Castell de Montsoriu

De Viquipèdia

...

El Castell de Montsoriu està situat entre les poblacions d'Arbúcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu (municipi al qual pertany) a la comarca de La Selva i s'alça al damunt d'un turó de 650 metres d'altitud, dintre del Parc Natural del Montseny.

[edita] Història

Castell de Montsoriu en obres de restauració

Escut dels Cabrera a la font gòtica de Blanes

És documentat des del 1002 en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'any 1033 es produïx el casament d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, amb Guerau I de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre del vescomtat dels Cabrera-Girona, anomenant-se en una donació de l'any 1053 el castell de Soriu i canviant definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III (1145-1180).

Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a través del vescomte Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. El cronista real Bernat Desclot, l'any 1285 es refereix al castell en aquests termes:

Fou residència dels vescomtes de Cabrera, vivint èpoques de gran esplendor quan aquests senyors posseïen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat amb els reis.

Pere el Cerimoniós, l'any 1356, va crear per a ells el nou comtat d'Osona, que fou donat pel rei a Bernat III de Cabrera, que es va aixecar en armes contra Pere III a la mort del seu pare Bernat II. Acusat per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, va ser decapitat a Saragossa el 1364). La lluita va durar fins a la mort del vescomte i fou el seu fill Bernat IV de Cabrera, qui va signar un acord amb Pere III el 1372 i més tard un segon l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la família.

A partir del segle XV, va sofrir una decadència progressiva pel trasllat de residència de la família al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472.

Per consell del rei Ferran el Catòlic, la vescomtessa Anna de Cabrera es casà l'any 1480 amb el cosí del rei, Fadrique Enríquez i pel fet de no haver tingut descendència passà el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez l'any 1515.

Entre els anys 1566-1574, degut als grans deutes acumulats pels Cabrera, es veuen obligats a la venda dels seus bens a Francesc I de Montcada. comte d'Aitona, passant a diferents famílies fins que l'any 1757 pertany als ducs de Medinaceli. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808-1814 i més tard també l'ocupen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer, el qual va deixar escrit sobre el castell:

A partir de 1998 és propietat del Consell Comarcal de la Selva.

[edita] Arquitectura

Format per tres recintes encerclats per muralles, la part més antiga conservada del castell roquer, és la torre mestra o de l’homenatge, de la segona meitat del segle X, situada al primer recinte, on a la part nord hi ha l'accés principal amb una torre lateral i una petita capella pre-romànica amb un absis i restes d'haver tingut pintures murals romàniques. Se sap que estava sota la advocació de Sant Pere.

El segle XIII s'hi van fer grans ampliacions, construint-se un nou recinte sobirà amb una sala anomenada "sala gòtica" edificada davant l'entrada principal i coberta amb una volta de canó apuntada, un pati d'armes amb una torre quadrada i una fossa amb un nou emmurallament amb dues torres cilíndriques angulars amb espitlleres.

Es va construir una nova capella adossada a la muralla datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, de planta rectangular de 10 metres de llargada per 3,5 d'amplada, amb dues petites finestres de doble esqueixada, amb una petita capella lateral al mur oest i coberta a dues aigües, la porta d'accés conserva part dels graons d'entrada, així com en un mur interior es poden veure restes d'esgrafiats d'una figura humana i tres creus.

Fou el segle XIV, quan els Cabrera, ja molt poderosos en aquesta època, van fer les reformes per a transformar-lo en castell-palau. Al recinte sobirà es van construir dependències com el menjador i la cuina i es van fer paviments nous i dipòsits per a recollir aigua. D'aquest segle és la nova porta a la torre mestra, una nova gran sala sobre la ja existent "sala gòtica", de 100 metres quadrats i on s'aprecien les restes d'una llar de foc i dos finestrals d'estil gòtic i les noves muralles que van passar d'una gruixària de 70 cm. a 120/150 cm., tot construint passos de ronda.

El pati d'armes i segon recinte de forma trapezial, es va convertir en el lloc residencial, al seu voltant es van construir habitacions adossades a les muralles i les seves parts frontals donaven al pati que va ser semi-cobert per uns porxos fent de galeria a tot el seu perímetre. Al centre es va disposar una gran cisterna per la recollida d'aigües pluvials, de 12 metres de llarg per 4,5 d'ample i 5 de profunditat, amb una completa xarxa de canals per a cobrir les necessitats del proveïment de l'aigua i es va enllosar tot amb marbre de Gualba. Es va construir un gran menjador amb finestrals i llar de foc.

La capella del segle XIII es va anul·lar i es va passar a una altra dependència, també de planta rectangular d'aproximadament 10 metres de longitud per 8 d'amplada, amb presbiteri, campanar d'espadanya, i un finestral gòtic conegut com "el mirador de la comtessa". L'accés era directe des del pati.

Finalment en aquest mateix segle XIV, es va realitzar un nou espai, el recinte jussà, amb una torre quadrada al costat de la seva entrada, dedicat a la protecció i defensa.

[edita] Restauració

Gràcies a l'esforç de l'Associació d'Amics del Castell, fundada l'any 1993, es va crear un patronat per a la seva conservació i restauració, presidit pel Consell Comarcal de la Selva i amb participació de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona i ajuntaments d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Sota la direcció tècnica del Museu Etnològic del Montseny La Gabella, d'Arbúcies se estan portat a terme la realització de treballs arqueològics, amb resultats excel·lents.^{[2] [3]}

[edita] Llegendes

• Conten que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu amb una llàntia encesa a la mà esquerra i a l'altre un corn de caça que al sonar, fa aparèixer un cavaller amb cavall negre, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.
• Qui vulgui guanyar una fortuna, cada any a la nit de Sant Joan, quan comencen a tocar les campanes de la població de Breda a la mitjanit i s'obre una porta del castell de Montsoriu, ha d'entrar a la primera campanada i tractar d'omplir un sac de gra de blat i sortir abans de l'última campanada de les dotze. Amb el sac ple ha de córrer fins a passar la riera, sense mirar el que duu dintre. Si ho fa així, el gra es convertirà en or, però si el guanya la curiositat i ho mira abans d'hora, es convertirà en sorra. D'altra banda, si no ha pogut sortir del castell, haurà d'esperar-se fins a la mitjanit de Sant Joan de l'any vinent.
• Hi ha una roca a prop del castell amb una petjada marcada, que segons conten, es deu a Donya Guilleuma. Fa molts anys aquesta dama, gran pecadora, fou condemnada a viure dins les ruïnes del castell de Montsoriu com ànima en pena, causant tempestes i cridòria terrorífica cada capvespre i fent perdre les collites dels voltants. Els habitants de les contrades, per resoldre les desgràcies, van determinar acudir al senyor Bisbe, el qual conjurà els mals esperits amb aigua beneita i donà un termini a Guilleuma per precipitar-se a les profunditats del Gorg Negre de Gualba. Va ser amb l'impuls per llançar-se, quan va deixar el peu marcat a la roca.

[edita] Referències

1. ↑ Crònica de Bernat Desclot, capítol CLIII
2. ↑ Objetes arqueològics trobats al Castell de Montsoriu
3. ↑ Notícies dels descobriments arqueològics del Castell de Montsoriu

[edita] Vegeu també

• Poliorcètica

[edita] Enllaços externs

• Web de l'Associació d'Amics del Castell de Montsoriu
• Web del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella
• El Castell de Montsoriu el segle XIII
• El Castell de Montsoriu a partir de les tasques arqueològiques

[edita] Bibliografia

• Volum III (2003), L'Art Gòtic a Catalunya, Arquitectura III, Barcelona, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-0887-5
• Volum 14 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3

Coordenades: 41° 56′ 59.46″ N 2° 32′ 25.21″ E