??ada fins als 115 cm y va perdre els dits fins a fer-se monod??ctil, ??s a dir, amb un sol dit. Poc a poc, el seu ??nic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o pe??lla i aix?? fugir m??s f??cilment dels seus depredadors. L'Eohippus evolucionaria posteriorment a una esp??cie denominada Mesohippus, d'un tamany superior i que ja presentava peus amb forma de casc. Despr??s aquest evolucionaria al Merychippus, despr??s a l'esp??cie del Pliohippus, per a evolucionar a l'Equus m??s tard i, finalment, al que coneixem avui en dia, l'??quid.
[edita] Reproducci??
Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestaci?? dura uns 11 mesos, i la femella dona a llum una sola cria. Els cavalls dom??stics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per aix?? en certes ocasions ??s necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes es denominen mamporrers.
[edita] Aires
Denominem aires a les diferents formes de despla??ar-se que t?? el cavall. El cavall t?? tres aires naturals: pas, trot i galop.
-Pas: ??s l'aire m??s lent, amb quatre temps. El cavall en aquest aire avan??a en diagonal (es a dir, avan??a a la vegada la m?? esquerra i el peu dret, i aix?? consecutivament).
-Trot: aire m??s r??pid que el pas, de dos temps, sim??tric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensi??, sense cap peu sobre el terra). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a la major amplitud de tranc).
