Calif??rnia
De Viquip??dia
|
|||||
Localitzaci?? | |||||
Dades indicadores: | |||||
Pa??s/Regi?? hist??rica | Estats Units | ||||
Capital | Sacramento | ||||
Ciutat m??s gran | Los Angeles | ||||
Idioma oficial | angl??s | ||||
Superf??cie | 410.000 km?? | ||||
Altitud | 884 m (m??x.:4418 m??n.:-86) |
||||
Poblaci?? (2000) ??? Densitat |
33.871.648 hab.83,85 | ||||
Coordenades ??? Nord: ??? Sud: ??? Est: ??? Oest: |
42?? N 32?? 30' N 114?? 8' O 124?? 24' O |
||||
Admissi?? en la Uni?? Data d'admissi?? Ordre |
14 de febrer, 1912 48?? |
||||
Sistema pol??tic Govern estatal ??? Governador: Congr??s de la Uni?? ??? Senadors |
Arnold Schwarzenegger (R) Dianne Feinstein (D) Barbara Boxer (D) |
||||
ISO 3166-2 | US-CA |
||||
Fus horari | UTC -8 amb DST | ||||
Web |
Calif??rnia ??s un dels estats dels Estats Units d'Am??rica. Est?? situat a la costa oest, vorejant l'Oce?? Pac??fic. ??s l'estat m??s ric i m??s poblat dels Estats Units, i el tercer en extensi?? (despr??s d'Alaska i Texas). El seu sobrenom oficial es "l'Estat Daurat" (The Golden State), que fa refer??ncia a la febre de l'or del segle XIX. La poblaci?? es concentra sobretot al centre i sud de l'estat, especialment a les aglomeracions de San Francisco, Los Angeles i San Diego, a la costa.
Moltes de les seves ciutats porten el nom de les missions fundades per l'explorador catal?? Gaspar de Portol??, i el frare mallorqu?? Jun??per Serra; que exploraren aquestes terres a mitjants del segle XVIII en nom de la Corona Espanyola.
La seva gran extensi?? li proporciona una gran varietat geogr??fica, comprenent des de zones des??rtiques fins a boscos molt plujosos, i des d'indrets molt inferiors al nivell del mar (Death Valley, -86 m), fins a la muntanya m??s alta dels EUA fora d'Alaska (Mount Whitney, 4421 m).
La riquesa i bellesa naturals d'aquest estat es concentra en coneguts parcs naturals, com s??n la costa de Big Sur, les Channel Islands, Death Valley, Joshua Tree, Kings Canyon, la zona volc??nica de Lassen, Lava Beds, Yosemite, i el Sequoia.
Calif??rnia t?? fronteres amb els estats americans d'Arizona i Nevada a l'est, Oregon al nord, i al sud amb l'estat de Baja California de M??xic.
[edita] Poblaci??
Segons el cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 653.093 amerindis nord-americans (1,8 %). Les principals tribus s??n els cherokee (97.838), apatxe (21.599), choctaw (21.011), navaho (14.348), blackfoot (14.322), sioux (12.428), pueblo (7.552), yaqui (7.304), chippewa (7.166), pomo (6.912), iroquesos (5.975), chumash (5.794), creek (5.416), paiute (4.979), luise??o (4.748), yurok (4.413), miwok (4.407), chickasaw (4.154), yokut (3.905), karok (3.283), maidu (3.233), wintun (3.109), kumeyaay (3.076), comanxe (2.948), seminola (2.855), juane??o (2.834), potawatomi (2.640), hupa (2.593), cahuilla (2.514), mono (2.289), osage (2.213), costano (2.134), xoixon (2.118), p??pago (1.909), atsugewi i achonawi (1.863), pima (1.772), quechan (1.692), tongva (1.611), wailaki (1.432), indis de la missi?? (1.365), lenape (1.331), cree (1,268), tribus californianes (1.233, entre ells 427 yuki i 43 yana), xeienne (1.668), shawnee (995), ute (993), washo (757), tolowa (653), mohave (590), nomlaki (559), wiyot (531), shasta (442), klamath (406), serrano (384), modoc (363), esselen (190), cocopa (143), umpqua (136), maricopa (113), yavapai (76), i canadencs i llatinoamericans (65.008).
[edita] Enlla??os externs
Estats Units d'Am??rica | Divisions pol??tiques | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
|