Bol??via

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Firme y feliz por la Uni??n
(Ferma i feli?? per la Uni??)

Idiomes oficials Castell??, qu??txua, aimara

Capital Sucre
17??00' LS 65??00' BB

Ciutat m??s gran Santa Cruz de la Sierra

Govern

President

Rep??blica parlament??ria
Evo Morales

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 1.098.580 km?? (27??)
1,4%

Poblaci??
- Estimaci??
- Cens 2000
- Densitat - (55??)
8.586.443
8 hab/km?? (179??)

Moneda Bolivi?? (BOB)

Fus horari
- Estiu (DST) - (UTC-4)
- (UTC-)

Independ??ncia
Declarada
Reconeguda el 16 de juliol de 1809 d'Espanya
el 6 d'agost de 1825

Himne nacional Bolivianos, el hado propicio

Domini internet .bo

Codi telef??nic +591

Gentilici Bolivi??, boliviana

La Rep??blica de Bol??via ??s un dels dos ??nics estats de l'Am??rica del Sud sense sortida a l'oce??, un dels m??s pobres de l'Am??rica Llatina i una de les regions m??s altes del m??n. Limita al nord i a l'est amb les regions m??s selv??tiques del Brasil, al sud amb el Paraguai i l'Argentina, al sud-oest amb Xile i a l'oest amb el Per??. La capital oficial i seu del poder judicial ??s Sucre i la seu del govern (poder executiu i legislatiu) ??s La Paz.

T?? for??a poblaci?? ind??gena (d'un 56% a un 70%) i mant?? reivindicacions territorials amb Xile per la franja d'Arica, que li permetria la sortida a l'oce?? Pac??fic.

Bol??via ??s un pa??s multicultural amb molta riquesa cultural, natural i arqueol??gica. Se la coneix com al bressol de la cultura Tiwanaku que aportaria els seus coneixements avan??ats en multitud de mat??ries al posterior imperi Inca.

Taula de continguts

1 Hist??ria
2 Pol??tica
3 Subdivisi?? administrativa
4 Geografia
5 Economia
- 5.1 Sector primari
- 5.2 Ind??stria
6 Demografia
7 Vegeu tamb??

[edita] Hist??ria

???El territori bolivi?? est?? habitat des de fa m??s de 12.000 anys. Al lloc es van formar m??ltiples cultures, majorment als Andes, destacant especialment la cultura Tiwanaku i els regnes aimares posteriors a l'expansi?? Wari. Aquests regnes al seu torn van ser annexats a l'imperi Inca el segle XIII.

La cultura Tiwanaku, es va desenvolupar a l'entorn del centre cerimonial hom??nim pr??xim al llac Titicaca. La seva fundaci?? probablement es va dur a terme abans de l'any 300. Posteriorment la cultura inca va establir un vast imperi al segle XV, poc abans de l'arribada dels espanyols. Durant aquell segle, Bol??via estava ocupada per diversos grups de llengua aimara (collas, pacajes, lupacas, omasuyos), entre els quals destacaven els collas, que van dominar un vast territori i van lluitar amb els qu??txues de Cusco (Cuzco) pel control de la regi??. Els collas van ser derrotats per l'inca Pachacuti, que es va apoderar de gaireb?? tot l'altipl?? bolivi??. Bol??via va constituir durant gaireb?? un segle una de les quatre grans divisions del Tahuantinsuyo (Imperi inca) sota el nom de Collasuyo. Aquestes antigues civilitzacions han deixat grans monuments arquitect??nics i en l'actualitat les lleng??es aimara i qu??txua s??n les m??s importants del pa??s.

Mon??lit "El Fraile" de l'antiga civilitzaci?? Tuwanaku

El primer europeu en arribar a l'actual territori de Bol??via va ser Diego de Almagro el 1535, despr??s de partir de Cuzco amb la finalitat de conquerir Xile. Mort Almagro, Francisco Pizarro va enviar el seu germ?? Gonzalo a colonitzar la prov??ncia del Collao (Collasuyo). Pedro de Anz??rez va fundar Chuquisaca (actual Sucre) el 1538, Potos?? va sorgir el 1546, La Paz el 1548 i Cochabamba el 1574.

La fundaci?? espanyola es va caracteritzar per presentar una base miner-agr??cola. La ciutat de Potos??, la m??s poblada d'Am??rica el 1574 (120.000 habitants), es va convertir en un gran centre miner per l'explotaci?? de les mines de plata del Cerro Rico de Potos?? i el 1611 era la major productora de plata del m??n. El rei Carlos I havia atorgat a aquesta ciutat el t??tol de vila imperial despr??s de la seva fundaci??.

[edita] Pol??tica

??s un pa??s republic??, unitari i presidencialista. El president hi ??s elegit per sufragi universal directe i obligatori per a un per??ode de quatre anys. Per?? si cap candidat no obt?? la majoria absoluta, ??s el Congr??s Nacional el que l'ha d'elegir entre els tres m??s votats.

El president Gonzalo S??nchez de Lozada va dimitir del c??rrec l'octubre de 2003 i va ser substitu??t pel vicepresident Carlos Mesa fins que el Tribunal Suprem de just??cia el va substituir per Eduardo Rodr??guez el juny del 2005. Sis mesos despr??s a les eleccions generals del 18 de desembre de 2005, va ser elegit president el l??der ind??gena socialista Evo Morales que va assumir el comandament el 22 de gener de 2006.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Els departaments

Bol??via es divideix en nou departaments, o departamentos:

Cada departament es divideix en prov??ncies, o provincias.

[edita] Geografia

[edita] Orografia

Mapa topogr??fic de Bol??via on s'observen clarament les regions andina i amaz??nica

Bol??via est?? creuada de nord a sud per dues grans serralades que formen part del plegament and??. La serralada Occidental (Cordillera Occidental) separa Bol??via de Xile i est?? formada per muntanyes volc??niques que superen els 6.000 m d'altitud (la m??s alta ??s el Sajama, amb 6.542 m). La serralada Reial (Cordillera Real) surt del llac Titicaca, travessa el centre del pa??s i culmina en el volc?? Illimani, amb 6.490 m d'altitud; a partir d'aqu?? es bifurca en les serralades Central i Oriental. Entre les serralades Occidental i Central s'al??a l'Altipl??, de m??s de 3.600 m d'altitud. Hi ha una gran extensi?? de boscos, a causa de l'alta pluviositat. Aquesta regi?? rep el nom de yungas, al nord de la latitud de Cochabamba, i de valles, al sud. Les yungas s??n un espai de transici?? entre les serralada andina Oriental i la gran plana amaz??nica. Als valles la influ??ncia de l'Amaz??nia deixa pas a la plana del Chaco, de clima sec, que es prolonga pel Paraguai i el nord de l'Argentina. A l'est de les yungas i els valles hi ha la gran plana de l'Oriente (o dels llanos), que ocupa dos ter??os del pa??s. Configura un paisatge variat amb selves tropicals al nord, sabana m??s cap al sud i pantans pertot arreu.

[edita] Hidrografia

Hi ha tres sistemes fluvials: el primer est?? constitu??t pels rius m??s grans de Bol??via, que neixen al vessant est de la serralada Oriental; el segon sistema va des del sud de la serralada Oriental cap al Riu de la Plata, i el tercer est?? format pels rius de l'Altipl??, que desemboquen al llac Titicaca. Els rius nord-orientals m??s importants s??n el Mamor?? i el Beni, que a la seva conflu??ncia formen el Madeira, tributari de l'Amazones. En aquesta regi?? hi ha extenses inundacions en els mesos de febrer i mar??; ??s una ??rea molt desconeguda i amb poca poblaci??. El riu sud-oriental Pilcomayo va des del sud de la serralada Central fins al riu Paraguai, del sistema del Riu de la Plata. En aquesta regi?? hi ha llacs, estanys i pantans. La regi?? de l'Altipl??, amb moltes menys pluges, forma la conca endorreica m??s extensa de l'Am??rica del Sud. Per una banda, hi ha el llac Titicaca, al nord. Est?? situat a una altitud de 3.810 m i cobreix una superf??cie de 8.300 km??,una tercera part de la qual pertany a Bol??via i la resta al Per??. Del Titicaca surt el riu Desaguadero, que travessa l'Altipl?? de nord a sud i desemboca al segon gran llac de Bol??via, el Poop??, del qual encara surt un altre riu, el Lacajahuira, que desemboca al Salar de Coipasa. M??s cap al sud-oest, prop de Xile, hi ha el llac salat m??s extens del pa??s, el Salar de Uyuni.

[edita] Clima

Tot i que el pa??s est?? situat al nord del tr??pic de Capricorn, la diversitat de temperatures ??s extraordin??ria. Podem trobar des del clima equatorial del departament del Beni fins a les neus perp??tues i les glaceres dels Andes passant pel clima continental extremat de l'altipl??, on les temperatures mitjanes s??n de 7??C a 15??C a l'estiu i inferiors a 0??C a l'hivern. La mitjana de pluges de La Paz (la capital del pa??s) ??s de 562 mm l'any. A les yungas i als valles les temperatures s??n molt m??s suaus (entre 16??C i 19??C) i la humitat i les precipitacions s??n molt altes. A la gran plana de l'Oriente la temperatura ??s molt alta tot l'any i sovint, cap al sud, bufa un vent fred que puja procedent de la Pampa argentina i que l'anomenen surazo. Parlant en termes generals, Bol??via t?? un clima Continental Sec, ja que l'estaci?? seca ??s molt m??s llarga que la humida. La temperatura ??s alta i regular tot l'any, per?? les m??ximes es donen al final dels mesos secs.

[edita] Economia

El producte interior brut (PIB) bolivi?? del 2002 fou de 7,9 bilions de d??lars USA. El creixement econ??mic ??s d'un 2,5% anual i la inflaci?? fou entre el 3% i el 4% el 2002 (el 2001 va estar per sota de l'1%). Composici?? per sectors: primari (24%), secundari (27%), terciari (49%).

[edita] Sector primari

L'agricultura ocupa el 45,5% de la poblaci?? activa. Una bona part de la producci?? es destina a l'autoconsum, tot i que en alguns departaments hi ha grans explotacions agr??coles i ramaderes. Els principals productes agr??coles s??n la fulla de coca, el blat de moro, les patates, el blat, l'arr??s, l'ordi, la soja, la canya de sucre i el caf??. A l'Altipl?? s'hi cultiva la quinoa, un cereal aut??cton que ja cultivaven els inques. A les yungas, a part de la coca, s'h conreen tota mena de fruites tropicals i subtropicals. Als valles es produeixen cereals, alfals, pr??ssecs, ra??m i verdures. La ramaderia consta de llames i alpaques a l'Altipl??, d'ovins i bovins als valles i de bovins en grans ranxos en algun departament. La pesca t?? una certa import??ncia al llac Titicaca i en alguns grans rius orientals. Tamb?? hi ha certa producci?? forestal.

[edita] Ind??stria

La ind??stria est?? poc desenvolupada i es limita a la transformaci?? de minerals, les refineries de petroli, les ind??stries derivades de l'agricultura i altres ind??stries aliment??ries o t??xtils. Ocupa nom??s el 10% de la poblaci?? activa. El contraban de mercaderies brasileres, argentines i nord-americanes va ser molt important durant els anys de la inflaci??, aix?? doncs, no ??s estrany que la poblaci?? industrial disminueixi cada cop m??s.

[edita] Demografia

Bol??via ??s un dels tres pa??sos de Llatinoam??rica dels quals m??s de la meitat de la poblaci?? ??s amer??ndia (els altres s??n Guatemala i Per??). La distribuci?? ??tnica de Bol??via ??s 33% qu??txua, 30% aimara, 25% mest??s, i 12% europeu o cauc??sic. Els grups amerindis principals s??n els qu??txues (2,5 milions), els aimares (2 milions), els txiquitans (180.000) i guaran??s (125.000). Hi ha minories de descenents d'immigrants d'Alemanya, It??lia, Espanya i del Orient Mitj??. La poblaci?? afro-boliviana ??s de l'1%.

La capital administrativa, seu del govern, ??s La Paz, amb 800.000 habitants i m??s d'un mili?? i mig a l'aglomeraci?? urbana; la constitucional, seu del Tribunal Suprem, ??s Sucre, amb 200.000 habitants. Altres ciutats importants s??n Santa Cruz de la Sierra, amb m??s d'un mili?? d'habitants; Cochabamba, amb 800.000; Oruro, amb m??s de 200.000, i Potos?? i Tarija amb m??s de 100.000.

La religi?? predominant ??s el catolicisme (95%), amb una petita minoria de protestants (2,3%). La poblaci?? creix a un ritme anual del 2,8% i l'??ndex d'alfabetitzaci?? ??s del 74,2%.

[edita] Vegeu tamb??

Estats de l'Am??rica del Sud
Argentina Bol??via Brasil Col??mbia Equador Guyana Paraguai Per?? Surinam Uruguai Vene??uela Xile
Depend??ncies: Illes Malvines \| Guaiana Francesa