Canad??

De Viquip??dia

Canada

Imatge:Coat of Arms of Canada.svg (Bandera) (Escut)
Lema nacional: A Mari Usque Ad Mare (Llat?? De mar a mar)
Idiomes oficials	Angl??s i franc??s (nivell federal)
Capital	Ottawa _
Ciutat m??s gran	Toronto
Govern Reina Governador General Primer ministre	Monarquia constitucional Elisabet II Micha??lle Jean Stephen Harper
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	9,984,670 km?? (2??n) 8.62%
Poblaci??  - Estimaci?? 2007  - Cens -  - Densitat	32 976 026 (35??) - 4 hab/km?? (222??)
Moneda	D??lar Canadenc (CAD)
Fus horari  - Estiu (DST)	Hora capital (UTC-3.5 a -8) Si (UTC *)
Independ??ncia  - Reconeguda	de la Gran Bretanya 11 de desembre de 1931
Himne nacional	O Canada Reial: God Save the Queen
Domini internet	.ca
Codi telef??nic	+1
Gentilici	Canadenc, canadenca

El Canad?? ??s un estat de l'Am??rica del Nord localitzat a l'extrem nord del continent; en realitat, es tracta de l'estat independent m??s septentrional de la Terra, i per la seva extensi?? ??s el segon m??s gran del m??n, darrere de R??ssia. Pol??ticament ??s una federaci?? de 10 prov??ncies i 3 territoris governada com una monarquia constitucional, que es va formar l'any 1867 mitjan??ant una acta de confederaci??.

La capital ??s Ottawa, seu del Parlament i resid??ncia oficial del Governador General i del Primer Ministre. La ciutat ??s superada en nombre d'habitants per Toronto (amb m??s de quatre milions d'habitants), Mont-real (amb m??s de tres), Vancouver (amb vora dos milions) i Calgary (que voreja el mili??). Passen tamb?? del mig mili?? d'habitants les ciutats seg??ents: Edmonton, Winnipeg, Quebec i Hamilton.

Origin??riament fou una uni?? d'antigues col??nies pertanyents a Fran??a i al Regne Unit, per la qual cosa el Canad?? ??s membre de la Francofonia i del Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organitzaci?? del Tractat de l'Atl??ntic Nord (OTAN). El Canad?? t?? dos idiomes oficials: l'angl??s i el franc??s, aquest darrer parlat, sobretot, a la prov??ncia del Quebec. El Parlament est?? format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.

T?? fronteres terrestres amb els Estats Units d'Am??rica al sud i a l'oest (amb Alaska), amb qui ha tingut una llarga relaci??. Igualment, les illes de Grenl??ndia (possessi?? danesa) i de Saint-Pierre i Miquelon (possessi?? francesa) hi s??n properes. En concret, Grenl??ndia est?? separada de les illes d'Ellesmere i de Baffin, respectivament, pels estrets de Nares i de Davis. Saint-Pierre i Miquelon es troba al sud de Terranova. Els l??mits per mar s??n, a l'oest, amb l'oce?? Pac??fic, al nord amb l'oce?? Glacial ??rtic, el mar de Beaufort i la badia de Baffin, i a l'est amb l'oce?? Atl??ntic.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Hist??ria 3 Pol??tica 4 Subdivisi?? administrativa 4.1 Prov??ncies i territoris 4.2 ??rees metropolitanes m??s importants 5 Geografia 6 Economia 7 Demografia i lleng??es 8 Enlla??os externs

[edita] Topon??mia

El nom del Canada prov?? d'una paraula amer??ndia (iroqu??s), canada que significa "vila" o "assentament". El 1525 els habitants de l'??rea de la ciutat actual de Quebec van fer ??s d'aquesta paraula per dirigir Jacques Cartier cap a la vila de Stadacona. Cartier va utilitzar la paraula "Canada" per referir-se no nom??s a aquesta vila, sin?? a tota l'??rea sota el domini de Donnacona, el cap de Stadacona; el 1547 els mapes van utilitzar aquest nom per referir-se a aquesta regi?? i les ??rees que l'envoltaven.

La col??nia francesa del Canad??, Nova Fran??a es va establir al llarg del riu de Sant Lloren?? i les costes al nord dels Grans Llacs. Despr??s, sota el domini brit??nic es va dividir en dues col??nies: l'Alt Canad?? i el Baix Canad??, que s'unificarien el 1841 com a "Prov??ncia Brit??nica del Canad??". Despr??s de la formaci?? de la Confederaci??, el 1867 es va adoptar el nom "Canad??" per referir-se al domini brit??nic, amb el nom de "Domini del Canad??". Des de l'Acta de 1982 el nom oficial ??s nom??s "Canad??", l'??nic nom legal i biling??e.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria del Canad??

La tradici?? nadiua diu que els Primers Pobles (amerindis) han habitat el territori del Canad?? des del comen??ament del temps. L'evid??ncia arqueol??gica mostra que les terres han estat poblades al menys 10.000 anys. Diverses expedicions v??kings van arribar a les costes canadenques prop de l'any 1000, amb evid??ncies d'un assentament a L'Anse aux Meadows.

Els brit??nics van reclamar el territori canadenc amb l'arribada de John Cabot el 1497, qui va anomenar la regi?? "Newfoundland". Els francesos van reclamar el territori despr??s de les expedicions de Jacques Cartier (comen??ant el 1534) i de Samuel de Champlain (comen??ant el 1603). El 1604, els primer colons francesos, que serien anomenats acadians, van ser els primers europeus en residir permanentment al Canad??. Poc despr??s es van realitzar m??s assentaments francesos a la vora del Riu San Lloren??. Els francesos tamb?? es van establir al sud, al territori de la Louisiana, a l'oest de les tretze col??nies nord-americanes.

Els assentaments brit??nics van ser establerts a la costa atl??ntica i a la Badia de Hudson, i a les tretze col??nies que es convertirien en els Estats Units. La lluita per al territori i el control del nou continent va esclatar en diverses guerres durant el segle XVII i XVIII. Fran??a va perdre territoris progressivament, i finalment el territori canadenc el 1763 sota el Tractat de Par??s, convertint a tot el territori canadenc en una col??nia brit??nica.

Despr??s de la Guerra d'Independ??ncia dels Estats Units millers de brit??nics lleials a l'imperi van deixar las tretze col??nies per a establir-se a las col??nies brit??niques del nord que no van declarar la independ??ncia, principalment a Newfoundland, Nova Esc??cia, Quebec i l'Illa del Pr??ncep Eduard. Per a rebre als lleials, el govern brit??nic va crear la col??nia de Nova Brunsvic el 1784 i va dividir Quebec en dues prov??ncies: Alt Canad?? i Baix Canad?? (o Canad?? de l'Est i Canad?? de l'Oest, avui Ont??rio i Quebec) el 1791.

La guerra del 1812 va comen??ar quan les forces dels Estats Units van atacar a les forces brit??niques del Canad?? per a reduir el control de la Gran Bretanya a Nord-Am??rica. L'abril de 1814 van cremar la ciutat de York (avui Toronto). Els brit??nics van respondre cremant la ciutat de Washington en un atac sorpresa l'agost de 1814. La guerra va acabar amb el Tractat de Ghent que es va signar el desembre de 1814.

Les dues prov??ncies del Canad?? (est i oest) es van unificar en la Prov??ncia del Canad?? el 1840, en un intent per a assimilar als canadencs francesos. Despr??s que els Estats Units acceptassin el paral??lel 49 Nord com la frontera amb el territori anomenat Nord-Am??rica Brit??nica, el govern brit??nic va crear la Prov??ncia de la Col??mbia Brit??nica el 1848. La d??cada seg??ent la Prov??ncia de Canad?? va enviar expedicions per a explorar el nord i prendre el control de la Terra de Rupert, que era administrada per la Companyia de la Badia de Hudson, i de l'??rtic.

El 1864 i 1866 els pol??tics de la Nord-Am??rica Brit??nica van realitzar tres congressos amb la intenci?? de crear una uni?? federal. L'1 de juliol, 1867, tres col??nies, Canad??, Nova Esc??cia i Nova Brunsvic, van rebre el dret reial a una constituci??, (British North America Act) amb la qual es va crear el Domini del Canad??. El terme "Confederaci?? Canadenca" es refereix a aquesta unificaci?? de tres prov??ncies. Els altres territoris i col??nies brit??niques aviat es van unir a la confederaci??. El 1880 el Canad?? ja estava format per totes les prov??ncies actuals, a excepci?? de Newfoundland i Labrador, que s'hi unirien el 1949.

El 1919 Canad?? es va convertir en membre de la Lliga de Nacions, i el 1926, va prendre el control absolut de les seves relacions amb l'exterior per mitj?? de la Declaraci?? de Balfour. El 1931, l'estatut de Westminster va confirmar que cap decret del parlament del Regne Unit seria v??lid al Canad?? sense el consentiment dels seus ciutadans (data que es considera com el inici de la independ??ncia del Canad??). Les apel??lacions al comit?? judicial brit??nic van acabar el 1949. Finalment, es va crear una constituci?? pr??pia (en un acte anomenat re-patriaci?? de la constituci??), quan el govern brit??nic va aprovar el Decret del Canad??, el 1982, formalitzant la independ??ncia del Canad??, encara que es reconeix al cap d'estat brit??nic i el pa??s pertany a la Comunitat Brit??nica de Nacions.

El moviment per la sobirania de Quebec ha fet que el govern federal convoqu??s dos refer??ndums, el 1980 i el 1995, amb el 60% i el 50,6% en contra de la independ??ncia de la prov??ncia. Igualment als anys 60 i 70 el Front d'Alliberament del Quebec organitz?? diferents accions violentes reclamant la independ??ncia del Quebec.

[edita] Pol??tica

Canad?? ??s una federaci?? sota un sistema democr??tic i parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana ??s la monarca, la Reina Isabel II (qui ??s la cap d'Estat canadenc) amb el t??tol de Reina del Canad??. Les prerrogatives del cap d'Estat s??n exercides pel Governador General, que ??s generalment un pol??tic retirat o un altre canadenc destacat nomenat per la reina amb consell del primer ministre del Canad??. El Governador General ??s una figura no partidista la funci?? del qual ??s donar l'assentiment real als projectes de llei emesos per la Casa dels Comuns i el Senat, llegint el discurs del tron, signant documents de l'Estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent el parlament per convocar a eleccions si cal. Tant la reina com el Governador General tenen poc poder real at??s que gaireb?? sempre actuen sota la assessoria del cap de govern, el primer ministre.

El Governador General cerimonialment nomena al primer ministre que ??s generalment el l??der del partit pol??tic amb el major nombre d'escons a la Cambra dels Comuns. El primer ministre al seu torn nomena el gabinet seleccionat per convenci?? d'entre els membres del partit del primer ministre en la Cambra dels Comuns o el Senat.

La branca legislativa del govern, el parlament, posseeix dues cambres: la Cambra dels Comuns, els membres de la qual s??n elegits democr??ticament, i el Senat, els membres del qual s??n nomenats. Les eleccions per a la Cambra dels Comuns s??n convocades pel Governador General amb la recomanaci?? del primer ministre, a la seva discreci??, per?? han d'oc??rrer en un per??ode no major a cinc anys despr??s de l'??ltima elecci??. El parlament federal pot legislar ??nicament sobre aquelles ??rees assignades per la constituci??.

Hi ha tres partits pol??tics nacionals principals al Canad??: El Partit Liberal del Canad?? (centre), el Partit Conservador del Canad?? (dreta) i el Nou Partit Democr??tic (esquerra). El Partit Liberal ha governat el Canad?? 32 dels ??ltims 42 anys, i ??s el partit en el poder avui, dirigit pel primer ministre Paul Martin. L'altre partit que ha governat ??s el Partit Conservador Progressista i el seu predecessor el Partit Conservador. El Partit Conservador Progressista es va unir a l'Alian??a Canadenca per formar el nou Partit Conservador del Canad??, el desembre, de 2003

[edita] Subdivisi?? administrativa

Article principal: Organitzaci?? territorial del Canad??

[edita] Prov??ncies i territoris

El Canad?? est?? format per 10 prov??ncies i tres territoris. Les prov??ncies gaudiexen d'un alt grau d'autonomia del govern federal i cadascuna d'aquestes t?? els seus s??mbols i banderes prov??ncials. S??n responsables de la major part dels programes socials del pa??s (com ara els serveis de sanitat i l'educaci??) i les 10, en conjunt, perceben m??s renda que no pas el govern federal, una estructura fiscal ??nica entre les federacions del m??n. El govern federal, per??, realitza un pagament d'equabilitat per assegurar que a tot el pa??s existeixin est??ndards uniformes dels serveis p??blics i el cobrament d'impostos at??s les difer??ncies entre les prov??ncies riques i pobres. El govern de totes les prov??ncies ??s unicameral; els parlaments provincials s??n encap??alats per un premier, el cap de govern. El cap d'Estat de cada prov??ncia ??s un Tinent-Governador que representa la Reina, de manera an??loga a la funci?? del Governador General del Canad??, designats amb la recomanaci?? del primer ministre canadenc, encara que amb el consell dels governs provincials.

Les prov??ncies canadenques s??n:

• Col??mbia Brit??nica
• Alberta
• Saskatchewan
• Manitoba
• Ont??rio
• Quebec
• Nova Brunsvic
• Nova Esc??cia
• Illa del Pr??ncep Eduard
• Terranova i Labrador

Els territoris s??n:

• Territoris del Nord-oest
• Yukon
• Nunavut

[edita] ??rees metropolitanes m??s importants

Les ??rees metropolitanes amb poblaci?? superior al mili?? d'habitants del Canad?? s??n:

• Toronto, poblaci??: 5,2 milions
• Mont-real, 3,6 milions
• Vancouver, 2,1 milions
• Ottawa, 1,2 milions
• Calgary, 1,1 milions
• Edmonton, 1,0 milions

[edita] Geografia

T?? un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensi??, com Baffin, Vict??ria, Ellesmere o Banks; Terranova es troba a la costa atl??ntica, i l'illa de Vancouver a la del Pac??fic. Precisament paral??lela a aquesta costa s'al??a la serralada que conformen les Muntanyes Rocalloses, que culminen al mont Logan (6.050 m), prop de la frontera amb Alaska; paral??lels a la costa atl??ntica hi trobem els estreps septentionals dels Apalatxes. La resta del pa??s est?? formada per l'anomenat escut canadenc, plataforma rocosa molt rica en mat??ries primeres, i per extensos boscos i f??rtils praderies.

Els rius principals s??n el Mackenzie i el Sant Lloren??. Comparteix amb els Estats Units quatre dels cinc grans llacs d'Am??rica del Nord: Superior, Huron, Erie i Ontario; altres grans llacs canadencs s??n el Gran Llac dels ??ssos, el Gran Llac dels Esclaus i el llac Winnipeg. Un altre riu ??s m??s conegut pels seus caients d'aigua que no pas per ell mateix: el Ni??gara i les seves cascades.

[edita] Economia

Economia
PIB (PPP)	$1,023 bilions
PIB per c??pita	$31.500
Creixement real PIB	2,4%
RNB per c??pita	$28.390
Inflaci?? anual	1,9%
Taxa d'atur	7%
Importacions	$256 mil milions
Exportacions	$315 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

Article principal:Economia del Canad??

El Canad?? ??s un estat avan??at tecnol??gicament i industrialitzat. ??s el quart del m??n segons l'??ndex de Desenvolupament Hum?? de les Nacions Unides (2004), darrere de Noruega, Su??cia i Austr??lia, i ??s ??mpliament autosuficient en el camp energ??tic, a causa de les seves extenses reserves de carburants f??ssils, generaci?? d'energia nuclear i for??a hidroel??ctrica. La seva economia s'ha basat tradicionalment en el comer?? i en l'abund??ncia de recursos naturals. Tot i que la moderna economia canadenca s'ha diversificat molt ??ltimament, l'explotaci?? dels recursos naturals continua sent una important for??a motora de moltes economies regionals.

El Canad?? forma part del NAFTA, el bloc comercial de l'Am??rica del Nord amb els Estats Units i M??xic. Els seus principals socis comercials s??n aquests dos pa??sos, i la Rep??blica Popular de Xina.

[edita] Demografia i lleng??es

Demografia
Poblaci??	33 milions
Taxa de natalitat	10,84/1000
Taxa de mortalitat	7,73/1000
Taxa de creixement	0,9%
Taxa de fecunditat	1,61 fills
Taxa neta de migraci??	5,9/1000
Esperan??a de vida	80,1 anys
Mediana d'edat	38,5 anys
Alfabetisme	97%
Font: CIA Factbook

La poblaci?? estimada del Canad?? ??s de 32 milions. La majoria d'aquests viuen al sud del pa??s, amb el 80% a una dist??ncia inferiror o igual de 200 km de la frontera amb els Estats Units. La majoria dels canadencs son d'ascend??ncia europea, principalment d'Anglaterra, Irlanda, Fran??a, Esc??cia, Alemanya i It??lia. Els amerindis del Canad??, nomenats oficialment Primeres Nacions, parlen les seves pr??pies lleng??es, tot i que moltes s??n en vies d'extinci??.

At??s que la taxa de creixement natural ??s molt baixa, Canad?? t?? una pol??tica migrat??ria molt oberta. Des de la d??cada dels vuitanta, milers d'immigrants d'origen asi??tic (principalment de Hong Kong, Xina, Corea del Sud i ??ndia), s'hi han establert permanentment. Canad?? tamb?? t?? una pol??tica de reclutament de professionals industrials i empresarials dels pa??sos socis del NAFTA, Estats Units i M??xic, i un programa de feina agr??cola temporal amb M??xic.

L'angl??s i el franc??s s??n les dues lleng??es oficials del Canad??. Des de 1969 les dues lleng??es tenen el mateix estatus en el govern federal, i Canad?? s'ha redefinit com un pa??s biling??e i multicultural.

• L'angl??s i el franc??s tenen el mateix estatus al Parlament, a les Corts Federals i en totes les institucions federals.
• Tots el judicis criminals s??n en angl??s o franc??s.
• Tothom t?? el dret de rebre els serveis governamentals en angl??s o franc??s.
• Els grups minoritaris reconeguts pel govern tenen el dret de rebre educaci?? en els seus idiomes.
• Encara que el multiculturalisme ??s la pol??tica oficial del govern, per a convertir-se en ciutad?? canadenc, els immigrants han de parlar angl??s o franc??s.
• M??s del 98% dels canadencs parlen angl??s o franc??s, o ambd??s.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Canad??

• P??gina Oficial del Govern del Canad??

Estats de l'Am??rica del Nord
Canad?? | Estats Units | M??xic
Depend??ncies: Bermudes | Grenl??ndia | Saint-Pierre i Miquelon