Castella
De Viquip??dia
Castella ??s un pa??s de la Pen??nsula Ib??rica, i antigament regne. Castella ??s el lloc d'origen de la llengua castellana o espanyola.
[edita] Geografia
Hi ha infinitat de versions sobre quins s??n els l??mits exactes de Castella. Les ??niques prov??ncies que apareixen a totes les versions son ??vila, Burgos, Seg??via, S??ria, Conca i Guadalajara.
El territori de Castella es correspon tradicionalment a les regions hist??riques de Castella la Nova i Castella la Vella, i estaria format aproximadament per les actuals prov??ncies espanyoles:
- Albacete (amb observacions), Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo a Castella-La Manxa
- Cant??bria (antiga prov??ncia de Santander)
- La Rioja (antiga prov??ncia de Logronyo)
No formen part de Castella les tres prov??ncies del regne de Lle??: Lle??, Salamanca i Zamora. Les terres de les prov??ncies de Pal??ncia i Valladolid van ser zona fronterera entre els Regnes de Lle?? i Castella, ra?? pel la qual unes vegades van pert??nyer a Castella la Vella i unes altres al Regne de Lle??. Actualment aquestes prov??ncies formen part de la Comunitat Aut??noma de Castella i Lle??.
La prov??ncia d'Albacete hist??ricament havia format part de Castella la Nova (Mapa hist??ric),per?? tamb?? del Regne de M??rcia, on va pert??nyer en els darrers anys fins l'organitzaci?? auton??mica actual, en que es va incorporar a Castella-La Manxa.
[edita] Hist??ria
Comtat de Castella. Castella va sorgir com a comtat vassall del Regne de Lle??. El nom es deu a la gran quantitat de castells en aquella zona. Al segle X, el Comtat de Castella es va independitzar del Regne de Lle??, m??s tard seria conquerit pel Regne de Navarra, per?? posteriorment, San?? III el Major la deixaria en her??ncia al seu fill Ferran com a Regne.
Regne de Castella. El Regne de Castella es va anar expandint cap al Sud i conquer?? el Regne de Toledo que pass?? a ser una prov??ncia del Regne de Castella, (a difer??ncia del Regne de Val??ncia, estat confederat a Catalunya i Arag??) i que posteriorment s'anomenaria Castella la Nova, a difer??ncia del Regne de Castella que s'anomenaria Castella la Vella.
Corona de Castella. La primera Corona de Castella (resultant de la conquesta del Regne de Toledo per part de Castella) s'uniria definitivament a la Corona de Lle?? (Regnes de Lle??, Ast??ries i Gal??cia) l'any 1230 despr??s de dos intents fallits, el que donaria com a resultat la definitiva Corona de Castella (conjunt de regnes-nacions sobre els quals s'havia imposat el Regne de Castella), sobre la qual regnaria Isabel I la Cat??lica.
Castella dins Espanya. En l'??poca moderna, malgrat que Espanya era una monarquia confederal, la Corona de Castella va esdevenir la naci?? hegem??nica culturalment i econ??micament. Despr??s de la Guerra de Successi?? Espanyola, Felip V de Castella va annexionar-se a la Corona de Castella els estats de la Corona confederal d'Arag?? com a c??stig per haver donat suport a l'Arxiduc Carles (Carles III d'Arag??) i mitjan??ant els Decrets de Nova Planta va imposar-los les lleis, institucions i llengua de Castella, el que don?? a llum a Espanya com a estat-naci??, el primer Rei de la qual fou Felip V. D'aquest primer proc??s centralista de caire absolutista, es salvarien nom??s la Vall d'Aran, el Regne de Navarra i el Pa??s Basc, que igualment acabarien sucumbint durant el centralisme liberal del Regnat d'Isabel II.
Quan es van crear les comunitats aut??nomes Castella la Vella va perdre les dues prov??ncies de fora de la Meseta: La Rioja i Cant??bria, i es va unir amb Lle??, formant Castella i Lle??. Castella la Nova es va dividir en la Comunitat de Madrid que abastava ??nicament la prov??ncia de Madrid, i Castella-La Manxa que guanyava la prov??ncia d'Albacete fins aquell moment murciana, tot i que hist??ricament tamb?? havia format part de Castella la Nova.(Mapa hist??ric)
En l'actualitat, hi ha alguns partits castellanistes minoritaris, com Tierra Comunera (TC) o Izquierda Castellana (Iz-Ca) que defensen la uni?? de totes les comunitats aut??nomes segons ells castellanes. Cap d'aquests partits t?? actualment representaci?? en cap parlament auton??mic encara que Tierra Comunera va arribar a treure un diputat per Burgos.