Bob Dylan

De Viquip??dia

Bob Dylan
Concert realitzat el 26 de novembre de 1963 a la Universitat de Saint Lawrence (Nova York)
Informaci?? b??sica
Nom real	Robert Allen Zimmerman
Altres noms	Elston Gunnn, Blind Boy Grunt, Elmer Johnson, Sergei Petrov, Jack Fate, Willow Scarlet, Robert Milkwood Thomas.
Naixement	24 de maig del 1941
Lloc d'origen	Duluth
G??nere	Folk, rock, blues, country
Professi??	Cantautor, poeta, artista, actor, guionista, disc jockey
Instruments	Veu, guitarra, harm??nica, teclat, acordi??, percussi??.
Anys en actiu	1959 ??? Actualitat
Discogr??fica	Columbia Asylum
Artistes relacionats	Paul Butterfield Blues Band, Al Kooper, The Band, Rolling Thunder Revue, Mark Knopfler, Traveling Wilburys, Tom Petty and the Heartbreakers, Van Morrison, Grateful Dead, Joan Baez
Web oficial	www.bobdylan.com

Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom art??stic de Bob Dylan, (Duluth, EUA 1941) ??s un compositor i cantant nord-americ??, considerat un dels m??sics m??s influents i prol??fics del segle XX i proposat diverses vegades pel Premi Nobel de Literatura.

Dylan ha aportat a la m??sica rock una dimensi?? po??tica m??s rica i adulta, emprant met??fores i figures al??leg??riques per a descriure el desordre individual i social, a m??s d'una inventiva mel??dica provinent d'estructures tradicionals com el blues, la balada o les can??ons de treball. Al llarg de la seva carrera ha experimentant amb tota mena de ritmes i formes harm??niques, cosa que ha enriquit la seva expressi?? musical i ha influ??t en molts altres int??rprets i compositors.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Discografia oficial
3 Premis musicals
- 3.1 Premis Grammy
- 3.2 Premis ??scar
4 Vegeu tamb??
5 Enlla??os

[edita] Biografia

[edita] Inf??ncia i joventut

Va n??ixer el 24 de maig del 1941 a la ciutat de Duluth, poblaci?? situada a l'estat nord-americ?? de Minnesota. Fill d'una fam??lia d'origen jueu, als sis anys aquesta es trasllad?? a la ciutat de Hibbing, on el seu pare tenia un negoci de material el??ctric. La vida de comerciant no era la preferida per en Bob, i l'ambient de la poblaci??, l'economia de la qual depenia fortament de la mineria, no prou atractiva per a un adolescent. El descobriment de la m??sica comport?? un canvi en la seva mentalitat, i ja als vuit anys aprengu?? per ell mateix a tocar el piano i per deu d??lars adquir?? una guitarra per correu. El descobriment, aix?? mateix, de la m??sica de Hank Williams i dels grups corals afroamericans el permetr?? somiar en convertir-se en un heroi del rock and roll, un estil musical creixent gr??cies a l'??xit d'Elvis Presley, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis.

L'any 1959 finalitz?? els estudis secundaris i ingress?? a la Universitat de Minnesota, situada a la ciutat de Minneapolis, la capital estatal. Dues de les seves assignatures favorites eren l'aprenentatge del castell?? i la hist??ria nord-americana. Fou en aquell moment quan comen???? a escoltar temes de country gr??cies a les composicions de Robert Johnson i folk, deixant de banda la seva passi?? pel rock and roll de Little Richard. Interessat en la poesia, la d??cada del 1960 suposar?? una inflexi?? en la seva vida art??stica i personal: canviant-se el nom pel pseud??nim Bob Dylan, inspirat en el poeta Dylan Thomas, i interessant-se pels moviments dels drets dels treballadors i del discurs sobre la pau.

[edita] Inicis professionals

Bob Dylan amb Joan Baez a la Marxa pels Drets Civils de Washington D.C. l'any 1963

Comen???? la seva carrera com a solista tocant en locals nocturns, amb l'??nic acompanyament de la seva guitarra i la seva harm??nica, aix?? com la seva expressiva veu, que arribar?? a convertir-se en la seva marca personal. Aquests inicis per?? no sempre s??n amb fortuna, aix?? fou acomiadat del Ten O'Clock Scolar perqu?? la seva veu foragitava als clients. A mitjans de la d??cada de 1960 obt?? el seu primer contracte com a professional en un local de strip tease de Central City, poblaci?? situada a l'estat de Colorado. ??s en aquest moment quan descobreix la biografia Bound for Glory del cantant Woody Guthrie, que es converteix en el seu mestre i de qui en divulgar?? l'obra arreu del pa??s.

Quan Dylan sab?? que Guthrie es trobava ingressat en un hospital de Nova York, decid?? anar fins a la ciutat per con??ixer-lo. L'arribada a aquesta ciutat permet?? en Bob Dylan relacionar-se amb els ambients folk que omplien Greenwich Village, i aconseguir actuar davant de John Lee Hooker. A finals de l'estiu de 1961 arriba a ser bastant conegut en l'ambient musical de Nova York, per la qual cosa sol??liciten la seva col??laboraci?? per a tocar l'harm??nica en algunes can??ons d'un disc de Harry Belafonte. Podria ser la seva gran ocasi??, per?? abandona els estudis d'enregistrament despr??s de nom??s una hora de treball, perqu?? no suporta la insist??ncia de Belafonte a repetir les proves constantment.

Fou John Hammond, un dels grans descobridors de talents de la Columbia Broadcasting System (CBS), qui li ofer?? immediatament un contracte. El primer disc el public?? el febrer de 1962 amb el simple t??tol de Bob Dylan. L'??lbum presenta material poc homogeni per?? posa en evid??ncia les potencialitats del cantautor. Nom??s dues can??ons estan escrites pel propi Dylan, "Song to Woody" i "Talkin' New York", per?? van bastar per a donar-li confian??a com a autor i obrir-li la porta d'una de les seves m??s prol??fiques etapes creatives. En aquell primer per??ode l'acompany?? Suzie Rotolo, a la qual havia conegut en arribar a la ciutat i que, com a activista pol??tica lluit?? contra la segregaci?? racial i l'??s de la bomba at??mica.

Dylan comen???? a treballar en noves can??ons l'abril de 1962 i en el transcurs d'alguns mesos compon temes com "Blowin' in the wind" (Escolta-ho en el vent), "Masters of War" (Senyors de la guerra), "Talkin' World War III Blues" i "Oxford Town", que esdevenen himnes del moviment pacifista. Al maig de 1963 es publica The Freewheelin' Bob Dylan, el seu segon i molt esperat ??lbum. Dos mesos despr??s de la publicaci??, Dylan apareix al Festival Folk de Newport, on ??s saludat com el profeta de la revoluci?? juvenil, i canta "Blowin' in the wind" davant de 46.000 persones, acompanyat a l'escenari per Joan Baez i Pete Seeger.

Alhora que l'??xit arriben els problemes. En primer lloc, amb Suzie Rotolo: la seva relaci?? segueix endavant entre dram??tiques ruptures i breus reconciliacions, en un clima molt tibant en el qual Dylan no amaga la seva gelosia. Les noves can??ons neixen en un clima d'inseguretat, de vegades cavalcant en l'ona de la batalla pol??tica ("Only a Pawn in Their Game"), altres vegades recollint-se en l'intimisme ("Girl from the North Country", La noia del pa??s del nord). Per?? l'??lbum The Times They Are A-Changin' (1964) arribar?? a ser fam??s sobretot per la can???? que li d??na t??tol (Els temps estan canviant). L'??xit de Dylan ja ??s gran en tot els Estats Units i la seva popularitat s'est??n tamb?? per Europa.

Durant la primavera de 1965 es trasllada a Anglaterra per a realitzar alguns concerts, moment en el qual coneix els Beatles i Eric Burdon, membre de The Animals, int??rpret d'una versi?? molt personal de "House of the Risin' Sun" (La Casa del Sol Naixent). John Lennon manifestar?? la influ??ncia de Dylan en can??ons com "Norwegian Wood", "You've Got to Hide Your Love Away" o "Help", amb lletres m??s sinceres i pensades, mentre que Bob Dylan no dubta a experimentar sons nous i m??s l??dics. El viatge per l'Anglaterra d'aquells anys i la trobada amb els seus m??sics estimulen encara m??s Dylan, que es deixa suggestionar per la sonoritat de les guitarres el??ctriques, i abandona el folk.

Highway 61 Revisited (1965), produ??t per Bob Johnston, amb la col??laboraci?? d'Al Kooper i Mike Bloomfield, est?? considerat avui dia un dels millors de Dylan: la corprenedora "Like a Rolling Stone" (que figura en la primera posici?? de la llista de les millors can??ons de tots els temps confeccionada per la revista musical Rolling Stone), la trista "Desolation Row", la nerviosa "Highway 61 Revisited" i la insinuant "Ballad of a Thin Man" es convertiran en nous himnes de l'autor. Aquest ??s el repertori que Dylan duu al Festival Folk de Newport l'any 1965, acompanyat per la Paul Butterfield Band. El grup The Hawks el secundar?? en la gira posterior, grup que posteriorment s'anomenar?? The Band i que acompanyar?? durant molts anys Dylan.

El seu nou ??lbum Blonde on Blonde (1966), que es publica en format doble per a poder contenir tot el material elaborat a Nashville, ??s un disc m??s tranquil que l'anterior i amb un major valor po??tic en les lletres. Aquest inclou l'alegre "I Want You", la nua i tendra "Just Like a Woman", la devastadora "Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again", l'enigm??tica "Visions of Johanna" i la gran obra mestra del disc, "Sad Eyed Lady of the Lowlands", que est?? dedicada a la model Sarah Lowndes, amb la qual s'havia casat al novembre de 1965. Aquest disc est?? considerat pels grans experts musicals com un dels millors discos de m??sica pop-rock de tota la hist??ria.

[edita] Accident de moto

Un parell de mesos despr??s d'haver-se publicat el disc Blonde on Blonde, amb tot just 25 anys per?? convertit en un ??dol multitudinari als Estats Units i el Regne Unit, sofr?? un misteri??s accident automobil??stic amb la seva motocicleta Triumph 500 a les proximitats de Woodstock, accident que l'aparta de la vida p??blica. El per??ode de reclusi?? s'eternitza: Dylan es torna un home casol?? al costat de la seva dona i els seus 4 fills, i gravant can??ons amb el seus companys de The Band. Uns enregistraments que no veieren la llum fins l'any 1975, en el qual decid?? publicar-los oficialment amb el t??tol de The Basement Tapes.

L'any 1967 aparegu?? al mercat un nou disc de Dylan John Wesley Harding, any en el qual tamb?? escriu el text del llibre Tar??ntula. Al gener de 1968 es presenta, acompanyat de The Band, davant el p??blic al Carnegie Hall de Nova York, en un homenatge a Woody Guthrie, mort a l'octubre de l'any anterior. Aquell homenatge feu n??ixer en Dylan la idea de gravar un ??lbum de car??cter obertament country, el resultat definitiu del qual ??s Nashville Skyline, publicat a l'abril de 1969 i que cont?? can??ons com "Lay Lady Lay", "Country Pie" i una versi?? de "Girl from the North Country" cantada a duo amb Johnny Cash.

Posteriorment particip?? en el Festival de l'Illa de Wight completament vestit de blanc, comportant-se com una estrella pomposa i empolainada, fins al punt que els hippies li erigeixen una pol??mica creu de pedra per enterrar el mite decadent. El mite s'aviva el 1971 quan Dylan participa en el concert ben??fic per a Bangla Desh realitzat al Madison Square Garden de Nova York, organitzat per George Harrison i canta "Mr. Tambourine Man", "Blowin' in the Wind" i "A Hard Rain's A-Gonna Fall" (Una gran pluja molt aviat caur??).

A continuaci?? inici?? un per??ode de reflexi?? en el qual deman?? al director de cinema Sam Peckinpah un paper en la pel??l??cula Pat Garrett and Billy the Kid. La seva participaci?? com actor es limita a un paper insignificant en el rol d'un misteri??s personatge de nom Alias, per?? ??s la banda sonora de la pel??l??cula, composada pel propi Dylan, la que arriba a ser memorable i on inclou "Knocking on Heaven's Door", una can???? que es convertir?? en una de les can??ons m??s reconegudes del seu repertori. La publicaci?? l'any 1974 de l'??lbum d'estudi Planet Waves, el permet col??locar-se en el n??mero 1 de les llistes d'??xits, gr??cies especialment a la can???? "Forever Young". Immediatament despr??s inici?? la seva primera gran gira despr??s de vuit anys d'abs??ncia dels escenaris, en aquest cas acompanyat per The Band, una gira que es converteix en un ??xit i que omple les sales i els estadis on realitza els concerts. Com a testimoni d'aquell hist??ric esdeveniment s'edit?? el mateix 1974 el doble ??lbum en directe Before The Flood, en el qual apareix un Dylan en??rgic recolzat pel seu potent grup.

Aquest per??ode es conclou amb el meditatiu Blood on the Tracks, que cont?? moltes can??ons inspirades en la crisi del seu matrimoni, especialment "Tangled Up in Blue", "Simple Twist of Fate", "Idiot Wind" i "Shelter from the Storm". Aclamat per la cr??tica musical, l'any 1975 publica Desire, en la qual apareix "Hurricane", una can???? en defensa del boxador "Hurac??" Carter, acusat d'homicidi. Aquestes noves can??ons van constituir la base de la gran gira americana denominada Rolling Thunder Revue, per a la qual reuneix vells amics com Roger McGuinn, Joan Baez, Mick Ronson, Scarlet Rivera i Joni Mitchell. El prop??sit de Dylan no se centra nom??s en l'espectacle sobre l'escenari sin?? tamb?? en el que succeeix entre bastidors: aix??, amb c??meres de televisi?? i micr??fons ho grava tot, entrella??ant vida real i ficci??, per a realitzar la pel??l??cula Renaldo i Clara, un documental de quatre hores de durada. De la Rolling Thunder Revue ha quedat document discogr??fic oficial en els ??lbums Hard Rain i The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue.

L'any 1978 fou el convidat d'honor a The Last Waltz ("L'??ltim vals"), la pel??l??cula-concert dirigida per Martin Scorsese, organitzada per a celebrar el retir de l'escena dels seus amics de The Band. El concert es porta a terme en el m??tic Winterland de San Francisco i Dylan canta can??ons del seu propi repertori al costat de The Band, Neil Young, Dr. John, Neil Diamond, Eric Clapton, Ringo Starr, Ron Wood, Paul Butterfield, Ronnie Hawkins, Joni Mitchell i Van Morrison.

[edita] Crisi religiosa

L'any 1978 pateix una crisi religiosa, el jueu de naixen??a troba nous motius de fe en el cristianisme. Aquest canvi va acompanyat d'una s??rie de discos intensos, de dif??cil comprensi?? immediata.

Quan finalitza completament la temporada de grans concerts publica un nou ??lbum doble gravat al Jap??, Live at Budokan (1978). Els empresaris japonesos ofereixen a Dylan un xec en blanc per realitzar una gira pel seu pa??s, una cosa ins??lita fins en aquells moments en la hist??ria de la m??sica. Tres anys de treball intens en estudis produeixen 3 discs que formen l'esquelet de l'obra de Dylan durant la d??cada del 1980: Slow Train Coming (1979), Saved (1980) i Shot of love (1981), discos amb cad??ncies de m??sica gospel. En el primer aconsegueix la col??laboraci?? de Mark Knopfler, l??der dels Dire Straits. Saved est?? entre els treballs m??s dram??tics i tensos de Dylan i descobreix una cara completament desconeguda del cantant, i Shot of Love retorna el cantautor a terrenys m??s coneguts i compta, a m??s, amb la participaci?? especial de Ron Wood i Ringo Starr en el tema "Heart of Mine".

Posteriorment Dylan torna a una visi?? m??s laic de la can???? i inicia un cam?? de gran activitat amb l'??lbum Infidels, que cont?? la bell??ssima "Jokerman". El 1984 publica el seu disc Real Live, amb nous arranjaments de vells ??xits, com "Highway 61 revisited".

El comprom??s social del m??n de la m??sica anglosaxona troba la seva m??xima expressi?? l'any 1985 amb la can???? "We are the World", can???? escrita per Michael Jackson i Lionel Richie, en l'enregistrament de la qual participa Dylan. Alguns mesos despr??s pren part en el comit?? promotor de Farm Aid, la manifestaci?? musical organitzada per a recaptar fons per a les comunitats rurals dels Estats Units. El 13 de juliol de 1985 participa en el Festival pro-Eti??pia Live Aid. Acompanyat a les guitarres per Keith Richards i Ron Wood, ambd??s membres dels Rolling Stones, Dylan canta al J.F. Kennedy Stadium de Filad??lfia "Blowin' in the Wind". Tamb?? l'any 1985 torna als estudis per gravar l'??lbum Empire Burlesque i realitza, a m??s, un videoclip al Jap?? per a la can???? "Tight Connection to My Heart", sota la direcci?? de Paul Shrader.

Per a celebrar els seus 25 anys d'activitat discogr??fica, la CBS publica l'??lbum qu??ntuple Biograph, que inclou can??ons que donen una visi?? general del cantautor, ja que, al costat d'alguns grans ??xits, es presenten versions in??dites, preses alternatives o es recuperen can??ons que freq??entment han passat desapercebudes. La seva seg??ent producci?? ve recollida sota el t??tol de Knocked Out Loaded l'any 1986 i cont?? temes escrits en col??laboraci?? amb l'actor i escriptor Sam Shepard i amb Tom Petty, amb el qual Dylan realitza una gira per Austr??lia i els Estats Units. Amb el mateix Petty i la seva banda, The Heartbreakers, Dylan canta "Band of the Hand" per a la pel??l??cula d'id??ntic t??tol, dirigida per Paul Michael Glaser.

A la primavera de 1988 publica un nou ??lbum, Down in the Groove, en el qual intervenen les veteranes estrelles del punk Steve Jones, dels Sex Pistols, i Paul Simonon, de The Clash, i m??sics tan il??lustres com Jerry Garcia i Bob Weir, de Grateful Dead, Eric Clapton, Mark Knopfler, Ron Wood, Steve Jordan i les estrelles del reggae Robbie Shakespeare i Sly Dunbar, entre d'altres.

El seu seg??ent projecte consisteix en la creaci?? d'un grup que, sota el nom de Traveling Wilburys, reuneix als germans Lucke, Nelson, Otis, Lefty i Charlie T. Junior, que no s??n altres que el propi Bob Dylan, George Harrison, Roy Orbison, Tom Petty i Jeff Lynne, antic l??der de la Electric Light Orchestra (ELO). Amb ells publicar?? dos ??lbums, curiosament titulats Volume 1 i Volume 3. La gran majoria de les can??ons d'aquests dos ??lbums estan compostes per Dylan.

[edita] Actualitat

L'any 1996 en una actuaci?? a Estocolm (Su??cia)

Durant la d??cada del 1980 i del 1990 Dylan ha publicat una s??rie d'??lbums considerats entre els pitjors de la seva discografia. Molts van creure que comen??ava a declinar com a compositor i lletrista per?? la publicaci?? de Times Out of Mind l'any 1997 i Love and Theft el 2001 l'han tornat a impulsar al capdamunt de la llista d'??xits.

L'any 2000 aconsegu?? el Premi Oscar a la millor can???? original per la seva can???? Things Have Changed inclosa a la pel??l??cula de Curtis Hanson Wonder Boys ("Joves Prodigiosos"). Continuant en el m??n del cinema l'any 2003 fou el guionista i compositor del llargmetratge Masked and Anonymous, en el qual s'inclouen versions d'alguns dels seus temes cl??ssics i can??ons noves, a m??s de versions tradicionals gravades per ell per a l'ocasi??.

A l'agost de 2006 va publicar l'??lbum Modern Times, que ha aconseguit esdevenir n??mero 1 a les llistes dels Estats Units. Aclamat per la cr??tica mundial i pel p??blic, Dylan s'ha convertit en el cantant solista m??s veter?? que aconsegueix ser n??mero 1 als Estats Units despr??s de 46 anys de carrera musical.

El juny de 2007 ha estat guardonat amb el Premi Pr??ncep d'Ast??ries de les Arts, guard?? que es lliurar?? a Oviedo el mes d'octubre.

[edita] Discografia oficial

[edita] ??lbums en solitari

Bob Dylan. 19 de mar?? de 1962
The Freewheelin' Bob Dylan. 27 de maig de 1963
The Times They Are A-Changin'. 10 de febrer de 1964
Another Side of Bob Dylan. 1 de maig de 1964
Bringing It All Back Home. 22 de mar?? de 1965
Highway 61 Revisited. 30 d'agost de 1965
Blonde on Blonde. 16 de maig de 1966
John Wesley Harding. 27 de desembre de 1967
Nashville Skyline. 9 d'abril de 1969
Self Portrait. 8 de juny de 1970
New Morning. 21 d'octubre de 1970
Pat Garrett & Billy the Kid. 13 de juliol de 1973 - banda sonora de la pel??l??cula de Sam Peckinpah
Dylan. 16 de novembre de 1973
Planet Waves. 17 de gener de 1974
Before The Flood. 20 de juny de 1974 amb The Band (directe)
Blood on the Tracks. 20 de gener de 1975
The Basement Tapes. 1 de juliol de 1975 amb The Band
Desire. 5 de gener de 1976
Hard Rain. 1 de setembre de 1976 (directe)
Street Legal. 15 de juny de 1978
Masterpieces. 1978
At Budokan. 23 d'abril de 1979 (directe)
Slow Train Coming. 20 d'agost de 1979
Saved. 19 de juny de 1980
Shot of Love. 12 d'agost de 1981
Infidels. 27 d'octubre de 1983
Real Live. 29 de novembre de 1984 (directe)
Empire Burlesque. 30 de maig de 1985
Knocked Out Loaded. 14 de juliol de 1986
Dylan and The Dead. 18 de gener de 1988 amb els Grateful Dead (directe)
Down in the Groove. 19 de maig de 1988
Oh Mercy. 12 de setembre de 1989
Under The Red Sky. 11 de setembre de 1990
The Bootleg Series, Vol. 1-3. 29 de mar?? de 1991 (recopilaci?? de rareses)
Good as I Been to You. 3 de novembre de 1992
World Gone Wrong. 26 d'octubre de 1993
MTV Unplugged. 2 de maig de 1995 (directe)
Times Out of Mind. 30 de setembre de 1997
The Bootleg Series, Vol. 4: Live 1966. The "Royal Albert Hall" Concert. 13 d'octubre de 1998 (directe)
Love and Theft. 11 de setembre de 2001
The Bootleg Series, Vol. 5. Live 1975. The Rolling Thunder Revue. 2002 (directe)
The Bootleg Series, Vol. 6. Live 1964. Concert at Philharmonic Hall. 2004 (directe)
The Bootleg Series, Vol. 7. No Direction Home. The Soundtrack. 2005. Banda sonora de la pel??l??cula de Martin Scorsese.
Live at Carnegie Hall 1963. 2005 (directe)
Live at Gaslight 1962. 2005 (directe)
Modern Times. Agost 2006

[edita] Recopilacions

Bob Dylan's Greatest Hits. 27 de mar?? de 1967 - inclou un tema que fins al moment no havia aparegut en cap elap??: "Positively 4th Street"
Bob Dylan's Greatest Hits. Vol. 2. 12 de novembre de 1971 - inclou temes que no havien aparegut en cap elap??: "Watching the River Flow", "Tomorrow Is a Long Time", "The Mighty Quinn (Quinn, the Eskimo)", "I Shall Be Released", "Down in the Flood" i "You Ain't Goin' Nowhere"
Biograph. 7 de novembre de 1985 - inclou un gran nombre de temes in??dits fins al moment
Bob Dylan's Greatest Hits. Vol. 3. 15 de novembre de 1994 - inclou un tema in??dit: "Dignity"
The Best of Bob Dylan. 1997 - inclou una versi?? in??dita del tema "Shelter from the Storm"
The Best of Bob Dylan Vol. 2. 2000 - inclou dues versions in??dites ("Highlands" i "Blowin' in the wind") i el tema "Things Have Changed" de la banda sonora de la pel??l??cula Wonder Boys
The Essential Bob Dylan. 31 d'octubre de 2000
Blues. 8 d'agost de 2006

[edita] Amb Traveling Wilburys

Vol. 1, 1988
Vol. 3, 1990

[edita] Premis musicals

[edita] Premis Grammy

Al llarg de la seva carrera ha rebut 11 Premis Grammy.

1972 - Millor ??lbum de l'any per The Concert For Bangla Desh (juntament amb Billy Preston, Eric Clapton, George Harrison, Klaus Voormann, Leon Russell, Ravi Shankar i Ringo Starr)
1979 - Millor interpretaci?? masculina de rock per Gotta Serve Somebody
1989 - Millor interpretaci?? rock per a un duo o grup vocal per Traveling Wilburys Volume One (juntament amb George Harrison, Jeff Lynne, Roy Orbison i Tom Petty)
1994 - Millor ??lbum Tradicional de Folk per World Gone Wrong
1997 - Millor ??lbum de l'Any per Time Out Of Mind
1997 - Millor ??lbum Contemporani de Folk per Time Out Of Mind
1997 - Millor interpretaci?? masculina de rock per Cold Irons Bound
2001 - Millor ??lbum Contemporani de Folk per Love And Theft
2006 - Millor ??lbum Contemporani/Americ?? de Folk per Modern Times
2006 - Millor interpretaci?? de rock per Someday Baby
2006 - Millor v??deo clip de llarg format per No Direction Home (juntament amb Martin Scorsese)