Cartago
De Viquip??dia
Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la ciutat de Tunis (a l'actual Tun??sia). Va ser la capital de l'estat cartagin??s fins a l'any 146 aC, i despr??s ciutat romana important.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i fundaci??
Origin??riament va ser una col??nia fen??cia, fundada, segons la tradici??, l'any 814 aC per la llegend??ria Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. Cartago es va establir mitjan??ant la compra de territoris al nadius pels que es va pagar un tribut durant segles. Va col??laborar estretament amb la col??nia fen??cia d'??tica, fundada 287 anys abans. Segons la llegenda la seva creixent prosperitat va provocar l'atac d'Hiarbes, rei dels n??mides que va oferir a Dido (Elisa), la fundadora i germana del rei Pigmali?? de Tir, o b?? casar-se amb ell, o la guerra, i ella, fidel al seu esp??s, es va su??cidar.
N'ha estat discutida recentment la data de fundaci??, ja que les troballes arqueol??giques m??s antigues s??n, com a m??xim, del segle VIII aC. De l'??poca cartaginesa no s??n coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra p??nica, despr??s d'un setge desesperat i fam??s. En resten, per??, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitr??riament de Salamb??, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necr??polis.
Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, ??s citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part m??s antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'??poca final es troba representada sobretot a les zones de Santa M??nica i Od??on.
Els objectes trobats a la necr??poli s??n la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'??poca p??nica, conservats ara sobretot al Mus??e du Bardo de Tunis.
[edita] La Cartago romana
A causa de les seves bones condicions naturals, els romans, despr??s d'haver-la arrasada i quan ja no hi havia perill de rivalitat, la van restablir com a ciutat mar??tima. Un primer assaig de Gai Semproni Grac, l'any 126 aC, va ser ef??mer, per?? Juli C??sar la va reedificar com a col??nia romana l'any 46 aC amb el nom de Colonia Iulia Concordia Carthago. La nova ciutat romana va cr??ixer r??pidament amb aportacions humanes de romans, it??lics, ind??genes nord-africans i elements de diversos punts de la Mediterr??nia, sobretot l'oriental, i va esdevenir la ciutat m??s important del m??n rom?? despr??s de Roma i Alexandria, i el primer port de les prov??ncies africanes occidentals, per on eren exportats els productes agr??coles locals, sobretot blat i oli.
Tamb?? va ser un centre intel??lectual destacat. L'extensi?? de la ciutat de l'??poca imperial a partir d'August ha pogut ser calculada en 262 hect??rees. En resten monuments importants: termes, el teatre, un gran aq??educte, i cases, algunes de les quals decorades amb mosaics notables.
[edita] La Cartago cristiana
A partir del segle II va tenir un nucli cristi?? nombr??s i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusi?? del cristianisme. La comunitat va tenir m??rtirs famosos, com Felicitat i Perp??tua, i es va destacar per la vitalitat intel??lectual dins el moviment patr??stic.
Hi van viure Tertul??li??, que n'era originari, i Agust?? d'Hipona, entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos concilis i s??nodes, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebri?? (248-58), sobre els ap??states, i pel bisbe Aureli (393-430), sobre les heretgies donatista i pelagiana.
[edita] La decad??ncia
El 439 va caure en mans dels v??ndals i va ser la capital de la monarquia vand??lica nord-africana, fins que els bizantins la van conquerir en temps de Justini?? I, el 533, en la contraofensiva dirigida per Belisari.
Els invasors ??rabs van prendre la ciutat el 696 i, despr??s d'una ef??mera reconquesta, el 698 definitivament.
Aviat es va iniciar la decad??ncia i va ser abandonada: Tunis la va substituir com a nucli urb??.
[edita] Efem??rides
- Segle VI aC , Cartago ??s governada per dos Sufetes (jutges) anuals amb un senat. Les altres col??nies fen??cies tenen una estructura de poder similar. Se suposa que cada ciutat tenia tres tribus, trenta curies, tres-centes fam??lies principals (gens) i un senat de tres-cents membres; fora del senat es va formar un consell de trenta pr??nceps representant les c??ries.
- Segle VI aC, Just?? diu que a la primera meitat un general de nom Malc?? va fer una expedici?? a Sardenya i Sic??lia. Malc?? es la paraula fen??cia equivalent a rei. A Sic??lia es va poder establir per?? a Sardenya fou rebutjat i llavors va desembarcar a Cartago i es va fer amb el poder a la ciutat. Al cap d'un temps, acusat de voler ser rei, fou mort per la poblaci??.
- Segle VI aC, a la segona meitat, el poder passa a mans del general Mag??, d'una fam??lia local. Els seus fills Asdr??bal i Amilcar van fer la guerra amb els libis d'??frica, intentat deslliurar-se del pagament que feia Cartago per les seves terres, per?? foren derrotats i van haver de demanar la pau. Tamb?? van fer la guerra a Sardenya on Asdrubal va morir. Aquest general va ser onze vegades el general en cap (dictador) de Cartago i va gaudir de 4 triomfs. El seu germ?? Amilcar va morir en combat a Sic??lia el 480 aC. Cada un va deixar tres fills que van segui al front dels exercits cartaginesos: Himilc??, Hann?? i Gisg?? (fills de Amilcar) i Ann??bal, Asdrubal i Sapf??, fills d'Asdrubal.
- 536 aC els cartaginesos, aliats a la poblaci?? local, expulsen als colons foceus d'Al??ria a C??rsega, per?? poc despr??s es retiren de l'illa. El 450 aC C??rsega encara no pertanyia a Cartago per?? al segle seg??ent ja esta a les seves mans.
- 523 aC, els tirians rebutgen ajudar a P??rsia en un atac a Cartago. Relacions estretes amb ??tica, Tunes, Hippo, Leptis i Hadrumetum. Aquestes ciutats esdevenen poc a poc aliades i despr??s tributaries.
- El 509 aC Sardenya pertanyia als cartaginesos quant es va fer un tractat comercial amb Roma. Probable fundaci?? de Caralis i Sulci, ciutats principals de l'illa, que fou governada per un oficial anomenat beotarca (que dirigia als mercenaris) en temps de pau, i per un strategos (en temps de guerra) enviats des Cartago. Les col??nies de la part occidental de Sic??lia, especialment Panormos, estant sota control o influencia de Cartago. Les illes Balears, Malta, Gozo, Kerkenah i Lipari eren tamb?? col??nies fen??cies sota influencia de Cartago.
- 481 aC esclata la guerra a Sic??lia quant Ter?? d'Agrigent enderroc?? a Teril??los, tir?? d'Himera i aliat cartagin??s. Els cartagineses van enviar una flota en ajut de Teril??los dirigida per Amilcar (480 aC) i va n assetjar Himera. Gel?? I de Gela va atacar als assetjants i es va lliurar la batalla que va posar fi al desig cartagin??s d'expandir-se per l'illa i cap It??lia.
- 410 aC Segesta demana ajut a Cartago contra Selinunt. Aix?? porta a conflictes amb Dion??s (410-368 aC) Timole?? (345-340 aC) i Ag??tocles (311-307 aC)
- 394 aC Gran revolta dels libis.
- 348 aC Tractat comercial entre Cartago, ??tica, Roma i Tir.
- 340 aC Hann?? intenta erigir-se en d??spota i eliminar al senat, per?? es arrestat i mort sota tortura junt amb tota la fam??lia.
- 332 aC Arribada i establiment de milers de refugiats de Tir.
- 308 aC Bomilcar I intenta un cop d'estat sense ??xit.
- 279 aC Tractat d'alian??a defensiva entre Roma i Cartago dirigida principalment contra Pirros d'Epir.
- 277 aC Lluites amb Pirros, quant els cartaginesos casi dominaven Sic??lia.
- 264 aC els romans desembarquen a Sic??lia. Cartago perdr?? l'illa. Hier?? II de Siracusa es va unir als romans (263 aC) que van ocupar Agrigent el 262 aC. Aix?? fou el mes important de la primera guerra p??nica.
- 240 aC la falta de pagament als mercenaris provoca la seva revolta a la que s'uniren els libis. Tres anys de guerra (240-237 aC)
- 237 aC Els romans ocupen Sardenya i C??rsega, i altres illes menors.
- 236 aC, Conquesta d'Hisp??nia per Amilcar de la fam??lia dels Barca, i el seu gendre Asdr??bal. Acaba el 221 aC.
- 218 aC Les lluites per la zona de influencia a Hisp??nia porten a la segona guerra p??nica que durar?? fins el 201 aC.
- 150 aC S'inicia la tercera guerra p??nica pel desig de Roma d'aniquilar a Cartago. Durar?? fins el 146 aC i acaba amb la destrucci?? de la ciutat.
- Des el 122 aC Cartago esdev?? col??nia romana amb el nom de Jun??nia, col??nia que fou ef??mera.
- 46 aC Juli C??sar va establir una col??nia a Cartago. L??pid la va privar de privilegis que li foren tornats per August el 19 aC quant 3000 colons es van afegir als que ja hi vivien. Fou designada llavors com a capital de la prov??ncia romana d'??frica en lloc de la pompeiana ??tica.
Segle III, ??s seu d'un bisbat.
439 ocupada pels v??ndals de Genseric, ser?? la capital del seu regne.
533 es reconquerida per Belisari i unida el imperi Bizant?? amb el nom de Justiniana, i esdev?? capital d'una prov??ncia bizantina.
647 ??s destru??da pels ??rabs i es despobla en els seg??ents anys.
[edita] Ru??nes
- Vegeu tamb?? la categoria jaciments arqueol??gics de la ciutat de Cartago
La ciutat estava dotada d'unes muralles de les que ??s dif??cil reconstruir el tra??at. Despr??s de la destrucci?? de la ciutat el 146 aC la ciutat, quan fou reconstru??da, no va tenir muralles, i va romandre aix?? fins al 424 dC quant es va decidir de fortificar-la davant el increment dels atacs berbers i el perill dels b??rbars. Aquesta muralla encara es conserva en part.
Cartago tenia un doble port a la pen??nsula mateix, protegits per una illa de nom Cothon que va donar nom al port. Una part del port fou utilitzat despr??s per la col??nia romana i va portar el nom de Mandracion o Portus Mandracius. La ciutadella o Byrsa era no massa lluny, i seguia el F??rum i els carrers ascendents (sota domini roma el principal era la Via Salutaris) que es dirigien cap all?? que sota domini franc??s fou el turo de Sant Llu??s a la cimera del qual hi ha una capella dedicada al rei Sant Llu??s de Fran??a. Antigament a la cimera hi havia el temple d'Esmun (Aesculapius) on de vegades es reunia el senat. A la ciutat hi havien diversos temples als d??us p??nics i mes tard romans. Al oest hi havia els banys (Thermae Gargilianae), un circ i un amfiteatre. L'aq??educte venia des Djebel Zaghwan i no se sap si fou inicialment p??nic o no fou constru??t fins el per??ode rom??. Tamb?? tenia un teatre. Les restes d'un gran edifici (el mes gran de la ciutat) que no s'ha pogut identificar podrien ser un temple dedicat a Celestis. No lluny de la ciutat, al nord-oest, es va fundar un establiment que es va dir Ne??polis i va esdevenir el suburbi de Megara, Magar o Mag??lia, que podria ser la actual Al-Mersa.
El lloc arqueol??gic de Cartago amb les restes que queden actualment, totes romanes, ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO el 1979.
Per la moderna ciutat vegeu: Carthage
[edita] De??tats p??niques
- Kronos o Saturn (identificat amb Moloc, d??u dels cananeus o amb Baal)
- H??rcules Tiri?? (fenici Melcart) identificat amb Baal i amb el Babiloni Bel
- Astarte o Tanith
- Esmun, el d??u de la v??lua celestial
- Apol??lo identificat amb Baal-Hamman.
- Posid?? i Trit??, dels que no es coneixen els noms p??nics.
- els Genis i els Herois
- D??us estrangers: Demeter, Persefon (importats de Sic??lia)
