Bolonya
De Viquip??dia
|
|||
| Localitzaci?? | |||
  Bolonya
Localitzaci?? de Bolonya a It??lia
|
|||
 |
|||
| Estat ??? Regi?? ??? Prov??ncia |
 It??liaEm??lia-Romanya Bolonya |
||
| Superf??cie | 140,73 km?? | ||
| Altitud | 54 m | ||
| Poblaci?? (2006) ??? Densitat |
373.026 hab. 2.650,65 hab/km?? |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 40100 |
||
| Codi ISTAT | 037006 |
||
| Web | |||
Bolonya (en itali?? Bologna) ??s la capital de la regi?? d'Em??lia-Romanya (al nord d'It??lia) i a la prov??ncia de Bolonya, entre els rius Reno i S??vena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Flor??ncia, a una mica m??s d'una hora de tren de Parma, i a 150 Km de Ven??cia, al nord-est. ??s una de les ciutats hist??riques millor conservades.
En diuen "La Ciutat Roja" pel color de les seves teulades, i per ser un dels centre del Partit Comunista Itali?? i de la resist??ncia dels partisans contra els feixistes ("Bologna la rossa"), en la Segona Guerra Mundial. Tamb?? se l'anomena "Bolonya la Docta" ("Bologna la dotta") per la seva Universitat (la m??s antiga del tot el m??n, Universit?? degli Studide, creada el 1.088) i "Bolonya la Grassa" ("Bologna la grassa"), per la seva excel??lent cuina. ??s seu tamb?? de la Bologna center school of Advanced International Studies of the John Hopkins University) creada el 1955. T?? aeroport internacional. ??s seu arquebisbal.
- Superf??cie: 140.9 km??
- Habitants: 380.000 (2006) (800.000 a l'??rea metropolitana);
- Densitat de poblaci??: 2697 hab/km??
Com a monuments cal destacar les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda del segle XII, la bas??lica de San Petronio a la Piazza Maggiore, inacabada (segles XIV-XV), el palau municipal, el palau del Podest?? (segles XIII-XV) les esgl??sies de San Domenico (Segle XIII) i de San Francesco (segle XIII), el conjunt arquitect??nic de Sant Stefano (Segle XI-XIII), el palazzo della Mercanzia (segles XIV-XV) i la font de Neptuni (1566) obra de Giangbologna. El Teatre Comunale es va acabar el 1768. Al Museu c??vic hi ha importants troballes etrusques de la cultura vil??lanoviana. La Pinacoteca Nazionale t?? un gran nombre d???obres de pintura emiliana.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La regi?? fou poblada a l???edat del ferro i s???hi va desenvolupar la cultura vil??lanoviana (del nom de Villanova, un dels jaciments). La ciutat fou fundada pels etruscs amb el nom de Felsina, segons la llegenda per Aucnus o Oenus, germ?? d'Aulestes, fundador de Per??sia. Mantua fou una de les seves col??nies. Va romandre ciutat etrusca fins que el 350 aC fou ocupada pels bois que la van mantenir fins el 189 aC quan tres mil colins ho foren establerts i es va crear un col??nia de dret llat?? de nom Bon??nia per assegurar el territori arrabassat als bois.
Dos anys despr??s el c??nsol C. Flaminius va construir una via militar des Bon??nia a Arretium, i el mateix temps es va construir la Via Em??lia, que anava des Ariminium a Plac??ntia el que la va convertir en un centre estrat??gic de primer ordre i li va permetre prosperar r??pidament. Tot i aix?? no s???esmenta a l'hist??ria fins al any 43 aC, durant les guerres civil, quant fou ocupada per una forta guarnici?? per Marc Antoni durant el setge de Mutina; tot seguit fou ocupada per Hirtius sense resist??ncia. Pansa va morir a la ciutat de les ferides rebudes a la batalla de Mutina. Poc despr??s Octavi August al front del seu ex??rcit es va trobar a les rodalies amb els exercits combinats de Antoni i L??pid i es va produir una entrevista a una illa al riu Rhenus (suposadament al lloc avui anomenat La Crocetta del Trebbo) a uns 2 km de la ciutat on es va establir el Segon Triumvirat (entrevista que Api?? situa al riu anomenat Lavinius, avui Lavino, prop de Mutina i a uns 7 km de Bon??nia).
Va estar sota el patronatge de la fam??lia Antoniana i el triumvir i va establir molts dels seus clients i amics, per lo qual el 32 aC Octavi va eximir a la ciutat d???agafar les armes contra Marc Antoni i Cle??patra, per?? despr??s de la batalla d'Accium August hi va instal??lar molts partidaris seus i la va constituir en col??nia romana mentre la seva antiga condici?? fou inclosa dins la categoria de municipi per efecte de la Llei J??lia. Va restar sota l???imperi rom?? una ciutat important i prospera. L???any 53 va patir destruccions a causa d???unes lluites per?? fou restaurada per Claudi.
Va comen??ar la decad??ncia al segle IV per?? el 410 encara va poder resistir a Alaric i rebutjar-lo, i va mantenir una relativa prosperitat encara el segle V. Al segle VII P. Diaconus la descriu com una ciutat rica i en els segles seg??ents va obtenir una preemin??ncia entre les ciutats de la regi??.
Fou part del exarcat bizant?? de Ravenna i al segle XII esdevingu?? ciutat lliure la sobirania de la qual es van disputar diverses fam??lies especialment els Bentivoglio i els Visconti de Mil??.
Al segle XIV fou dominada pels Bentivoglio que la van conservar fins el 1506 en que Joan II Bentivoglio la va perdre davant del Papa Juli II que la va reunir als Estats Pontificis, per?? conservant plena autonomia interna. El 1530 Climent VII va coronar all?? a Carles V com emperador del sacre imperi.
En el Renaixement, Bolonya es converteix en un centre de cultura i una de les majors ciutats dels Estats Papals. Tamb?? es convertir?? en un dels centres de comer?? m??s importants d'It??lia, i part dels impostos cobrats als mercaders eren utilitzats per pagar els professors de la seva Universitat tan famosa. Dels 800.000 habitants de la ciutat, es calcula que 100.000 son estudiants de la Universitat. Entre els alumnes hist??rics de la Universitat hi trobem Dante Alighieri, Petrarca, Thomas Becket, Erasme de Rotterdam i Nicolau Cop??rnic.
Va restar possessi?? del Papa fins el 1860 en que va passar al Regne d'It??lia, llevat dels anys 1797 a 1814 en que fou part de la Rep??blica Cispadana.
La ciutat va patir un atemptat terrorista molt greu (el m??s greu del nord d'It??lia) el 2 d'agost de 1980 a l'estaci?? de ferrocarril. Unes 85 persones van morir i 200 m??s quedaren ferides.
[edita] Pol??tica
Bolonya ha estat i continua essent una ciutat clau en el moviment obrer i alternatiu itali?? i europeu. Ha sigut lloc de congressos i agitaci?? obrera. Primer com a nucli dur del socialisme i despr??s de 1945, del comunisme. Des del 1946 al 1991 va ser governada pel PCI (Partit Comunista Itali??), seguit per governs social-dem??crates (PDS-DS) del 1991 al 1999. Despr??s d'un par??ntesi de govern local de centre-dreta (1999-2004) torna a ser governada pel centre-esquerra.
[edita] Transports
La ciutat i la seva ??rea metropolitana es un nus de comunicacions molt important. Tan per carretera com per ferrocarril. El ferrocarril de Bolonya ??s el primer en Europa de tr??nsit de passatgers.
[edita] Gastronomia
Hi ha molts restaurants especialitzats en la dieta mediterr??nia, i sobre tot, en l'elaboraci?? del plat t??pic de la ciutat, els tortellini a la bolonyesa. Es t??pic tamb??, acompanyar la pasta amb un bon vi Sangiovese.
[edita] Turisme
Les Dues Torres ("Due Torri") ??s el lloc m??s fam??s de Bolonya. La m??s alta ??s coneguda com la dels Asinelli, mentre que la m??s xica ??s la dels Garisenda. En un dia clar, es por veure fins a Verona des de la torre m??s alta, i les vistes mereixen l'esfor?? de pujar els prop de 98 metres i 498 esglaons (no hi ha ascensor). M??s informaci?? sobre preus i horaris de visita
La Pinacoteca (amb obres art??stiques de l'Escola de Bolonya, des del Renaixement fins a la Contrareforma), les Esgl??sies de Santo Stefano, San Domenico i San Giacomo Maggiore, el Tetro Comunale, San Petronio, la Piazza Maggiore, el Real Colegio de Espa??a, les tombes dels glosadors, l'Archiginnasio, i una infinitat d'esgl??sies repartides per tota la ciutat, son les visites m??s importants a fer a Bolonya.
[edita] Esports
La ciutat es la seu de dos dels millors equips italians de basquetbol, el Virtus Bologna, i el Fortitudo Bologna, que tenen una forta rivalitat.
En el futbol, trobem el Bologna Football Club 1909, creat el 1909 i posse??dora de 7 scudettos i 2 copes d'It??lia. Actualment es troba a la Serie B (segona divisi?? italiana).
