Capbreu
De Viquip??dia
El Capbreu, document o manual on hom anotava, en forma abreujada i en per??odes cronol??gics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar mem??ria o prova de la subsist??ncia dels drets dominicals. Com a confessi?? per part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel coneixement de les rendes senyorials i de l???organitzaci?? de les comunitats agr??ries sota r??gim senyorial, per?? tamb?? molts aspectes de la societat agr??ria subjecta. Es poden distingir dos tipus de capbreus: -Els capbreus de senyoria i rendes, o sigui aquells capbreus encap??alats per una s??rie de drets senyorials i/p d???obligacions comunes a tots els vassalls. Acostumen a donar-se quan la senyoria engloba tot un poble o zona determinada. -Els capbreus nom??s de rendes, que s??n els m??s nombrosos. S??n demostratius de les rendes d???un senyor i en senyories eclesi??stiques, sovint d???una dignitat (abat...) o instituci?? amb rendes particulars dins del conjunt. Nom??s els capbreus de senyoria i renda ens poden ser ??tils per al coneixement de la societat agr??ria. Les declaracions que fan els particulars en els capbreus, on consten cases, terres, b??ns, cultius als que es dediquen, dades sobre l???origen dels b??ns (compra, her??ncia...) o l???ascend??ncia del capbrevat s??n una font important per a la hist??ria agr??ria de la propietat i de les seves variacions. Per?? sobretot, ??s una font de gran inter??s si el capbrevador/senyor ??s senyor de la poblaci??, i que per tant, la totalitat o gaireb?? la totalitat dels propietaris del terme estiguin obligats a capbrevar. Un estudi serial, amb intervals de dades de 40 a 50 anys, dels capbreus, permet la quantificaci?? i comparaci?? de dades extretes de diversos capbreus d???un mateix lloc i de capbreus m??s o menys contemporanis de diferents llocs. Cal destacar la import??ncia i la necessitat que per a molts senyors tenien els capbreus al s. XVIII, per tal d???arribar a que els contemporanis escrivissin tractats com el Tratado de Cabrevaci??n de J. Tos y Urgell??s, que fa refer??ncia a com havia de ser un capbreu, perqu?? es feien, i quina era la seva utilitat. Aquest tractat del s. XVIII exalta la import??ncia dels capbreus a l???hora de l???expansi?? dels conreus, la necessitat de rompre finques ermes, i per a qu?? les cessions per part d???uns senyors als seus vassalls quedaren reflectides en un paper, quedessin per escrit, per tal de poder rec??rrer a l???escrit en cas de que alguna de les dues parts del contracte volgu??s aprofitar-se de l???altra, aix?? mai es confonia de qui era la propietat i qui era el capbrevant i all?? que capbrevava.
Un capbreu ??s un document fet davant d'un notari on els diversos tenidors d'un domini esmenten els b??ns seents que tenen per un senyor, fent menci?? de les caracter??stiques d'aquests b??ns, de llurs afrontacions, del qu?? paguen per tindre'ls i de quan han de fer aquest pagament.
Nom??s trobem capbreus als darrers segles medievals i els podem considerar una continuaci?? dels llevadors de comptes de l'Edat mitjana central.
S??n una font molt important de cara al coneixement de la societat i de l'organitzaci?? del territori.[1]
[edita] Refer??ncies
- ??? Bol??s, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col??lecci?? El Cangur / Diccionaris, n??m. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 57.
