Buenaventura Durruti

De Viquipèdia

Buenaventura Durruti

Buenaventura Durruti ( Lleó, 14 de Juliol de 1896–Madrid, 20 de novembre de 1936 ) fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.

Nascut a Lleó, va començar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecànic-ajustador i va treballar en el sector ferroviari.En 1917 la Unió General de Treballadors (UGT) va organitzar una vaga on Durruti va participar activament. El govern va cridar a l' exèrcit per suprimir la vaga, on van morir 17 treballadors, 500 persones resultaren ferides i 2000 empresonades sense judici. A causa d' açò, va haver d' exiliar-se a França.

A l' exili, fins 1920, va treballar de mecànic a París, però va ser convençut per anar a La Rosa de foc per organitzar als treballadors barcelonins. Es va traslladar el 1920 a Barcelona, on s'afilià a la CNT (Confederació Nacional del Treball). El 1922 formà juntament amb Joan García Oliver i Francisco Ascaso el grup Los Solidarios, al qual se li imputà, un any més tard, l'assassinat del cardenal Juan Soldevila y Romero, produït com a represàlia del assassinat de Salvador Seguí. Va fugir a Argentina, Uruguai i altres països llatinoamericans i europeus. Abans d' aquestos fets, ja havien, sense èxit, intentat assassinar a Alfons XIII.

En 1931 torna a Espanya, i es va integrar a la Federación Anarquista Ibérica (CNT/FAI), al sector faísta —bel·ligerant amb la II República— i que participà a les insurreccions de 1932 i 1933.

[edita] La seva actuació en la Guerra Civil Espanyola

Durruti al front

En esclatar la Guerra Civil en 1936 va ser un dels principals protagonistes dels successos revolucionaris de juliol, formant part el grup "Nosaltres" (successors de "Els Solidaris") de la direcció de la defensa de la ciutat de Barcelona, en la qual va morir el seu company de tota la vida Francisco Ascaso per un tir procedent del bàndol nacional. El 20 de juliol, ja derrotat l'alçament a Barcelona i sent la CNT qui controlava la situació, sobretot després d'apoderar-se del parc d'Artilleria de Sant Andreu, els seus principals dirigents van tenir una entrevista amb el president de la Generalitat catalana, Lluís Companys. En una segona entrevista a l'endemà, després del ple de Federacions locals de la CNT, Durruti juntament amb altres principals dirigents de la CNT van proposar nomenar un Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, sent acceptat per les altres organitzacions. Aquest comitè (format per llibertaris, republicans nacionalistes i marxistes) es va convertir en el veritable poder a Catalunya, ratificant la Generalitat posteriorment el que es decidia. Cansat de les disputes internes i el desgast a causa del fet de trobar-se en una guerra civil, del Comitè de Milícies Antifeixistes (de la qual era cap del departament de transports), va decidir passar al front amb el bàndol republicà, començant per alliberar dels nacionals Saragossa, després de Barcelona, altre gran nucli urbà anarquista. Es va formar llavors la famosa Columna Durruti, que va prendre rumb a Saragossa.

Làpida i tomba de Buenaventura Durruti al Cementiri de Montjuic (Barcelona)

A la columna se li va negar el subministrament d'armes, artilleria, etcètera, per part dels agents comunistes, pel que va haver de limitar-se a prendre tots els pobles per on passava. En ells els camperols es veien lliures per a fer la revolució: els terratinents eren expropiats de les seves terres, les quals eren col·lectivitzades, s'abolia la propietat privada i s'instaurava el comunisme llibertari. Al novembre d'aquell any va marxar a Madrid amb la seva columna a contenir l'ofensiva de les tropes revoltades (batalla de Madrid).

Quan es trobava en les proximitats de l'Hospital Clínic de Madrid (ocupat pels revoltats) va ser ferit mortalment per un tir la procedència del qual no està molt clara, existint diverses hipòtesis sobre l'origen de la bala que li va ferir. Mentre algunes versions afirmen que va ser disparada accidentalment per la seva propi "naranjero" (versió espanyola del sub-fusell Schmeisser MP28 II), unes altres apunten que va poder ser assassinat per agents estalinistes. La versió de l'accident és bastant versemblant, puix que el citat model de sub-fusell mancava de segur i podia disparar-se per un simple cop de la culata contra el terra. Joan García Oliver, company de Durruti des dels temps dels Solidaris, ens explica en el seu llibre autobiogràfic "L'Eco dels Passos", i que ser la persona que va acompanyar a Durruti al front de Madrid, viu, i que el va acompanyar de tornada a Barcelona, mort, que mai va voler creure aquesta història doncs Durruti mai en la seva vida va usar naranjero, el mateix García Oliver mai el va veure amb cap, usava pistola, ni tampoc en fotografia,recordant que Durruti es feia acompanyar permanentment d'un fotògraf i un metge.

Segons Abel Paz,anarquista i biògraf de Durruti, la bala li va entrar per darrere, amb el que, per molt perillosos que fossin els naranjeros, era impossible sostenir la teoria del accident.

Tanmateix, el posterior assassinat d' Andreu Nin, capdavanter de el POUM, partit marxista-leninista i de caire antiestalinista, per part del NKVD, reforça la sospita que Durruti també va ser assassinat pel règim de la URSS.

[edita] Durruti a la literatura i el cinema

Buenaventura Durruti és una de les grans referències de l'anarquisme espanyol. Existeix abundant literatura sobre la seva figura, sent l'estudi més significatiu l'obra del militant i estudiós de l'anarquisme Abel Paz Durruti en la Revolución española (Madrid, Fundación Anselmo Lorenzo, 1996), amb un estudi de J.L. Gutiérrez Molina. L'any 1999, els Joglars va coproduir amb una productora francesa un film anomenat Buenaventura Durruti, anarquista.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buenaventura Durruti

• Durruti en la revolución española (vídeo basat en la biografia escrita per Abel Paz, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo)
• "Durruti y la revolución" Abel Paz, Fundación Andreu Nin