C??bala
De Viquip??dia
La c??bala ??s la tradici?? m??stica del judaisme. El nom c??bala prov?? de l'arrel hebrea q-b-l i significa "transmissi??". Les arrels primeres de la C??bala es troben a la Tor??, les escriptures sagrades del judaisme. A causa de la tradici?? oral centen??ria, la c??bala va incorporar influ??ncies diverses, com ara gn??stiques, neoplat??niques i cristianes.
Taula de continguts |
[edita] Descripci??
Com tots els misticismes, la c??bala escapa als intents de classificaci?? cient??fica un??voca. Es pot considerar un coneixement esot??ric, que pot aprendre's mitjan??ant l'estudi i tamb?? mitjan??ant l'experi??ncia. Aquesta experi??ncia inici??tica es transmet primer per tradici?? oral i, posteriorment, per escrit; ??s per aix?? que la relaci?? entre el mestre i l'alumne esdev?? essencial, ja que el mestre mostra a l'alumne els principis b??sics de la tradici?? i aquest ??ltim apr??n el m??s important sobre l'home, d??u i el m??n. La c??bala sempre tracta de la relaci?? directa entre l'home i d??u i la formaci?? del seu esperit.
[edita] C??bala jueva
Els primers transmissors de la tradici?? cabal??stica sorgiren del judaisme rab??nic, especialment del cercle intel??lectual del rab?? Jochanan ben Sakkai i del rab?? Akiba ben Josef, molt influents a la Judea del segle I d.C. Els temes principals d'aquesta tradici?? no escrita eren especulacions sobre la descripci?? b??blica del G??nesi i les visions del profeta Ezequiel sobre el tron div?? (Ezequiel 1). Aquest corrent s'anomenar?? posteriorment Merkaba (de l'hebreu ??????????, carro).
Segles m??s tard van apar??ixer els primers documents escrits. Com a prova del segle I hi ha el llibre Sefer Yezira, que es va redactar entre els segles III i VI. Cont?? la presentaci?? dels 10 Sefirot i de les 22 lletres de l'alfabet hebreu com les nombres originaris i les relacions en qu?? es basa el m??n. Tot aix?? es materialitza gr??ficament mitjan??ant l'arbre de la vida cabal??stic.
A l'alta Edat mitjana, els centres del moviment cabal??stic eren el Hassidisme alemany de Ren??nia (segles XII i XIII) i, sobretot, l'anomenada "c??bala prof??tica" a la pen??nsula Ib??rica, representada per Abulafia i Gikatilla. D'aquesta tradici?? dels jueus sefardites, cap a finals del segle XIII es van redactar els escrits m??s importants de la c??bala: el Zohar (en hebreu, ??????, esplendor). Hom suposa que l'autor fou el cabalista castell?? Mois??s de Lle?? (??? 1305), tot i que segurament a l'obra hi ha material m??s antic i d'altres autors.
El Zohar cont?? estudis i interpretacions molt amplis i varis de la Tor??, relats de l'origen m??stic del judaisme (especialment sobre el rab?? Shimmon ben Jokhai) i especulacions sobre el valor de les xifres i les lletres com a fundament del m??n. El Zohar s'inclou, juntament amb la Tanakh i el Talmud, en els textos m??s importants del judaisme.
Despr??s de l'expulsi?? d'Espanya el 1492, la localitat de Safed a Galilea esdevingu?? el centre de les ensenyances cabal??stiques. En fou Un dels personatges m??s destacats Isaac Luria (1534-1572), que va fer aportacions molt interessants en q??estions molt relacionades amb la creaci?? del m??n; entre les quals destaquen la imatge del "fer-se enrere" de D??u per deixar lloc a la Creaci?? (Zimzum), el "trencament de les gerres" durant la Creaci?? i l'alliberament de les guspires de llum divines (shebirath hakelim), especulacions sobre l'infinit (En Sof) i diverses ensenyances sobre migraci?? de les ??nimes (gilgul). L'objectiu de tots els esfor??os humans ??s reconstruir, en un proc??s de perfeccionament (tikkun), l'estat sagrat primer del m??n de l'exist??ncia divina.
Aquests coneixements s'expliquen fil per randa en descripcions molt detallades i mitjan??ant imatges molt complexes i minucioses. La C??bala luri??nica s'ent??n com una ci??ncia sobre d??u, el m??n i la persona com a interpretaci?? m??stica d'un exili de la humanitat i de la seva salvaci?? en l'horitz?? cosmol??gic.
La c??bala elaborada per Isaac L??ria a Safed ha tingut una gran influ??ncia sobre el judaisme. Molts elements d'aquestes ensenyances foren incorporades al hassidisme de l'est d'Europa durant els segles XVII i XVIII. Gr??cies a la t??mida inclusi?? d'elements messi??nics i una certa simplificaci?? de l'arquitectura diferenciadora dels centres d'estudi, la C??bala va guanyar molts adeptes als centres hass??dics dels jueus d'aquesta regi??.
Yehuda Leib Halevi Ashlag, nascut a Vars??via el 1884, va revisar sistem??ticament tots els conceptes primordials de la c??bala. Va escriure, entre d'altres, comentaris exhaustius sobre les escriptures b??siques Etz Chaim (l'arbre de la vida) d'Isaac Luria i el Zohar (1943). La seva obra "Talmud Eser Sefirot" (comentaris dels escrits de Luria) i els comentaris del Zohar van fer que es guany??s el sobrenom de Baal HaSulam (mestre dels mestres).
Ashlag es diferencia clarament dels primers cabalistes, que estudiaven i ensenyaven la c??bala en secret. Un dels seus ??xits fou la popularitzaci?? de la C??bala entre les masses, que als ulls d'Ashlag era imprescindible per a combatre l'egoisme creixent de la humanitat. Aquest egoisme havia de portar, segons Ashlag, a un estadi nou de buidor interior, de la qual seria impossible sortir sense ajuda de l'espiritualitat. Ashlag desenvolup?? un sistema que permetia a qualsevol persona de con??ixer el sentit de la seva exist??ncia i poder viure-hi d'acord, assolint aix?? la plenitud. Ashlag va preveure que, cap al 1995, la majoria de la humanitat ja s'hauria unit a l'estudi de la c??bala.
Una altra obra important relacionada amb Ashlag ??s el llibre "Shamati", que ??s un compendi de converses i pensaments d'Ashlag recollits pel seu fill i deixeble Barukh Shalom Ashlag (1906-1991).
Un deixeble de B. S. Ashlag, el dr. Michael Laitman, ??s un cabalista i cient??fic del camp de la biocibern??tica, i ??s considerat l'hereu leg??tim de la tradici?? d'Ashlag. Despr??s de la mort del seu mestre, fund?? una acad??mia cabal??stica anomenada "Bnei Baruch" (fills de Barukh). En aquest centre explica di??riament els seus coneixements, que fins i tot es retransmeten en directe a la televisi?? israeliana. Laitman ??s el fundador de l'Insitut d'Investigaci?? Ashlag i membre actiu del Club de Budapest, integrat en el Consell Mundial de la Saviesa.
[edita] C??bala cristiana
Athanasius Kircher ??s el creador del terme "c??bala cristiana". La q??esti?? de si mai ha existit una C??bala cristiana en el sentit d'un misticisme cabal??stic amb elements cristians, encara no s'ha respost definitivament. No ha existit cap pensador cabal??stic creatiu de l'estil d'Isaac Luria, que amb la seva visi?? d'un Adam Kadmon cre?? un mite de la creaci?? gn??stic-cabal??stic propi i vital.
Tanmateix, hom pot destacar la recepci?? fruct??fera de textos cabal??stics durant els inicis de l'humanisme, sobretot gr??cies a Giovanni Pico della Mirandola i les seves obres Conclusiones philosophicae, kabblisticae et theologicae sive theses DCCCC, 1486 i 'Oratio de hominis dignitate, 1486 (aquesta ??ltima p??stuma).
Johannes Reuchlin va sintetitzar a les seves obres (De verbo mirifico, de 1494, i De arte cabalistica, de 1517) la teologia cristiana, la filosofia pitag??rica i neoplat??nica i el misticisme jueu.
Agrippa von Nettesheim va escriure De Occulta Philosophia - Antwerpen, Paris und K??ln, 1530-1533, un "??xit de vendes" de l'??poca. A l'obra hi explic?? l'esoterisme cabal??stic que impregnava el dogmatisme cristi??.
Altres obres importants s??n Amphitheatrum Sapientiae Aeternae Solius Verae, Hamburg: s.n., 1595 (Amfiteatre de l'??nica saviesa vertadera i infinita), una mescla de m??gia cristiana, alqu??mia i C??bala; la "Cabbala denudata, 2 Toms, 1677-1684", del pare Christian Knorr von Rosenroth, la primera gran traducci?? del Zohar al llat??. L'inter??s d'aquest te??leg, poeta i herm??tic en la mat??ria es mostra en la traducci?? comentada per ell de "Magia naturalis, 1680" de G. della Portas, per?? tamb?? en la col??laboraci?? estreta amb l'alquimista i ling??ista Johan Baptista van Helmont.
[edita] C??bala herm??tica
Els temes i les ensenyances de la c??bala gaudeixen, des dels inicis del segle XX, de gran inter??s i atenci?? per part de no jueus. Tot i que al principi aix?? nom??s va oc??rrer entre els te??legs i alguns cercles secrets (com ara la Teosofia o els Golden Dawn), l'arribada de la New Age i l'esoterisme modern han fet que es difongui entre les masses.
La frontera entre la c??bala especulativa (o c??bala teor??tica) i la m??gia (o c??bala pr??ctica) encara oscil??la en la herm??tica oriental. Mentre que Gershom Sholem encara podia establir connexions entre la c??bala jueva, la cristiana i l'alqu??mia en la seva obra Alqu??mia i c??bala, a finals del segle XIX els corrents herm??tics es van separar. Els herm??tics, per??, encara relacionen l'alqu??mia i la c??bala, aquesta ??ltima com a mitj?? d'iniciaci??. La transmissi?? oral de coneixements de la Tor?? i els significats m??stics de la Tor?? encara ??s un element clau dels herm??tics.
Ja la C??bala dels Golden Dawn es relacionava poc amb la c??bala jueva i l'hermen??utica cabal??stica de la Tanakh. La C??bala del Ordo Templi Orientis de Crowley t?? com a base el llibre "Liber Al vel Legis", que es distancia completament de la c??bala jueva. Per a la Kawwana (l'esgl??sia del nou Aeon), la c??bala d'inspiraci?? luri??nica ??s una font de coneixements important.
[edita] C??bala pop
Actualment, algunes estrelles de la m??sica i del cinema, com ara Madonna i Britney Spears, propaguen missatges cabal??stico-esot??rics en el marc del Centre de la C??bala de Philip Berg.
Els cabalistes jueus actuals critiquen aquesta c??bala pop, ja que pensen que ??s una estafa.[cal citaci??] A m??s, la tradici?? jueva ortodoxa recomana no comen??ar l'estudi de la c??bala abans dels quaranta anys d'edat.[cal citaci??]
