Bonaire
De Viquip??dia
Bonaire ??s una illa de les Antilles Neerlandeses, la segona m??s grossa despr??s de Cura??ao. Est?? situada al sud del mar Carib, davant de la costa de Vene??uela. ??s una de les anomenades illes ABC. Sa capital ??s Kralendijk. L'assentament m??s antic ??s Rincon.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Els primers habitants de Bonaire foren els indis caiquetio que arribaren a l'illa des del continent cap a l'any 1000. N'hi ha traces a pintures rupestres prop de Lac Baai, a la costa est de Bonaire.
El 1499 desembaracaren a l'illa el 1499 els primers europeus: Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci que la reclamaren per a Espanya. Com que l'illa no tenia or ni era adequada pel cultiu, els espanyols no consideraren necessari establir-hi una col??nia. Els indis locals foren traslladats per treballar com a esclaus a Am??rica del Sud. El 1526 els espanyols introduiren bestiar a Bonaire, cosa que acab?? comportant l'alliberament de rucs (buriku)i cabres (kabritu) que acabaren esdevenint salvatges. Mentrestant sorg?? un petit nucli habitat a Ric??n, que situat en una vall fora de l'abast dels pirates. Els seus habitants eren sobretot condemnats i presoners de guerra.
El 1633 els Pa??sos Baixos conqueriren les illes als espanyols, tot dipositant l'autoritat en Wouter van Twiller, governador dels nous Pa??sos Baixos. L'illa pass?? a ser controlada per la Companyia de les ??ndies Occidentals. Aquesta import?? petits contingents d'esclaus per a l'agricultura (especialment fusta i blat de moro) i l'extraci?? de sal. Els esclaus que treballaven a les salines vivien en unes cabanes al costat dels estanys, amb prou feina superiors als dos metres. Aquestes cabanes encara es poden veure a Bonaire. L'esclavatge hi fou abolit el 1863.
A comen??aments de segle XIX els Pa??sos Baixos perderen dues vegades la sobirania sobre les Antilles en favor del Regne Unit. Quan el 1816 passaren definitivament a mans neerlandeses, el govern neerland??s constru?? Fort Oranje a Kralendijk per tal de protegir l'illa. El 1868 s'hi afegiren uns fars caracter??sitcs. La sal era llavors la principal font d'ingressos de l'illa. La producci?? n'era tan grossa que hom constru?? 4 obeliscs per tal de guiar els vaixells fins als estanys de les salines.
El segle XX vei?? una renovaci?? del port aix?? com la construcci?? d'un aeroport (Flamingo Airport). El 1936 es conced?? el dret de vot als homes. Durant la Segona Guerra Mundial Bonaire (que no pass?? a sobirania alemanya com la metr??poli) fou utilitzada com a camp de concentraci?? per condemnats alemanys i nazis neerlandesos. El 1954, les Antilles Neerlandeses esdevingueren un membre independent del Regne dels Pa??sos Baixos.
[edita] Situaci?? social
[edita] Demografia
Bonaire t?? uns 13.000 habitants. La majoria de la poblaci?? ??s cat??lica, si b?? hi ha minories protestant i evang??lica (un 10% de la poblaci??).
La llengua m??s parlada ??s el papiamento, si b?? no ??s l'oficial, rol que correspon al neerland??s. A m??s, l'angl??s i el castell?? tamb?? s??n for??a parlats.
[edita] Economia
Les principals fonts d'ingressos de Bonaire s??n el turisme i les salines. El primer atreu especialment arran del submarinisme, practicat especialment a les reserves naturals. Al sud de l'illa hi ha estanys emprats com a salines.
[edita] Pol??tica
Bonaire pertany al Regne dels Pa??sos Baixos com a membre de les Antilles Neerlandeses, que s??n governades des de Willemstad a Cura??ao. A m??s, existeix un govern local de l'illa situat a Kralendijk.
El 10 de setembre del 2004 s'organtitz?? un refer??ndum no vinculant que havia de mostrar la voluntat popular sobre l'estatus futur de l'illa. El 59% dels votants s'inclinaren per una uni?? directa amb els Pa??sos Baixos. Nom??s un 16% prefer?? romandre com a part de les Antilles Neerlandeses.
[edita] Natura
[edita] Parc Nacional Washington Slagbaai
Tot el nord de Bonaire ??s una ??rea natural protegida, el Parc Nacional de Washington Slagbaai. El parc ??s accessible amb cotxe i ??s ric en ocells i altres animals, entre d'altres les iguanes. La direcci?? predominant dels vents t?? molta import??ncia a Bonaire. Aix??, l'illa compta amb un costat arrecerat del sud-est t?? i un d'obert al nord-est. Aquest darrer t?? una vegetaci?? m??s seca i escassa. Per culpa de l'escassesa de precipitacions Bonaire t?? moltes plantes adaptades a la sequera, com ara els cactus sen.
[edita] Bonaire Marine Park
El Parc Mar?? Bonaire (Bonaire Marine Park o BMP) ??s la reserva marina m??s antiga del m??n. S'est??n des de la costa fina a una profunditat de 20 m al voltant de l'illa, i ??s gaireb?? completament oberta als submarinistes. La costa sud-oest disposa d'indrets adequats pel submarinisme que s??n accessibles des de les platges. El seu finan??ament prov?? d'una tarifa de 25 d??lars estatunidencs per persona i any que cal pagar per fer submarinisme. El BMP vetlla per la protecci?? de la natura per?? tamb?? pel manteniment de les boies i l'orientaci?? dels turistes.
[edita] Petit Bonaire
Davant de la costa a l'al??ada de Kralendijk hi ha l'illa de Petit Bonaire (Klein Bonaire, o simplement Klein). ??s plana i nom??s hi creixen mates i cactus. Amb l'increment del turisme generat pel submarinisme aparegueren plans per a desenvolupar-hi complexos hotelers, per?? la pressi?? de naturalistes i empresaris locals ho imped?? tot aconseguint declarar-la zona protegida.
Petit Bonaire ??s tamb?? un lloc de nidificaci?? de tortugues.
