Carcassona
De Viquip??dia
 |
Aquest article tracta sobre la ciutat. Per a altres significats, vegeu ??Carcassonne??. |
|
|||
| Localitzaci?? | |||
  Carcassona
Localitzaci?? de Carcassona a Fran??a
|
|||
 |
|||
| Estat ??? Regi?? ??? Departament ??? Districte ??? Cant?? |
 Fran??aLlenguadoc-Rossell?? Aude Carcassonne Capital de 4 cantons |
||
| Superf??cie | 65,08 km?? | ||
| Altitud | n/d | ||
| Poblaci?? (1999) ??? Densitat |
43.950 hab. 675,32 hab/km?? |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 11000 |
||
| Codi INSEE | 11069 |
||
carcasona.gif/75px-Fr)carcasona.gif)
Carcassona ??s una ciutat fortificada del sud-est de Fran??a (en occit?? Carcassona, pronunciat [ka??ka'sun??]; en franc??s Carcassonne). ??s la capital del departament de l'Aude, a la regi?? del Llenguadoc-Rossell??. L'any 1999 tenia 43.950 habitants.
Com a Narbona i Lesinhan de las Corbi??ras existeix una comunitat gitana de llengua catalana a Carcassona, al barri de baix, cap a la pla??a Carnot.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
L'any 1990 tenia una poblaci?? de 44.911 habitants. Est?? situada a 90 km de Tolosa, a l'??rea compresa entre els Pirineus i el Mass??s Central franc??s, i est?? banyada pel riu Aude i el Canal del Migdia, o Canal du Midi.
Est?? dividida per el riu Aude en dues parts molt diferenciades: la ciutat baixa o Bastide Saint Louis (en occit??, la Bastida Sant Lo??s), i la ciutat alta o Cit?? (en occit??, la Ciutat), conjunt monumental situat dalt d'un tur?? al peu de l'Aude i voltat de muralles de l'??poca medieval.
[edita] La ciutat fortificada
La Ciutat fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat ru??n??s que el Govern franc??s va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, per?? se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper M??rim??e van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument hist??ric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eug??ne Viollet-le-Duc el projecte de renovaci?? de la ciutat alta.
La fortificaci?? consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres. Va ser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO el 1997.
L'urbanisme de Carcassona ha servit d'inspiraci?? per al joc de tauler alemany anomenat Carcassonne.
[edita] Hist??ria
Els primers indicis d'assentaments humans a la regi?? de Carcassona daten de vora el 3500 aC. Cap a l'any 800 aC, el lloc aturonat de Carsac va esdevenir un important centre d'intercanvi comercial.
Carcassona va passar a ser estrat??gicament important quan els romans van fortificar el cim del tur?? pels volts de l'any 100 aC. Carcaso i form?? part de la prov??ncia de la G??l??lia i despr??s la G??l??lia Narbonesa. Plini l'esmenta com Carcasum Volcarum Tectosagum i Ptolomeu diu que era una ciutat dels volques tect??sages. Era a la vora del riu Atax (el actual Aude) . Va proveir a C??sar molts soldats durant la campanya del 56 aC. Va esdevenir col??nia amb el nom de Iulia Carsaco, m??s endavant anomenada simplement Carcasum i Carcasso. La major part de les muralles septentrionals daten d'aquesta ??poca. Als itineraris es anomenada Castellum Carcaso.
Al segle VII, els visigots van ocupar la ciutat i hi van construir m??s fortificacions, que encara es conserven. Van repel??lir amb ??xit els atacs dels francs. Els sarra??ns van prendre Carcassona l'any 725, per?? el rei Pip?? els en va expulsar el 759.
El 1067, a trav??s d'una uni?? matrimonial, Carcassona va passar a ser propietat de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d'Alb?? i de Nimes. Als segles seg??ents, els Trencavell es van anar aliant ara amb els comtes de Barcelona, ara amb els de Tolosa; per exemple, a la fi del segle XII el vescomte de Carcassona era feudatari del rei de Catalunya i Arag?? Alfons I. Els Trencavel van fer construir el Castell Comtal i la bas??lica de Sant Nazari.
Carcassona ??s famosa pel seu paper en la croada contra els albigesos, quan la ciutat era un feu c??tar. L'agost del 1209 l'ex??rcit croat de Sim?? de Montfort va for??ar la rendici?? de la ciutat despr??s d'un setge de quinze dies. Va ajusticiar els Trencavel i va esdevenir el nou vescomte. Va ampliar les fortificacions i Carcassona va esdevenir una ciutadella de la frontera entre Fran??a i la Corona d'Arag??. El 1213, la batalla de Muret, que va guanyar Sim?? de Montfort contra el rei catal?? Pere el Cat??lic, va marcar el preludi de la dominaci?? francesa sobre Occit??nia.
El 1240, el fill del vescomte Trencavel va intentar reconquerir els seus vells dominis, per?? no se'n va sortir. La ciutat va passar definitivament sota el control del rei de Fran??a el 1247 i Llu??s IX va fundar la nova part de la ciutat al peu del tur??, a l'altra banda del riu. Ell i el seu successor Felip III van construir les fortificacions exteriors. En aquella ??poca, la fortalesa es considerava inexpugnable. Durant la Guerra dels Cent Anys, Eduard, el Pr??ncep Negre, no va aconseguir prendre la fortalesa de dalt del tur?? el 1355, si b?? les seves tropes van destruir la ciutat baixa.
El 1659, pel Tractat dels Pirineus la prov??ncia fronterera del Rossell?? passava sota poder franc??s i la import??ncia militar de Carcassona es veia redu??da. Les fortificacions es van abandonar i la ciutat va esdevenir sobretot un centre econ??mic concentrat en la ind??stria t??xtil.
[edita] Economia
La ciutat baixa, a l'altra banda de l'Aude, compta amb ind??stria manufacturera de sabates, cautx?? i productes t??xtils. Tamb?? ??s el centre d'una important regi?? vin??cola. Per?? la major part dels beneficis prov?? del turisme relacionat amb la ciutat alta emmurallada: Carcassona rep uns tres milions de visitants l'any.
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Web oficial de la ciutat (franc??s)
- Web sobre hist??ria de la ciutat (catal??)
