Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Budapest - Viquip??dia

Budapest

De Viquip??dia

Vista de Budapest
Vista de Budapest
Localitzaci?? de Budapest
Localitzaci?? de Budapest
L'edifici del parlament a Budapest.
L'edifici del parlament a Budapest.

Budapest ??s la capital d'Hongria i el principal centre pol??tic, industrial i econ??mic del pa??s.

T?? una superf??cie de 525 km??. El seu punt m??s alt es troba a J??nos Hegy o Mont de Joan, a uns 529 m sobre el nivell del mar. Compta amb gaireb?? dos milions d'habitants. Va ser fundada el 17 de novembre 1873 per la uni?? de tres ciutats, dues a l'oest del Danubi: Buda i ??buda i una altra a l'est: Pest. Va ser en aquesta ciutat que es va construir la primera l??nia de metro de l'Europa continental, ??s a dir, exceptuant-ne la de Londres. Administrativament es divideix en 23 districtes. T?? una poblaci?? de 1,7 milions d'habitants. ??s la sisena ciutat m??s gran de la Uni?? Europea.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

La hist??ria coneguda de Budapest es remunta a la ciutat romana d'Aquincum, fundada a les rodalies del 89 sobre d'un antic campament celta, prop del que despr??s seria ??buda. De 106 fins al final del segle IV, fou la capital de la prov??ncia de la Pann??nia inferior (en llat?? Pannonia).

Cap a 896, els magiars, avantpassats del poble hongar??s actual, colonitzen la regi?? sota el comandament d'??rp??d, poblant la conca pann??nia aix?? com el sector d'??buda. Hongria es funda un segle m??s tard, a l'any 1000, amb la coronaci?? del seu primer rei, Esteve I. Malgrat la seva destrucci?? gaireb?? total en resposta a una invasi?? mongola el 1241, i el despla??ament de la resid??ncia reial a Visegr??d el 1308, la ciutat esdev?? la capital del pa??s el 1361.

???La conquesta de la major part del pa??s al segle XVI per l'Imperi otom?? interromp el creixement de la ciutat. Pest cau en mans de l'invasor pel sud el 1526. Buda, defensada pel seu castell, t?? la mateixa sort 15 anys m??s tard. Mentre que Buda es converteix en la seu d'un governador turc, Pest ??s desertada per una gran part dels seus habitants fins el moment de la seva reconquesta el 1686 pels Habsburg, que havien continuat sent reis d'Hongria des de 1526 malgrat la p??rdua de la majoria del pa??s.

???En el transcurs dels segles XVII i XVIII, malgrat una inundaci?? devastadora el 1838 que va fer 70.000 morts, Pest coneix la taxa de creixement m??s forta gr??cies a un comer?? molt actiu, contribuint molt majorit??riament al creixement combinat de les tres ciutats. El 1900, la seva poblaci?? supera les de Buda i ??buda reunides. En el transcurs del segle seg??ent, la poblaci?? de Pest es multiplicar?? per vint, mentre que les de Buda i ??buda seran quintuplicades. El 1780, l'alemany ??s introdu??t com a llengua oficial pels Habsburg.

La fusi?? de les tres ciutats sota una administraci?? comuna es va produir per primera vegada el 1849 sota la impulsi?? del govern revolucionari, abans de ser revocada despr??s de la reconstituci?? de l'autoritat dels Habsburg. ??s ratificada definitivament el 1873 pel govern reial aut??nom hongar??s procedent del comprom??s austro-hongar??s de 1867. La poblaci?? total de la capital unificada es va multiplicar per set en el per??ode 1840-1900, amb 730.000 habitants.

En el transcurs del segle XX, la majoria de les ind??stries del pa??s s'instal??len a la ciutat, i el creixement de la poblaci?? prossegueix. Aix??, la poblaci?? d'??jpest ??s m??s que doblada en el per??ode 1890-1910, i la de Kispest ??s quintuplicada entre 1900 i 1920. Les p??rdues humanes vinculades a la Primera Guerra Mundial i la p??rdua conseq??ent de m??s dels dos ter??os del territori de l'antic regne el 1920 no causen m??s que un trastorn temporal: Budapest continua sent la capital d'un estat certament m??s petit per?? d'ara en endavant sobir??. El 1930, la ciutat compta amb un mili?? d'habitants, m??s 400.000 a les rodalies.

En el moment de la Segona Guerra Mundial, els jueus s??n reunits al gueto de Budapest. Aproximadament un ter?? dels 250.000 habitants jueus de Budapest van morir durant el genocidi nazi perpetrat durant l'ocupaci?? alemanya de 1944. Malgrat aquest fet, Budapest ??s actualment la capital europea que compta amb m??s ciutadans jueus. El 1944, el diplom??tic suec Raoul Wallenberg va salvar almenys 10.000 jueus hongaresos. A partir de 1950, l'aglomeraci?? de Budapest coneix una expansi?? significativa: es creen nous districtes a partir de les ciutats ve??nes. Durant els anys 1950 i 1960, la ciutat es recupera de la setge sovi??tic de 1944, fent-se, en cert l??mit, un aparador en mat??ria de pol??tica pragm??tica practicada pel govern comunista del pa??s (1947-1989). La democratitzaci?? ??s aturada per la insurrecci?? de Budapest del 1956 i la intervenci?? de l'URSS.

[edita] Divisi?? administrativa

The District Map of Budapest
The District Map of Budapest

A banda de la divisi?? popular de Buda a l'oest del Danubi i Pest a l'est, la capital hongaresa es divideix en vint-i-tres districtes (6 a Buda, 16 a Pest i 1 a l'Illa de Csepel) numerats amb xifres romanes encara que solen ser coneguts pel nom del barri principal.

  • Budav??r|Districte I (Budav??r)
  • Districte II de Budapest|Districte II
  • ??buda|Districte III (??buda)
  • ??jpest|Districte IV (??jpest)
  • Belv??ros|Districte V (Belv??ros)
  • Ter??zv??ros|Districte VI (Ter??zv??ros)
  • Erzs??betv??ros|Districte VII (Erzs??betv??ros)
  • J??zsefv??ros|Districte VIII (J??zsefv??ros)
  • Ferencv??ros|Districte IX (Ferencv??ros)
  • K??b??nya|Districte X (K??b??nya)
  • ??jbuda|Districte XI (??jbuda)
  • Hegyvid??k|Districte XII (Hegyvidek)
  • Districte XIII de Budapest|Districte XIII
  • Zugl??|Districte XIV (Zugl??)
  • Rakospalota|Districte XV (Rakospalota)
  • Districte XVI de Budapest|Districte XVI
  • Rakosmente|Districte XVII (Rakosmente)
  • Districte XVIII de Budapest|Districte XVIII
  • Kispest|Districte XIX (Kispest)
  • Pesterzs??bet|Districte XX (Pesterzs??bet)
  • Csepel|Districte XXI (Csepel)
  • Budafok|Districte XXII (Budafok)
  • Soroks??r|Districte XXIII (Soroks??r)

[edita] Llocs d'inter??s

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Budapest


Organitzaci?? territorial d'Hongria
Prov??ncies (megye): B??cs-Kiskun | Baranya | B??k??s | Borsod-Aba??j-Zempl??n | Csongr??d | Fej??r | Gy??r-Moson-Sopron | Hajd??-Bihar | Heves | J??sz-Nagykun-Szolnok | Kom??rom-Esztergom | N??gr??d | Pest | Somogy | Szabolcs-Szatm??r-Bereg | Tolna | Vas | Veszpr??m | Zala
Ciutats aut??nomes: B??k??scsaba | Debrecen | Duna??jv??ros | Eger | Gy??r | H??dmez??v??s??rhely | Kaposv??r | Kecskem??t | Miskolc | Nagykanizsa | Ny??regyh??za | P??cs | Sopron | Szeged | Sz??kesfeh??rv??r | Szolnok | Szombathely | Tatab??nya | Veszpr??m | Zalaegerszeg
Capital: Budapest